Les paraules són com l'aigua en els ràpids, de vegades elles poden produir un so calmant, pot ser un so bell, relaxant, reconfortant, altres vegades aquestes paraules, però, produeixen un soroll ensordidor, com d'una cascada. Alguns troben també en aquest soroll certa bellesa, a altres irrita els seus sentits, però no importa, el flux de les paraules continua i al llarg de l'experiència, continuen succeint-se, de vegades les paraules produeixen un so bonic, atraient, de vegades un soroll ensordidor, en els dos estats les paraules mai diuen res, així com el so de l'aigua mai diu res.
El flux constant de paraules que surten ja sigui d'una boca, ja sigui d'una altra, mai diuen res, és tot just això, un so, de vegades bell, de vegades ensordidor. Per a un punt de percepci, però, això és relatiu. Per a aquell que accedeix a la Supra-ment, sta Ment Una, aquesta realitat Una, subjacent en totes les coses, el que és: Sat-Chit-Ananda, Existència Absoluta, Consciència Absoluta i Benaurança Absoluta. Les paraules amaguen una altra cosa, ara, a partir de la Supra-ment continuen sense dir res, en el silenci entre una paraula i una altra, es percebe un discurs de bellesa i profunditat inigualable. Això perquè a partir de la Supra-ment tot és clar i tot és Claredat.
Ara no es engaen, el camí que condueix a la Supramente no és esforç, el camí que els permet restaurar la Supramente no és la tècnica, ni el mtode, no és la ment, ni tan sols el silenci premeditat pot permetre el re-accés a la Supra-ment.
Tot comença quan s'adonen que la Supramente és la realitat darrere de tot, que la Supramente és Tot, est en tot i tot est en ella, no obstant això immanent, aquesta Supramente tamb n és transcendental, és a dir, encara que la Supramente sigui la base de la ment, transcendeix àmpliament els límits de la mateixa. A partir d'aquesta primera percepci, que pot ser espontnea o induïda, comença el retrobament amb el veritable Ser
A partir d'aquesta primera percepci de la Omnipresència, Omnipotència i Omnisciencia de l'Ésser que inclusivament vostès Són, comença el retrobament, comença el despertar. A partir d'aqu és un constant sorpresa, una constant entrega, res premeditat, res per esforç, tot espontneamente, perquè es com aquesta Supramente els va conduir fins a aquest estat d'adormiment, de la mateixa manera la mà amorosa i gentil de sta Supramente els porta de tornada a la plenitud de l'Ésser, a l'estat lcido. Llavors calma, no avança qüestionar, no avança protestar,
La voluntat personal davant d'aquesta Voluntat Divina res pot, res representa, no en tant, serveix a l'nic intent, a l'nic propòsit d'aquesta Voluntat Divina. A partir d'aqu oblidin el sofriment, a partir d'aqu facin les paus amb el sofriment i permetin que ell es vagi, vostès no necessiten més d'aquest mestre, sí, perquè el sofriment és un mestre, el sofriment els assenyala totes les vegades en què vostès resisteixen a aquesta Voluntat Divina, així com totes les vegades en què, per supèrbia, arrogància o mateix simple ignorància, qüestionen i es neguen a veure l'Ésser perfecte per darrere de tot.
A partir del moment en què donen aquest primer pas del retrobament, i adéu al sofriment, permeten que ell es vagi, i si ell retorna per algunes visites, recuérdenle que ha de seguir el seu camí, i vostès han de seguir el seu. Han de donar un segon i un tercer pas en aquest retrobament. El primer pas és l'acceptació i amb el segon pas comença la reconciliació amb el proprio patiment, aquest segon pas és conclòs en la reconciliació amb la vida, davant del primer sorpresa, del primer besllum de l'Essència perfecta per darrere de tot. Llavors vostès comencen a sorprendre al percebre aquesta Essència perfecta en tot.
Aquí hi ha una petita diferència, en un primer moment l'Essència perfecta està per darrere de tot, tot sustenta i és la Font de tot, així i vostès perceben una distància i una diferència entre la font i el seu producte, entre la llum i el seu reflex . En el segon moment, en la mesura que la reconciliació amb el mestre sofriment es fa, vostès perceben coincidència; la mateixa Essència perfecta per darrere de tot, està en tot, és tot, i així tota oposició a la vida s'esvaeix i així el sofriment segueix feliç el seu camí i vostès inicien el tercer pas en el retrobament amb l'Ésser Perfecte.
Al respecte d'aquest tercer pas molt poc pot ser dit, perquè ell és l'obliteració de la seva pròpia percepció, no hi ha testimoni d'aquest tercer pas, no hi ha qui ho observi, ni qui ho contempli perquè el mateix 'jo' en aquell moment és dissolt per ressorgir immortal, en glòria, imatge perfecta de la Font de la qual ell és reflex. Vegin a on les paraules ens van portar; el soroll càlid i de vegades violent amaga tot això, les paraules no volen dir res, no poden dir res, de hacho no diuen res, mes l'espai entre les paraules, per darrere d'elles, en les paraules, aquestes són les portes de la Supramente. Avui cessin de sentir i obrin l'oïda interna, cessin de parlar i permetin que la font de la saviesa comenci a brollar allà dins, cessin la visió i permetin que la veritable visió interior desperti un cop més i els mostri la glòria de l'Ésser perfecte que vostès són, que jo sóc, que nosaltres som.
Transcripció: Kartikey
Font: Agnimitra http://Antena-protecao.blogspot.com.br
Les paraules i la supramente
