La rosa és l'essència de la Creu

  • 2019
Taula de continguts amagar 1 EL SÍMBOL DE LA ROSA I DE LA CREU 2 A LA ROSA ESTÀ L'HARMONIA DELS CONTRARIS 3 LES TRES ROSES abril LA ROSA, CIMERA DEL DESENVOLUPAMENT 5 L'ROSA A LA CREU juny NOSALTRES SOM LA ROSA

EL SÍMBOL DE LA ROSA I DE LA CREU

Hi ha molts símbols de la creu. Pot ser una creu sola o una creu amb la figura de Crist crucificat. En aquest article ens referirem a la creu amb el símbol de la rosa. La idea és comprendre com la rosa redefineix el signe de la creu.

UNA ROSA ÉS UNA ROSA, ÉS UNA ROSA, ÉS UNA ROSA

En la poesia "Sacred Emily", Gertude Stein ens diu que: "una rosa és una rosa, és una rosa, és una rosa." D'alguna manera és una reiteració. És evident que una cosa és igual a si mateixa. No obstant això, una altra interpretació és que les coses són el que són i que cal acceptar la veritat, sense voler desconèixer i sense aferrar-nos als errors d'interpretació.

És diferent dir que "una cosa és igual a si mateixa" a dir que "les coses són el que són". La primera afirmació es refereix a l'expressió logicomatemàtica d ' "A és igual a A". La segona es refereix al fet que hem de conèixer el que és l'objecte que volem conèixer.

En la mesura que coneixem alguna cosa, anem canviant el nostre concepte i en aquest sentit, la primera rosa serà diferent a la segona i la segona serà diferent a la tercera i així successivament.

En aquest sentit, cada vegada que es repeteix la paraula Rosa al poema, estem referint-nos a una altra Rosa. A un concepte diferent del que teníem abans. Això sense oblidar que en la mateixa mesura que canviem els nostres conceptes, també canviem nosaltres.

L'amor ideal no és un error. És una visió futura del que serà l'ésser estimat quan s'assoleixi un nivell de desenvolupament més alt. Aquesta dona a la qual adora el poeta és la dona del futur que ja és present com un arquetip.

Quan s'estima a una altra persona, no només hi ha un sentit de possessió, de buscar el fruit. També està l'ideal de reconèixer i donar suport al desenvolupament que un dia arribarà a tenir la persona estimada.

En resum: quan ens atrevim a conèixer alguna cosa, ens sorprenem en veure que té característiques que desconeixíem. Aquest encreuament ens produeix dolor i ens obliga a modificar la nostra idea inicial o negar que sigui diferent al que volem creure i, per tant, negar-nos a aprendre.

ARQUETIP FEMENÍ

L'amor ideal no és un error. És una visió futura del que serà l'ésser estimat quan s'assoleixi un nivell de desenvolupament més alt.

UNA DONA ÉS UNA DONA, ÉS UNA DONA.

El símbol de la flor es pot aplicar a una dona. Quan un home s'enamora, veu en la jove l'ideal de tota perfecció. En la mesura que la coneix, va descobrint els seus punts forts i els seus punts febles.

Va canviant els seus conceptes sobre ella i haurà de decidir si continua la relació o no. De la mateixa manera, en el cas de la dona, ella va desvetllant la personalitat d'ell i va reconstruint la seva impressió sobre ell.

En moltes poesies, aquesta idea s'expressa en la imatge de l'home que prendrà la més bella rosa del jardí i en anar a prendre-la es fereix amb les espines. En la seva passió inicial, només va veure la bellesa de la flor, però les roses tenen espines, que fan mal i aquest dolor obliga el poeta enamorat a prestar més atenció ia ser més acurat en anar a tallar les roses.

A LA ROSA ESTÀ L'HARMONIA DELS CONTRARIS

La rosa no només és símbol de bellesa, també és símbol d'algú que se sap protegir. És una forma de dir-nos que anem amb compte amb els nostres desitjos ja que en complir-, si som descurats, podem obtenir dolor.

La rosa és tambinsmbolo de la veritat i amb això tornem a la idea anterior. Si no volem reconèixer la veritat, patirem les conseqüències. Fins i tot quan volem aprendre, sentim una resistència, volguéssim que no fos tan complicat i preferiramos deixar-ho per ms tard. Hem de fer un esforç per continuar estudiant. La ra est en què aprendre implica canviar i fer-nos responsables.

La recerca de la veritat exigeix ​​conèixer totes les cares del que estudiem. És acceptar que hi ha oposats, quan només volem acceptar la part que ens convé.

És com en el cub que té sis cares, però estem acostumats a veure les tres que tenim al capdavant i no volem moure'ns per observar les altres tres. Afirmem que si veiem els tres costats del cub ja coneixem les altres tres cares. No obstant això, les altres tres poden ser molt diferents i hem de veure-les per tenir la imatge completa.

La rosa té espines, però volem tocar sol la part suau dels ptalos.

LES TRES ROSES

La Rosa es refereix a la purificaci dels nostres desitjos. Per això es fa referència a tres roses:

La Rosa Ertica. Es relaciona amb el futur. El seu color és vermell. Es refereix a l'amor que vol mantenir l'espècie. Segons Vall-Incln (en la seva obra: La Lmpara Meravellosa) és el concepte grec de l'amor.

La Rosa Esttica o Rosa Mstica, anomenada tamb la rosa clssica. És la que estableix la harmonia dels contraris. El seu color és groc És la Rosa artstica, és la que uneix les coses com són, com van ser i com seran, però no es congela en el passat, ni es perd en el Vaci del futur.

Recorda que el passat est aqu i que no hi ha res a aorar. El futur també ho estem fent ara i hem de viure-ho ara. És l'amor romntic dels cavallers de l'Edat Mitjana.

Segons Vall-Incln, la rosa mstica és el concepte del renaixement grec en temps cristians. Aquesta rosa enllaça a la rosa eròtica amb la rosa de consciència.

La Divina Rosa de Consciència. Relacionada l'Esperit Sant permet comprendre el passat. El seu color és blau. Valle-Inclán la flama Rosa del Matiz i es refereix a la responsabilitat de l'home davant Déu, que no és altra cosa que la creació conscient del seu karma. Favre d'Olivet ho expressa així: Tots els homes viatgen en un vaixell capitanejat per Déu, però cada passatger és lliure d'organitzar la seva cabina com vulgui i de moure lliurement pel vaixell, tot i que aquest lliure albir es desenvolupa en el cercle de la fatalitat que cada ésser humà ha desenvolupat amb les seves accions.

LES TRES ROSES

La nostra evolució té un passat, un present i un futur. El passat i el futur són aquí i que no hi ha res a enyorar. El futur també ho estem fent ara i hem de viure-ho ara.

La nostra evolució té un passat, un present i un futur. El passat és aquí i que no hi ha res a enyorar. El futur també ho estem fent ara i hem de viure-ho ara.

Arribar a aquesta Divina Rosa de consciència és ser responsable pel destí, sense culpar ningú. La lletra de la cançó "a la meva manera" reflecteix alguna cosa d'aquesta idea. En realitat, cada qui viu "a la seva manera". Que es faci responsable o no, és una decisió pròpia.

LA ROSA, CIMERA DEL DESENVOLUPAMENT

Un altre aspecte és el referit al fet que la flor és el moment de major desenvolupament de la planta. La fruita seria el començament de la decadència. El fruit ens recorda que els éssers es reprodueixen, però que aquest nou pas és un pas descendent.

Amb descendent no vol dir que sigui negatiu, sinó que no és la finalitat màxima de la planta. La planta necessita reproduir-se, continuar existint com a espècie.

Aquest continuar existint té una funció essencial: produir flors més belles. Independentment que prenguem aquesta interpretació com textual o poètica, la idea és que a la vida hem d'assegurar la nostra manutenció i la de la nostra família, però també tenim la responsabilitat de créixer moralment: de desenvolupar el nostre caràcter.

L'ESSENCIAL ÉS LA ROSA

En el nostre esforç per aconseguir fruits, desenvolupem la nostra ànima (la rosa).

Així que el que hem de buscar NO ÉS EL FRUIT, SINÓ LA FLOR. Continuant amb aquests significats podem afegir que la fruita ens alimenta i ens ajuda a mantenir-nos, però la flor ens eleva espiritualment.

La fruita és un aliment físic i la flor un aliment espiritual. Tota la lluita de la planta és per produir flors, un cop aconseguit aquest pas el que segueix és la conseqüència, l'efecte. El fruit és el que assegura la permanència de la planta, però la planta roman per arribar al més alt, que és produir flors més elaborades.

És important notar que les roses, sense l'ajuda del jardiner (la ment humana) es fan salvatges. Les roses salvatges s'han embellit per la feina dels jardiners. Nosaltres en la nostra vida diària tenim objectius, volem produir fruits, i ho fem per un procés que és l'acció.

En aquest procés desenvolupem la nostra ànima i el nostre esperit amb l'ajuda d'éssers angelicals que són els nostres jardiners. Així com el jardiner li aporta la seva ment a la planta, de la mateixa manera els àngels ens aporten els seus esperits per al desenvolupament de les nostres ànimes. En el nostre esforç per aconseguir fruits, desenvolupem la nostra ànima (la rosa). recordem que la rosa és l'essència de la creu.

LA ROSA A LA CREU

La nostra funció en la vida és aconseguir que la rosa floreixi a la creu, perquè la rosa és l'essència de la creu, L'Esperit s'ha integrat als seus elements físic, vital, de desitjos i ment i, per tant, l'ésser humà es representa amb la creu de quatre braços amb la rosa al centre.

La rosa representa l'esperit humà. Els éssers humans en la nostra evolució hem desenvolupat tot el que permet l'avanç material, amb la nostra ment semblaria que estem complets i això és el que manifesta el materialisme.

No obstant això, hi ha un pas que és el que ens correspon decidir, el del desenvolupament de l'espiritualitat. És aconseguir que la rosa floreixi en el nostre arbre material.

La frase "penso, per tant existeixo" té, entre d'altres sentits, la idea que ja la humanitat va arribar al seu clímax. L'única cosa que cal fer ara és aconseguir que tots els éssers humans desenvolupin el pensament lògic.

Aquesta idea està relacionada amb la societat de consum i el benestar social, on l'única cosa important és estar en un món amb major confort.

Aquesta tesi, portada al seu extrem, implica que no ens desenvolupem moralment, que no desenvolupem el nostre caràcter. Que desconeguem que el món espiritual és real i que desconeguem que la missi de Crist és la de vincular-nos al món de l'esperit.

La idea no és negar la importància del desenvolupament científic i tecnolgic. És reconèixer la seva importància i anar un pas més enllà. És comprendre que l'evolució no ha acabat i que el proper pas és el desenvolupament de l'ésser, de la nostra essència.

És reconèixer que som ms que el nostre cos físic, ms que les nostres percepcions, ms que les nostres emocions ims que el nostre pensament.

De fet tots ells (el nostre cos físic, les nostres emocions i el nostre pensament) són només els servidors del que realment som. Si representem al cos / ment / cervell amb el smbol de la creu, podem complementar-lo amb l'amor / cor en el smbol de la rosa. La ment necessita al cor.

El problema és que som inconscients de la nostra essència i no ens podem fer conscients sense esforç. Ja hem fet un immens avanç en arribar a ser el que som. No obstant això, si considerem que hem arribat al final, ja no tindrem força per avançar.

La rosa a la creu ens diu que ms enll del món material aquesta l'esperit. Que ms enll de l'esclavitud, hi ha la llibertat.

Si anem a l'expressi filosfica de tesi, anttesis ysntesis, podem dir que la creu, amb els seus dos travesaos, és la tesi i la anttesis i que la rosa és la sntesi.

La creu representa el cos i l'ànima i la rosa a l'esperit. La creu sola sense la rosa, serà el sofriment i l'esclavitud, és a dir, la ciència sense consciència i sense amor.

Israel Rojas ho expressa d'aquesta manera:

A l'ésser humà que és incapaç de viure i sentir l'aspecte essencial de l'esperit de l'amor, la naturalesa li proporciona la força violenta del dolor, perquè s'aixequi i s'elevi majestuós sobre la seva naturalesa i apoyndose en ella abast el sentit de l'etern, d'infinit, de l'immortal que és la VIDA, el SER, la REALITAT, el DIVÍ JO, d'esdeveniments transcendents.

La rosa no est adornant la creu, com si fos un suplement que es pot separar. La rosa és part de l'arbre de la creu, de la mateixa forma en què la rosa és part del roser. Tota l'evolució de la humanitat té com a fi l'espiritualitat.

El desenvolupament de l'esperit no és un suplement. La moralitat no és una cosa que est per embellir l'intel·lectual. El caràcter no és un adorn. Tota la nostra lluita en la vida ha tingut una finalitat, que per molt temps va ser inconscient. Aquesta finalitat és la de ennoblecernos i descobrir que estem destinats a ser com déus.

NOSALTRES SOM LA ROSA

En el símbol rosa-creu, en comptes de la imatge de Crist hi ha una rosa. La rosa no significa la mort de Crist sinó la seva resurrecció. És la vida que mai cessa. Aquesta rosa es refereix a nosaltres mateixos quan ens identifiquem amb l'esperit. Tots els éssers que han desenvolupat la seva espiritualitat fins al punt de ser guies espirituals de la humanitat han desenvolupat la rosa en els seus encreuaments.

LA ROSA ÉS L'ESSÈNCIA DE LA CREU: La rosa és part de l'arbre de la creu, de la mateixa forma en què la rosa és part del roser

REFERÈNCIES

Valle Inclán. La Lampara Meravellosa.

Israel Rojas Romero. El simbolisme de la Rosa-creu.

Gertude Stein poesia: Sacred Emily

Autor: José Contreras. Estudiós dels temes de reencarnació i karma.

Redactor a la Gran Família de hermandadblanca.org

Altres articles relacionats:

https://hermandadblanca.org/los-arcanos-menores-del-tarot-rider/

Els misteris dels Arcans Majors

Saps el que vol dir el somiar amb pares difunts o somiar amb el meu pare mort?

Què és la meditació?

La màgia dels Encens i el significat segons les seves Olors

Article Següent