Poder observar la ment dels adolescent en les sessions de MBCT (Mindfulness Based Cognitive Therapy) m'ha fet pensar que realment no els donem espai per ser escoltats i per permetre'ls que s'escoltin ells mateixos. Per Josep Maria Gasset per a Espai MIMIND
Per m és una gran experiència observar la ment de l'adolescent, cmo a poc a poc, a través de les setmanes, va prenent diferents formes, per acabar connectant amb el ms essencial de s mateix: la respiraci. En aquest grup he pogut observar els canvis que sorgeixen al donar-los espai perquè la seva ment pugui expressar-se.
Arriben estressats a les sessions, després d'haver-se aixecat molt d'hora, suportat el tràfec urbà, els desplaçaments i les clases.Tras haver-se autoexigido i sentit exigits per professors i pares, tot en un món canviant que és molt difícil entendre per les seves ments que estan conformant un pensament que amb prou feines si té consistència i molt poc espai.
A través d'ells m'estan mostrant la ment neurotizada dels pares i dels professors que no els permeten expressar-se i que difícilment ells poden contradir. "Has de fer això", "comporta't d'aquesta manera", "no facis", "has de" ... I poc espai per a "què sento", "com ho sento", "què em passa".
Caps plens de continguts sense sentit i amb moltes inquietuds que no poden expressar, sentiments i abatiments d'alguna cosa que no comprenen. Hormones i metabolismes canviants, cossos que es transformen a una velocitat que no pot ser engolida per la vida que floreix.
Minfulness per a adolescents
Mai vaig pensar que els meus aprenentatges de Mindfulness a les molt sàvies parets d'Oxford poguessin donar aquests fruits amb aquestes ments en formació. El Mindfulness per als adolescents és una de les millors inversions per ajudar a aquests éssers que hauran d'enfrontar-se a ells mateixos en les diferents etapes de les seves vides i autorresponsabilizarse dels diferents processos de creixement i en la completació de si mateixos.
Per què és tan beneficiosa aquesta pràctica? Doncs primerament perquè els donem un espai per respirar. La respiració i l'aprenentatge de com respirar els permet rebaixar els nivells d'estrès i ansietat i els connecta amb la seva essència. Els dóna un ritme i els permet calmar la seva ment i concentrar-se millor.
A les tres setmanes de l'entrenament a la ronda de preguntes, en iniciar la sessió els vaig preguntar que si havien notat algun benefici en les seves pràctiques diàries. I tots van respondre que la seva ment estava més calmada i que es podien concentrar millor. També que quan hi havia alguna dificultat en la classe oa casa, respirar mitjançant les tècniques de Mindfulness els havia permès superar-les molt millor. Alguns estudiaven millor o no estaven tan nerviosos en les classes o amb certs professors, toleraven millor als seus companys ia les seves famílies, ja que podien reconèixer què era el que els estressava i on es dipositava en la seva ment i en el seu cos.
Això sí, hem de donar-los espai per sentir i expressar-se, també per seure a la seva manera a meditar i per reconèixer les seves emocions en el seu cos. I per poder reconèixer-se en aquests cossos que s'estan conformant en adults i que volen cridar l'atenció amb els seus gesticulacions i bromes, però que en definitiva només volen fer-se un espai en aquest món tan difícil de gestionar tal com es ho estem lliurant.
Un d'aquests nois era esportista d'alt rendiment, i em va cridar l'atenció com estava utilitzant el Mindfulness per a calmar la seva ment durant els llargs entrenaments i fins i tot en la seva competició. Reconeguts jugadors de bàsquet americà i de rugbi australià, atletes i esportistes l'utilitzen amb èxit per aconseguir la calma mental i la concentració, que els portarà a fluir en la competició. En una de les sessions vèiem com Tom Cruise fluïa del seu entrenament amb els samurais i com fins que ell no abandonava la seva ment i es deixava en les mans del no fer fent amb ment de principiant, no podia combatre amb el seu adversari d'igual a igual .
pensaments recurrents
La ment dels adolescents és entrenada setmana a setmana per poder observar la seva ment i veure si la seva ment està plena, amb un trànsit congestionat, o si la seva ment recurrent està repleta d'etiquetes que fa que no puguin alliberar-se de patrons.
Un dia els vaig demanar que fessin una llista de pensaments recurrents i la seva resposta va ser la següent: "No podré", "No seré capaç", "Els altres no em accepten", "Els altres em jutgen" ... Però quan analitzàvem la consistència de els mateixos, vèiem que obeïen a patrons que havien après, ja dels seus pares, ja dels seus companys o amb els professors que no els havien sabut motivar, i passem a desmuntar de la seva ment il·lusòria aquests pensaments negativistes recurrents. Després substituïm aquests pensaments per aquells que ells eren capaços de reconèixer com a seus i als quals es poguessin comprometre autorresponsabilizándose d'ells mateixos.
He pogut observar que els adolescents necessiten diferents tècniques de meditació per calmar la seva ment i connectar amb la respiració, i també que els temps curts són els millors. Per això recorrem a temps de 2 o 3 minuts i màxim de 7 minuts, tot i que un dia vam explorar els 15 i 20 minuts. Aconsello que aquests temps llargs només es facin quan es donin unes condicions molt especials de la seva ment.
Veig com la ment dels adolescents va canviant setmana a setmana, com el grup es dóna suport i resol, com són capaços de visibilitzar la seva ment i expressar les emocions. A poc a poc van alliberant-se de les cuirasses i van mostrant la seva veritable naturalesa, la veritable naturalesa de la ment.
Alguns estan ensenyant als seus pares, els fan donar compte de la seva estrès i de la seva manca de sentit al cridar-los o fer-los sentir culpables per qualsevol fet. Ells estan comprenent, a través de la neurociència que els ensenyem, com funciona el seu cervell i el seu pensament, per això jo m'he convertit en el seu alumne. Aprenc d'ells per poder entendre millor la meva ment i el meu pensament, per a poder després transmetre millor l'Atenció Plena.
Les raons de la ment de l'adolescent, per Josep Maria Gasset
