No és una cosa, és un procés. No hi ha altra manera de conèixer el que és la vida més que vivint, estant viu, fluint, discorrent amb ella. Si busques el significat de la vida en algun dogma, en una determinada filosofia, en una teologia, dóna per segur que et perdràs el que és la vida i el seu significat. La vida no t'està esperant enlloc; t'està succeint. No es troba en el futur com una meta que has d'assolir, és aquí i ara, en aquest mateix moment, al teu respirar, en la circulació de la teva sang, al bategar del teu cor. Qualsevol cosa que siguis, és la teva vida i si et poses a buscar significats en una altra part, te la perdràs. L'home ha estat fent això durant segles. Els conceptes s'han tornat molt importants, les explicacions s'han tornat molt importants i la realitat ha estat oblidat per complet.
No veiem el que de fet ja és aquí, volem racionalitzacions. Vaig sentir una bella història. Fa uns anys un americà de renom va tenir una crisi d'identitat. Va buscar l'ajuda de la psiquiatria, però no va resoldre res perquè no va trobar a ningú que pogués revelar-li el significat de la vida, que era el que ell desitjava conèixer.
A poc a poc es va anar assabentant de l'existència d'un venerable i increïblement savi guru que vivia en una misteriosa i gairebé inaccessible regió de l'Himàlaia. Va arribar a creure que solament aquest guru li podria revelar el que la vida significava i quin havia de ser el seu destí. De manera que va vendre totes les seves possessions i va començar la seva recerca del guru que tot ho sabia. Va estar vuit anys anant de poble en poble per tots els Himalayas, buscant-li. I un dia va encertar a trobar-se amb un pastor que li va dir on vivia el guru i com havia d'arribar a aquest lloc. Va trigar gairebé un any a trobar-lo, però ho va aconseguir. Es va presentar a aquest guru, que per descomptat era venerable i tenia més de cent anys d'edat. El guru va accedir a ajudar-lo, especialment quan va escoltar tots els sacrificis que l'home havia realitzat buscant-li. «Què és el que puc fer per tu, fill meu?», Li va preguntar el guru. «Necessito conèixer el significat de la vida», li va contestar l'home. Al que, sense dubtar un instant, va replicar el guru, «La vida», va dir, «és un riu sense fi». «¿Un riu sense fi?», Va dir l'home amb sorpresa. «¿Després de recórrer tot aquest camí per trobar-te, tot el que has de dir-me és que la vida és un riu sense fi?» El guru es va quedar estupefacte, aclaparat. Es va enfadar molt i li va dir, «Vols dir que no ho és?» Ningú no pot donar-te el significat de la teva vida. És la teva vida i el significat ha de ser també el teu. Els Himàlaies no et serviran d'ajuda. Ningú més que tu pot trobar-lo. És la teva vida i només accessible a tu.
Solament amb el viure et serà revelat el misteri. El primer que m'agradaria dir-te és: no ho busquis en cap altra part. No ho busquis a mi, no ho busquis en les escriptures, no ho busquis en intel·ligents explicacions; són només justificacions, no expliquen res. Simplement atiborran la teva ment buida, no et fan conscient del que és. I com més hi ha la ment atapeïda de coneixement mort, més maldestre et tornes. El coneixement intel·lectual, adorm la teva sensibilitat. S'atipen d'ell, carreguen amb ell, reforcen el seu ego amb ell, però no els aporta llum i no els indica el camí.
No pot fer-ho. La vida ja està bombollejant en el teu interior. Només pots contactar amb ella allà. El temple no està a l'exterior; tu ets el seu santuari. Per això el primer que has de recordar, si vols saber el que és la vida, és: mai la busquis a l'exterior, mai tractes de descobrir-la en algú. El significat no pot ser transferit d'aquesta manera. Els Mestres més grans mai han dit res sobre la vida, sempre t'han tornat a tu mateix. La segona cosa que has de recordar és: una vegada que sàpigues el que és la vida, sabràs el que és la mort. La mort és part del mateix procés. En general creiem que la mort arriba al final, generalment creiem que la mort s'oposa a la vida, en general creiem que la mort és l'enemic, però la mort no és l'enemic. I si consideres a la mort com l'enemic això simplement demostra que no has estat capaç de saber el que és la vida. La mort i la vida són dos polaritats d'una mateixa energia, de la mateixa fenomen, el flux i el reflux, el dia i la nit, l'estiu i l'hivern. No estan separats i no són oposats ni contraris. Són complementaris.
La mort no és el final de la vida; de fet és una culminació d'una vida, la carena de la vida, el clímax, el gran final. I un cop coneixes la teva vida i el seu procés, llavors comprens el que és la mort. La mort és una part orgànica, integral de la vida i és molt amistosa amb ella. Sense ella la vida no pot existir. La vida existeix a causa de la mort, la mort li dóna un rerefons. La mort és, en efecte, un procés de renovació. I la mort succeeix a cada instant. En l'instant en què inhales i en l'instant en què exhales, totes dues es donen. En inspirar, la vida entra; en expirar, ve la mort. Per això en néixer un nen el primer que fa és inspirar; llavors la vida comença. I quan un vell mor, l'últim que fa és exhalar; llavors la vida se'n va. El exhalar és la mort, el inspirar és la vida. Són com les dues rodes d'una carreta. Vives tant pel fet que inspires com al fet que expires. El exhalar és part del inhalar. No pots inhalar si deixes de exhalar. No pots viure si deixes de morir. L'home que ha comprès el que és la seva vida, permet que la mort passi, li dóna la benvinguda. Mor a cada instant ia cada instant ressuscita.
La seva creu i la seva resurrecció succeeixen contínuament com un procés. Mor al passat a cada moment i neix una i altra vegada al futur. Si observes el que és la vida podràs saber el que és la mort. Si comprens el que és la mort, només llavors seràs capaç de comprendre el que és la vida. Formen un organisme. En general, a causa de la por, hem creat la divisió. Creiem que la vida és bona i que la mort és dolenta. Creiem que ha de desitjar-se la vida i que ha d'evitar-se la mort.
Creiem que, d'alguna manera, hem de protegir-nos contra la mort. Aquesta idea absurda crea interminables desgràcies en les nostres vides, perquè una persona que es protegeix contra la mort es torna incapaç de viure. És la persona que té por exhalar i llavors és incapaç d'inhalar i es queda embarrancada. Llavors simplement mal viu, la seva vida deixa de ser un fluir, la seva vida deixa de ser un riu.
Si realment vols viure has d'estar disposat a morir. Qui en tu té por de la mort? Tem la vida a la mort? No és possible. Com pot la vida sentir-espantada pel seu procés integral? En tu hi ha alguna cosa més que està espantat. L'ego és el que tem a tu. La vida i la mort no són oposats. L'ego i la mort sí que són oposats. La vida i la mort no són oposats. L'ego i la vida sí que són oposats. L'ego està en contra dels dos, de la vida i de la mort. L'ego tem el viure i l'ego tem el morir. Tem viure perquè a cada pas, a l'esforçar-se a favor de la vida, fa que la mort s'acosti. Si vius, et ests acostant a la mort. L'ego tem morir, d'aqu que tamb tema viure. L'ego simplement mal viu. Hi ha molta gent que ni est viva, ni est morta. Això és el pitjor. Un home que est viu plenament tamb est ple de mort. Aquest és el significat de Jess a la creu. Jess implicant amb la seva pròpia creu no ha estat plenament comprès. I els diu als seus deixebles, Tendris de portar la vostra pròpia creu. El significat de Jess portant la seva creu és molt simple, no és res més que això: tothom a d'implicar contínuament amb la seva mort, tothom ha de morir a cada moment, tothom ha de estar a la creu perquè aquest s l'nic manera de viure plenament, totalment. Sempre que et trobis amb un moment de total vitalitat, de cop i volta tamb vers ah a la mort. Succeeix en l'amor. En l'amor, la vida arriba a un clmax, de ah que la gent tema a l'amor. Em sento sorprès contínuament per la gent que ve am i que em diu que té por a l'amor. D'dnde prové aquest temor a l'amor? Es deu al fet que quan realment estimes a algú el teu ego comença a desaparèixer ia fondre. No pots estimar amb l'ego, l'ego es converteix en la barrera. I quan vols destruir la barrera, l'ego et diu, Això es convertir en una mort, compte! La mort de l'ego no és la teva mort. La mort de l'ego és en realitat el teu possibilitat de vida. L'ego és simplement una cscara sense vida al teu voltant. Ha de ser feta trossos i tiratge. Sorgeix de forma natural, de la mateixa manera que quan un transente passa, la pols es diposita sobre les seves robes, sobre el seu cos i ha de prendre un bany per netejar-se d'aquest pols. A l'moure'ns en el temps, la pols de les experiències, del coneixement, de la vida viscuda, del passat, s'acumula. Aquest pols es converteix en el teu ego. A l'acumular-se, es converteix en una cscara que ha de ser trencada i tiratge. Un s'ha de Baar contínuament, cada dia, de fet, a cada instant, de manera que aquesta cscara mai es converteixi en una pres.
L'ego tem l'amor perquè en l'amor la vida arriba a una culminacin. Però sempre que hi ha una culminacin de la vida tamb hi ha una culminacin de la mort. Van de la mà. En l'amor mors i renaces. El mateix succeeix quan medites o reses o quan vas a un Mestre i et lliures. L'ego crea tota mena de dificultats, de justificacions, perquè no et lliuris. Pinsatelo, medtalo, s intel·ligent.
Quan vas a un Mestre, l'ego sospita, s'omple de dubtes, crea ansietat perquè de nou ests tornant a la vida, ests tornant a una flama on la mort va estar tan viva com la vida. Recorda que la mort i la vida s'alimenten mútuament, mai estan separats. Si ests una mica, mnimament viu, en el mínim, llavors versa la vida ia la mort com dues coses separades. Com ms t'acostis al cim, ms es aniran aproximant. Al pice, es troben i es fonen en un de sol. En l'amor, a la meditacin, en la confiança, en la oraci, sempre que la vida és alguna cosa total, la mort est all. Sense mort, la vida no pot ser total. Però l'ego sempre est pensant en divisions, en dualitats. El divideix tot.
L'Existència és indivisible, no pot ser dividida. Eres un nen, després et vas fer gran. Pots delimitar quan et vas fer gran? Pots assenyalar el lloc en el temps quan de sobte vas deixar de ser un nen i et vas tornar un jove? Un dia et tornes vell. Pots indicar quan et tornes vell? Els processos no poden ser delimitats. Succeeix exactament el mateix quan neixes. Pots assenyalar quan vas néixer? Quan comença realment la vida? ¿Comença quan el nen comença a respirar, quan el doctor dóna uns assots al nen i el nen comença a respirar? És llavors quan neix la vida? O és quan el nen entra a l'úter, quan la mare es queda embarassada, quan el nen és concebut? Comença llavors la vida? O fins i tot abans que això? Quan comença exactament la vida? És un procés que no té ni cap ni començament. Mai comença. Quan està morta una persona? ¿Mor quan deixa de respirar? Molts ioguis han demostrat científicament que poden deixar de respirar i seguir vius i després tornar. De manera que el deixar de respirar no pot ser el final. On s'acaba la vida? Mai acaba enlloc, mai comença enlloc. Estem submergits en l'eternitat. Hem estat aquí des del mateix començament, si és que hi va haver alguna vegada un començament, i seguirem aquí fins al final, si és que hi haurà un final. De fet no hi pot haver un principi ni pot haver un final. Som vida, tot i que la forma canviï, els cossos canvien, la ment canviï. El que anomenem vida és només la identificació amb un determinat cos, amb una determinada ment, amb una determinada actitud, i el que anomenem mort no és més que el sortir d'aquesta forma, d'aquest cos, d'aquesta idea. Canvies de casa. Si t'identifiques massa amb una casa llavors el canviar de casa serà una cosa molt dolorós. Creuràs que et mors perquè la casa antiga era el que tu eres; aquesta era la teva identitat. Però això no passa perquè saps que només estàs canviant de casa, que tu segueixes sent el mateix. Aquells que han mirat en el seu propi interior, aquells que han descobert qui són, arriben a descobrir un procés etern, sense fi. La vida és un procés sense temps, més enllà del temps. La mort forma part. La mort és un reviure continu, una ajuda perquè la vida ressusciti una i altra vegada, una ajuda perquè la vida es lliure de les velles formes, per lliurar-se dels edificis atrotinats, per lliurar-se de les antiquades estructures de manera que siguis capaç de fluir i puguis de nou tornar-te fresc i jove i siguis una altra vegada verge.
TROBAR LA VERITAT QUE EMANA DEL TEU ALMA
Qui t'hagi dit que busquis la Veritat, va haver de dir-te també que no has de buscar-la fora de tu. La Veritat no es troba en el cel. Les encarnacions divines van dir totes que el cel estava aquí mateix. Quan vas ser creat, se't va dotar d'CONSCIÈNCIA. Allò que et comunica directament amb EL CREADOR. Vull ensenyar-te a que escoltis la seva veu, no les meves paraules ni les de cap humà, sinó LA VEU que jeu amb tu des de fa SEGLES.
No m'importa si ets jueu, cristià, musulmà, hindú, mahometà, perquè no crec en la teva religió ni en el teu nacionalitat ni en el teu color ni la teva raça com a determinant perquè puguis evolucionar. Per a mi TU ETS, i això és el que importa.
Respecte tota creença, i extrec el que els éssers divins han abocat en els seus ensenyaments, ia ells m'encomano eternament per fer aquesta feina. Per això, si creus que busques sincerament la Veritat, i no et fa por tan llarg i esforçat sigui el camí, comunica't, i permet-me ajudar-te, ja que així es va fer amb mi quan em trobava en les ombres. No sóc el teu salvador, no sóc profeta, no sóc mestre. Sóc només un home que intenta mostrar els passos que condueixen a La LLUM. Només serveixo a Déu, i no reconec autoritat per sobre d'EL i els seus enviats divins. Si consideres que puc ser-te útil, Usame, ja que per això se m'ha fet.
NO BUSQUIS MES LA VERITAT FORA; DONCS ET HA ESTAT DONADA DES DEL COMENÇAMENT: BUSCA AJUDA per extreure DEL TEU ÀNIMA I QUE inundi la teva CONSCIÈNCIA; Alliberant-la de la INCESSANT CADENA DE PENSAMENTS QUE ET turmenten. Discerneix EL REAL DEL IRREAL
Osho
- Vist a: El-Amarna
