Les adolescències i el seu desafiament, per Luis Fermin Orueta


L'adolescència és una categoria social que pretén donar compte de l'laberntico i intricat passatge de la infància al món adult. Titnica empresa que comporta, per a cada un, desafiaments subjectius d'una envergadura tan gran que, des de sempre, s'ha descrit aquesta etapa existencial amb l'adjectiu de crítica. Recordem, com a punt de partida, que el cor de l'especificitat de la pubertat resideix en els canvis corporals del subjecte, que provoquen un nou quantum d'energia pulsional que ve a enderrocar el vell equilibri trobat pel subjecte en l'anterior etapa infantil. El desafiament central a què s'enfronta l'adolescent, llavors, no és altre que l'abandonament de les modalitats de gaudi infantil centrades en les figures familiars, i el seu accés a una modalitat de gaudi radicalment nova que inclogui el gaudi f lic i la recerca de l'partenaire sexual.

Però, atès que l'ésser humà no ve programat per la biologia per saber què i de quina manera fer amb el sexual, ser necessari que cada jove inventi el que ser la seva pròpia manera de gestionar tot això -resposta particular de constituir el nucli de la seva individualidad- però que obre inevitablement un considerable marge d'incertesa i indeterminacin en el seu desenvolupament. Una certa deriva intrnseca de la seva pròpia posició que, per ser fitada en el context d'uns marges acceptables, necessita de límits externs clars, funci que ha vingut sent hist ricament exercida essencialment per una estructura familiar sòlida amb ntidos punts d'ancoratge i referència.

En l'actualitat, les dificultats inherents a aquest viratge s'han exacerbat exponencialment. La progressiva dissolució de la tradicional família nuclear acompanyada de la crisi de valors que regna en la nostra civilizacin, conseqüències del irreversible desenvolupament d'una nova fase del sistema de producci capitalista, es tradueixen en situacions especialment delicades per a l'individu. Precisament un dels efectes ms evidents d'aquest fenomen és la desorientacin generalitzada a la qual vam assistir, en virtut de la qual hem deixat de saber com actuar perquè ja no sabem des d nde actuar.

Doncs bé, el col·lectiu social en què aquesta voràgine està incidint amb especial intensitat no pot ser altre que l'anomenat adolescent. Si un cert caos intern, intrínsecament propi de cada adolescent, en una o altra mesura, pel mateix fet de ser adolescent, es combina a més, com passa actualment, amb aquest fenomen de confusió social, les conseqüències poden arribar a ser dramàtiques. És cert que mai els joves han respost a les expectatives de la generació anterior, el que resulta lògic si considerem que són precisament ells els que porten la torxa de "la novetat" entre generació i generació. Però, alhora, no deixa de ser evident que sectors no menyspreables de joves semblen trobar-se més aviat perduts, com ho evidencia la massiva expansió, en aquesta població, de fenòmens com la violència, el consum de drogues, el fracàs escolar, els trastorns d'alimentació i tot tipus de comportaments antisocials i erràtics.

En un moment en què les posicions dels adults enfront dels adolescents es balancegen gairebé exclusivament entre la total permissivitat -que no és més que una altra cara de la indiferència- i l'autoritarisme descarnat -que no revela altra cosa que la impotència-, gronxador que posa al descobert el col·lapse absolut del diàleg intergeneracional, si hi ha una tasca veritablement urgent, és la de desallotjar la joventut del silenci. Cal entendre que el dèficit del qual no té el jove en primera instància és de paraules i d'escolta. No hi ha cap sortida si no aprèn a expressar, i els adults a escoltar, les raons del seu malestar. I això no serà possible si l'adult no renuncia prèviament a la posició de l'amo. Convé recordar que l'autoritarisme diu sempre, abans o després, a la rebel·lió i transgressió en qualsevol de les seves manifestacions.

Donar la paraula al jove, d'altra banda, és l'única via per subvertir i neutralitzar la poderosa corrent homogeneïtzadora implícita en el fenomen de la globalització, que sostreu al jove la seva complexa individualitat -el més valuós que té- i el deixa sol a mercè de pobres identificacions grupals. Tendència homogeneïtzadora que està a la base del galopant empobriment humà actual i que condemna els joves al lloc de dianes indefenses de tot tipus de polítiques de manipulació del sistema. En aquest sentit, cal destacar que els tractaments estandarditzats que s'ofereixen en l'actualitat, més de solucionar el problema, l'agreugen. no existeix

l'Adolescència amb majúscules, sinó les adolescències en plural. Davant del "tots iguals" de l'homogeneïtzació, cal aixecar la bandera del "tots diferents" de la subjectivitat. Cal situar-davant de cada adolescent com davant el que en realitat és, un ésser únic. Només amb aquesta condició podrà el jove, potser, consentir a la paraula i iniciar el treball de recomposició del teixit -hi ha un "trencat" allà on no pot posar paraules al que li passa- de les seves pròpies coordenades existencials, el que resulta absolutament necessari perquè el subjecte pugui reconstituir la seva pròpia individualitat i assumir una mica de la seva responsabilitat pel que fa a qui és en el present i qui vol ser en el futur.

LUIS FERMIN ORUETA
(psicòleg i psicoanalista)

- Vist a revistabiosofia.com

Article Següent