Guard una llavor durant molt de temps. En aquell moment no sabadnde anava a ser sembrada, només era conscient que alguna cosa nova s'estava gestant. La llavor acumulava en el seu ADN informaci valuosa perquè, quan fos sembrada, creixessin abundants fruits.
Un fractal d'aquesta gran potència es moviliz cap a racons insospitats, i avui em trobo prenent consciència de la bella llavor que comen a brollar.
Perquè una llavor trenqui la cscara ha de realitzar un moviment, una força. L'amor expressat en un inici és fonamental. Parts de la seva essència avui habiten en molts cors i he tingut por de demanar a l'energia vital que vaig deixar, que s'integri en mi novament per donar el següent pas.
Avui em veig amb una amiga per Skype i em diu que veu els meus ulls trist. Ja ho sé, ho estan. A l'estona em diu per missatge privat: "Jo crec que vas deixar molta energia per aquí (referint-se a Mèxic) i has de jalarla cap a tu novament. Aquí et estimem de veritat i sempre estaràs present en els nostres cors, però és important que Jales la teva energia. Jala la teva energia amb amor. Sembrat i creu-me, la collita serà bona "
M'ha costat molt emprendre l'últim canvi, per tot el que ha significat donar vida a aquesta llavor, regar-la i permetre-li ser.
Quan t'acostumes a sembrar en una terra fèrtil, de la qual reps molt d'amor, no vols sortir d'aquí mai; part de la teva energia vital queda suspesa allà. Tirar tantes llavors en aquesta terra fèrtil i després deixar-les, sabent que soles creixeran i que en el seu ADN es troba pautada la ruta del creixement, ha de ser com deixar als teus fills en un moment de la vida sabent que ja els educaste, els vas donar el que tenies i ara has de permetre'ls caminar sols, en llibertat.
Part del nostre ser de vegades vol seguir allà, però el cos energètic queda incomplet i experimentes una sensació d'incomoditat, falta d'adaptació, que no entens d'on prové. Moltes vegades no som conscients de totes les energies que encara estan en algun lloc. El mateix traslladat a les energies que bolquem en altres persones, que ells tenen de tu, i viceversa. Cal recopilar totes les essències que vam deixar per tornar a la integritat. Això no vol dir deixar d'estimar, de pensar, d'estranyar, etc.
Tot ens costa deixar anar certes coses.
Déu parla a través d'una altra amiga i em diu: "Només vaig sentir, Solta i volve a enfocar-te en l'amor"
L'amor mai es va enlloc, només ho perdem de vista en el passatge d'una realitat a l'altra. A vegades pensem que estem sols, que no podem més, o alguna cosa ens tempta a baixar els braços, però aquests segueixen endavant, esperant en silenci noves llavors que se sembraran en altres espais.
Perquè el teu energia estigui plena en on vas triar estar ara, primer has de recollir totes les porcions que vas deixar en aquells espais o persones que encara et produeixen nostàlgia.
Tanco els meus ulls, veig l'energia de la meva llar mexicà, li agraeixo per tot el que m'ha donat. El meu cor segueix bategant quan penso en ell. Tom aquestes porcions que vaig deixar en algunes parts i que la meva consciència encara no volia deixar anar.
Camí mentalment pel parc Espanya, li agraeixo als arbres per regalar-me tanta aquesta en cada matí, tarda, vespre ...
Camí per la indescriptible carrer Amsterdam, miro la seva vegetació exuberant i fresca. Respir (al lluny) el seu beneït aire ... Veig la gent córrer per aquí Tants gossos! Tants animals! Tants paisatges! M'acomiado de tots ells anhelant tornar, sense tallar el fil d'amor que ens uneix, sense oblidar les experiències que van quedar segellades, però tanco un GRAN capítol de la meva vida.
Veig moltes coses ... persones ... amistats ... veïns ... classes ... la brillantor de les mirades ... Els abraçada amb el cor, els agraeixo per haver sentit prendre la llavor de la vida que tant de temps va dur gestant per ser impulsada des de la seva càlid brillantor i la seva tebi cor. Cada persona és especial en la meva memòria.
Camí silenciosament per la casa que em va abrigar en aquest temps. Recullo l'energia que havia quedat. L'amo del lloc m'escriu fa uns dies i em diu: "Mari, la teva energia encara segueix aquí. Entro al departament i és com si estiguessis "
Beneeixo a cada persona que vaig conèixer en aquest camí. Em sento beneïda d'haver après de cadascuna i sentir que avui són part de la meva essència. Com diu la meva amiga: "Tot és perfecte i això em dóna pau". Déu parla a través de tots. L'única diferència que hi ha entre els que saben que són canals de Déu i els que no, és "Ser Conscients". El benefici de saber-ho potencia el bell do que ens va donar Déu per seguir connectats a la seva essència en aquest escenari humà.
Déu ens segueix a tot arreu, no podem separar-nos d'ell, tot i que la il·lusió de la tercera dimensió vulgui fer-nos creure que ens hem separat o que ens ha abandonat per moments.
Avui permeto que les energies que van quedar de mi en altres llocs tornin al seu estatge. D'aquesta manera aconsegueixo la integritat que buscava.
En les relacions humanes passa exactament el mateix. Compartim la nostra energia amb una altra persona durant molt de temps. Si en algun moment passa el que a la terra anomenem "separació" arriba a la nostra vida tot un procés per poder deixar anar part d'aquesta energia que va quedar en nosaltres de l'altra persona i viceversa. Sobretot en les parelles, amb l'energia sexual.
Són processos de la vida. Quan algú mor, canvia d'estat, passa el mateix. La mort d'una persona no és només la desaparició física, sinó de la seva energia i presència al camp. El buit que se sent té a veure amb aquesta energia que s'està retirant a poc a poc fins que el vam acabar d'assimilar.
Quan era nena solia tenir molta por a la mort. De vegades sentia por que algú estimat morís. Amb el temps i el creixement interior vaig perdre aquesta por perquè vaig comprendre que la major por es resumia al buit que podia quedar. Sentia por a viure-ho però finalment vaig acabar vivint moltes vegades en una mateixa encarnació. Morim i ressuscitem moltes vegades en una mateixa vida. Quan mirem cap al passat podem ser conscients de quants "jos" hem acomiadat a una altra dimensió. Beneït l'ésser humà que pot regenerar-se a si mateix, sense por, sense por, sabent que després de cada transformació ve una mica millor per a les nostres vides! Beneït Déu i el seu pla mestre que ens permet poder canviar!
Avui recordo aquesta llavor de la vida que tant de temps em va portar gestar. Recullo la meva energia. Deixo a la llavor créixer en llibertat. Ja sap com fer-ho. No cal cap presència perquè en ella viu el coneixement i saviesa per donar a llum els fruits i portar-los cap a aquells llocs que necessitaran d'aquest aliment espiritual.
Oració per integrar el teu camp d'energia:
"Integro el meu camp d'energia. Tot torna al seu estat natural i diví. Recullo la meva energia (visualitzar d'on sents prendre-o de qui / és) Torno a qui correspon les energies que no són meves. Estic completa / o "
Així és.
Amb infinit amor,
Per María José Bayard
Font: https://www.facebook.com/MariaJoseBayard?fref=photo
La llavor de la vida per María José Bayard
