Cada aliment té una fórmula completa peculiar, formada per nutrients i substàncies vegetals actives amb efectes directes sobre els diferents òrgans i sistemes del cos. Expliquem quins són els aliments-remei per a problemes freqüents i en quina dosi cal consumir-los.
Els millors remeis per al cervell:
1. Plàtan. Aquesta fruita dolça ajuda a equilibrar els neurotransmissors cerebrals. Els seus sucres d'assimilació ràpida i l'aminoàcid triptòfan afavoreixen que al cervell s'aboqui serotonina, relacionada amb l'estat de benestar. La seva vitamina B6 també ajuda a transformar una baixada anímic en un "subidón". Un sol plàtan ben madur al dia, juntament amb una dieta rica en hidrats de carboni i cereals integrals, és suficient per corregir lleugers desequilibris.
2. Flocs de civada. Proporcionen un fresc empenteta a les neurones. Aporten energia per a tot el dia, mentre que el ferro i el magnesi afavoreixen el transport de l'oxigen fins al cervell. També té efectes sedants: els estudis realitzat amb fumadors que volen deixar el tabac han demostrat que la civada redueix la síndrome d'abstinència. Prendre cada dia al matí una tassa de musli amb dues cullerades de flocs de civada augmenta significativament la capacitat per concentrar-se.
3. Pipes de gira-sol. Dues cullerades diàries de llavors de gira-sol, uns 30 g, aporten dosis importants d'àcids grassos insaturats, fòsfor i magnesi. Els àcids grassos són necessaris per a la bona comunicació entre neurones i els dos minerals resulten de gran ajuda en les funcions cerebrals. D'altra banda, les pipes contenen bastant vitamina E, l'efecte antioxidant també protegeix les neurones.
4. Prunes panses. Tothom sap que la seva abundància en fibra és molt útil per resoldre el restrenyiment. Però també són molt apropiades per als treballadors intel·lectuals que noten cert cansament, ja que posseeixen quantitats significatives de vitamines del grup B, que estimulen i regeneren el sistema nerviós. Quatre o cinc prunes proporcionen dosis importants de vitamines i fibra.
Contra la debilitat de pell i cabell
5. Pinya. Conté un enzim, la bromelina, que afavoreix la digestió, però aquest no és el seu únic efecte: més de 800 estudis científics demostren les seves propietats antiinflamatòries i regeneradores dels teixits, pel que dóna fermesa a la pell i augmenta la resistència del teixit conjuntiu . Convé menjar mitja pinya ben madura dues o tres vegades per setmana.
6. Ou. Regala elasticitat a la pell i al cabell gràcies a la seva vitamina hidrosoluble biotina (vitamina B8). En cas de tenir normal el nivell de colesterol es poden prendre tres ous per setmana, preferentment passats per aigua, i un en el cas que estiguin elevats.
7. Pèsol. Aquesta llegum presenta una excel·lent combinació de substàncies actives, composta de vitamines (C i sobretot del grup B), minerals (calci, magnesi, ferro ...) i oligoelements (fluor, fòsfor, zinc, níquel ...). Els pèsols no només resulten molt nutritius sinó que milloren l'aparença de la pell i el cabell. Es prenen 200 g un o dos cops per setmana.
8. Enciam. És un aliment d'eficàcia reconeguda per lluitar contra l'envelliment prematur. La seva aigua, betacarotè i vitamina C afavoreixen la renovació de la pell, especialment quan el seu aspecte és ressec i escamós. El descans és indispensable per al bon estat de la pell i l'enciam ajuda a agafar el son gràcies a una substància lletosa tranquil·litzant present a la base de les fulles. Es prenen 50 g dues vegades per setmana juntament amb ceba, que potencia el seu efecte.
9. Grosella. Amb un gran contingut en betacarotè, vitamines E i C, afavoreix la renovació cel·lular i d'aquesta manera ajuda a mantenir la pell sense arrugues. Es prenen 150 g de groselles negres dues o tres vegades per setmana.
10. Meló. Especialment si és de la varietat cantalup, protegeix la pell de l'acció dels raigs UVA i UVB gràcies a la seva betacarotè. A l'estació del sol és recomanable prendre diverses vegades per setmana mig meló, que a més resulta molt refrescant.
Aliments-medicina per al cor
11. Nou. Una cosa tan senzilla com menjar entre cinc i deu nous al dia millora el pronòstic i evita les recaigudes de les persones que han patit problemes cardíacs. Aquesta quantitat cobreix les necessitats diàries d'àcid alfalinoleic (omega-6) i més de la meitat de les d'àcid alfalinolènic (omega-3). Tots dos són cids grassos cardiosaludables perquè dificulten la formació de cogulos sanguinis que podran provocar un infart i perquè ajuden a disminuir els nivells de colesterol.
12. Albergínia. Gràcies als seus bioflavonoides i fibres, aconsegueix baixar el nivell alt de colesterol, que és el principal factor de risc per patir un infart o una embòlia cerebral. A més resulta molt digestiva i té efectes depuratius. Els experts recomanen prendre una albergínia dues vegades per setmana, millor bullida poc temps o cuinada al vapor.
13. Alvocat. La seva polpa de sabor anuezado conté gran quantitat d'cid grassos insaturats, molt apropiats per al control del colesterol i els triglicridos. A més aquest fruit aporta vitamines del grup B que tamb tenen un efecte protector sobre el mscul cardíac. Convé consumir de dos a tres alvocats a la setmana, sense oblidar que són rics en calories, per la qual cosa no han de formar part de mens forts.
14. Gerd. Posseeix gut saliclico, l'antecedent natural de l'aspirina, que ajuda a reduir la densitat de la sang ia netejar les venes i arteres de acmulos grassos. D'altra banda és abundant en vitamina C, eficaç contra l'acci dels radicals lliures, que disminueixen la capacitat de oxigenacin de la sang i Daan les cllules. Quan és la temporada es poden menjar diàriament fins a 150 g d'aquesta deliciosa baia.
15. Pa suec. Aquest pa, ideal per als esmorzars, manté els vasos sanguinis elsticos gràcies al seu contingut en vitamina E, que també protegeix el corazny acta contra els radicals lliures. Resulta preferible el qual contingui ms varietat de grans integrals i cal menjar-diàriament.
16. Cols de Brussel·les. Afavoreixen la bona salut del cor perquè contenen vitamines E, C i cid flico, i flavonoides com la quercetina, el canferol, els indols i l'cid flico. Molts estudis demostren que tamb tenen efecte anticancergeno. És recomanable prendre almenys 150 g un cop a la setmana.
17. Espinacs. L'espinac és la verdura ms rica en provitamina A (100 g cobreixen la quantitat diària recomanada), vitamines C, E i del grup B. Aquesta combinaci, juntament amb l'abundant magnesi, resulta especialment apropiada per afavorir el bon estat dels vasos sanguinis. La quantitat adequada és 100 g una o dues vegades per setmana, consumides crues en amanida, ja que es conserven ms nutrients.
18. Tomàquet. Al costat del seu contingut en antioxidants com la vitamina C, l'bioflavonoide quercetina o el betacarotè, és destacable perquè aporta un fitoqumico peculiar, el licopè, que baixa el nivell del colesterol en la sang i prevé diversos tipus de càncer . El licopè es troba en el tomàquet fresc i en tots els productes que s'elaboren amb ell, des del concentrat de tomàquet fins el suc passant pel triturat natural o el ketchup. La ració indicada és d'uns 200 g dues vegades a la setmana.
19. Raïm. Bona part dels seus efectes positius es deuen al seu contingut en bioflavonoides, que protegeixen els vasos sanguinis, prevenen l'arteriosclerosi, l'infart i l'embòlia cerebral. Un d'aquests flavonoides, el resveratrol, s'ha demostrat especialment eficaç per prevenir el càncer i les malalties cardiovasculars. Per beneficiar-se de raïm cal prendre uns 150 g, preferentment de raïm negre, dues o tres vegades a la setmana.
20. Germen de blat. Protegeix el cor perquè conté àcids grassos insaturats que redueixen el colesterol i la vitamina E, que captura els radicals lliures. Manté els gots elàstics i impedeix que es dipositin els greixos que causen l'arteriosclerosi. Convé prendre diàriament una cullerada de germen de blat barrejada amb sucs de fruites o iogurt.
21. Cebes. Un dels aliments-medicina per excel·lència. Els seus compostos ensofrats i els seus olis eteris prevenen l'acumulació de greix a les artèries perquè milloren la capacitat de la sang per fluir. El mateix pot dir de l'all. Cal prendre diàriament mitja ceba crua o cuita, un got de suc de ceba o un parell de grans d'all.
Contra els refredats i infeccions
22. Poma. Una dita anglès ( "An apple a day, keeps the doctor away") assegura que una poma al dia manté el metge allunyat. També ajuda a recuperar-se més ràpidament quan s'ha contret un refriado, una grip o qualsevol problema de tipus infecciós, ja que té la capacitat d'augmentar el rendiment de les cèl·lules immunitàries. Encara que l'efecte segurament és a causa de la combinació de les accions de molts dels seus components, entre aquests destaca la presència de vitamina C, l'bioflavonoide quercetina i la fibra soluble.
23. cabdell. Dóna suport al sistema immunitari en el seu treball durant el patiment de la malaltia perquè conté grans dosis de carotens, vitamina C i vitamina E, que protegeixen la sang dels lladres d'oxigen, els radicals lliures. La ració recomanable és d'uns 400 g dues vegades a la setmana.
24. Llegums. Les llenties, els pèsols i els cigrons contenen, per exemple, grans quantitats de zinc, el mineral antirresfriados. A més són molt nutritives perquè són riques en proteïnes i hidrats de carboni d'absorció lenta. Una de les millors coses que es poden fer per prevenir la grip i els altres problemes respiratoris consisteix a menjar dues vegades per setmana 200 g de llegum cuita.
25. Kiwi. Gràcies als seus enzims i al seu contingut en vitamina C enforteix en general el funcionament de les defensa. És molt útil per tractar i prevenir els refredats i grips de tardor. També ho és per a remeiar el sagnat de les genives causat per infeccions bacterianes (parodontitis). Per aconseguir els majors beneficis cal menjar diàriament entre un i quatre kiwis.
26. All. Gràcies a un dels seus components ensofrats, l'exterminador de gèrmens allicina, s'utilitza en nutrició i en medicina natural per accelerar la curació de les infeccions que afecten les vies respiratòries. Amb aquesta finalitat es prenen diàriament un parell de grans d'all, preferiblement crus.
27. Créixens. Gràcies a les seves potents olis eteris és capaç d'eliminar els gèrmens que causen els refredats. Per això han d'afegir-se una vegada per setmana a l'amanida. Es pot prendre regularment suc de créixens o afegir picat al formatge tipus quark.
28. Taronja. És una de les fonts més accessibles de vitamina C. Aquest nutrient ajuda a l'organisme a fabricar les cèl·lules immunitàries que poden eliminar els virus i els bacteris hostils. S'aconsella prendre diàriament dues taronges si no es consumeix una altra fruita rica en vitamina C.
29. Pebrot. En cru és l'hortalissa més rica en vitamina C. A causa d'això aquests fruits multicolors són obligatoris per a les persones amb les defenses febles. Prendre un cop a la setmana un pebrot. Un refrigeri saludable pot consistir en unes quantes tires de pebrot cru.
30. Remolatxa. Les seves múltiples fitoquímics, com la rutina, la antocianidina i la betanina, fan que els refredats es curin més ràpid i en general augmenten l'eficàcia del sistema immunitari. Per obtenir bons resultats ha prou amb menjar una sencera un cop a la setmana.
per desintoxicar-
31. Carxofa. És l'aliment depurador per excel·lència. Posseeix una substància activa denominada cinarina que afavoreix el treball de desintoxicació del fetge. A més els seus sutancias amargues activen la secreció biliar que facilita la digestió dels greixos. Convé menjar 100 g dues vegades per setmana.
32. Julivert. Gràcies al seu oli eteri apiol, afavoreix la diüresi i amb això que els ronyons filtrin les substàncies tòxiques presents en la sang. La cura de suc de julivert durant un període de 4 a 6 setmanes resulta molt eficaç.
33. Préssec. Conté molt potassi, el que estimula la funció eliminadora dels ronyons alhora que afavoreix la seva neteja, reduint les possibilitats que es contreguin infeccions en el sistema urinari. Per fer una cura es poden menjar diàriament tres o quatre préssecs. Per al manteniment ha prou amb un o dos.
34. Api. Desintoxica gràcies als seus terpens. Aquestes substàncies aromàtiques protegeixen al ronyó i la bufeta de l'aparició de càlculs. A més neteja les vies urinàries perquè afavoreix l'eliminació de líquids. Es poden afegir 200 g d'api cru a les amanides dues vegades per setmana.
35. Espàrrec. Mentre la fibra ajuda a netejar l'intestí, el potassi afavoreix l'eliminació a través de l'orina dels tòxics acumulats. Els experts en dietoteràpia els recomanen com si fossin una medicina quan hi ha problemes de fetge o de ronyó. Quan sigui la temporada, prendre tres vegades per setmana 500 g.
36. Dàtils. Aporten molta energia gràcies als seus sucres fàcilment assimilables (glucosa i fructosa), sense produir residus que s'acumulin en l'organisme. Un dels seus aminoàcids, la leucina, afavoreix la bona digestió, i l'abundància de potassi estimula la diüresi. Es recomana prendre diàriament quatre o cinc dàtils.
37. Fonoll. Fa que l'intestí treballi de forma correcta gràcia als seus olis essencials, entre els quals es troba la fencona, i gràcies a les seves fibres. En cas de restrenyiment, seran de gran ajuda 200 g dues vegades per setmana.
38. Saüc. El suc de la baia fresca és un laxant eficaç. No obstant això, si es consumeixen seques actuen com antidiarreiques. En cas de necessitat es poden prendre de 30 a 50 baies diàries. Primer es deixen assecar al forn (no s'han de prendre mai crues, ja que hi ha perill d'intoxicació).
39. Iogurt. Els bacteris làctics no només fan que la llet sigui més digestiva, sinó que equilibren la flora intestinal, afavorint així tant la correcta assimilació de nutrients com l'eliminació de residus. Per obtenir bons resultat cal prendre dos iogurts diaris (uns 250 g).
40. Mango. Els seus complexos sucres afavoreixen el desenvolupament de la flora bacteriana benefactora, impedint la colonització per part dels gèrmens que poden donen lloc a malalties. Una flora bacteriana sana és un dels puntals de les defenses orgàniques. La diarrea infecciosa pot combatre amb un mànec diari.
41. Xucrut. Es tracta d'un aliment fermentat, molt comú en la cuina centreeuropea. La fibra juntament amb l'àcid làctic prevenen i combaten l'estrenyiment. En casos de necessitat es pot prendre diàriament fins a 200 g.
42. Pa integral. És imprescindible en la taula. La seva abundant vitamina B1 resulta absolutament vital per obtenir energia a partir dels nutrients i per a la salut del sistema nerviós. La fibra per la seva banda afavoreix una velocitat adequada en el pas dels aliments pels intestins, no permetent que els residus tòxics es filtrin i perjudiquin a l'organisme. Es recomana acompanyar els àpats amb quatre llesques grans.
Ossos i músculs forts
43. Bròquil. Aquesta crucífera és molt coneguda pel seu poder anticancerigen, però també és una font abundant de calci i fòsfor, dos minerals essencials per al bon estat dels ossos i els músculs. D'altra banda, el seu consum habitual és útil per combatre la hipertensió, l'obesitat, el colesterol alt i el restrenyiment. Hauria de consumir dues vegades per la setmana una ració d'uns 200 g.
44. Xampinyó. El seu contingut en fòsfor, ferro i vitamina D el fan especialment interessant per a reforçar l'estructura corporal. El fòsfor és juntament amb el calci un dels minerals integrants dels ossos; la vitamina D estimula l'absorció del calci i regula el seu equilibri amb el fòsfor; i el ferro serveix per oxigenar els músculs. 100 g de xampinyons, una o dues vegades a la setmana, són suficients per obtenir beneficis considerables.
45. Porro. Aquesta humil hortalissa augmenta la consistència dels ossos gràcies al seu contingut en calci. També aporta una bona quantitat de vitamina E, carotens, ferro, àcid fòlic, vitamina C i vitamina B1. Els compostos ensofrats que estan darrere de les virtuts de l'all i de la ceba es troben també, encara que en menys quantitat, al porro. Es recomana menjar 300 g dues vegades per setmana.
46. cabdell. La seva riquesa en calci, magnesi, fòsfor, ferro i coure ajuda a millorar el to i la capacitat de relaxació dels músculs, a remineralitzar els ossos i tot l'organisme. A més els seus compostos ensofrats protegeixen el fetge i la pell, combaten les infeccions i posseeixen propietats antireumàtiques. Es prenen 200 g dues vegades per setmana.
47. Ametlla. És un dels fruits secs més apreciats pel seu sabor. Des del punt de vista de la nutrició, destaca el seu contingut en calci (30 g aporten el 10 per cent de les necessitats diàries d'aquest mineral), potassi, ferro, fòsfor i magnesi. Per tant resulta de gran ajuda per als ossos i els músculs. A més els seus àcids grassos i la seva vitamina E ajuden a controlar el colesterol. Una ració de 30 g d'ametlles assegura una bona aportació mineral.
Per als ulls esgotats
48. Albercoc. Conté una gran dosi de betacarotè, que el cos s'encarrega de transformar en vitamina A, el nutrient amb un efecte més saludable sobre els ulls. Les orellanes dessecats encara tenen una concentració més gran de vitamines i minerals. Dos orellanes diaris poden millorar l'adaptació dels ulls a la foscor i prevenir problemes relacionats amb el desgast, com la degeneració macular.
49. Pastanaga. És també una font excel·lent de betacarotè o provitamina A. Perquè el cos ho aprofiti millor es cou lleugerament al vapor i es pren amb una gotes d'oli d'oliva verge extra. Amb una pastanaga de mida mitjana al dia es cobreixen les necessitats de vitamina A.
50. Formatge tendre. A l'aportar gran quantitat de vitamina A serveix per augmentar l'agudesa visual. Una ració diària de 75 g és suficient per obtenir una dosi extra del 30% de les necessitats diàries de vitamina A. Si el formatge és sec proporciona una quantitat similar de vitamina i molt calci (el 90% de la necessitat diària).
Font: http://plantas.facilisimo.com/blogs/general/los-50-alimentos-que-mas-curan_1175367.html
Vist a: Ptolemeu
50 aliments que curen
