La vida del monjo trapenc

  • 2017

Monjo Trapense. CW.

Sóc aquí, en un monestir de monges trapencs, que han obert les portes de la seva llar i m'han donat l'oportunitat de compartir uns dies de pregària i silenci al costat d'elles. En dir "uns dies", estic manifestant que no sóc una gran coneixedora de la riquesa de la seva vida, sinó que tan sols vull explicar a vostès que bella és la vida monàstica i el que he pogut aprendre en aquests pocs dies.

Vida d'oració

La vida de les monges és vida d'oració. La seva rutina diària manifesta que el més important és adorar i estimar Déu sobre totes les coses, amb tota l'ànima i amb tot el cor. Ja a les 4:00 am, en plena nit, estan desperten per començar el dia recitant les Vigílies. A les 6:30 és l'hora de Laudes i de la Missa. Després segueixen amb Tercia (08:15), Sisena (12:00) i Nona (14.15). A la tarda són les Vespres (17:50) i després de sopar Completes (19:20).

O sigui que durant el dia, com a màxim estan tres hores fora de l'Església, treballant (a l'horta, cuinant, fent artesanies ...) i dedicant el seu treball a Déu mentre repeteixen alguna jaculatòria, alguna breu oració, com ara "Vine Esperit Sant ".

Canten la litúrgia de les hores, amb dolços veus donades per Déu per fer que els moments en què és adorat a la terra sonin meravellosament. En dir "Glòria al Pare, al Fill ia l'Esperit Sant" s'inclinen per tal reverència que la seva esquena queda paral·lela al terra. Cada dia canten diversos salms. Els porta dues setmanes recitar els 150 salms de la Bíblia, i quan finalitzen tornen a començar.

He parlat amb la monja hospedera, qui m'ha rebut generosament i em ajudat a desxifrar el llibre "Litúrgia de les hores per als fidels" que tenia fa un temps a casa i no sabia bé com utilitzar-lo. Em va explicar que la litúrgia que segueixen les monges és més completa, ja que elles resen set vegades per dia. Aquest llibre està destinat a que els fidels puguin resar tres vegades al dia: laudes, vespres i completes. És un llibre summament recomanat.

Amb les altres monges gairebé no he parlat. Per sort, aquest és dels pocs llocs del món en què, encara que estiguem diverses persones juntes, pot regnar el silenci. Va dir Sant Rafael Arnáiz Barón, monjo cistercenc i trapenc de començaments del segle XX: "Que bonic és el silenci! ... estic convençut, el silenci ajuda molt per no perdre la presència de Déu" (Feliç, 2006, p.15). Té raó, quina bonic i necessari és el silenci per estar amb Déu!

En el silenci es percep l'alegria, la humilitat i la generositat d'aquestes monges trapencs cistercenques que reben els clients en la seva llar, la seva Església, la seva oasi de pau i lloança que han sabut crear amb milers d'hores de pregària dirigides plenes d'amor al Rei del Cel i de la Terra, al nostre Salvador.

Deixar-ho tot

Però abans de quedar-se per sempre al monestir, abans de convertir-se en monges trapencs, aquestes dones van haver de "morir al món" i deixar-ho tot. Deixar famílies, treballs, cognoms ...

Si ens aturem a meditar profundament en aquesta realitat albirarem la grandesa del seu lliurament a Déu. Que difícil haver de deixar a una família ia uns amics estimats! Deixar els passejos, les aventures, les diversions, les aventures. Deixar nacions, terres, idiomes i costums. Deixar la vanaglòria, les extenses xerrades, la xerrameca de la ment. Deixar els somnis, desitjos i il·lusions basats en el propi ego.

Lliurar-se completament a la voluntat de Déu. Lliurar-se a una vida d'humilitat i adoració. Lliurar-se al silenci ia l'ordre. Lliurar el cos i totes les hores del dia. Vigilar a les nits. Quina valent lliurament! Qui pot fer? Elles, que es deixen guiar per la Regla de Sant Benet.

Bella manera de seguir Jesús. Ell va dir: "Si algú vol venir amb mi, que es negui a si mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi. Perquè, el que vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el que perd la seva vida per mi i per l'Evangeli, la salvarà. Què li val l'home de guanyar tot el món si perd la seva pròpia vida? "(Marc 8: 34-36).

monjos trapencs

Comunió amb Déu

Encara que sigui un pas difícil de donar, el de deixar-ho tot, el de negar-se a si mateix, no hi ha dubte que la recompensa per als valents és infinita. Això s'albira en les monges i els monjos: la pau, l'alegria, l'amor, la veritat que ve de Déu i inunda l'ànima.

Que hi ha millor que deixar-se abraçar per Déu! Quina millor que ser tot de Déu, en Ell, per Ell, amb Ell! Jesús va pregar pels seus deixebles en l'últim sopar dient: "Pare Sant, guarda en el teu Nom què m'has donat, perquè siguin, com nosaltres, una sola cosa" (Joan 17:11). També va dir: "dic tot això mentre tot en el món, perquè tinguin en si mateixos la plenitud de la meva goig" (Joan 17:13). Així, units a Jesús, per haver lliurat el cos i l'ànima a la seva lloança, estem units a Ell com Ell va voler, i al estar-ho el nostre goig, la nostra alegria és total.

Aquest és l'estat ideal per deixar aquest món i lliurar el cos a la terra. L'estat ideal per començar a viure la vida eterna i celestial.

Moltes gràcies a les monges i els monjos que mantenen la tradici de la veritable lloança a Déu viva i que ens obren les portes de la seva llar perquè visquem seva existència que ja no té els peus ficats en el fang i les temptacions de aquest món i que s té el cor fermament agafat al de la seva Senyor.

Fonts i bibliografia:

  • EL LLIBRE DEL POBLE DE DÉU LA BIBLIA. Bons Aires: Editorial Sant Pau, 1981.
  • Litúrgia de les hores per als fidels. Laudes, Vsperas i Completes. Presentat per Pedro Farns Scherer, Pbro. Versi litrgica oficial. Bilbao: Descle De Brouwer SA, 2014.
  • Testimonis cistercencs del nostre temps. El Beat Rafael Arniz Barn. Alberico Feliç. Vitorchiano (VT): Trappiste, 2006.

Autora: Cecilia Wechsler, integrant de la Gran Germanor Blanca hermandadblanca.org

Article Següent