Les 100 Plantes Màgiques de la Medicina Natural

  • 2010

Cresètz-vos o no, gran part dels moderns medicaments que es venen a la farmàcia estan fets sobre la base de substàncies extretes d'una planta. Llavors per què no recorrem directament a les herbes per alleujar les nostres dolències? Doncs perquè, en alguns casos, ni nosaltres ni els metges que ens tracten saben que això és possible, ja que el meravellós saber de la farmacopea herbari s'ha perdut en el temps.

Justament per recuperar una mica d'aquest saber publiquem aquesta guia de plantes curatives. La nostra intenció és que vostè tingui un panorama general de com aprofitar el poder de les plantes, remeis en general econòmics i sense efectes secundaris.
GUIA DE PLANTES MÀGIQUES

1) ABRÓTANO: Antigament era usada per facilitar els parts, avui ajuda a eliminar paràsits i provocar la menstruació.

2) ACANTO: Obre la gana i sana les cremades.

3) ACEDERA: El seu suc s'aplica sobre úlceres infectades o gangrenes abans d'embenar la ferida. L'arrel tallada a trossets es macera per quaranta-vuit hores en vinagre blanc per a utilitzar com loció contra l'acne.

4) BLEDA: Combat l'anèmia. A més el suc de bleda fred s'escampa sobre la pell, en cas d'enrogiment, erupcions o picades d'insectes.

5) XICOIRA: Laxant, digestiva, depurativa. Alleuja còlics hepàtics.

6) cascall: Les llavors són antitumorals i la seva flor, un analgèsic potent.

7) agárico: Purgant sever (se li ha d'usar amb moderació), expectorant i antiparasitari.

.8) alocars: Els atenesos posaven unes branquetes d'aquesta planta al llit per afavorir l'abstinència sexual. I, amb la mateixa finalitat, Paracels, el M mil·lenari metge, feia una infusió amb grans de alocars.

9) Agrimonia: La hi utilitza per combatre paràsits, guarir angines, inflamació dels ronyons, trastorns de bufeta i fluxos vaginals. Com loció, en casos de cataractes, luxacions o ferides.

10) AJENJO: Antianémic, cicatritzant, s'usa contra dolors menstruals, reumàtics, febre i paràsits.

11) ALL: Meravellós antibiòtic natural, prevé i cura tota classe d'infeccions, tant en ser ingerit (sempre cru), com en ser aplicat sobre nafres i ferides. Baixa la hipertensió i prevé infarts. Redueix els nivells de sucre en sang, prevé i tracta el càncer, ajuda a eliminar el plom i altres metalls tòxics de l'organisme.

12) ALFÀBREGA: Estimulant del sistema immunològic, excel·lent per als intestins quan es consumeix crua. L'oli d'alfàbrega combat els paràsits i cura l'acne.

13) CARXOFA: Afrodisíaca. L'arrel o els grans es fan servir per calmar dolors de ventre i irregularitats menstruals.

14) comí de prat: Digestiu, antiflatu-lent i calmant natural per als còlics menstruals.

15) ALOE: És aperitiu i purgant però, sobretot, la seva polpa tracta eficaçment cremades, ferides, èczemes i altres problemes de la pell.

16) ANGÈLICA: Reverteix espasmes i còlics. Les fulles d'aquesta planta curen la gota.

17) ANIS VERD: La infusió alleuja els còlics en els nadons, encara que qui ha de beuria és la mare abans de alletar.

18) API: Els seus grans són digestius i eficaços per eliminar gasos. Les arrels són diürètiques i obren la gana. La infusió redueix la llet materna.

19) aristolòquia: La loció preparada amb vi s'usa per eliminar sarna i assecar nafres. Com infusió afavoreix l'activitat pulmonar, diürètica i cura els trastorns de fluj uterins.

20) ÀRNICA: La tintura diluïda en o la crema homeopàtica d'àrnica s'apliquen en forma local per alleujar cops provocats per caigudes. La infusió combat refredats pulmonars i retenció de líquids.

21) ARTEMISA: Eficaç contra l'epilèpsia, estimulant i tònica. Provoca la menstruació i bullida amb vi en dosis mínimes evita avortaments espontanis

.

22) Atanàsia: La infusió corregeix trastorns menstruals.

23) AVELLANER: Més conegut com avellaner de la fetillera o hamamelis. La tintura de hamamelis és eficaç per al tractament d'hemorroides.

24) CIVADA: Les cataplasmes calentes amb vi d'aquesta gramínia es fan servir per al reumatisme. La pols de la llavor és eficaç contra la hidropesia i la infusió és diürètica.

25) Bardana: Alleuja les úlceres, la gota i algunes malalties venèries. A més la bardana ajuda a eliminar els càlculs del ronyó, regularitza el funcionament de la bufeta i actua contra els còlics hepàtics.

26) betònica: Combat úlceres varicoses i nafres infecta des.

27) BISTORTA: En gàrgares enforteix les genives i cura boqueres. Com loció cicatritza ferides.

28) BRIONIA: Cuita en oli d'oliva es fa servir per fer fregues obri gola, pit, ventre i cames per reduir la inflamació

29) BUGLOSA: Es fa un xarop amb 30 cc del suc de les fulles i 30 g de sucre per a les palpitacions. El te de flors cura refredats i bronquitis.

30) CANELA: El seu tintura s'usa contra indigestions, xocs emocionals i espasmes.

31) CANYA: El te fred es pren com a depuratiu.

32) ORDI: Nutritiva i refrescant en infusió. Les cataplasmes d'ordi són relaxants musculars.

33) CEBA: Diürètica, estimulant, antiparasitària, expectorant i afrodisíaca. El seu suc en el cuir cabellut evita la calvície.

34) CELEDONIA: El suc de la seva arrel s'aplica sobre les berrugues. Mai ha de tocar els ulls.

35) CORIANDRE: La infusió s'usa contra trastorns gstricos i mal de cap.

36) CIPRS: L'aigua de cocció de les seves pinyes es frega sobre els cabells per conservar el seu color i evitar el naixement de cabells blancs.

37) CLAU DE OLOR: tnic per al corazny l'estmac. Tant la infusin com la tintura són estimulants. Alleuja el mal de queixal.

38) cocleària: La infusin sana l'escorbut, refredats bronquials i afeccions pulmonars.

39) COL: El t amb mel calma dels clic. La llavor es fa servir com a antiparasitari. Les cataplasmes alleugen el dolor reumtico.

40) consolda: La seva tija picat s'aplica a emplastre sobre les fractures, per soldar.

41) Falzia: Aquest helcho s'usa fresc com expectorant, per calmar dolors de pit i afavorir la menstruacin. El tnic s'aplica per aturar la caiguda del cabell.

42) DAMIANA: Afrodisaca i diurtica.

43) DENT DE LEN: El suc de fulla i arrel es pren per a la tos, les irritacions del pit i neteja la sang. Combat la febre i les al·lèrgies.

44) ENCINA: La infusin d'escorça es pren per a la diarrea, les hemorràgies i els fluxos abundants.

45) GINEBRE: Contra l'asma, la bronquitis, els càlculs renals o hepticos i la hidropesa. En excés irrita les vas urinàries. L'essència serveix per combatre el reumatisme crnico.

46) ENULA CAMPANA: Razy tija es fan servir per refredats bronquials, retenció de líquids i irregularitats menstruals. És expectorant.

47) escabiosa: Les seves fulles i arrels en infusin alleugen el sarampin, la verola i l'escarlatina.

48) Estramoni: El seu infusin és molt perillosa, però en canvi les fulles seques poden fumar-se en cigarrets contra l'asma.

49) fresera: El xarop de maduixes es pren per a la icterícia i les pedres. Combat les diarrees, inflamacions intestinals i gonorreas lleus.

50) GENCIANA: Combat l'artritis, la gota i els parsitos intestinals. Segons la malaltia, es pren com infusin, tintura o amb vi.

51) trepó: S'usa per a l'asma i la tos. La infusin amb llet serveix per la tisi.

52) FAVES: Les compreses de farina s'apliquen sobre cremades de sol o aigua.

53) HELCHO MASCLE: Prendre el pols barrejat amb aigua i desprs un purgant ajuda a expulsar la cuc solitari. Les embarassades no han de beure-ho.

54) HERBA GATERA: Combat la de litat, l'escorbut, i els mals de cap nerviosos.

55) FIGUERA: Les figues seques s'apliquen oberts sobre calls o tumors de la boca fins a fer-los desaparèixer. La polpa d'escorça verda s'aplica a les fosses nasals per aturar les hemorràgies.

56) FONOLL: El fruit del fonoll augmenta la llet materna. L'arrel és diürètica i la seva escorça en infusió obre la gana.

57) hisop La seva infusió és eficaç per facilitar els parts. Com loció s'aplica sobre cops, ferides i talls. Ajuda a aprimar-se.

58) ENCENS: Els emplastres s'apliquen sobre esquinços, cops i úlceres malignes.

59) LAUREL COMÚ: tres o quatre go tes del seu suc en un got d'aigua provoca la menstruació, disminueix la sordesa, el dolor d'oïdes i alleuja l'estómac.

60) LIRIO: El seu pol·len calma les cremades. Els bulbs bullits amb molla de pa maduren els abscessos.

61) LLÚPOL: Sedant, afavoreix la digestió i ajuda a agafar el son.

62) Plantatge: Les fulles picades es col·loquen sobre úlceres externes i ferides. Les gàrgares d'infusió són expectorants i serveixen per desinflamar la gola i la boca. La loció serveix per als ulls irritats.

63) MANZANO: La infusió d'escorça d'arrel fresca talla la febre. La polpa del fruit rostit s'usa com a cataplasma sobre els mussols.

64) CAMAMILLA: La seva infusió calma els nervis i els còlics per espasmes o gasos.

65) Marrubio: La presa perllongada d'aquesta infusió ajuda a aprimar. Dóna bons resultats en casos de problemes respiratoris.

66) MELISA: Curta migranyes, defalliments, i hipocondria (malalties psicosomàtiques).

67) Milfulles: La infusió de fulles i flors s'usa contra hemorràgies uterines i hemorroides. Les fulles cuites s'apliquen sobre ferides.

68) MIRTO: El fruit sec triturat es barreja amb clara d'ou i es col·loca sobre l'abdomen per aturar els vòmits. La pols s'aplica sobre nafres.

69) MIRRA: En flaire s'usa per desinfectar la cambra d'un malalt. Com pols s'aplica sobre úlceres canceroses.

70) vesc: El te es beu per controlar malalties nervioses com epilèpsia i convulsions. Pres a finals del període menstrual facilita la concepció.

71) MOLSA: Reforça la dentadura, deté la caiguda del cabell i les hemorràgies. La pols se li administra als nens com antiparasitari.

72) NAP: Pelat i cuit en cataplasmes s'usa sobre els penellons perquè no causin picor. En sopa ajuda a desinflamar els intestins.

73) NARCÍS: Es beu per provocar vòmits, aplacar la febre i com antiespasmòdic. La loció enforteix els pits.

74) NOGUERA: Les infusions de fulles fres ques combaten la icterícia i abscessos que supuren.

75) OLIVERA: La infusió serveix per rentar llagues L'oli és laxant i alleuja els còlics.

76) OLMO: La cor tesa de les branques pelades es beu en infusió contra les afeccions de la pell, reuma, supuracions, ciàtica, escorbut.

77) ORTIGA: El seu suc es pren per aturar hemorràgies generals i uterines o la pèrdua de sang en l'orina. L'arrel és expectorant. Atura la calvície.

78) PALMERA: La infusió del seu fruit (dàtils) contraresta les malalties de la bufeta, les inflamacions i el refredat bronquial.

79) PI: El botó (pinya naixent) es cou en aigua i es beu com excitant nerviós i per a combatre la impotència. A més és diürètic i sudorífico.

80) ricí: Purgant. Les fulles aplicades sobre ferides són cicatritzants.

81) ROMERO: S'usa per provocar la menstruació, contra l'anèmia, la bronquitis, la tisi i les supuracions. Entre les seves aplicacions externes figuren els lavajes oculars per enfortir la vista i els destinats a netejar nafres, suprimir fluxos vaginals o diarrees.

82) ROSA: La infusió de roses vermelles facilita la concepció. En tant que l'aigua destil·lada de flors blanques (aigua de roses) s'empra per rentar els ulls i contra les malalties venèries.

83) ROSA DE JERICO: La infusió cura l'escorbut.

84) RUDA: La infusió és bona contra l'epilèpsia i les hemorràgies uterines (només quan la dona no està embarassada).

85) Saüc: En infusió, cura angines, bronquitis, refredats i escarlatina. Un cotó embegut en la infusió s'aplica sobre els furóncols per fer-madurar.

86) serpentaria: S'usa contra les picades d'animals verinosos (en forma externa), el reumatisme, les febres malignes i els paràsits intestinals (en infusió).

87) SÈSAM: Les llavors són lleument purgants i augmenten la producció de la llet materna. Prevenen l'osteoporosi. L'oli s'ha d'utilitzar amb compte perquè afavoreix la formació d'hèrnies.

88) TAMARINDO: La infusió de la polpa del fruit està indicada contra el restrenyiment, l'escorbut, els problemes biliars, la inflamació per paràsits.

89) TE DE LA XINA: Diürètic i estimulant.

90) TRÈVOL: Les vaporitzacions de trèvol alleugen els atacs d'asma.

91) BLAT: Una cullerada de farina barrejada amb mig got d'aigua fa passar la diarrea.

92) UNGLA DE GAT: Obre la gana i enforteix l'estómac. Ajuda en casos de càncer.

93) VALERIANA: Es pren per combatre espasmes, epilèpsia, histèria i Mal de Sant Vito. Fa passar l'insomni, les palpitacions i el vertigen. També s'usa per a la diabetis d'origen nerviós.

94) REVETLLA: Alleuja la febre, activa la digestió i en forma externa neta úlceres i llagues. El seu licor, en dosis reduïdes, millora la tuberculosi.

95) VERÓNICA: Augmenta l'orina, és expectorant i digestiva. Es pren per a la icterícia, els càlculs, la bronquitis i la tisi.

96) Vincapervinca: Per a la diarrea i la menstruació abundant. Les gàrgares treuen la inflamació de coll.

97) YEDRA COMÚ: La infusió provoca la menstruació. De les tiges s'obté una resina que fa passar el mal de queixal i prevé les càries. Les fulles fresques s'apliquen sobre úlceres de cremades càustiques. La polpa de fulles cuites s'aplica a les úlceres que no fan mal.

98) PASTANAGA: Cuita amb llet combat refredats de pit. L'arrel i la llavor estan indicades per provocar la menstruació i contra el mal de pedres. Beure el brou de pastanaga alleuja als asmàtics.

99) PUÇA: Si es deixa reposar mitja hora una culleradeta de llavors en tres dits d'aigua i es beu en dejú, cura el restrenyiment crònic.

100) SARSA: Diürètica, depurativa. Cura els èczemes i el reumatisme crònic. La infusió d'arrel s'usa per millorar les malalties venèries i de la sang.

de Prevenció de Salut

Virginia Gaskell Marbre

http://prevencion-de-salud.com

Article Següent