La reaparició de l'Avatar o la segona vinguda de Crist, per Emilio Sainz Ortega
Solem al·lucinar al esmorzar quotidianament amb els alarmismes i les catàstrofes que ens són transmesos pels mitjans informatius, i la veritat és que ens esglaia més la visió estereotipada, alicorta i unilateralista que ens ofereixen els periodistes, que la violència en si, l'egoisme materialista i la crispació objectives realment regnants en el nostre món. Semblaria que els nostres comentaristes televisius, i els polítics i els grups de poder als que representen, s'entesten a presentar-nos un món caòtic que sobrepassa qualsevol raciocini ponderat, alhora que ho neguen reivindicant una moral i justícia "pseudo-cristianes", i realment en aquests debats no fan sinó confirmar en les seves crispades i confrontades posicions aquesta agressivitat i aquest enfocament omnipresent de violència i materialisme que predomina en el món actual. Si haguéssim de basar el nostre judici sobre el context dels seus atacs verbals mutus i el maquiavel·lisme del que solen fer gala, encimbellats a la torre egoica del seu poder personal, constataríem i arribaríem a la conclusió que en veritat aquest és l'estat real del món .
I és cert que el sistema polític i econòmic occidental aguditza les seves contradiccions en un cercle viciós ja aparentment infranquejable i irreversible. La globalitat "borsària", els blocs i els grans grups de poder, i l'economicisme materialista regnants tot s'ho empassen al nostre estimat Occident avantguardista i en la nostra restringida i selecta societat del benestar. I al final hem de concloure que són les forces adverses ocultes que regnen al seu aire al mig de la seva absoluta impunitat: els ens luciférico-asúricos governen i impregnen les ments i desitjos de les dretes conservadores i dels integrismes religiosos, i els seus representants malparlen i abominen dels seus germans progressistes i materialistes cartesians, al seu torn regits inconscientment per neurones i gens de tint ahrimánico-asúrico. El materialisme científic que redueix l'esperit humà al cos ia les seves necessitats instintives més immediates, condueix a la conseqüència lògica i racional que l'home no seria més que un animal superdesenvolupat, proveït d'intel·ligència i voluntat, sense més, un simple fill de la evolució natural i casual de la matèria.
Podria semblar, per als que tenen una concepció transcendental i espiritual de l'home, que s'ha realitzat complidament aquella part del Pla Diví que consistiria que, per tal que l'home arribés a desenvolupar plenament la consciència de si mateix i la seva llibertat, la humanitat s'enfonsaria en els confins de la matèria i de l'egoisme, tornant-se gairebé exclusivament cap als sentits, cap al domini de la natura i cap a aquesta matèria com a única realitat, en una total separació de l'Esperit i
la Matèria. Si aquest Pla passava a través d'una fase històrica en què l'home quedaria separat totalment de l'espiritual, després d'un llarg desenvolupament dins del seu aïllament corporal i del seu confinament en l'experiència tridimensional, perquè eventualment apareguessin en ell l'Amor i
la Llum, no seria una exageració afirmar que la plasmació i consolidació de la llavor de l'era materialista arriba ja, o est a punt d'arribar, al seu culminacin.
En els Vedes hindes es prediu que Krishna tornarà com Kalki Avatar al final de les eres per salvar la humanitat en un cavall blanc i amb una espasa, la qual cosa ve a coincidir amb el que profetitza el Llibre de Revelacions en el sentit que el Crist retornés en un cavall blanc i amb una espasa. En el Bhagavad Gita (4: 7-8) Krishna li anuncia a Arjuna: Has de saber que sempre que la virtut i la justícia decauen en el món i predominen el vici i la injustícia, llavors Jo, el Es or, descendeixo i em manifesto com un home entre els homes, i mitjançant la meva influència i ensenyaments destrueixo el mal i la injustícia per restablir el Dharma i substituir-los per la virtut i la justícia.
Molts són els que, embolicats en un pessimisme visceral, no veuen una altra soluci a tal estat de coses, que es compleixi una vegada més aquest designi diví i que reaparegui de nou un Avatar gener sobrenatural que posi ordre i concert a descontrol planetari, imposant solucions ms tic-espirituals que estrictament materials i externes. Però realment és tal el desastre? No és això precisament el que estava previst dins el Pla Diví en l'actual fase histrica de la humanitat? Al cap ia la fi es podrà constatar que després de la caiguda del mur sovitico, hi ha ms sistemes democràtics en què es respecten els drets humans i que la gent (si ens referim concisament a l'anomenat primer món, que suposarà un 20% escàs de la poblaci mundial) viuen millor, pel que fa a la satisfacci de les seves necessitats bàsiques, cobertes dins de l'anomenada societat del benestar . Però les necessitats materials, per importants que puguin ser per a un desenvolupament efectiu de l'home actual, constitueixen l'objectiu últim i fonamental dels éssers humans?
Es diu en alguns mitjans espiritualistes que actualment
la Humanitat es troba en la fase coneguda com Època de l'Ànima Conscient, en què bàsicament, a través de l'autoeducació i l'autodisciplina, l'home ha d'adquirir una personalitat lliure, conscient i individualitzada, més enllà de les il·lusions i distorsions religioses i espiritualoides del passat i més ençà del punt de vista mecanicista, materialista i egoista de l'economia del present. I com que l'encarnació física del Crist, el Verb Diví Creador del nostre univers solar, és cosa del passat, ja que se sap en termes esotèrics que l'esdeveniment que va tenir lloc fa dos mil anys en el Gòlgota només vaig poder ocórrer una sola vegada, caldria dir que la vinguda de l'Avatar Crístic ja no tornarà a passar dins d'un cos físic humà, i per tant havia de concloure que l'ésser humà, sotmès a les seves pròpies forces autodestructives i al seu evident crisi i decadència, s'enfronta "sol davant el perill "al seu avenir ... És així, o per contra compta amb l'ajuda de les Jerarquies Angèliques Solars i amb
la Providència de Crist, perquè finalment l'home pugui arribar a convertir-se en l'Esperit de Llibertat i Amor previst, segons els esoteristes rosacreus i cristians, en el Pla Diví?
I és que Crist, com Avatar i Déu de l'Amor, va descendir a la matèria i es va encarnar en l'home quan la humanitat havia arribat a un grau tal de decadència i paràlisi en el seu transcurs evolutiu, i, per poder donar el seu missatge d'home a home i en directe, va haver de sacrificar el que abans no havia fet cap altre Déu, Messies o Avatar, a l'materialitzar-se en un cos físic humà, en comptes d'actuar des de les altures espirituals incòlumes, com tots els anteriors Avatars. Cal recalcar que, des del punt de vista ocultista i esotèric, quan va encarnar i va entrar en el terrible aïllament de la consciència tridimensional, per conquerir la mort i conduir la humanitat cap a la ciutadania de ple dret dins de les jerarquies del Macrocosmos, vi a portar, juntament amb tot el seu missatge evangèlic, un sistema revolucionari d'ascensió cap a l'Esperit que permetria a l'home desatascarse del poder que sobre ell venien exercint els éssers espirituals que regien el seu interior anímic (com ens refereix
la Gnosi del apòcrif Pistis Sophia), mitjançant la introducció d'una nova forma de mecanisme de transcendència evolutiva:
la Iniciació de l'Ego, en què l'Ànima per primera vegada es convertiria en Calze de l'Esperit, en recuperar el seu ego superior o Esperit, mitjançant la transformació de l'Ànima en el vehicle de l'Esperit.
L'Avatar Crist, a més de redimir al cos humà "caigut", mitjançant la introducció en l'home del Cos de Resurrecció, va venir a renovar i adequar-se als temps el sistema iniciàtic, reemplaçant així a
la Iniciació antiga egípcia o Iniciació Luciférica (a més de totes les altres iniciacions de
l'Antiguitat) que ocasionava en el subjecte iniciant una dissociació temporal de la percepció física, en la qual el cos etèric era parcialment separat del físic, mitjançant la immersió total en l'aigua o l'enterrament en un sarcòfag, en els procediments no prenia part l'Ego o "Jo", ja s'anul·lava la consciència en estat de profund tràngol, i es actuava sol sobre el cos astral. Després l'aspirant tornava en si i recordava la seva experiència en el macrocosmos i la visió astral dels éssers espirituals del món suprasensorial o celestial. Però aquella Iniciació antiga no podia aconseguir la unió permanent entre l'ànima de l'home i el seu Ego superior (el seu Esperit), per causa del joc espiritual de Llucifer i Ahriman interns. L'egoisme, desig i materialisme, que els mateixos havien imbuït en l'estructura anímica de l'home, havia fet impossible que l'Esperit Atma penetrés en l'Ànima, de manera que l'Esperit i l'Ànima només es podrien unir després de la mort. I no obstant això Crist va venir a incorporar a l'Ego Superior, al qual anomenava el Pare ( "Ningú arribarà al Pare si no és a través de mi", "El Pare i Jo som Un"). La pregunta seria: ¿En quina mesura el missatge crístic ha quallat en les ments i les ànimes humanes, a la vista del panorama actual humà? És normal i era previsible el que esdevé en termes generals?
És evident, i així està previst, que poden encarnar-altres entitats espirituals, diferents al Crist, que s'arroguin el paper de tal Avatar messiànic. De la mateixa manera que és sabut que fa quatre mil·lennis es va encarnar a la Xina l'Ésser Espiritual conegut com Llucifer per realitzar el seu paper com a introductor de l'òrgan intel·lectual en la terra dins d'un cos físic, es pensa en els mitjans esotèrics que l'ésser que representa a Ahriman encarnarà previsiblement en qualsevol moment, si és que ja no està encarnat (l'anomenat "Crist" Maitreya que ve anunciant Benjamí crème, que promou el benestar material, la redistribució de la riquesa, la sanitat, l'educació, etc., podria estar dins d'aquest tipus d'iniciatives messiàniques, de solucions bàsicament materials i igualitàries i de plantejaments tan similars a la utòpica i ja decaiguda "New Age", tot i que els corrents esotèriques orientalistes dels anomenats "Mestres Ascendits" li deneguen aquesta representativitat).
Es creu que el Ahriman real encarnarà als Estats Units, a causa de la influència electromagnètica i tel·lúrica de la geologia d'aquest país, afavoridora de la forta presència energètica ahrimánica i "dur" materialisme allà predominants. És sabut que, pel que Ahriman representa, tractarà d'incorporar una nova capacitat humana: el pensament ahrimánico materialista, que podria endurir el cos etèric dels homes fins al punt de convertir-los en criatures "llistes" i animalizadas, espècie de homúnculos fantasmals espavilats i intel·ligents. Però aquest Mal que representaria l'encarnació i influència d'Ahriman, necessària i inevitable en l'evolució terrenal humana, podria canviar-se en Bé, si l'ésser humà enfronta la seva influència conscientment i en el punt mig, compensant la seva freda i seca intel·lectualitat amb la calidesa i entusiasme luciférico que habita dins nostre, (i viceversa), i desterrant el seu punt de vista mecanicista i materialista mitjançant la captació de
la Saviesa Còsmica que es pot recollir de l'estudi de
la Ciència Espiritual. Ahriman no creu en Déu, creu en
la Matèria Eterna, i és molt evident que, sent oposat i refractari a Crist, l'imita permanentment i es presentarà davant el món amb qualitats i missatges pseudo-crísticos. En realitat, si mirem al nostre voltant, podem ja observar la tremenda influència que exerceix sobre la humanitat l'influx Ahrimánico: aparells mecànics animats per éssers elementals com ordinadors i telèfons mòbils per tots els costats, suprem interès pels diners i el benestar, sensualitat i sexe promiscu generalitzat, concepte economicista a ultrança present en el nostre treball i les nostres vides, concepció científic-material del món, etc.
En els mitjans esotèrics és sabut, pel que fa a Maitreya, que és un Boddhisattva de la "cort" del Crist, un dels 12 Buddhes constituents i rectors de l'Esperit Sant, la encarnació està prevista per d'aquí a 3.000 anys, per el que mai se li podrà adjudicar ser la subjectivitat del Crist histric. És un discpulo de Crist, que en
la Sisena Epoca Cultural, i servint a Crist com el seu missatger, aconseguir el Budhado al qual va arribar Gautama Buda fa 2.500 anys. En aquest sentit convé recordar que Crist ja va advertir reiteradament sobre els impostors que intentessin suplantar davant
la Humanitat, i es en Mat 24: 4 No us dejis engaar,,, Mat 24: 5 quan diversos usurpin el meu nom i diguin: Jo sóc el Mes es. Doncs engaarna molta gent. Mat 24: 7 Unes nacions lucharn contra altres i es aixecar un regne contra un altre regne, hi haur fam i terratrèmols en diversos llocs. Mat 24: 9 Llavors us denunciarny seris torturats i assassinats. Totes les nacions us odiarn per la meva causa. Mat 24:11 apareixeran falsos profetes, que engaarna molta gent, Mat 24:12 i tanta ser la maldat, que l'amor es refredar en molts
No obstant això, ens va deixar dit Steiner, encara que ja no tindr lloc mai ms la encarnacinfsica del Crist a la terra, és a la regi etrica del planeta on ja est passant la segona vinguda, a nivell ètric, del Crist (el ètric és el nivell fsic superior que no est limitat per les lleis de l'espai material). I d'aquesta manera, en aquesta crida Cinquena Època Postatlante o Europea, el Crist apareix etricamente al voltant de
la Terra en una mena de renovació del Misteri de l'Glgota, en forma del que s'anomena
la Xarxa Etrica crística, feta de Llum i Amor Cristicos, i formada pel Esperit de Vida (o Cos Bddhico) de Crist i dels cossos etricos regenerats de tots els iniciats cristians que romanen en el món espiritual després de la seva desencarnacin. La seva influència energètica s'aplica de manera contínua i permanent sobre la terra de forma providencial, per tal de promoure l'evoluci i la salvacin del futur del gènere humà, així com per neutralitzar l'allau del Mal causada per la cada dels esperits de les Tenebres ahrimnicos opositors al Pla Crstico (ocorreguda fonamentalment abans del nomenament de Micael com Esperit del Temps present en l'any 1879), i en definitiva per a contrarestar les radiacions de totes les forces del mal que ancoren a la humanitat a la matèria, la separativitat i al egosmo.
Aquesta esfera etérica voltant del planeta, de caràcter energètic-moral, que al seu dia acabarà convertint-se en un autèntic Sol físic, reflecteix les energies vitals espirituals que Crist aboca contínuament en l'aura del planeta, per regenerar els cossos etéricos humans contaminats per les energies mortíferes de les Entitats Opositores.
La Xarxa etérica de Crist és el seu mateix cos místic convertit en el nou Esperit de la Terra, i les seves energies de Llum-Amor poden ser sintonitzades per tot aquell que les invoqui conscientment constituint-se en canal d'aquest impuls crístic, per tal de recarregar de força vital espiritual el propi cos etèric i de transformar la realitat i els éssers que ens envolten a la terra. I en conseqüència es pot afirmar que el Crist Etèric és l'únic i actual Avatar, com a instructor, Consolador providencial i Curador sanador de la humanitat sofrent.
Emilio Sáinz Ortega
notes:
1 Avatar, o Avatara, és la paraula sànscrita que designa aquell Ser espiritual o Jerarquia Divina que en un moment històric encarna en un cos humà per intervenir i promoure l'evolució de la humanitat.
- Vist a: http://www.revistabiosofia.com
