La saviesa del Espantaocells. (Rondalla sobre l'agraïment)

  • 2010

Recordo que aquell dia em vaig llevar d'hora, abans que els altres, els qui van quedar remolons en les seves estances.

A fora es palpava com un clima primaveral, per a la qual ja avançat l'hivern. vaig caminar lentament i respirant profund l'aire pur i fresc matinal.

Vaig recórrer el camí que, en pujada em portaria fins a una suau lloma amb moltes pendents i des d'on podria observar amb més facilitat l'entorn fins als seus horitzons, tot amb només un gir de la meva mirada, s'aconseguia en això, un estat conscient de plenitud de l' moment, amb la mare natura.

Vaig observar amb deteniment els perfils de boscos a la distància, majoritàriament de bells i majestuosos eucaliptus, uns que altres grups de pinedes, plantacions d'hortalisses, arbres fruiters, flors silvestres en el seu ple colorit, olor de terra humida de alba, volutes de vapor es desprenien de la mare terra en proporció a la calor dels raigs de sol que tot començava a banyar d'un teixit en blanc pàl·lid.

Només vaig encertar en agrair aquell bell estat, que de ser en el meu plenament conscient en el seu assimilació, a més ho va ser en la seva projecció, ja que potser demà o passat, no podria així gaudir-lo, també vaig ser conscient de qui tenia aquest poder tal de produir tanta bellesa, veritat i comunicació en un sol lloc a l'instant i amb tant esplendor.

Només encerti en agrair alçant la meva vista cap als núvols que es desplaçaven lentament perseguint unes a les altres, igual que les cries i cadells es deixen guiar per aquell que els dóna la vida i sosteniment.

Vaig agrair després A CREADOR, de ser posseïdor al sostenir els quatre vèrtexs simbòlics de la gran piràmide:

? una mica de salut,

? una proporció de diners,

? haver conegut l'amor, i

? estar en el camí de l'evolució en la llum.

Quatre elements fonamentals per aconseguir en la nostra existència terrenal, cert grau de qualitat de vida en el nostre entorn i estats plens conscients que ens portin a la nostra individual alliberament, donant-nos en la pràctica diària, l'oportunitat d'entendre l'equilibri, l'harmonia, estats conscients també, amb el seu propi color i sabor.

Després, vaig aconseguir estar conscient del cinquè vèrtex de la sagrada piràmide qual és:

? el que s'arrebossa en la seva cúspide, de per sempre apuntant als cels que són propietat també del nostre Déu.

Posteriorment, també vaig donar gràcies per l'oportunitat que poguessin tenir tots aquells afins nostres, el d'entendre tard o d'hora on està LA LLUM, quants colors i formes té ?, qui són els seus regents ?, qui seu creador ?, com portar-la al cor? - En una expressió: Estar Conscient, D'On Venim, On Som JA On Anem.

Hi havia pres l'actitud de concórrer hora al lloc, en consideració al fet que durant el dia caldria dedicar tot esforç voluntari en donar suport a una sèrie d'activitats tendents a preparar i després executar la commemoració del primer aniversari de creació del santuari en aquell terreny singular, en memòria de la ESTIMADA MARE MARIA.

Només em cabia fer el més elemental: agrair i així al aconseguir-ho de cor, sentir una sensació, un sentiment, una energia que entrant pel plexe solar, connectava directament amb la natura tota, a la brisa matinal, a la humitat de la terra, al moviment de les arbredes, a la calor del sol.

En tot això em trobava extasiat, quan d'improvís vaig sentir darrere meu algú que em va parlar:

- Gràcies per venir -. . . . vaig escoltar clarament,

Vaig girar cap a la meva esquena per descobrir qui s'havia dirigit a la meva persona no aconseguint-ho immediatament, escodrinyi mes atentament i em percat que a certa distància ia curts passos de la meva es destacava una forma com humana, d'aspecte descuidat, descolorit, desgre ada, però, que representava a la cara, una semblança de bondat.

En fixar la meva atenci observar els detalls de la seva figura: estava com de peu mirant cap al santuari, els seus braços i cames salen per fora de les seves desteidos vestidures i estaven conformats per maderos. Les seves extremitats superiors obertes com en un intent permanent d'abraçada, les inferiors, sobre la terra humida i enterrades en ella, mantenindolo inmvil a perpetuïtat. El tronc de la seva figura era un emplenat de FENC, conformant la seva prim trax, el seu pit, espatlles, esquena i cintura; 1 CARBASSA per cap i sobre ella un rstico BARRET, la forma dels seus ulls: tendres, l'orifici de la seva boca ple de diàleg, de les seves ots atents a l'escoltar i el seu petita nas, suficients per l'aroma del vent.

Qui parla?, Va preguntar una mica inquiet.

Jo vaig ser qui agrair la vostra presència, contest contra el bufar de la brisa ..

Però cmo t pots parlar o expressar-te, donat la teva condició ?, li enrostr sorprès, ..

Llavors em contest:

I els teus ulls no ho fan ?, l'expressi de les teves mans no ho demostren ?, no ho aconsegueix es teu pensament ?, la teva mateixa estada en aquest lloc es no ho manifesta? i tu saps que el llenguatge, hi ha de moltes maneres de manifestar-ho i entendre-ho

Quedar realment impressionat pel seu procedir, en arribar al lloc embadalit per la bellesa natural, no m'havia adonat de la presència de qui em agradeca l'estar amb l.

Tens veritat en el que dius, -li coment-, ..tot erudit aconsegueix consciència d'això, que les mans d'un ésser tenen el seu propi llenguatge, que la mirada pot donar-ho tot a entendre, i la presència fsica en qualsevol lloc té sempre una finalitat, un ra de ser.

As és com és-, va assumir. Continuant va dir: Per això la meva ra de ser és la que veus i aqu estic, i per això agraeixo que hagis vingut, en aquesta ocasi per a mi, a aquest bell paratge, d ndome una oportunitat nica de dialogar amb tu, un humà tal com és, no sempre és habitual que algú s'acosti a mi i sobretot un humà, que, segons m'han comentat, és el que regeix els destins d'aquesta mare Terra a la qual estic enclavat en compliment de la meva pròpia missi.

Li consult llavors admirat: I com has aconseguit El Saber Agrair? em va dirigir la seva nova resposta:

Ho he obtingut a través de la suma dels esdevenirs, gràcies a les meves amigues, les aus, el vent, els animals, les flors i un que un altre insecte, que tenen com a rumb, de vegades, aquest lloc .

- Com has aconseguit comunicar-te amb els ocells? Com converses amb elles? ¿Quin llenguatge elles posseeixen?, ...... escodrinyi al meu personatge, intrigat ?.

Em va replicar: "Elles tenen el seu propi entendre, la seva pròpia llengua, el seu parlar, saben comunicar, a elles també els agraeixo el que m'han ensenyat de tant en vegada".

- ¿I quin ensenyament és la que el teu agraeixes a les aus ?, va ser la meva consulta .... el meu protagonista, mirant amb els seus grans ulls buits em va proclamar ..

- Aquí, en aquest bell racó que avui en dia s'ha convertit en un esplèndid Santuari, arriben molts tipus d'aus: - grans, mitjanes i petites, algunes belles de colors brillants, sòbries i elegants, majestuoses, de plomatges superbs; altres d'ales enormes, però curiosament, aquestes són més sòbries, callades i un tant desdenyoses i no em dirigeixen molt la paraula, són més fredes i pensatives, són com arrogants, tenen un estil indiferent cap a mi, de la mateixa manera li estic agraït, doncs alegren el lloc, el hermosean, són un bell espectacle, he après d'elles que hi ha tants colors, cadascun amb la seva pròpia energia, que alegren el fenc del meu pit, i els seus vols són lents i cadenciosos a gran alçada i de poder en els seus moviments, per això, per totes aquestes sensacions i sentiments, he d'agrair, ja que em fan sentir com gairebé un humà. També es posen en diferents branques de les arbredes i allà romanen llargues hores, com meditant o reflexionant sobre els seus propis destinacions o existències; en altres racons sento seus esgarips comunicant potser les seves pròpies alegries, experiències o sofriments; més enllà uns xiscles estridents des dels nius, reclamant aquells petits, el seu aliment, són els que depenen del seu sosteniment. Molt he après i per això del coneixement per elles lliurat SÓC AGRAÏT, encara que poc em parlin, l'he obtingut observant des d'aquest lloc on estic sotmès, després es van i altres arriben, és com la roda de la destinació.

Vaig quedar assimilant la seva expressió i expectant li vegeu "¿I de la resta de les altres aus, tens alguna referència?".

Em va respondre: "Les més afins per a mi són aquelles espècies de mida petita, no tenen molt colorit, són més aviat de tons grisos, no són sorolloses, no són ostentoses ni arrogants, són més aviat humils i mes conversadoras, entenen el meu llenguatge, d'aquestes sóc més agraït, ja que com més dialoguen, més Aprenc I més Entenc El que És La Sobrietat, La Humilitat, la Tolerància, La Honestedat, La Modèstia, El Respecte, La Submissió, La Bondat, La Compassió, El Afable, El art de ser Solidari, i tants altres conceptes i elements que obligadament han de ser la pràctica diària de tot ésser, qualsevol sigui la seva condició, ja que m'han assegurat que tots estem sotmesos en aquest PLANETA ESCOLA a l'Evolució Espiritual, llavors, quina cosa queda ? AGRAIR, doncs, si jo també en la meva condició, pràctic, algun dia, més endavant, seré un ésser com tu, que al meu costat sembles un rei ".

Meditant per la meva escoltat, no vaig demorar en inquirir novament: "Com és possible que totes aquestes aus que es posen permanentment en el teu voltant poden tenir tant coneixement?

Va correspondre a això amb claredat i promptitud: "Perquè elles recorren tot el planeta, unes emigren més lluny i altres a llocs més propers i tant unes i altres, reben sàviament tot el lliurat per EL CREADOR", i va prosseguir amb el seu relat:

- Aquestes espècies d'aus tenen entre altres de les seves propietats, la condició que tot ho observen, tot lloc recorren, distàncies enormes, sempre en grups i són milers i milions, els seus camins són inimaginables i encara avui dia, el teu ciència terrenal no pot descobrir com? després de traslladar-se a milers en distàncies d'aquest lloc, tornen inexorablement sense extraviar-se, elles ... amb aquest meravellós do, agraeixen i no perden la raó, moltes queden en el camí, però això és pel que m'han explicat a conseqüència de la maldat que l'ésser humà té en el seu cor, ja que uns quants dels teus tenen ments en depravació, doncs elles m'han relatat de tot: el bo i del dolent que hi ha en la faç de la terra, i també agraeixen al seu creador ja que han arribat a la conclusió, que avui en dia, s'han adonat que hi ha més el bé que la desolació, és així com m'han comentat que en grans extensions, són més els camps cultivats, és més l'amor pels boscos i els aigualits, els teus semblants es reuneixen avui a major nombre per acordar com purificar l'aire que encara respirem, els mes potentats reuneixen diners per portar aliment als desemparats de continents col·lapsats, grans potències enemigues abans, avui es donen la mà, on la terra s'enfonsa i molt s'ha desplomat, arriba l'ajuda solidària de pobles sencers, sense que els hagi cridat, la teva ciència s'esforça per aconseguir medicaments cures i elements que facin la vida de més qualitat, sobretot cap a aquells dels teus que s'han compromès amb una condició karmática més severa en nom de la seva pròpia evolució, m'han comentat que en molts llocs apartats hi ha milers de punts de llum de dia i de nit i quan elles s'han acostat a albirar que és el que els produeix, han denotat amb sorpresa que estan conformats per grups d'éssers, tots dedicats a l'obtenció del coneixement perdut antigues civilitzacions ja no existents, però el saber els està sent dispensat per ens de llum amb l'única finalitat de que elevin el seu nivell i estiguin preparats per quan arribi el moment del qual només eL CREADOR està assabentat i així, aquesta terra compleixi el seu propi cicle en l'actual tercera dimensió i triomfalment s ea traspassada a la superior, la quarta anivellament és habitada de germans de qualitat i evolució excelsa, ells són germans grans els vostres o els vostres germans de les estrelles, que sempre han estat col·laborant amb el vostre planeta en tota ocasió, per mandat dels vostres propis Mestres Superiors, que a més, us assisteixen a totes les vostres reunions, en una paraula, tots amb o sense el coneixement degut- compleix a voluntat dins el gran cicle còsmic universal amb la nostra pròpia tasca i això, hem de agrair-ho, amb submissió.

- També m'han aclarit que està en augment la polarització, i és així, com tot que en determinats llocs han sorgit noves manifestacions de maldat, en majors llocs aquesta brollant MAS EL AMOR, la diferència i confusió és que minories d'éssers magnifiquen el negatiu, però el positiu trasmutará cap a la posteritat, llavors es notarà dia per dia, que el dolent serà més dolent i el de llum donarà més llum fins que arribi el moment que cobreixi completament la foscor.

- De les meves amigues les aus, les mes grans ia les quals els ha estat transmès coneixement de generació per generació, m'han assegurat que aquesta vigent encara avui, les paraules d'un gran savi d'orient que va expressar: "tot el del sistema de coses imperant passarà .... més les meves paraules no passaran ".

- D'altres, també erudites, m'han assegurat que tot el que aquest Mestre il·luminat va dir, s'ha complert a cabalidad.

- Això també ha de impulsar-en agrair-ho, ja que també em van explicar que EL prometre es compliria la seva profecia, que d'així ser-ho, es faria molta justícia en aquesta terra, com és: "tot aquells que es van mofar i vituperar de ser els primers, seran els últims, i tots els que van patir en la seva condició d'últims, estaran primer a la propera dimensió.

- Com veuràs, no puc evitar de ser agraït doncs, amb tot el que m'han ensenyat els meus amics, tinc coneixement, i si a això li agrego el que sí entenc per fe, estic content, per molt temps he suportat la meva condició d'ultimo en aquest cicle i he demanat, llevat dels primers sinó que tan sols tenir algun dia com tu, cinc sentits.

- Si el teu m'entens com ho ha afirmat, jo també et comprenc al teu sorpresa i incredulitat, ja que molts com tu, encara per molt coneixement, els costa assimilar ¿com és possible que jo estant conformat de fustes, FENC, CARBASSA I BARRET, sé agrair tant estant subjecte, més recordeu-vos de que entre tot el coneixement ja dispensat, se us va dir que tot àtom per minúscul que sigui la seva existència, és diví, intel·ligent i d'ells cap es perd en el no res, ja que aquesta no existeix, el que està present éS eL TOT, i jo, sóc part d'aquest.

- Quan als teus afins li expliquis tot el que agraeixo, ells et entendran possiblement, i si d'algun sorgeix una ment perspicaç i et pregunti sobre -si compleixo o no la meva missió- havent de ser enemic de les meves aus, Comenta-, que PER AMOR he arribat amb elles a un acord: jo no les espant, i elles em cuiden l'hort, no ho fan malbé, sinó que del producte del mateix que excedeix, busquin el seu aliment i així, estarem tots contents, i serà entre nosaltres, una benedicció el estar conscients del que significa l'agraïment.

- D'aquesta mateixa manera, els meus ancianes amigues aus, m'han deixat clar, que en el cas dels humans, tampoc ha d'existir el mal, ni de ment, ni d'acció, i això al complir-se a cabalidad, VOSTRE CREADOR us compensarà, ja sigui públicament o potser en els vostres propis silencis.

- Per a tu, per haver-me escoltat amb respecte, per admirable que tot això et sembli, aneu del meu cor de fenc al teu propi cor, el meu major agraïment i que tot el saber DEL CREADOR quedi en el que vostès anomenen vostre Àtom Permanent.

- Saluda de part meva als teus afins germans del coneixement i permet-me finalment, lliurar-los una interrogant que en el meu ha superat l'anomenat temps. .. això t'ho demano perquè els meus aus amigues, en això han guardat sempre el silenci més absolut, que jo respecte, però no sóc vident, i algú ha de saber-ho em refereixo que vostès els humans, en la mare terra són milions en existència i quan fineixen, dipositen la seva vehicles terrenals en els seus cementiris, ms, les meves amigues les aus, són en quantitat ms milions que vostès en nombre existencial en aquesta escola del saber, llavors el que no entenc, quan elles fineixen, on queden tants milions dels seus petits cossos?

Per acabar i no avorrir-te amb tant comento, hi ha en la meva cosa que em aclapara de saber-ho, la meva fonts són fidedignes, i és que en tot lloc d'aquest bell planeta, hi ha alguns éssers que no mereixen el que porten en les seves testes, perquè m'entenguis t'ho pregunto d'una simple manera: qu DÉU li dóna barrets a aquells que no tenen cap?

Si el teu o els teus no em donen la resposta, li preguntar llavors a un altre amic que tinc, el és EL VENT, que també ve ac de tant en tant, i l té a seu torn, una altra amistat que podria saber-ho que és l'AIRE, i aquest al seu torn, potser li pugui preguntar al seu cosí eL PRANA, o finalment, s'ho consultarna qui vola amb tots ells que és eL TER, i potser amb més seguretat ah tingui la resposta, ja que he sabut que eL TER s'expandeix a eL tOT i a eL tOT aQUESTA NOSTRE CREADOR, que tot ho sap, ja que una de seves infinites condicions és el de ser omnisapiente.

Agrupació metafísica: Grup Foc Violeta Www.grupofuegovioleta.cl email:

Aquest relat va ser rebut al juliol del 2005, de Mestres Ascendits, a Amor i Privilegi, gràcies. Tots els drets reservats

Article Següent