La sang i els seus conflictes emocionals

  • 2015

De qu emocions ens parla l'anèmia o la plaquetopènia?

La Sang és la desvalorizacinms profunda, és el que est al centre de nosaltres mateixos. No és l'esquelet el que està en el més profund de nosaltres, perquè dins de l'esquelet hi ha la medulla vermella i la medulla vermella fabrica la sang.

Quan ens sentim desvalorizados en el més profund de nosaltres mateixos, això toca a la sang. Amb la sang estem en els llaços de sang, llavors es tracta d'desvalorizacin en el si de la pròpia família.

A la sang hi ha tres tipus de cllules

1. Els glòbuls vermells

2. Els glòbuls blancs

3. Les plaquetes

A la família hi ha tres grans necessitats:

Viure, per viure bé, rebre la vida a cada instant. Els nostres pares ens han transmès la vida, la transmetem als nostres fills. En la família és on passa la vida.

En la família necessitem sentir-nos protegits. És important no sentir-se un estranger, sinó sentir-se en seguretat.

En la família necessitem una unitat, com una adhesió, una adherència.

Perquè si no hi ha cohesió familiar, no hi ha família. Si no hi ha vida que circuli, no hi ha família, i si em sento en perill a les entranyes de la pròpia família, em vaig o moro.

Llavors hi ha tres grans famílies de conflictes, a nivell de la sang:

Perill de mort en la família: glòbuls vermells

Falta de seguretat, perill, en el si de la família: glòbuls blancs

Manca de cohesió en la família: les plaquetes.

ANÈMIA

Conflicte: Desvalorització d'allò que ens fa viure, que transporta la vida.

Ressentir: "No vull molestar a la meva família", "he de viure el menys possible perquè molest" i "m'ofego en aquesta família"

L'anèmia està relacionada amb una falta d'alegria davant el procés de la vida mateixa i amb un sentiment de no valer.

Anèmia per falta de ferro (no hemoglobina): Calci (funció paterna) + Magnesi (Funció materna) ressentir: "Necessito que m'ajudin en la meva funció materna", "Em ofec en la meva família", Algú proper a tu s'està morint i vols donar-li l'oxigen per viure ", " Atmosfera tòxica, no respir bé ".

Exemples d'Enric Corbera: Un home s'estava tornant cec, la seva dona havia de portar-lo a tot arreu. Els seus fills han de tenir cura d'ell i això ho desvaloritzava en el si de la família: "molest, he de respirar tot just, no vull robar-los l'oxigen" i té anèmia.

Embarassada amb anèmia. Els doctors deien que era normal, era el segon beu, i resulta que en l'anterior embaràs havia tingut una relació conflictiva amb la seva parella i ella sentia que molestava.

Quan es dóna una explicació exterior és una forma de conflicte diagnòstic específica, la conseqüència és que la persona es torna inert, no buscarà canviar res, ... "és perquè vaig tenir un segon fill" ..., o "és per la contaminació, la genètica, ... ". És el perill de les explicacions. Una explicació pot limitar el dinamisme de la curació, de sanació o de transformació.

Louise L. Hi ha: Causa probable: Actitud de «sí, però». Falta d'alegria. Por a la vida. Sentiment de no valer prou. Nou model mental: confiadament puc experimentar alegria en tots els àmbits de la meva vida. Estimo la vida.

Lisa Bourbeau: En metafísica, la sang representa l'alegria de viure: això és el que ha perdut la persona anèmica. Fins i tot pot resultar-li difícil acceptar aquesta encarnació fins a l'extrem de no desitjar continuar vivint. Es deixa envair sovint pel desànim i ja no estableix contacte amb els seus desitjos ni amb les seves necessitats, se sent feble. Torna a contactar amb la teva capacitat de crear la teva vida sense dependre dels altres. Presa més consciència dels pensaments negatius que t'impedeixen trobar l'alegria en la teva vida. Deixa sortir el nen que hi ha en tu, aquell que vol jugar i prendre la vida menys seriosament

HIPERGLOBULEMIA: és excés de glòbuls vermells. Es tracta sempre de la família, però el sentit biològic és exactament contrari.

"Vull portar vida a algú ...", -algú en la meva família va morir, o està depressiu,

En tot cas, necessita vida, vull aportar més oxigen, llavors afegeixo glòbuls vermells.

LES PLAQUETES

Quan algú té massa plaquetes, es tracta d'un conflicte actiu, per a la família l'hemorràgia simblica pot ser un divorci,

Tinc l'exemple d'una àvia, que el sentit de la seva vida era la unitat familiar. Era com un gros megacariòcit. Els seus fills estan molt propers a ella, els néts tamb, els gendres, les nores, un fill es casa i est com enganxat a la seva dona. Bé est enganxat a la mare, la família ha d'estar unida. Un dia el seu gendre es baralla amb els seus propis pares i per a ella és insuportable, cal enganxar això, es demor a curar-se perquè era molt estructurant si s'escau.

Plaquetopènia: dficit en plaquetes, que pot provocar hemorràgies, prpura, o té fcilment hematomes, hemorràgies

Un dficit de plaquetes o de factors de coagulacin, tamb es tracta d'una desvalorizacin en el si de la família.

no puc pegar-me a aquesta família

estic apartat d'aquesta família, em sento com Oliver Twist, no tinc família.

Per a les plaquetes tamb cal parlar del conflicte biolgic estricte, és a aquest que es refereix el doctor Hamer msa sovint. No es tracta dels llaços de sang simblics, es tracta realment de ferides, que és el sentit de les plaquetes. Un animal que est ferit, mana plaquetes perquè impedir l'hemorràgia. Un ésser humà que veu una pellcula de vampirs, o un pellcula amb molta sang, o que veu un accident, va començar a fabricar ms plaquetes.

Tamb pot haver un altre motiu per al dficit de plaquetes, que no té a veure amb la família, que és molt ms real que simblico. És una desvalorizacin perquè: sóc inepte per barallar-me, no em serveix per res fabricar plaquetes perquè no em vaig a barallar, no lluitaré, no vaig a sagnar.

Glòbuls blancs estan en relació amb les coses dels altres, són els policies. Totes les cèl·lules del nostre cos tenen una molècula en la seva membrana que és personal, com les empremtes digitals. Els glòbuls bancs viatgen per tot l'organisme, una mica com un policia, i pregunten a cada cèl·lula: "papers, si us plau". I si no està aquesta molècula, el glòbul blanc destruirà aquesta cèl·lula.

Gràcies a tots els especialistes que han dedicat i dediquen la seva vida a recerca, gràcies als quals podem compartir aquesta informació treta dels seus textos: Enric Corbera, Christian Fleche, Hamer, Salomon Sellam, Christian Beyer, Lisa Bourbeau, Louis Hi ha o Alejandro Jodorowsky entre molts altres.

Autor: Mireia Larruskain

VIST A:

Acompanyant a Bioneuroemoción® Formada per Enric Corbera i el IeBNE

Consultes de Bioneuroemoción® a Barcelona i per Skype

fb: Bioneuroemoción Mireya Larruskain

Article Següent