Llamándoos a Ser l'Alegria i l'Eternitat, per Maria, Reina dels Cels i de la Terra

Sóc Maria, Reina dels Cels i de la Terra. Nens bé estimats, Germans i Germanes de Llum, estem de nou reunits per quarta vegada. En l'hora en què molts de vosaltres experimenteu coses insòlites, qualsevol que sigui el contingut: sigui l'Alegria, siguin encara els dubtes, siguin les primeres experiències de les vostres deslocalitzacions. Sigui el que sigueu portats a viure, tot no resulta sinó de l'acció de la Llum, en vosaltres i sobre aquest món. Primer em dirigeixo a vosaltres donant gràcies per la vostra constància, la vostra Presència i la vostra aptitud per Combregar amb la Llum, entre vosaltres, amb nosaltres. Perquè tot el que feu, al Ser i en la vostra Presència és un treball de suport i de Gràcia per a la Terra. Perquè en el Compliment de la Llum a vosaltres, en aquest Compliment individual, afavoriu el Compliment del col·lectiu de la Terra. La preparació que heu conduït, en diferents estats, en diferents dimensions, fa possible (com sabeu ja) el moment col·lectiu de la Terra. Aquest moment ha estat preparat, anticipat. Us queda recollir els fruits de la Gràcia. Us queda acollir la Llum Blanca totalment. Cosa que feu en els processos que cadascun de vosaltres viviu avui. Perquè podeu estar en una altra part que en el lloc adequat per a vosaltres, en el que heu de viure. Perquè tot el que viviu en aquest Compliment de Llum, és una preparació per a tota la Terra, per a tots els vostres germans i germanes, dels nostres Germans i Germanes, en aquest Compliment.

Avui no tinc un gran element que comunicar-vos perquè moltes coses les vaig dir en la meva última vinguda, en aquest espai dels cinc Retrobaments, on jo desvetllaré els elements que és difícil de qualificar amb paraules. Però relatives, si es pot dir, a l'establiment en vosaltres, de la Gràcia total, de la polaritat femenina de la Llum, en la seva acció. Representada per les Estrelles de la Unitat i les Estrelles AL, així com la meva Presència, formant d'alguna manera, un tri-Unitat, tal com havia estat anunciada, fa més d'un any i alguns mesos, pel Arcàngel Miquel, però en el seu polaritat femenina, representant la recepció de la Llum en un altre estrat de la vostra Consciència, permetent-més enllà de la deslocalització, viure aquí mateix, en aquest cos, en aquesta carn, l'accés a la vostra Eternitat, fent-vos conscienciar (encara més, si és possible) o descobrir (per a aquells que no ho viuen encara) que no Sou el que creieu ser. Que no sou el resultat d'una altra cosa que la Llum.

Recordeu: el que ve és la Llum. No hi ha judici, ni càstig, excepte donin el cap d'aquells que l'han imaginat Per què com podria castigar el Cor? Llavors, aquells dels vostres Germans i Germanes que estan amb por, en el dubte, aquells que de moment, rebutgen tot la Llum, han esbossat durant aquest període, molts escenaris molt penosos, per por, per incomprensió. Avui, més que mai vosaltres que viviu aquests processos no habituals, de la vostra Consciència, sigui quin sigui el contingut i les manifestacions, recordeu el que Sou. La memòria de la vostra Eternitat torna, arribant d'alguna forma a atrapar les memòries de l'efímer de les vostres vides, les memòries dels vostres passats, les memòries on la Llum no estava present. Tot això és veritat, com us he dit, perquè aneu a reforzaros en la vostra Llum, a la Consciència de l'Ésser, a la Unitat i en la Veritat. El Foc de l'Esperit consumeix en vosaltres, el que ha de ser consumit. Aquest Foc de l'Esperit (que ha estat atiat pels nostres Retrobaments) va a bufar des d'ara sobre la Terra, de manera més àmplia. Per descomptat el resultat no és el mateix per a aquells que tenen por i per a aquells de vosaltres que esteu a l'Alegria i en l'Esperança. Però recordeu que la Llum no serà mai un càstig del que sigui. Només és un desplegament de la Gràcia, de la Veritat, de la Bellesa que ve a restituiros a vosaltres mateixos. I només això. Tota la resta no són més bastides construïts per la por que se situa sempre, fora del Cor i sempre al cap. Oblideu tot això. Reforceu el que Sou. Reforçar la Veritat i la Bellesa de la Llum que Sou. Tots els processos que viviu i els processos de la nova, entre cometes, Tri-Unitat, que s'instal·larà a vosaltres en molt poc temps, us farà descobrir todavams Gràcia, todavams Bellesa, todavams Dolçor, todavams Veritat, todavams Bellesa i Bondat. Tot això no ho sou i no ho soaris. Són justament aquests elements que us permeten extraeros del son, de la illusi. Despertar al que Sou, molt ms enll del que efmero d'aquest cos, del que efmero d'aquesta vida, a la vostra Eternitat. Vosaltres sou Perfectes, perquè tot és Perfecte en els mons Unificats, perquè la Alegra és omnipresent. Tot això, si no ho heu Realitzat tot, aneu a conscienciar- ja Realitzar-se de manera cada vegada més àmplia, cada vegada mslcida. Aquestes Noces de Llum, aquest desplegament de la Llum Blanca a la vostra Consciència, i no ja solament en el vostre cos, deslocalizndoos, abrindoos a TRET ia la Alegra del xtasis, no són les il·lusions perquè sabeu veritablement el que vivs en aquests moments. I sabeu el que vivs en aquests moments. I sabeu que aquests moments, qualsevol que sigui la profunditat, us porta sempre ams intensitat, ams Amor, ams Unitat, ams Servei. Llamndoos a transcendir la mirada separada i dividida. Llamndoos a fer-vos el que Sou, és a dir la alegria i l'Eternitat.

Us vaig dir que avui, tamb respondrà les vostres qüestions concernents al que vivs. Llavors, les meves paraules es pararn aqu, en el que havia de dir-vos aquesta tarda. Però us escolto ara i aportar la paraula necessària al que em pidis.

Pregunta: com viure millor, les cremades i molèsties que augmenten en els ulls?

Estimada, centrar sempre ms, en el ms últim de l'Ésser, al centre infinit de l'Ésser, ah on no hi ha res més que el Silenci de l'Eternitat de la teva pròpia Presència, llamndote a veure l'Essència del teu Ser i no ja, les manifestacions de la vida o les manifestacions de la Llum. és una invitacin per a tu com per a aquells que viuen això, a abandonar el que es pot veure amb els ulls, encara que la visi Etrica forma part d'una certa forma de desenvolupament del que Sou. Anar més enllà és passar a l'altre costat de la visi (fins i tot la del Cor). És establir en el Silenci de l'Instant i de l'Eternitat. Llavors, en aquest moment, en aquest espai tot s'atura: tot el que pertany al cos, tot el que pertany al que sigui que no és l'Essència fins i tot de la teva Ser. Llavors, en aquests instants (privilegiats), tota manifestaci n agradable (com desagradable) no es manifesta ms, perquè res es manifesta des de l'instant en què t aconsegueixes l'Essència central de la teva pròpia Unitat.

Tot el Desplegament de la Llum ha provocat en vosaltres, diversos sntomes que us han enunciat i (anunciat) dels Ancians i les Estrelles. Avui, cal superar i transcendir tot això. Establir-ms enll dels espais vibratoris que arriben cap a vosaltres, a l'Espai del Silenci de la Unitat del que us parlava ja (fa alguns anys), com a meta, l'Arcàngel MIGUEL, al final de les Noces Celestials. Avui, per a alguns de vosaltres és un moment en què tot ha de parar, és a dir tota activitat, tota acció. Establir-se a l'Ésser, és fer Silenci. És acceptar que el Desplegament de la Llum ha manifestat els signes i els símptomes. Però necessiteu ara, anar més enllà de qualsevol manifestació, penetrar en el Cor de l'Ésser, aquí on tot sol és Alegria i Pau, allà on no hi ha cap empremta de la personalitat, ni cap empremta de la vida efímera. Llavors, en aquest moment, constatarás per tu mateixa, que no hi ha més manifestacions del cos, que no hi ha més manifestacions de símptomes, que hi ha simplement, Ser, en la Llum. I, en aquest moment viuràs l'Eternitat. I, el que estigui concernit i viscut pel cos (en algunes manifestacions), el que estigui concernit i viscut per la teva pròpia vida, això no et concernirá més. Llavors, en aquest moment, sabràs (perquè el viuràs) que tu has arribat i que de fet, no hi ha hagut mai punt de partida ni punt d'arribada, sinó simplement un estat de Ser de viure i fer totalment conscient.

El temps dels símptomes i els signes (els de les vostres Vibracions) i l'accés als estats no ordinaris (fins i tot deslocalització), són experiències que teniu, perquè us donen d'alguna manera, la prova que Sou. Però ara us cal viure qui Sou i no ja les manifestacions, siguin les que siguin. Així que, per descomptat, tots no esteu en el mateix estat ni en els mateixos estrats però, per a tu (i per a aquells que viuen aquestes manifestacions), necessiteu superar la manifestació. Perquè en l'Ésser, no hi ha ja res a manifestar, si no és la Presència última del Ser i el Compliment de la Llum que tu Eres. En aquest moment, estaràs totalment en el (com diu el Arcàngel Anael) HIC i NUNC, AQUÍ I ARA. Tu no seràs més en una manifestació. No seràs ia la persona que tu ets. Tu seràs Un. I no seràs ja afectat per cap manifestació perquè captarás en aquest moment, que tu no ets fins i tot, ni la més mínima de les teves manifestacions. Hi ha doncs, una nova etapa: aquesta etapa final, final i última que cal conscienciar, que viure, que Revelar. Que està molt més enllà del Desplegament de la Llum però que és, d'alguna manera, el que jo anomenaré, la instal·lació en la Llum. I això serà possible per l'acció de la Tri-Unitat en el seu Polaritat femenina (a falta d'una altra paraula).

Pregunta: podria explicar sobre l'Amor Veritable?

L'amor humà, tal com ho hem viscut tots (quan vam estar encarnats), és un amor que funciona pel vincle. És un amor que està, com sabeu potser, condicionat i és condicional perquè inclou relacions (afectives, sensuals, familiars o altres). Aquest amor és sempre condicional a una certa forma de reciprocitat, a una certa forma de conveniència, a una certa forma d'acord tàcit, ple d'alegries i de penes, d'obligacions, de sentit moral i d'humanitat. L'Amor Veritable està més enllà de la humanitat. L'Amor Veritable és el do de si, per Sí. És viure la unitat. És viure l'Amor de la Creació. És fer-se, més enllà de la criatura, el Creador. És fer-se el Tot, l'U. I, en aquest Amor, no hi ha lloc per a la successió d'alegries i de penes. En aquest Amor només hi ha Felicitat absoluta perquè aquest Amor és lliure totalment, de qualsevol dependència i de tota condició (de tota condició humana). Però no està per sota de la humanitat perquè cal baixar precisament, a la Humilitat i la Simplicitat més total, per descobrir aquest Amor Veritable. És l'Amor que allibera. És l'Amor que posa en Alegria. És l'Amor que sobretot, no depèn de cap llaç existent en aquest món. És l'Amor que restitueix per l'abandó de si per Sí. És a això al que esteu cridats. És això, si tal és la vostra aspiració, el que heu de (si ho desitgeu) viure i establir en vosaltres. Certament, això no va per tant, a destruir els llaços condicionals íntegrament. Perquè la humanitat és condicional. I l'humà és condicional en el seu Essència, que precisament ha estat privada de la seva Veritat.

Simplement, viure l'Amor Veritable us fa capaços de viure tots els altres amors, amb una altra consciència, una altra mirada, que no és més la dels vincles, que no és la de les limitacions, que no és la de la successió permanent d'alegries i penes. Perquè aquest Amor és Lliure i independent de qualsevol reciprocitat. No hi ha necessitat d'aquesta noció de reciprocitat. Això és el que es pot dir amb les paraules, en l'Amor Veritable. Però és clar, l'amor humà és un mitjà i un fre per arribar a aquest Amor Veritable. Un mitjà perquè crida a una transcendència del límit però també, perquè és un fre en moltes relacions, per les condicions morals, socials i de la carn, que us impedeixen viure l'Amor Veritable. Mentre que l'Amor Veritable, no us impedeix viure l'amor humà limitat: altre aclariment i una altra mirada, una altra forma de viure l'Amor i de ser l'Amor, sobretot.

Molts humans, molts Germans i Germanes, en encarnació (i certament vaig tenir aquesta forma de veure, quan vaig ser mare), nosaltres considerem tots, que la carn de la nostra carn és la nostra carn i que hi ha lloc d'establir, en aquesta filiació, una relació privilegiada. Però recordeu el que ha dit el meu Fill, en la creu: m'ha dit que no era la seva mare. I tenia tota la raó. Però això, en aquell moment, no ho vaig poder comprendre sinó només en l'instant de la meva Assumpció. Perquè en aquest moment, jo vaig realitzar la plenitud de la Puresa, la plenitud de la unitat.

El que esteu cridats a viure avui, és clar, l'accés a aquest Il·limitat. Però per això, cal desfer-vos de tot el que és limitat, no rebutjant, no allunyant de vosaltres sinó transcendint el que sou vosaltres mateixos. Sortir del tenir. Entrar a l'Ésser. No adherir al que és fals, al que és il·lusori i efímer. Alguns poetes han dit que els vostres fills no eren els vostres fills. En els Mons Unificats, hi ha la Llibertat més total. Encara que hi hagi filiacions trucades espirituals o Dimensionales, vosaltres sou Lliures. No hi ha cap relació que pugui encerraros. No hi ha cap relació que pugui frenaros ja que en els Mons Unificats tot és Comunió, tot és Llibertat i tot és Alegria, tot és Transparència. Qui pot dir que una relació humana és transparent? Perquè des de l'eternitat, està construïda per sobreentesos, lligats a les vostres emocions, a les vostres seduccions, als vostres pensaments. Tot això està profundament limitat, és limitant i és profundament debilitant per al Ser. L'Amor Veritable no té res a veure amb tot això.

Pregunta: Podria desenvolupar sobre el concepte de Puresa?

La Puresa incorpora el concepte de Transparència. Però, atenció al fet que la Puresa no es torni un objectiu de la personalitat. En aquest moment, la Puresa ha de ser considerada com la necessitat de purificar-se, la necessitat d'allunyar de si el que està brut, el que no és la Llum. Això és fals ja que això només revela un atractiu de la personalitat, en els jocs de l'Ombra i la Llum. La Llum és pura, per Essència. És Transparent. Les compromet a ser això. I, a la Transparència, no pot existir alguna Ombra que pugui interferir amb la Puresa. No és la mateixa cosa voler la puresa, en la personalitat. Ja que això només tradueix, en definitiva una falta profunda de Puresa, en si i en el concepte que es té de si. Ja que, en aquest moment, l'ésser humà va a buscar la puresa, va a buscar, a través dels seus insuficiències, qualsevol cosa que correspon a una falta, a una taca profunda. I va a buscar aquesta puresa de manera activa i efectiva en la seva vida, mentre que en definitiva no hi ha res a buscar amb relació a la Puresa. Busquin el Regne del cel i tota la resta es derivarà d'allà. La Puresa no forma part de les Estrelles: això no és per casualitat.

Pregunta: Vostè ha indicat que un grau havia estat creuat. Podria desenvolupar?

Bé estimat, prou, simplement, observar (i em dirigeixo, allà, a cada un de vosaltres que llegiran o que em escoltaran). Observin la vostra vida, fa un any, i fa dos anys. Observin, objectivament, el que eren, els seus comportaments, les seves accions a la vida. Què és el que dirigia la vostra vida? I observin, simplement, avui, això que dirigeix ​​la vostra vida. És que l'Ésser ha pres el lloc del tenir? És que la Transparència ha pres el lloc, progressivament, de l'opacitat? Quins són els seus objectius? Tot això es veu a través del camí recorregut. El grau (del que parlem des de fa algunes setmanes) correspon a aquesta capacitat, nova de la vostra Consciència, llevat ja tributària d'un cos, d'una història, d'una funció (fos ella la més espiritual). Ella permet establir-los en l'Ésser Essencial, anomenat el Êtreté, la Unitat. Hi ha noms múltiples per això. La millor manera de definir els graus, és de mirar el que són vostès avui, i el que eren, simplement, fa un any. Qualsevol que sigui on estaven, observen allà on són, avui. D'allí on van partir, han arribat a això. Què va passar? Facin-la pregunta.

Pregunta: Què són les Presències i els colors no definibles que són experimentats quan un practica els moviments del cap que han estat donats últimament?

El meu Fill, això representa un dels múltiples aspectes de la deslocalització de la Consciència. I responent de manera molt més simple, perquè això correspon efectivament a la veritat essencial del que estan vivint. Estan inserits en una realitat tridimensional alterada, privndoles de mltiples aspectes de l'Ésser que són en Veritat i en Eternitat, això que viuen a través de les deslocalitzacions, a través de les visions Et riques, a través de la percepció de diverses Presències i colors, només fa, de fet, traduir el vostre despertar. Surten del son de la ilusiny entren en el despertar a la Veritat. L'analogia que un pot trobar, la ms simple, és simplement, el moment on vostès es dormen a la nit i el moment on es desperten al mat. Arriba al mat, al moment del despertar, és molt exactament el que est a punt d'arribar-. Estan a l'alba d'un nou dia que és simplement el dóna on emergeixen d'un somni profund, d'un somni on tot era ilusiny per tant on la vostra consciència limitada considerava tot com la nica veritat possible, (inscrita entre el naixement i la mort, o en una successi de morts i renaixements) llevndoles precisament a purificar sobre els plànols nomenats acció / reacci n per aconseguir una determinada forma d'alliberament. Però mai, això podr ser una alliberament. És una illusi. Avui això que viuen pels diferents processos de deslocalizacin, com de dubtes, com de transformació de la vostra consciència, només tenen un nic objectiu però, l'han comprès, el de despertar-los del seu somni . I estan ara en la vostra dem, en el vostre despertar. Llavors, descobreixen innombrables coses que els eren desconegudes, no pel filtre del coneixement, no pel filtre del cap, sinó directament per la pròpia Consciència, bé ms enll fins i tot dels mecanismes vibratoris que van viure fins ara. Tot això forma part indiscutiblement del vostre despertar matinal, de l'alba d'un dia nou, el del vostre despertar final en l'instant col·lectiu de la terra. Surten d'un somni. Això és l'estricta Veritat.

Pregunta: En la seva última intervenci va parlar d'anar encara ms cap als altres. Podrà desenvolupar?

Anar cap als altres, hi ha diverses maneres d'anar cap als altres, el meu Nen. Anar cap a l'altre, és anar cap a s, ja que els altres només són s. Prendre consciència d'això, és posar fi a tota distància ia tota separació. Mentre que existeixi, al nivell de la personalitat i del cap, qualsevol cosa que va jutjar en tu, l'altre, que va a veure en l'altre qualsevol cosa que no és agradable, és que tu no vius la unitat, ja que l'altre només és sempre el reflex de tu mateix, ja que no hi ha res més que tu mateix. La Consciència és Una i només una, i no pot ser d'una altra manera. Aix doncs, anar cap als altres, és anar cap a Si. És anar bé més enll del sentit del servei i de la dedicaci habitual, fins i tot, si això és indispensable per descobrir la Humilitat. És Combregar amb l'altre. És fusionar amb l'altre. És dissoldre en l'altre que només és si, en un altre moment. Això, per a l'instant, pot semblar simplement les paraules, però quan dic que l'altre només és vostès en un altre instant, quan estan totalment desperts, comprendern això, ja que és l'estricta veritat. I el comprendern vivindolo i no intel·lectualment. Per descomptat, ho saben, sobre aquesta Terra, hi ha molts dels nostres Germans i Germanes que no volen sortir de la son, però què podem fer nosaltres?

No tenim més preguntes, els agraïm.

Els meus Fills bé estimats, els dic llavors: "Fins d'aquí a una setmana, a la mateixa hora". Els dic: "Fins aviat" Estic amb Vosaltres, ja que vostès són Mi. Jo sóc Vosaltres ja que vostès són Mi.

www.autresdimensions.com

Canalitzat: Jean Luc Ayoun

Transcripció: Veronique Loriot

Traducció: Susana Milan i Odilia Rivera

http://mensajes-del-espiritu.blogspot.com

http://mensajes-del-espiritu-2010.blogspot.com