LORD bestreta
EL CREADOR D'OMBRES
2013.01.23
Quin és el creador d'ombres?
Quin crea les ombres?
Quin potencia la Llum?
I qui s'embolica en el més profund de les ombres, sinó és el propi Home?
Jo vaig ser un Monjo. I el meu camí va ser llarg, com és el camí de tots els Monjos. I potser sigui encara més llarg, el camí d'un Monjo, perquè no li caben distraccions.
Vostès, el temps sencer, s'emboliquen en distraccions:
Es distreuen naixent, es distreuen caminant, es distreuen creixent. Convivint amb la família. Tenint amics, tenint amors. Sentint l'absència de les persones, participant de la vida d'uns, fugint de la vida d'altres. Buscant els diners, fent dels diners seu Déu, fent dels diners seu martiri.
No obstant això, un Monjo, es distreu amb poques coses.
Jo vaig anar pel meu camí espiritual per manca absoluta d'altres possibilitats. No vaig tenir pare, no vaig tenir mare. Vaig ser abandonat en un monestir. I per una profunda gràcia, per una profunda sort, vaig ser acollit, alimentat i cuidat, en aquest ambient. Vaig créixer voltat per les grans muralles del monestir, però alimentat. Vaig créixer, tenint què menjar, tenint què vestir.
Però veia en tot això que era la meva història, que era el meu caminada, un gran dolor, un gran sofriment. Tot això en la meva vida, era una gran ombra. Perquè estava infeliç, estava vivint una vida que no volia que fos meva. Passant per experiències, que no volia que fossin les meves experiències. Vivint dolors, que trobava que no havia triat per a mi.
Algunes vegades anava, acompanyat pels Monjos, a algun treball al llogaret i observava els nens, amb les seves famílies. I aquí sí, mirant la felicitat de l'altre, veia i patia, pensant en la meva infelicitat. Pensant en quant era només. Pensant, a la falda de la mare que no vaig tenir, en la presència del pare, de l'orientador que no vaig tenir. Mirava tot el que no tenia.
I vaig créixer més i la meva vida era treballar i treballar i treballar. La meva ombra es va tornar la meva feina. Perquè mirava allò i pensava en quantes persones tenien tot, més fàcil que jo? Quantes persones tenien la llibertat de treballar i tornar a casa? I jo em quedava allà en el mateix lloc, pres al monestir.
I quan vaig créixer una mica més, la meva ombra era pensar que volia sortir i no tenia coratge. La meva ombra, era imaginar una altra vida per a mi i no tenir el valor de trencar amb la vida que tenia. Amb por que no fos cert, amb por que l'ambient no és favorable, que les persones no em permetessin aquest camí.
I després, quan envellida, la meva ombra era criticar-me per tot el que no havia viscut. Per tot el que no havia fet, per les eleccions equivocades, per la meva falta de coratge. Per haver estat amic d'alguns que em van trair. Per haver estat víctima del menyspreu d'altres. Per no estimar Déu prou. Per no em veia a mi mateix.
La meva vida va ser una seqüència d'ombres: doloroses, tristos. Una seqüència de reclams. Una seqüència d'un diàleg, on només criticava. I no tenia forces per dialogar de veritat. I no tenia forces per veure el bé de les situacions; només veia el que no era cert, només veia el mal, i només veia el que volia veure.
I quan desencarné, quan vaig morir i vaig anar a un Pla Espiritual, un Ésser, em va rebre, en un lloc molt bonic, molt afable, però que semblava un monestir.
I vaig pensar, el meu Déu! A on vaig anar?
A on vaig? On sóc? De nou al monestir!
I la persona em va preguntar, qui havia estat? Què havia fet?
I amb els ulls molt dolços, va esperar que respongués.
I mirant cap avall, encara incomplet i no entenent molt bé el que estava succeint amb mi, vaig dir:
Jo sóc un Monjo. Vaig ser un Monjo tota la meva vida sencera.
I aquell altre Ser, un amic, que em mirava ... Ell va bellugar el cap i vaig entendre que ell deia que no. Però era tan dolça aquell no. Era tan comprensiu, aquell moviment del seu cap. Era tan acollidor aquell no, que no em vaig sentir ofès, amb la negativa d'aquella persona. Perquè estava acostumat a defensar-me de tot el que em passava. Estava acostumat a defensar-me de les persones, de les seves actituds, de les crítiques. Estava acostumat a mantenir-me fort en mi mateix. Tancat en el meu món. Defendiéndome, perquè així trobava que havia de ser.
Però aquella persona, amb aquell bellugo del seu cap, em va tocar profundament. I aquí ja no vaig tenir més seguretat de qui havia estat, del que havia fet.
I ell va mirar per a mi i em va dir així: No vas aprendre fill meu. La teva vida sencera, perseguiste la teva ombra.
I vaig trobar aquella conversa molt filosòfica, era lluny mateix de la meva comprensió. Però aquí, ell em va tocar. I quan ell em va tocar, vaig percebre un núvol que eren els meus pensaments. Vaig percebre quant estava fix, el temps tot, en les mateixes coses.
Aquell moment de Llum, de contacte espiritual, em va fer veure que tornava les coses sempre difícils. Sempre nebuloses. Que saltava d'una flama a una altra. D'un problema a un altre. D'una situació difícil a una altra. D'un comentari negatiu a un altre, d'una por a un altre.
I vaig comprendre que havia creat per a mi una història, d'una gran ombra.
I avui, el meu missatge per a vostès és perquè vostès potenciïn la Llum. La seva Llum.
Potenciïn el seu Amor. La seva força d'Amor.
No es fixin en els problemes.
Deixin que els problemes siguin com núvols al vent.
Encara que siguin diversos dónes, mesos de pluges, sempre est el sol, sempre hi ha una Llum. Però la Llum no és una subordinada a les seves voluntats. No sempre les coses succeeixen com vostès planegen.
Però hi ha una Llum en cada acte, en cada moviment, en cada persona, en cada història, en cada camí. Vostès són la Llum.
Potenciïn la seva Llum.
Potenciïn la seva Bé.
Potenciïn la Força Interior.
La Llum est a vostès, i vostès estan en la Llum.
Estarem treballant, tot l'inici d'aquest any en la força de la Flama Trina.
En uni amb la Flama Blava, Daurada i Rosa.
Estem portant la consciència de la Força de vosaltres.
Reverenciant el Jo Crstico de cadascú.
El Jo Crstico de vostès i el gran Sol del Cor.
Potenciïn el Sol del Cor. Perquè el Sol del Cor és capaç de netejar totes les ombres.
En la seva vida, vostès sempre poden veure l'ombra i comprendre la Força del Sol. Sentir la Força del Sol, estimar la Força del Sol.
Reverencien seu Ésser Crístic, i serveixin amb humilitat a Déu que està en tots.
Al servei de la força de la Flama Trina, Jo Sóc el Mestre bestreta. I els porto la meva profunda reverència al Sol de l'Amor que s'eleva.
Rebin.
MESTRE bestreta
Canal: Maria Silvia Orlovas
