Estimat germà i germana a la llum,
Des de la font del meu ésser et saludo respectuosa i amorosament.
Cundo una amiga molt especial, em diu que percep que tinc molt a dir, em vaig posar a reflexionar sobre això i em preguntava què és el que vull dir-vos, el que va brollar del meu cor en aquell moment va ser dir-vos que vós són amor, que es el deixin sentir, que confiïn en aquest amor que ja són, que s'atreveixin a estimar i que permetin que s'ampliï aquesta sublim energia dins dels seus cors. Quan posem atenció en el nostre cor realment sentim aquesta font inesgotable d'amor que resideix dins de cada un de nosaltres, és clar que moltes vegades està cobert amb energies de por i ressentiment però encara si no perceps aquest gran amor que està en el teu cor, estigues segur que allí està.
No vaig escriure aquest article llavors, estranyament vaig deixar passar diversos dies, m'imagino que esperava el temps propici i m'adono que en lloc de sentir-me culpable o molesta perquè no ho vaig fer abans, veig que em sento tranquil·la, contenta i principalment confiada que avui és el moment. Et comparteixo això amb la finalitat d'assenyalar que està a les nostres mans la possibilitat de sentir-nos diferents davant una mateixa situació i fins i tot he vist que les situacions es transformen juntes amb nosaltres, com en el meu cas que he anat aconseguint molta més confiança en mi, en els altres i en la Vida. La confiança és ara un sentiment i una actitud que ha influït molt en l'assoliment de la meva vida actual.
No vull continuar el que considero un tema molt important per a l'evolució, sense agrair a Déu ia les Forces Superiors que les coses i situacions siguin exactament com són i com han estat en la meva vida, perquè fins i tot quan he viscut sensacions desagradables aquestes m'ha ajudat a conèixer-me més, alliberar-me ia aprendre a viure cada vegada més feliç, en pau i agraïda.
En els últims anys, m'he adonat que el que més preocupa a la majoria de les persones són els temes relacionats amb l'amor, els diners, la salut o l'espiritualitat. Avui parlaré una mica d'una investigació que vaig realitzar fa anys durant els meus estudis de mestratge en relació a l'amor en la parella. El considero un tema de gran valor perquè l'amor entre una parella moltes vegades sorgeix un fill, i els fills constitueixen el futur d'una societat, d'un país, de la humanitat, així, molt del futur és a les nostres pròpies mans transcorrent al etern ara en el que el nostre amor i les nostres accions els influeixen, els marquen, els alliberen o els detenen, i constitueixen part de la nostra felicitat o de la nostra dissort. És clar que tot fill, és a dir, tot ésser humà és responsable de la seva vida i del seu destí però això no treu la responsabilitat que com a pares tenim.
Entrant en el tema de l'amor en la relació de parella, els comparteixo alguns resultats de la investigació en què es va observar que quan vivim una relació de parella insatisfactòria, moltes vegades estem expressant un amor molt condicional o egoista en el qual estem molt enfocats en el que no ens donen sense considerar el que nosaltres donem o sense prendre en compte l'equilibri entre donar i rebre. Les sensacions més comuns en aquesta situació són de llunyania, de desigualtat, de control, i sentiments de por, ressentiment, frustració o tristesa en relació a la nostra parella. I el primer que pensem o que volem fer és separar-nos més i allunyar-nos de qui creiem que ens provoca aquest malestar sense aturar-nos a comprendre que molt d'aquest neguit és per imatges de velles ferides, distorsions o càrregues ancestrals que resideixen en el nostre cor i en la nostra ment i que són l'arrel d'idees equivocades, pors, ressentiments o creences limitants que ens separen interna i externament. De vegades és molt senzill veure només una part de tota la situació i molt més fàcil és enganyar-nos creient que el problema és pel que la nostra parella fa o deixa de fer, és a dir, quan encara som molt joves en el creixement emocional i espiritual li tirem la culpa i ens convencem que l'altre està equivocat i que està fallant.
Molts obliden que el planeta terra on vivim és una escola d'aprenentatge, sí, així és, per això cada vegada més persones comprenen i afirmen que venim a créixer, a evolucionar, i ho fem gràcies a les experiències que vivim en el dia a dia . Cada moment, cada experiència és una oportunitat per a tornar-nos més conscients i lliures i per tant, una porta cap a un temps per viure més feliços, amorosos, agraïts amb la Vida i en pau.
En aquest camí d'evolució en el qual ens trobem, tots som convidats a obrir el nostre cor, aprendre a estimar i començar a manifestar un amor més madur o equilibrat, i per aconseguir-ho és important apuntar-nos al nostre interior a veure aquest vell por, ressentiment o idea que ens cega i que ens fa actuar de manera intransigent davant la individualitat de la nostra parella, davant el seu destí i davant el seu propi procés de creixement.
La gran majoria de les parelles que hem viscut dificultats és pel fet de jutjar i rebutjar necessitats, gustos i formes d'actuar de la parella que són diferents a les pròpies, encara que diguem que no, volem que la nostra parella canviï, desitgem que sigui diferent, i no només això, desitgem que sigui com nosaltres. ¿I què es troba darrere d'aquest desitjar que sigui com jo? Si vull que sigui diferent, que sigui com jo és perquè 'penso que jo sóc millor! Imagina't des on i com ens estem relacionat? Què amor madur i equilibrat pot existir en una parella on un o els dos se senten millors que l'altre? No hi ha manera d'aconseguir una relació de parella amorosa i satisfactòria si jutgem o rebutgem l'altre perquè nosaltres ens sentim millor i si no hi ha un equilibri entre tots dos.
D'altra banda, també cal ser honestos i voler veure el problema, per poder-lo resoldre i sortir enriquits. Fa uns dies vaig comentar en facebook: res en l'univers existeix per casualitat. Tot el que passa, passa perquè té una funció que complir. A l'ésser humà li correspon comprendre que les vivències que està experimentant i els esdeveniments que li bloquegen estan perquè pugui enfrontar-los i superar-los. El resultat es diu evolució-, així que si evadim o neguem una situació important ens aturem i impedim l'aprenentatge. Hi ha parelles que conscient o inconscientment eviten reconèixer i enfrontar la situació problemàtica el que els permetria poder-moure i acomodar, molts per por i baixa autoestima, altres per ignorància, el evadeixen o el neguen, això impedeix que es doni un canvi en la manera de relacionar-se i frena el procés de desenvolupament que venim a vivenciar. Cal i és la nostra responsabilitat tant enfrontar el problema com superar-ho per aprendre alguna lliçó i enfortir-nos sabent que les crisis porten risc i oportunitat. Risc per la inseguretat que provoca tant per enfrontar el conflicte com pel compromís que es requereix, i oportunitat per l'ocasió de reestructurar la vida de manera més madura per gaudir més autènticament la relació. El sol acte d'enfrontar el problema ens enforteix i capacita per prendre la vida i l'amor, és qüestió d'atrevir i obrir-se a estimar ia ser feliç sabent que l'amor i la vida comporten incertesa i risc pel que no podem controlar ni a la vida ni a la parella. Se sap que a més necessitat de controlar, més inseguretat pel que és imprescindible enfortir-emocional, mental i espiritualment.
Molts s'exigeixen, es engaan o es manipulen per seguir junts pasndola i altres molt enfadats pel que li estan fent a la seva parella es separen sense aprendre de l'experiència i sense poder aprofitar aquesta valuosa oportunitat per avançar en el seu procés evolutiu. És clar que, el que anomenem errors no existeixen en realitat, ja que totes les experiències són oportunitats d'aprenentatge. Si no ho aprens ara potser ser desprs, en el seu moment, és a dir, en el teu moment si tens temps de tornar a confabular amb l'univers i et dones una nova oportunitat per a transformar-te, créixer i crear noves experiències.
Construïm el nostre món d'acord a les nostres imatges interiors encara que no ens n'adonem, després les nostres imatges es converteixen en conviccions i opinions a les que els donem validesa per a la resta de la nostra vida! sent que la majoria de les nostres conviccions són falses! I tot i aix estem convençuts que són vlides i jutgem als altres de equivocats si ells pensen diferent, i molt msa la nostra parella que moltes vegades és la ms propera. La jutgem i la rebutgem i en fer-ho perdem una gran oportunitat, perquè la persona que pot ajudar-te és aquesta a la qual rebutges: t parella. l ella poden ser de gran ajuda en el teu camí de creixement, recorda que no hi ha res en la Vida que est noms per estar, tot est relacionat amb tot i té una ra de ser. Tenim la idea que podem excloure alguna cosa, esborrar alguna cosa canviar l'altre però això no pot funcionar. Tot el que és roman, l'enjudiciament empobreix i vam crear conflicte perquè tenim una imatge de com hauria de ser l'altre, a més perquè oblidem valent que s'havia donat.
D'altra banda, com a éssers humans ens trobem limitats per controlar totes les circumstàncies per la qual cosa és de gran utilitat viure el nostre procés de creixement i la nostra problemtica amb un sentit de profunda rendicina la veritable solució, cmo? deixant anar el control en deixar de voler controlar la parella i en pretendre que es d la soluci que suposem és la correcta perquè de veritat aparegui la veritable solució, esperant que d'alguna manera es reveli. És a dir, d'una banda ens responsabilitzem del nostre procés de desenvolupament reconeixent el nostre problema actual i les nostres diferències i d'altra banda confiem en les situacions com se'ns presenten i les veiem sense desitjar tenir alguna cosa diferent al que és per poder desatorarnos i poder fluir .
A l'responsabilitzar-nos en el nostre procés de transformacino de creixement podrem transcendir les nostres ferides i canviar pensaments, actituds, formes d'expressar, aprenem a demanar perdn pel dany que hem fet, donem les gràcies per les coses bones, estimem i gaudim ms la nostra vida i la nostra relaciny d'altra banda tamb confiem i reconeixem amb claredat la situaci com és sense judicis de bo dolent o m'agrada o no m'agrada i afirmem es és encara que faci mal, aquestes decisions ens porten a prendre les actituds necessàries per aconseguir l'amor ple.
Per alliberar el que ens fa mal ajuda molt veure qu ens fa mal i dirigir-nos a la parella de manera assertiva i respectuosa i mostrar-la per dir-li em fa mal, ho sento, en aquest moment sintonitzem amb una força interior humana i misericordiosa que ens allibera de la càrrega pel que moltes vegades inconscientment fem a la nostra parella incloent esperar més d'ella.
Deixant anar i amollant, evitant jutjar a la parella i travessant el dolor del que no acceptem permet respectar la diferència, enriquir-se amb ella, que l'amor s'expandeixi i que creixem com a persones i com a parella.
És una decisió que necessites prendre, conclou si vols continuar o començar una nova relació o ho deixes en pau. Sí, en pau, segur trobarà a algú que si vulgui prendre a la parella com és.
Abans de donar per acabada l'antiga relació, ja sigui per separar-se o començar de nou és necessari trobar-se un a l'altre amb els ulls de l'ànima oberts per mirar-se profundament sense judicis ni imatges, només mirar-se, reconèixer-se i en sentir dolor demanar perdó pel que li vam fer, reconèixer l'amor, finalment agrair i obrir-se a la incertesa de la vida perquè mai sabem amb precisió què passarà després.
Començar de nou es viu com una renovació, amb l'establiment de canvis notoris sorgits del veritable ser dels membres de la relació, canvis que també estan vius i per tant en moviment, llestos per ser creativament ajustats a les noves necessitats i gustos una vegada i una altra vegada.
L'actitud de no jutjar a la parella ni a les situacions ens treuen de la dualitat. La dualitat de la tercera dimensió en la qual vivim la nostra realitat quotidiana està caracteritzada pel rebuig i l'acceptació. Quan vam optar pel camí del cor, que és el camí de l'amor ens elevem a l'energia del quart xacra que és una energia neutral, per això reconeixem només el que és, sense avaluar-de bo o dolent, ni ens qüestionem si ens agrada o no ens agrada, només reconeixem com és, i quan fem això, entrem en una altra dimensió, en la dimensió del veritable amor. En aquesta dimensió la decisió més important per aconseguir l'establiment d'una relació de parella amorosa i satisfactòria, és prendre l'altre com la teva parella així com és. Sí, així com és. Conscientment renúncies a esperar que sigui diferent o que sigui com tu, ara decideixes compartir la teva vida un temps més amb algú a qui li vas a permetre que visqui com triï i que sigui com és. I tant que deixes clar el que tu vols i necessites en la relació i saps el que l'altre pot donar-te i el que no i per l'altre costat, et quedes tranquil i d'acord sabent també el que l'altre necessita de tu i sap el que li pots donar i el que no.
I perquè el negatiu no tingui oportunitat anota el que et va atreure de la teva parella i el que abans era suficient, mira que això hi és encara, només que ara les teves expectatives són diferents, de vegades exigim més que abans i nosaltres seguim donant el mateix o menys, o donem molt esperant que l'altre ens doni generant així desequilibri i conflicte.
Després de reconèixer el que és pots fer un exercici on t'imagines mirant cap al lluny, cap a l'horitzó, molt lluny, a alguna cosa infinit sense expectatives, sense reclams, ni judicis, ni compassió i tampoc emocions, només connectant-profundament amb aquesta Força, només lliurat a ella mirant cap a l'origen de les coses on tot està bé, mirant a un poder que tot ho mou perquè quan mirem cap al nostre origen, cap a la nostra arrels més llunyanes podem unir-nos i lliurar-nos a ella per deixar-nos moure per aquesta Força que també resideix en el profund de nosaltres on regna la nostra saviesa interior, el nostre esperit que tot ho sap i que ens mostra el següent pas.
Fortalécete emocional i espiritualment a tu mateix perquè no necessitis tant de la teva parella. Necessitar-no és estimar-la. Per ajudar a expandir l'amor entre vosaltres cal renunciar a la imatge que tens d'ella i reconeix com és en realitat. A l'adonar-te que és diferent a aquesta imatge que t'havies fet, permet-te entrar a alguna cosa nova, a una mica diferent i més real amb el que si podràs relacionar-te, estimar i gaudir. Fes-te feliç i fes tot el possible per gaudir la teva vida, això et capacita per poder compartir-. Si pots recollir-te a tu mateix i somriure a la teva parella per ampliar el cor, llavors l'altre té permís per ser com és i ja no et causarà conflicte. Aprenem a caminar per aquest nou camí cent per cent a favor de la Vida disposats a obrir el cor i expandir l'amor per abastar i gaudir una cosa totalment nova.
Com a conclusió, per aconseguir un amor més madur i ple cal deixar-se anar a
problema per trobar-se amb la llum per tenir més claredat, donar el següent pas i definir si prens a la teva parella o no, amb la confiança per comunicar-se sense defensar-se, reclamar ni jutjar; amb la força per comprometre amb ells mateixos, amb la parella i per decidir estimar amb el risc i incertesa que comporta i amb l'obertura i guia per co-construir la seva relació sense seguir estructures socials i principalment movent-se des del cor, és a dir, des de la neutralitat, des del no judici i quan entrem en la dualitat, tornar al cor, al no judici, a la decisió entre deixo a la meva parella en pau o la prenc i gaudeixo la meva capacitat d'estimar expandida i en moviment cap al més.
Em acomiadament. Estic al teu servei.
Ets un ser meravellós.
Ets amor i ets infinitament estimat.
Sony González
www.sonygonzalez.com.mx
www.facebook.com/desarrollohumanoqro
www.facebook, com / Sony.Gonzalez.Rodriguez
