La Veu del Silenci: Els Dos Senderisme - Helena Blavatsky

fragment segon

Els dos senders

I ara, oh Mestre de Compassió, indica el camí als altres homes. Contempla a tots aquells que, trucant per ser admesos. esperen en la ignorància i en les tenebres veure oberta sobtadament la porta de la llei suau.

La veu dels candidats:

No revelaràs tu, Mestre de la teva pròpia clemència, la Doctrina del Cor? (1) Rehusarás guiar als teus servents al Sender d'Alliberament?

Diu el Mestre:

Els Senderisme són dos; les grans Perfeccions, 3:

06:00 són les Virtuts que transformen el cos en l'Arbre del Coneixement. (2)

Qui s'aproximarà a ells?

Qui serà el primer que en ells entrarà?

Qui escoltarà primerament la doctrina dels dos Senders a un, la veritat sense vel sobre el Cor Secret? (3)

La llei que, defugint l'estudi, ensenya la Saviesa, revela una història d'angoixes.

Ah! Trist cosa és que tots els homes posseeixin Alaya, (4) que siguin un amb la Ànima gran, i que, posseint, Alaya els aprofiti tan poc.

Contempla com, a semblança de la lluna que es reflecteix en les aigües tranquil·les, Alaya és reflectida pel petit i el gran, es reverbera en els àtoms més diminuts, . i no obstant això, no aconsegueix arribar al cor de tots. Ah, què tan pocs homes s'aprofitin el do, de l'inapreciable benefici d'aprendre la veritat, d'aconseguir la veritable percepció de les coses existents, el coneixement del que no existent!

Diu el deixeble:

Oh Mestre, què he de jo fer per a posseir la Saviesa?

Oh tu, savi, què faré per obtenir la perfecció?

Diu el Mestre:

Veu a la recerca dels Senderos. Però, oh lanú, sigues net de cor abans d'emprendre el viatge. Abans de donar el primer pas, aprèn a discernir la veritat de la fals, la qual sempre fugaç del que sempitern. Aprèn sobretot a distingir la Saviesa del Cap, de la Saviesa de l'Ànima; la doctrina del «Ull», de la del «Cor».

Veritablement, la ignorància s'assembla a un got tancat i sense aire; l'ànima és com un corniol pres al seu interior. No refila ni pot moure una ploma, mut i endormiscat queda el cantor, i exhaust mor.

Però tot i la ignorància mateixa és preferible a la Saviesa del Cap, si aquesta no té la Saviesa de l'Ànima per il·luminar-la i dirigir-la.

Les llavors de Saviesa no poden germinar i desenvolupar-se en un espai sense aire. Per viure i collir experiència, necessita la ment amplada i profunditat i fins que la atreguin a l'Ànima-Diamant. (5)
No busquis tals fins al regne de Maya; remóntate per sobre de les il·lusions, busca l'etern i immutable Sat, (6) desconfiat de les falses suggestions de la fantasia.

Perquè la ment és semblant a un mirall; cúbrese de pols mentre reflexa. (7) Ha menester de les suaus brises de la Saviesa de l'Ànima perquè prenguin la pols de les nostres il·lusions. Procura, principiant, fondre la teva ment amb la teva ànima.

Fuig de la ignorància, fuig igualment de la il·lusió. Aparta la teva faç de les decepcions mundanals; desconfia dels teus sentits, perquè són falsos. Però en el interior del teu cos, en el sagrari de les teves sensacions, cerca en el impersonal al «home etern», (8) i una vegada ho hagis trobat, mira cap a dins: ets Buddha. (9)

Aparta't de l'aplaudiment, oh tu, devot. L'aplaudiment condueix a l'engany propi. El teu cos no és el jo; el teu JO existeix per si mateix independentment del cos, i no li afecten ni els elogis ni els vituperis.

La mateixa lloança, discpulo, és a manera d'una torre elevada, a la qual ha pujat un boig presumptuós, que roman all en orgullosa solitud i inadvertit de tots, excepte d'ell mateix.

El fals saber és rebutjat pel savi i escampat als vents per la bona llei. La seva roda gira per a tothom, es per al humil com per al superb. La Doctrina de l'Ull (10) és per a la multitud; la Doctrina del Cor és per als elegits. Els primers repeteixen amb orgull: Vegeu, jo s; els segons, aquells que humilment han recollit la collita, en veu baixa diuen: As he ot jo. (11)

Gran tamisador és el nom de la Doctrina del Cor, discpulo.

La roda de la bona llei es mou rapidament. Mol de nit i de dia. separa del daurat gra la menyspreable pellofa, i de la farina les deixalles.

La mà del Karma gua la roda, i les seves voltes marquen els batecs del coraznkrmico.

El veritable saber és la farina; la falsa ciència és la pellofa. Si vols menjar el pa de saviesa, has de pastar el teu farina van les lmpidas aigües de Amrita; (12) però si pastes t escòries amb el roco de Maya no Hars sinó preparar aliment per a les negres coloms de la mort, per a les aus de naixement, misèria i dolor.

Si et diuen que, per a convertir en un Arhn (13) has de deixar d'estimar a tots els éssers, digues-los que menteixen.

Si et diuen que, per aconseguir l'alliberament, has d'odiar la teva mare i desatendre al teu fill, negar al teu pare i digui estúpid amo de casa, (14) renunciar a tota compasin per l'home i l'animal, digues-los que la seva llengua és fal·laç.

Això ensenyen els Tirthikas, (15) els incrdulos.

Si et ensenyen que el pecat neix de la acció, i la benaurança de la inaccin absoluta, digues-los llavors que erren. La manca de continuïtat de l'acci humana; l'alliberament de l'esclavitud de la ment per mitjà de la cesacin del pecat i dels vicis, no són per Yos-Deva. (16) Tal diu la Doctrina del Coraz n.

El Dharma (17) de l'Ull és la encarnacin de l'extern i del que no existent.

El Dharma del Cor és la encarnacin de Bodhi; (18) el Permanentment i el sempitern.

La lmpara crema amb brillantor quan la metxa i l'oli són purs. Per purificar és menester un purificador. La flama no experimenta el procés de purificaci. Les branques d'un arbre són sacsejades pel vent; el tronc roman inmvil.

La accine inaccin poden trobar juntes cabuda en tu; agitat el teu cos, tranquil·la teva ment, tan ntida la teva ànima com un llac de la muntanya.

Vols t convertir-te en un Iogui del Cercle del temps »?

Llavors, oh lanú:

No creguis que vivint en selves ombrívoles, en orgullós retir i apartament dels homes, no creguis tu que alimentant-només amb herbes i arrels i mitigant la set amb la neu de la gran Serralada; (19) no creguis tu, devot, que tot això pugui conduir-te a la meta de l'alliberament final.

No imaginis que amb trencar els teus ossos i lacerar els teus carns t'uneixis al teu «jo silenciós». (20) No pensis que un cop vençuts els pecats de la teva forma grollera, oh Víctima de les teves ombres (21) quedin complerts els teus deures envers la Natura i l'home.

Els benaurats han desdenyat obrar de tal sort. El Lleó de la Llei, el Senyor de Misericòrdia (22) en descobrir la veritable causa de la misèria humana, va abandonar immediatament el dolç però egoista repòs de la selva tranquil·la. De Aranyaka (23), va passar a ser Mestre de la humanitat. Després d'haver JULAI (24) entrat al Nirvana, va predicar a la muntanya i el pla, i va pronunciar discursos en les ciutats, als Devas, als homes i als déus. (25)

Sembra bones accions, i recolliràs el fruit d'elles. La inacció en una obra de caritat, ve a ser acció en un pecat mortal.

Això ha dit el Savi:

Et abstendrás de l'acció? No és així com arribarà la teva ànima la seva llibertat. Per arribar al Nirvana, deu un aconseguir el coneixement de si mateix; i el coneixement de si mateix és fill de les bones obres.

Tingues paciència, candidat, com aquell que no té por cap fracàs, ni acaricia triomf algun. Fixa la mirada de la teva ànima en l'estrella el raig ets tu, (26) en l'estrella flamígera que resplendeix en els tenebrosos abismes de l'etern Ser, a les regions sense límits del que Desconegut.

Tingues perseverança, com aquell que resisteix eternament. Les teves ombres viuen i s'esvaeixen; (27) allò que en tu viurà sempre, allò que en tu coneix, perquè és el coneixement, (28) no està dotat de vida efímera, és l'home que va ser, és i serà, i per a qui mai sonarà l'hora.

Si pretens aconseguir dolça pau i repòs, deixeble, sembra amb les llavors del mèrit els camps de les collites futures. Accepta les misèries del naixement.

Passa de la llum del sol a l'ombra per fer més lloc a altres. Les llàgrimes que reguen l'àrid sòl de dolors i tristeses, fan brollar les flors i els fruits de retribució kàrmica. Del forn de la humana vida i del seu negre fum elévanse flames alades, flames pures, que remuntant-més i més sota l'ull kàrmic, teixeixen per fi la tela gloriosa de les tres vestidures del Sender. (29)

Aquestes vestidures són: nirmanakaya, Sambhoga Kaya i Dharmakaya, la sublim vestidura. (30)

La vestidura Shangna, (31) pot veritablement proporcionar la llum eterna. La vestidura Shangna només dóna el Nirvana de destrucció; posa terme al renaixement, però, oh lanú, també mata la compassió.
Els Buddhes perfectes que estan revestits de la glòria de Dharmakaya, no poden ja coadjuvar a la salvació de l'home. Ah !, ¿seran tots els jos sacrificats al Jo; la humanitat al benestar d'Unitats?

Sap, principiant, que aquest és el SENDA patent, el camí que condueix a la benaurança egoista, menyspreada pels Boddhisattvas del «Cor Secret», els Buddhes de Compassió.

Viure per al bé de la humanitat, és el primer pas. Practicar les sis virtuts glorioses, (32) és el segon.

El prendre per a si la humil vestidura del nirmanakaya, és renunciar a l'eterna felicitat d'un mateix, per contribuir a la salvació de l'home L'obtenir la benaurança del Nirvana i renunciar després a ella, és el pas final, suprem, el més alt en el Sender de la renunciació.

Sap, deixeble, que aquest és el SENDA secret escollit pels Buddhes de Perfecció que han sacrificat el JO als Yos més febles.

emperò; si la «Doctrina del Cor» és d'un vol excessivament elevat per a tu; si has menester d'auxili per a tu mateix i tems oferir-se als altres, llavors, oh tu de cor tímid, sàpigues-ho amb temps, acontenta't amb la «Doctrina de l'Ull» de la Llei.

Espera, però. Perquè si el «Sender secret» és inaccessible per a tu en aquest «dia», estarà al teu abast
«Demà». (33) No oblidis que cap esforç, ni fins i tot el més insignificant, així en bona com en mala direcció, pot esvair del món de les causes. Ni fins i tot el dissipat fum queda sense empremta. «Una paraula dura pronunciada en passades vides, no és destruïda, torna de nou». (34) No naixeran roses del pebrer, ni l'argentina estrella del perfumat gessamí es convertirà en una espina o un card.

Pots tu crear en aquest «dia» les eventualitats per a la teva «demà». A la «Gran Jornada», (35) les causes a cada hora sembrades porten amb si, cadascuna d'elles, la seva collita d'efectes, perquè la inflexible Justícia regeix el món. Amb poderós impuls d'acció que mai erra, aporta als mortals vides de felicitat o de sofriment, progènie kàrmica de tots els nostres anteriors pensaments i actes.

Atresora, doncs, per tant mèrit com hi ha en reserva per a tu, oh tu de cor pacient. Tingues bon ànim i acontenta't amb la teva sort. Tal és el teu Karma, (36) el Karma del cel dels teus naixements, el destí d'aquells que en el seu dolor i tristesa, han nascut al mateix temps que tu, regocíjate i plora de vida en vida, encadenat a les teves accions passades.

............................................................................................................ ..

Treballa per a ells «avui», i ells treballaran per a tu «demà».

Del rovell de la Renúncia del Jo, brolla el dolç fruit de l'Alliberament final.

Condemnat a perir està aquell que, per por de Mara, s'absté d'ajudar a l'home, com no sigui en profit propi. El pelegrí que anhela refrescar els seus secs llavis en les aigües vives, i en canvi no s'atreveix a llançar-se en elles per por al corrent, s'exposa a sucumbir de calor. La inacció originada de la por egoista, no pot produir sinó mals fruits.

El devot egoista viu sense cap objecte. L'home que no exerceix la tasca que té assignada a la vida, ha viscut en va.

Segueix la roda de la vida, segueix la roda del deure envers la raça i la família, l'amic i l'enemic, i tanca la teva ment així als plaers com als dolors. Exhaureix la llei de retribució kàrmica. Atresora siddhis (37) per a la teva naixement esdevenidor.

Si no pots tu ser sol, sigues el planeta humil. Si no us és factible resplendir com el sol de migdia sobre la muntanya nevat de la puresa eterna, llavors, oh neòfit, tria una via més humil.

Mostra el «Camí», si més no ho facis vagament i confós entre la multitud; com ho mostra l'estrella vespertina a aquells que segueixen la seva ruta enmig de la foscor.

Contempla com Migmar, (38) cobrint el seu «Ull» amb el seu vel carmesí, passa majestuosament acaronant la terra adormida. Observa l'aura ardent de la «Mà» de Lhagpa (39) estesa en senyal d'amorosa protecció sobre el cap de les seves ascetes. Tots dos són ara servidors de Nyima, (40) o deixats en la seva absència com sentinelles silenciosos durant la nit. L'un i l'altre van ser, però, en passat kalpas, Nyimas resplendents, i podran en «dies» vinents convertir-se de nou en dos sols. Tals són les caigudes i els encumbramientos de la llei kàrmica en la naturalesa.

Sé com ells, lanú. Dóna llum i refrigeri a l'atabalat pelegrí, i busca a aquell que sap encara menys que tu; aquell que sumit en desolació cruel, detiénese famolenc dcl pa de Saviesa i del pa que alimenta a l'ombra, sense Mestre, sense esperança ni terra, i fes-li sentir la llei.

Digues, candidat, que aquell que fa de l'orgull i de l'amor propi uns esclaus de la devoció; que aquell que, aferrant-se a l'existència, ofereix, no obstant, la seva conformitat i submissió a la llei, com una fragant flor dipositada als peus de Shakya- Thubpa, (41) arriba a ser un Srôtâpatti (42) en la present encarnació . Els siddhis de perfecció poden afigurar al lluny molt lluny; però s'ha fet el primer pas, ell ha entrat ja en el corrent, i pot adquirir la vista de l'àguila de les muntanyes i l'oïda de la tímida corza.

Digues, oh aspirant, que la veritable devoció pot tornar-li el coneixement, aquell coneixement que va ser seu de: remotes encarnacions. La vista del Deva i l'oïda del Deva no s'aconsegueixen en una breu existència.

Sigues humil, si vols aconseguir la Saviesa.

Sigues més humil encara, quan de la Saviesa siguis amo.

Sé a manera de l'oceà, que rep tots els rius i torrents. La poderosa calma de la mar roman inalterable, sense sentir.

Refrena el teu jo inferior mitjançant el teu Jo diví.

Refrena el Diví per mitjà del que Etern.

Gran, en veritat, és aquell que aniquila el desig.

Més gran encara és aquell en qui el Jo diví ha destruït fins a la noció del desig.

Vigila el Inferior, no sigui que ofengui el Superior.

El camí de la Alliberament final est dins del teu JO.

Aquell camí comença i acaba ms enll del JO. (43)

Menyspreada dels homes i humil, als ulls altius del Tirthika, (44) és la mare de tots els rius; vaca la humana forma, als ulls dels necis, encara plena de les dolces aigües del Amrita. Amb tot, l'origen dels rius sagrats és la regi sagrada, (45) i aquell que posseeix la saviesa, és honrat per tots els homes.

Els Arhans i els Savis de visi sense límits (46) són tan rars com la flor de l'arbre Udumbara. Neixen els Arhans a l'hora de mitjanit, al mateix temps que la sagrada planta de nou i set tiges, (47) la flor santa que s'obre i desplega en les tenebres sorgint del lmpido rocoy del llit gelat de les nevades cims, no holladas per ningn peu pecador.

Ningn Arhn, oh lan, arriba a ser-ho en aquella encarnacin en què, per primera vegada, comença l'Ànima a sospirar per la Alliberament final. No obstant això, oh t de cor al1sioso, a ningn guerrer que voluntàriament s'ofereixi a barallar en la fera lluita entre els vius i els morts, (48) a ningn recluta se li pot negar el dret d'entrar en la sendera que condueix al camp de batalla.

Perquè, o vèncer, o sucumbir.

Si venç, el Nirvana ser seu. Abans que llanci l'ombra del seu embolcall mortal, aquella causa preada d'angoixes i de dolor sense límits, venerarn els homes l un gran i sant Buddha.

I si sucumbeix, llavors tampoc sucumbeix en va; els enemics als que mat en el combat darrer, no volverna la vida al seu proper naixement.

Però si vols obtenir el Nirvana, o rebutjar el premi, (49) no sigui el teu incentiu el fruit de la acciny de la inaccin, oh t de cor intrpido.

Sap que l'Bodhisattva que transforma la Alliberament per la Renúncia, amb l'objecte d'assumir les misèries de la Vida Secreta, (50) se li qualifica de tres vegades Honrat; oh t, candidat al sofriment per espai dels cicles.

El SENDA és un, discpulo; no obstant això, al seu tèrme es divideix en dos. Marcades estan les seves etapes per Cuatro i set portals. En un dels extrems hi ha la benaurança immediata; en l'altre, la benaurança diferida. Una i altra són la recompensa del mèrit; la tria est a la teva mà.

El Sender Un es converteix en dos; el Patent i el Secret. (51) El primer condueix a la meta; el segon al sacrifici de si mateix.

Quan al Permanent és sacrificat la Mutable, teu és el premi; la gota torna al punt d'on procediment. El SENDA patent condueix al canvi sense canvis, al Nirvana, a l'estat gloriós del que Absolut, a la felicitat jnconcebible per a l'humà enteniment.

Així, doncs, el primer Sender és la ALLIBERAMENT.

Però el Segon Sender és la renunciació, i per això se l'anomena «Sender de Dolor».

El Sender secret condueix al Arhán a sofriments mentals indicibles; sofriments pels Morts vivents, (52) i compassió impotent pels homes que gemeguen en la kàrmica amargor; els Savis no s'atreveixen a suavitzar el fruit del Karma.

Perquè, escrit està: «Ensenya a evitar totes les causes; a l'ondulació de l'efecte, el mateix que a la gran onada del aguaje, les deixaràs seguir el seu curs ».

El «Sender patent», així que hagis arribat a la seva meta, et conduirà a rebutjar el cos Boddisáttvico, i et farà entrar en l'estat tres vegades gloriós Dharmakaya, (53) que és l'oblit del món i dels homes per sempre.

El «Sender secret» condueix igualment a la felicitat Paranirvánica, però al cap de kalpas sense conte; de Nirvânas guanyats i perduts per pietat i compassió immensa pel món de mortals enganyats.

Però s'ha dit: «L'últim serà el més gran»: saṃyak Sambuddha, el Mestre de Perfecció, va abandonar el seu Jo per la salvació del Món, detenint-se en els llindars del Nirvana, l'estat pur.

...................................................................................................................

Ara tens ja el coneixement sobre els senders. Dia vindrà per la teva elecció, oh tu d'ànima ansiosa, quan hagis arribat a la fi i passat els set Portals. La teva ment està il·luminada. Ja no et trobes perdut en l'intricat laberint de pensaments il·lusoris, perquè tu ho has après tot. Davant teu hi ha la Veritat sense vel, fixant en la teva faç seus ulls severs.

Ella diu:

«Dolços són els fruits del Repòs i de l'Alliberament per al profit del Jo; però més dolços encara són els fruits d'un durador i amarg deure. Sí, la renunciació en benefici dels altres, dels teus semblants que pateixen ».

Aquell que es converteix en Pratyêka-Buddha (54) presta obediència només al seu Jo. El Bodhisattva que ha guanyat la batalla, que a la seva mà té el premi de la victòria i no obstant això, diu al seu compassió divina:
«En profit d'altres cedeixo aquest gran premi»; efectua la major renunciació.

ÉS UN SALVADOR DEL MÓN.

Mira! L'objectiu de la beatitud i el llarg Sender de Amargura estan en l'últim extrem. Pots triar la una o l'altre, oh aspirant al Dolor, durant els cicles esdevenidors! ...

OM Vajrapani HUM

La Veu del Silenci: Els Dos Senderisme - Helena Blavatsky