Taula de continguts amagar 1 L'antropologia segons Plató 2 L'ànima segons Plató 3 El Mite de la Carrossa o Carro Alat 4 La transmigració de les ànimes per Plató 5 La bellesa del que és diví 6 A tall de conclusió

Potser ara se'ns ha oblidat i ens hem quedat amb el que ens interessa, però els pares de la democràcia i la filosofia, els grans pensadors grecs, també eren espirituals. Entre ells, trobem a Plató, un dels més famosos, que va promulgar interessants teories sobre la transmigració de les ànimes.

En aquest sentit, m'agradaria proposar-te avui un viatge apassionant pel món de les ànimes de Plató. Anem a descobrir com aquest cèlebre filòsof parlava d'aquest tema fa més de 2000 anys. Crec que és important no oblidar-ho, atès que moltes de les seves ensenyances romanen avui perfectament vigents.

L'antropologia segons Plató

Abans d'entrar directament en el món de la transmigració de les ànimes segons el filòsof grec, recordem la seva concepció de l'home i l'antropologia.

Per a Plató, l'home té dues parts, cos i ànima:

• D'una banda tenim l'ànima humana, que és immortal. Aquesta pertany al món de les Idees i procedeix d'una unió accidental entre cos i ànima, alguna cosa al que va ser contrari més tard el seu més famós deixeble, Aristòtil.

• Després tenim el cos, que és qui empresona l'ànima. D'aquí que Plató considera la nostra part física com una cosa negativa. No oblidem que per al filòsof, el nostre físic no deixa transcendir i enarborar tot el seu potencial a l'ànima, plena de llum i bellesa.

L'ànima segons Plató

A més, Plató va dividir l'ànima en tres parts. És més, fins i tot les va situar en diverses zones del cos humà, com veiem a continuació:

• D'una banda trobem l'ànima racional, que és la intel·ligent i immortal. Aquesta és el pensament, que lògicament trobem en el nostre cap.

• La segona part és l'ànima irascible, que és mortal i per tant passional. La localitzem al tòrax i es relaciona amb els nostres sentiments, més mundans i corporals.

• Finalment vam descobrir la tercera part en l'ànima concupiscible. Aquesta és mortal, però també instintiva. Es troba a l'abdomen i es relaciona amb els impulsos humans.

Segons Plató, l'ànima és l'essència del nostre cos. Li dóna vida al nostre jo físic, que en cas contrari no seria més que una carcassa buida.

Per al filòsof, l'ànima té vida pròpia totalment immortal, immutable, eterna i sense subjecció alguna al canvi. Això es deu al fet que procedeix del Món de les Idees, que és més lumínic, no ètic i inintel·ligible. És a dir, prové d'un lloc veritablement real.

No obstant això, en caure accidentalment al Món Sensible, s'oblida gairebé per complet de la seva existència anterior. D'aquí la visió dual de l'ésser humà que tenia aquest magnífic pensador clàssic.

El Mite de la Carrossa o Carro Alat

Abans de passar a explicar la transmigració de les ànimes, cal explicar què és el Mite de la Carrossa o Carro Alat. Aquest filòsof era molt donat a exposar les seves teories amb exemples, detall magnífic per entendre millor la seva forma de pensar.

En el cas del Carro Alat, trobem una bella carrossa, que simbolitza l'ànima racional. Aquesta passeja per un camí, que simula el Món de les Idees. Aquesta carrossa va tirada per dos cavalls. Un és bonic i de color blanc, que s'iguala a l'ànima irascible. L'altre és negre, i es relaciona amb l'ànima concupiscible. I per fi, el carro és comandat per un conductor, que serà en aquest cas el regidor de l'ànima racional.

En ple camí, els cavalls es desboquen, el que serà un accident que representa la cada de l'ànima del Món de les Idees al Món Sensible. I aqu és on cos i ànima s'uneixen gairebé per mera casualitat.

En aquesta situació, l'ànima, pura i bella, plena de llum, és embrutada pel cos, lligat a les passions humanes. Desitjo i irascibilitat s'uneixen a racionalitat en un procés que fa a l'ànima oblidar el seu món passat ms lumnic.

Després, podem trobar que per Platn, cadascuna de les tres parts de l'ànima es relacionen amb un tipus de ciutadà:

• El governant és l'ànima racional. Ha de ser savi i temperat, amb grans dosis de prudència.

• El Guardino guerrer és la part irascible de l'ànima, la part més forta.

• Finalment, tenim els productors i artesans, que són els concupiscibles. Aquests pertanyen a la part més moderada de l'ànima.

Tanmateix, com ja vam dir, aquestes teories van caure en cert oblit després de la preeminència de Aristteles, l'alumne ms avantatjat de Platn. No obstant això, aquest fidel seguidor tenia una forma diferent d'entendre la immortalitat i dualitat de l'ànima es com l'accident que la provocava per unir-se al cos.

La transmigracin de les ànimes per Platn

Platn crea fermament en la transmigracin de les ànimes. Segons el filsof, tots els éssers humans tenim reminiscències que la nostra ànima posseeixi abans de tornar a encarnar-se en un cos humà.

El filsof estimava que la mayetica era un clar exemple d'això. Amb les preguntes correctes, qualsevol interlocutor poda treure la veritat que hi ha dins d'una persona. S'ha de precisament als records que reverberen en la nostra ànima causa de la seva anterior pas pel Món de les Idees. Aix doncs, fins i tot un esclau poda demostrar gran coneixement si l'interrogatori era correcte.

Si els éssers humans som perceptius, es deu al fet que la nostra ànima no és perible. Todava ha la aprehensin de l'essència, que ens demostra la immortalitat de la mateixa.

Per això, i sempre parlant segons el filòsof grec, la vida no és més que una preparació per a la mort. Per això per a ell, morir no és en realitat un final, sinó un fi, ja que allibera l'ànima del cos físic, i aquesta torna a separar-se i retrobar-se amb la seva essència.

La bellesa del que és diví

Sembla que Plató en certa manera defenestra tot el que és humà. Per a ell, el diví és bonic, savi i bo. Així doncs, com està sota aquesta índole, tot és bonic, i s'alimenta de bellesa per a ser alat i ascendir.

Mentrestant, l'humà és perible, vergonyós, dolent i acaba per consumir-se. Per aquest motiu només la nostra ànima, immortal i perenne, sigui el realment valorable. Troba la seva llibertat quan es despulla del cos i pot tornar a caminar pel Món de les Idees.

A tall de conclusió

Aquesta és la teoria que Plató esgrimia sobra la transmigració de les ànimes. Eternes, belles, racionals i gairebé divines. No obstant això, caigudes en desgràcia per un simple accident. s'introduïen en un cos humà a manera de preparació per a passar per la vida i tornar al seu pla d'existència ideal novament.

Resulta curiós que el filòsof digui que hi ha reminiscències de l'ànima en cada ésser humà. Fins i tot havent perdut la esplendorós passat, de tota persona es pot treure alguna cosa bona sempre que es facin les preguntes adequades. Vol dir que un individu, fins i tot amb una actitud deplorable, podria ser digne i savi? Es aconseguiria si té el mestre cal que sàpiga trobar aquestes restes de la seva ànima racional i amb sapiència?

Sigui com sigui la teoria de les transmigració de les ànimes de Plató, és evident que va ser un home savi de gran espiritualitat. Podem creure en els seus ensenyaments o no, però val la pena tenir-les en compte. De la seva extens coneixement de la naturalesa humana es poden extreure avui dia meravelloses lliçons capaços d'il·luminar la nostra ànima, esperit i raciocini.

Per Pere, redactor de la Germandat Blanca