Barcelona 8 de novembre de 1986

Vicente: Anem a continuar dissertant sobre un dels temes més realment esotèrics amb els quals s'enfronta el deixeble mundial en l'actualitat. La màgia, organitzada a través dels grans impulsors planetaris del pla de perfecció del món, exigeix que l'home modern comprengui clarament la seva situació psicològica i espiritual enfront dels esdeveniments que estan planejant en els nivells etéricos de la humanitat. Però, molt al contrari del que es feia en el passat, que tota l'explicació esotèrica havia de venir impregnada per lleres místics, ara cal donar-li una explicació molt científica als fets esotèrics.

La producció de la màgia, la creació de tot el que existeix, ha de ser explicat racionalment, ja deixant de banda els textos bíblics, i el Gènesi, perquè no donen una explicació que sigui capaç d'interessar a l'home intel·lectual dels nostres dies. La ment exigeix ​​discriminació, i no pot existir discriminació si no hi ha un fons científic per aclarir tots els misteris que puguin sorgir en les nostres investigacions del món ocult.

Quan hem parlat de la màgia en un sentit essencial, hem fet un èmfasi molt específic a les zones neutres, o intermoleculars, que constitueixen l'essència mística de tota possible creació, i el fet pot ser explicat científicament en virtut de les petites encara que valuoses explicacions científiques que es donen en les escoles de primer grau.

Quan se'ns diu, per exemple, que entre dues forces, positiva una vegada i negativa una altra, ha de portar com a resultat una força resultant que tindrà la força sumada de les dues oposades, aparentment antagòniques, se'ns dóna una explicació científica que té molt a veure amb la màgia. Quan l'home a través de les màquines que ha inventat per descobrir el que existeix en altres mons, s'ha llançat a la conquesta de l'espai, ha hagut de vèncer una resistència, a aquesta resistència en diem gravitació, és el pes específic del planeta suspès en l'èter de l'espai. Però, què passa quan ha depassat certs límits en on l'atracció va disminuint fins que queda reduïda a zero? Llavors, els cossos, per gegantins que siguin, queden sense gravitació, no tenen pes algun, i encara depassat aquest cicle de força antigravitatoria ha un punt neutre que constitueix l'essència de la màgia, l'essència és el resultat de dues forces en equilibri en el si de qualsevol cos organitzat celeste en l'espai.

Tots els cossos de la Terra posseeixen dues forces que cal considerar per comprendre on s'aplica el mag la seva força, la seva atenció i la seva intenció. En primer lloc, tenim la força de gravitació, l'egoisme de la matèria, que el trobem per tot arreu en tots els nivells d'expressió de l'ànima humana, el nivell físic, l'astral i el mental, aquesta força de gravitació atrau tot el que penetra en la consciència de l'investigador, o de l'home corrent, i l'obliga a retrocedir dins de l'escala de valors psicològics de la seva pròpia condició humana; però, regulat també per les lleis de l'evolució humana hi ha un altre factor, una altra força imperant que llança a l'home a l'espai, a la conquesta de l'èter, a la conquesta del temps, a la conquesta de la seva pròpia singularitat, a la recerca del seu jo superior, ja aquesta força l'anomenem projecció, antigravitación, perquè s'escapa de la gravitació del seu propi ésser material i, en un aspecte contundent d'expansió cíclica, tendeix a descobrir el misteri que s'oculta després de la seva propi esperit, vol retornar a la casa del Pare, i la casa del Pare és l'atracció celeste que sent l'Ànima i que va perdent a través de l'evolució, el pes gravitatori de la matèria que compon tots i cadascun dels seus cossos.

Però, què passa ?, de vegades la força de la matèria, la força de la gravitació, és més forta que la força de l'expansió cíclica dins de l'individu, altres vegades és la força de l'esperit que controla, domina i regeix la matèria, però, ha d'existir forçosament en l'ànim del deixeble mundial, en l'aprenent de mag, un punt dins de si mateix en on no existeix el conflicte de la polaritat, on la gravitació i la agravitación estan degudament compensades, i en aquest espai neutre, en aquesta zona on no hi ha cap gravetat, sorgeix dinàmicament una tercera força, és la força màgica de l'esperit, que és on s'aplica el mag la seva intenció.

Tots els mags han hagut d'arribar a aquest punt d'equilibri estable dins de la seva naturalesa psicològica, ni gravitació ni expansió cíclica, és el mateix que succeeix amb el concert dels mons, aquesta eterna simfonia de la creació, (que és) el que permet que els astres vagin circulant lliurement en els seus cursos orbitals, però sense perdre la seva pròpia singularitat. El Sol és potent, irradia una gravitació superior a totes en el nostre Univers, en el nostre Sistema Solar, i tots els planetes estan subjectes a aquesta llei d'atracció. Tots els astres exerceixen la seva influència, els uns sobre els altres, no per conquistar-se els uns als altres sinó per compondre junts la simfonia que mana el Creador.

Se'ns diu ocultament que la música de l'esfera que correspon al nostre Esquema terrestre es troba en un punt d'equilibri, desconegut fins i tot pels Alts Iniciats, en el qual hi ha una gravitació zero entre tots els planetes, fins i tot el mateix Sol, aquest punt, ocultament definit, és el Alkahest, un nom sànscrit, que significa l'absència total de la lluita entre polaritats diferents, un punt on hi ha l'energia creadora de tot el que existeix.

El mag que sap aquestes coses, el primer que fa per treballar sobre espais intermoleculars, espais buits de tota gravitacin, és abans de res perdre la seva pròpia gravitacin. La puresa del mag és indispensable per crear una obra realment màgica, i quan parlo de màgia, només faig referència a una classe de màgia: a la màgia blanca, a la màgia del propi Senyor del Món, a la màgia que opera un Logos Solar sobre el seu sistema planetari i sistema universal.

Llavors, qu és el que ha de fer el mag? Descobrir dins de s dels espais intermoleculars, i descobrir aquests espais és l'obra de moltes vides de sacrifici i de renúncia, perquè tots estem subjectes a la gravitacin d'un o altre dels nostres vehicles diaris d'expressi: la ment amb els seus problemes i les seves il·lusions; el cos astral amb els seus miratges variats, amb els seus intensos desitjos, esperances i temors; i el cos fsic que porta una herència de milions d'anys d'instints mal governats per la nostra pròpia Ànima.

Vegin vostès que no és fcil convertir-se en un mag, en un mag blanc, en un Iniciat de la Gran Fraternitat, que és el que tractem de fer, si no, no tindrà sentit estar aqu, perquè ens estem preparant per a la màgia conscient, és el perqu ens vam congregar mes rere mes, perquè en el fons del nostre cor tots tenim l'esperança de ressorgir triomfants com aus fnix de les nostres pròpies cendres materials.

Doncs bé, cada vehicle, en virtut del Alkahest, en virtut d'aquesta substància primordial d'on els Logos extreuen les seves creacions, és el perqu el mag pot determinar els prodigis que veiem per tot arreu. El mag perfecte a igual que Déu pot crear, i el primer que ha de fer, és crear un buit dins de s, 1 buit mental, una buit emocional, i si vostès m'ho permeten, 1 vacofsico, i això és molt difcil de comprendre perquè es tracta d'una idea molt abstracta. Ms abstracte que el buit, hi ha alguna cosa? Doncs bé, cal arribar a un punt zero dins de nosaltres mateixos, ia partir de zero començar de nou, com si fusemos recintes nascuts que per primera vegada s'enfronten l'etern dilema o l'etern drama de la vida.

Si el mag aconsegueix perforar per dir-ho d'alguna manera la crosta psquica, la crosta mental i la crosta instintiva de la seva vehicle inferior, i arriba a penetrar tan profundament que d'aquí a s opera una màgia de transmutacin desconeguda todava per la ciència i fins i tot per molts esoteristes, a partir d'aquest centre de pau trobat en s pot operar el miracle de la pau per tot arreu, per totes les parts, i adonar-se que realment som fets a La seva Imatge i Semblança.

Tots podem i tots hem de crear, però fer-ho conscientment, no actuar com ho fem, sense el control dels pensaments, sense el control de les emocions, sense el control dels instints del cos físic, és la mateixa feina que s'exigeix del deixeble que ingressa en un Ashrama de la Jerarquia, el treball és idèntic, perquè el que pretenen els ashramas de la Jerarquia és crear mags conscients, creadors, persones que hagin adquirit el dret de sentir-se fills de Déu, amb tota la plenitud del Verb, i que en virtut de la descoberta de qualsevol zona desconeguda dins seu on hi hagi pau, harmonia i equilibri, i pugui mantenir aquest equilibri passi el que passi en l'evolució del temps, en el fet mateix d'aquest descobriment, es converteix en un mag.

Això van fer tots els mags del passat. Apol·loni de Tiana, per exemple, del qual ens parla tant la tradició esotèrica, deia: "Per fi em sento buit de mi mateix". Apol·loni de Tiana havia estat iniciat en els Misteris d'Isis, el seu propi Mestre segons se'ns diu, va ser el Rei Hiarchas, un home desconegut per molts, però que és la pròpia entitat Hiran Abif, al qual al·ludeixen tan freqüentment dins de les explicacions esotèriques de la maçoneria. Hiran Abif, que segons se'ns diu va ser el mag que va lliurar a Apol·loni de Tiana l'amulet sagrat que ell amb el temps traslladaria a Ginebra perquè es convertís en una ciutat sagrada. Se'ns diu ocultament que en qualsevol lloc remot del Llac Léman, a Ginebra, hi ha el talismà dipositat per Apolonio de Tiana, i el Rei Hiarchas, o Hiran Abif, era un gran iniciat que havia rebut el banús, símbol de la ment superior, i l'or d'Ofir el símbol de la més perfecta intuïció, del propi Rei Salomó que va ser el primer que va instaurar els misteris, que més endavant es convertirien, després de passar de la boca a l'orella dels grans deixebles, en els quatre puntals on s'assenta tota possible obra màgica.

Moisés, tan poc conegut també, perquè la seva figura ha vingut distorsionada pel sionisme internacional, que va ser un ésser legítimament esotèric que havia estat iniciat en els misteris més absoluts en el passat que li va tocar viure, va ser alliçonat, segons se'ns diu, per Batria, la dona del Faraó en aquells temps solemnes i aquella filla de Batria, Termutis, que va trobar, segons ens diu la tradició esotèrica, al nen Moisès en una canastreta al riu Nil, són un encadenament de fets perfectes des del punt de vista kàrmic, que ens està parlant precisament de la màgia com un sistema d'organització del pla d'evolució planetària i, naturalment, posseint com posseïen la qualitat infinita de l'iniciat, sent mags en potència, van efectuar grans prodigis màgics, no solament introduint talismans sagrats beneïts per el Senyor del Món i altres Jerarquies del Sistema, sinó perquè les seves vides eren una constant irradiació de màgia, i to dos els mags són taumaturgs.

Què implica per a nosaltres el terme taumaturg o la taumatúrgia, esotèricament parlant, sinó el poder que té qualsevol iniciat de guarir amb només la irradiació de la seva aura magnètica? I, com pot irradiar aquesta pau, aquesta salut i aquesta potència harmònica si no ha descobert i extret des del fons de si mateix la Pau d'aquells buits creadors que ha desenvolupat, que ha imposat a la seva naturalesa? El mateix fet de la transmutació dels metalls, coneixent el mag el Alkahest, l'element primordial del qual són atrets a l'experiència de la matèria tots els elements químics que poden existir en l'Univers, coneixent allò tan simple, allò que és un espai neutre completament, aplicat intel·ligentment a un àtom de plom el pot convertir en un àtom d'or. La forma més objectiva que coneixem de la transmutació química d'un metall vil en or és que manejant creadora els espais intermoleculars que constitueixen els organismes, les formes de la naturalesa, resulta clar que el mag pot a voluntat integrar o desintegrar la matèria, i crear a voluntat cossos semblants al nostre i desvanecerlos en virtut de la seva pròpia voluntat i lliure albir.

És una cosa realment important que comprenguem aquesta qüestió, els exemples del passat que tots segurament haurem llegit, singularment en els llibres esotèrics que estan a la nostra disposició, és el adonar-nos com es van poder produir fets tan realment màgics com la creació o la construcció de les piràmides d'Egipte. Una pedra de la base, semibase, i més amunt, gairebé al cim, són de milions de quilos, són de moltes tones, suposant que haguessin pedreres, com va poder construir-se una cosa tan imponent i realitzat amb tanta perfecció que el sillaje de les pedres, unes sobre d'altres, s'ajustessin tan perfectament que no pot posar-se entre els intersticis un full d'afaitar? Si no recorrem a la màgia, si no recorrem a les forces centrípetes i centrífugues que estan dins de qualsevol tipus de matèria, si no comptem amb la intel·ligència del mag que coneix el punt exacte on hi ha dins de la pedra un espai neutre, completament neutre, i que a través dels habitants de l'espai, les forces angèliques que són les creadores de l'expansió cíclica de tot el que existeix, la tendència cap a Déu, i els devas que són els que constitueixen la gravitació dels cossos, i que en virtut que el mag a través de la clarividència pugui adonar-se on és el punt d'equilibri neutre, només cal que intensifiqui amb la seva atenció aquell punt neutre, perquè la pedra sense perdre la seva forma perdi el seu pes.

Aquestes són coses per meditar científicament, ja que com deia anteriorment, no podem avui dia parlar esotèricament sense recórrer a la ciència, i sent conscients que la ciència no ha arribat encara a descobrir tan sols els àtoms del quart nivell físic, el primer nivell etèric, ho suposa, sembla que existeix. Se suposa que hi ha una força que anomenem electricitat, la utilitzem, però, ¿quina és la seva essència ?, quin és la seva naturalesa ?, per ventura la llum que ens il·lumina no és un espai neutre, completament neutre malgrat la seva potència?, per què té aquesta potència ?, perquè la polaritat positiva i la polaritat negativa estan en un perfecte equilibri, no lluiten entre si, per tant, la llum de la iniciació, la llum de la inspiració, la llum búdica, és el que permet al mag utilitzar, estendre, desenvolupar dins de si els espais intermoleculars.

Què és, màgicament parlant, la redempció?, Per ventura la redempció encara que sigui de la matèria, no és la introducció de llum dins de la matèria, dins de cada compost atòmic, dins de cada cèl·lula, dins de cada àtom ?, i què passar quan tots els àtoms siguin radioactius ?, tindrem el cos d'un Adepte, el cos emocional d'un Adepte, que no necessita, però que pot recuperar per treballar en favor de la humanitat, o el cos mental d'un Adepte completament buit, perquè ve de la inspiració de Déu i no conté cap força humana.

Màgicament parlant, hem de distingir, en virtut de l'atenció dipositada en l'estudi, la diferència que hi ha entre la intenció del mag, la idea que a través de les seves zones neutres aconsegueix invocar l'espai superior, el pla búdic, que anomenem idea, i arribar a la fi a la ment concreta, amb la multiplicitat de pensaments. Doncs bé, nosaltres per ser mags haurem de tenir molt desenvolupada la intenció a través de l'atenció, invocar idees, invocar idees en el sentit que en virtut dels espais neutres de la nostra pròpia naturalesa redimida podem entresacarlas del plànol búdic, i després dominar per selecció natural i espontània, el grup de pensaments que necessitem per expressar aquella idea.

Dic intencionadament el pla búdic, perquè el pla búdic dins de qualsevol cos planetari del nostre Sistema còsmic és el centre de la seva pròpia evolució, en on els tres aspectes superiors i els tres aspectes inferiors de l'home s'equilibren, sempre serà al cor, de aquí la importància de l'Agni Yoga, que desenvolupa el cor dels éssers humans.

Déu és un ésser humà excels, a una increïble distància de la nostra, però també té el deure de participar en l'obra creadora del seu Mestre, el Logos Còsmic, del qual depèn i al qual serveix. Doncs bé, el cor del nostre Sistema Solar està en el pla búdic, i si arribem, parlant potser molt metafòricament, al punt zero del pla búdic, ens trobarem en el quart nivell, o subplano, del plànol búdic. Allà es troba la llavor del Alkahest, l'energia primordial de la Creació, i quan el Logos Solar està creant, està màgicament expressant la seva voluntat o la seva intenció, té l'atenció pura dipositada sobre el Alkahest, la substància còsmica que es confon amb l'espai, és l'únic que no té karma dins de qualsevol sistema, constel·lació o galàxia.

I, naturalment, totes aquestes coses, aparentment sabudes, contenen el secret de la nostra pròpia realització. El dia que pensem amb el cor, per paradoxal que sembli, llavors sabrem el que és la màgia. Ara només pensem amb la ment, ia través de la ment estem tractant de descobrir, perquè la ment és ambiciosa, sempre està àvida de coneixements, el cor és estable, sap sense esforç i, per tant, la màgia ha de ser realitzada sense esforç, precisament perquè sorgeix del cor.

Qualsevol situació ambiental, qualsevol problema, qualsevol malaltia poden ser degudament corregides i curades a través de l'atenció sobre qualsevol espai neutre que hàgim aconseguit descobrir. Què creuen vostès que va fer el gran metge Hipòcrates, o Galeno, o qualsevol dels grans mestres de medicina, si no treballar màgicament sobre els espais neutres del cos on existia una alteració del principi de la polaritat, on la polaritat positiva i la polaritat negativa estaven en franc desequilibri? Llavors, el mag, el metge, realment l'home preparat per curar, es limitava amb suport de la llum invocada del seu propi ésser a introduir la seva harmonia dins d'aquella zona conflictiva, corregia aquella incorrecció, per dir-ho concretament, perquè on hi ha una alteració n de la polaritat forçosament hi ha un desequilibri, i el desequilibri pot ser físic, pot ser astral i pot ser mental, parlant sols de les zones que coneixem de la nostra personalitat psicològica.

És a dir, que tot el que hem vingut dient sobre l'espai, que és multidimensional, multimolecular i multigeomtrico, adoptant la divisa de que tot és igual, el de dalt i el de baix, i considerant l'espai com una entitat, podem dir que són tres cossos dins d'allò que no veiem que és l'espai, perquè espai és allò que ens separa i, però, permet la nostra interrelaci. Sense l'espai no podrem comunicar-nos, no existirà el propi pensament, no existiran els desitjos, no existirà l'activitat física, per l'espai ens intercomunicamos perquè la dimensió és una entitat, totes les molcules de l'espai reunides constituint el ms simple i el ms pur que es coneix, que és el Alkahest, que és l'element primordial, i totes les formes que veiem en el espai sempre són expressions d'aquesta entitat que els manté, per dir-ho d'alguna manera, en suspensió, i, en canvi, l'espai que el conté tot és pur en la seva essència, com a pura és la dona abans i desprs del naixement del seu fill, cal adonar-se d'aquesta veritat, atribuïda solament a la Verge Maria, parlem de coses csmicas, no de coses vulgars, de coses de la personalitat, estem parlant de la Verge Naturalesa, de la Verge Espai, les matrius estan obertes a tot afany de conquesta de la pròpia singularitat.

A l'adonar-nos d'aquesta gran veritat és quan vam començar a pensar correctament, a sentir en forma natural, sense estridències, ia mantenir el cos d'acord amb allò que pensem i sentim. El cos no té un principi establert, el va tenir en el passat univers, ara no, ara el pas immediat de l'ésser humà és controlar la naturalesa emocional, descobrir l'element zero dins el cos emocional, i desprs adonar-se que la ment té un punt zero on no hi gravitacin ni expansi, és la llei immutable de la creaci, és l'element de la màgia organitzada, i traslladar la consciència a tot el que sabem, ESOT ricament parlant, aplicant sempre el principi de l'analogia, i adonar-nos de tot el que existeix sempre es produir a força de tres elements: la intenci, la idea i la forma geomtrica.

As d'un tom com d'un Arcngel, sempre és el mateix, variarn les formes, els arquetips mso menys sublims, variar la naturalesa de les coses, noms alguna cosa ha de quedar sempre permanent, i aquest és el HOME, amb majscules, quest som nosaltres.

I adonar-tamb que el punt zero de la ment ho estem creant amb l'atenci. Si s'est molt atent la ment no est disposada al discurs, no es presta al joc enganyós de les il·lusions ambientals, perquè el primer que aprèn l'iniciat és a pensar amb propietat i amb justícia, i això només pot fer-ho en aquesta 4ª Ronda dins de la qual estem tots situats, a través d'aquesta força tremenda que ha aconseguit descobrir i desenvolupar, i li permet seguir endavant el procés d'elaboració dels pensaments d'acord amb una idea pura i abstracta, la qual al seu torn ve insuflada pels vents de la intuïció, per la raó pura del pla búdic. Donin compte quan estem parlant aquí psicològicament, parlant de la necessitat d'estar atents.

Si ens adonéssim que l'atenció és la base de la màgia, és la recerca i el descobriment dels espais intermoleculars o intermedis de la nostra pròpia naturalesa humana. Per agravitación constant ens elevem, ascendim, vam adquirir les successives iniciacions, i això és el que estem fent aquí, sense adonar-nos, en virtut de l'atenció, ens estem autoiniciando en misteris. Misteris que no són revelats objectivament però hi són. El dia que puguem mantenir l'atenció serena només una hora, que és el temps adjudicat els justos, sabrem el que és realment el punt zero, el punt d'equilibri, i sabrem també de la fortalesa del nostre esperit, aquest esperit que ens galvanitza, que ens instrueix, que ens permet seguir endavant vencent tots els obstacles que trobem en el nostre camí.

Per llegir o escoltar completa la conferència consultar:

Les Zones Neutres en els Universos - descarregar: Text | Àudio en mp3

Gaudir altres pàgines amb conferències de VBA:

Màgia Organitzada Planetària

converses Esotèriques

El Regne Dévico

Agni Yoga

Els Misteris de Shamballa

Conferències a Argentina

Descarrega, imprimeix, escolta, estudia ... i comparteix!

Videos espirituals del Centre Friedrich Gauss


Contacte amb Centre Friedrich Gauss

Targetes gratuïtes de La Gran Invocació

En espanyol, português, italià i altres idiomes

Recitar La Gran Invocació cada dia és una de les millors maneres de controlar
el pensament i la paraula, produir màgia i crear egregores enaltecedores
d'alt voltatge. Sol·licitem targeta gratuïtes i difonguem per tot arreu ...
Sol·licita targetes LGI color gratuïtes "Preparar els homes per la reaparició de Crist. Aquest és el primer i més gran deure. La part més important d'aquest treball és ensenyar als homes -en àmplia escala- a emprar La Gran Invocació perquè arribi a ser una pregària mundial, ja enfocar la demanda invocadora de la humanitat. "Mestre Tibetà Djwhal Khul

Les Zones Neutres en els Universos