Els Reis Mags porten or, encens i mirra al nen Déu. El valor de l'or ens sembla evident avui dia, però l'encens i la mirra semblen poca cosa perquè s'han oblidat les seves propietats i simbologia.
Per: Claudina Navarro
A les ms diverses cultures i durant milers d'anys -des dels antics egipcis, passant pels israeles fins als primers cristians- s'han emprat olis especials per a cerimònies espirituals i per a la curació de malalties. La bíblia certifica en nombrosos passatges aquestes aplicacions plenes de força i simbologia. No obstant això s'han cat totalment en l'oblit
L'Antic i el Nou Testament demostren que els pobles de l'antiguitat tenien accés a un tresor compost per multitud d'olis, espècies, fragàncies i pomades. Així, per exemple, en el Gènesi (37:25) es descriu com una caravana de camells procedent de Galaad, carregada amb espècies, bàlsams i mirra passava al costat dels ramats de Jacob amb destinació a Egipte.
Els olis essencials s'usaven tant de manera externa com interna des del naixement fins a la mort. Servien per prevenir i curar malalties, però també s'empraven per netejar l'ànima i l'esperit, i per ungir els morts. Els oli servien com perfums, es inhalaven, es prenien per via oral i també s'empraven per donar gust a la cuina.
Entre les aplicacions més nomenades per la Bíblia hi ha el ungit. Actualment només es coneix el significat simbòlic, però, en els temps bíblics, aquest procés tenia sobretot una indicació medicinal. Ungir a algú significava aplicar una crema o donar un massatge amb grans quantitats d'oli.
El "sant oli" que Déu va lliurar a Moisès es correspon amb mesures actuals a 23, 7 litres. Era una barreja de valuosos olis essencials com el de Cassia (un tipus de canyella), hisop, encens, nard, gàlban, mirra, onycha, canyella i càlam, barrejats en un oli base (normalment oli d'oliva). L'abocament d'oli sobre el cos s'esmenta en diversos passatges de la Bíblia i sembla haver tingut gran importància.
També eren molt apreciats els olis evaporats, que es nomenen unes 70 vegades en la Bíblia. El potent efecte del fum aromàtic era molt apreciat pels pobles bíblics.
Els olis més importants de la bíblia
Com és sabut, l'inici del Gènesi descriu el jardí on vivien Adam i Eva al mig de les aromes de la natura. En els últims versets es fa referència a l'embalsamament del cos de Josep, que es feia tradicionalment amb una barreja d'olis essencials i un oli vegetal. Els dos olis essencials que apareixen amb més freqüència en la Bíblia són el de mirra i el d'encens.
Mirra (Commiphora Myrrha). La mirra és la resina que s'obté de l'arbust del mateix nom, de la família de les burseràcia, que procedeix de l'entorn del Mar Roig. El seu aroma amarg i místic distingeix el seu oli. L'oli de mirra és el més nomenat en la Bíblia, sent a més el primer, en el Gènesi (37:25) i l'últim, juntament amb l'encens, a aparèixer Apocalipsi de Sant Joan (18:13).
La mirra era un dels olis que els Reis Mags van portar d'Orient com a present a Jesús nounat. En aquella època la mirra s'emprava per evitar infeccions del cordó umbilical. Després de la mort de Jesús, el seu cos va ser preparat amb sàndal i mirra. La mirra va acompanyar doncs Jesús des del seu naixement fins a la seva mort física.
El seu oli té la capacitat especial d'allargar l'aroma d'altres olis sense neutralitzar-los, el que millora la qualitat. Però per si mateix té moltes propietats curatives: enforteix el sistema immunitari i té un efecte antisèptic; és un magnífic remei antiestrès ja que millora l'estat d'ànim gràcies a l'efecte dels sesquiterpens (62%) sobre l'hipotàlem, la hipòfisi i l'amígdala.
Moltes cultures van conèixer els seus beneficis: els egipcis portaven al cap cons de greix aromatitzada amb mirra per protegir-se de les picades d'insectes i refrescar de la calor del desert.
Els àrabs usaven la mirra davant les malalties de la pell i també per combatre les arrugues. En l'Antic Testament es parla que la mongeta Esther, que devia casar-se amb el rei persa Ahasveros, es va passar sis mesos abans del casament banyant-se a mirra.
Els romans i els grecs empraven la mirra pel seu sabor amarg com a estimulant de la gana i la digestió. Els hebreus i altres pobles bíblics la mastegaven com si fos un xiclet per evitar infeccions de boca.
Encens (Boswellia carteri). Procedeix de la regió aràbiga i es caracteritza per una aroma terrós i camforat. L'oli s'aconsegueix mitjançant extracció i destil·lació de la resina de l'escorça de l'arbre. A l'antic Egipte, l'encens era considerat com a remei curatiu universal. En la cultura índia, dins el ayurveda, l'encens també té un paper fonamental.
Juntament amb la mirra, era l'altre present que els mags d'orient van portar a Jesús:
"... I en entrar a la casa, veieren el nen amb la seva mare Maria, i prostrant, el van adorar; i obrint els seus tresors, li van oferir presents: or, encens i mirra. "(Mateu 2:11)
Segurament els Mags d'Orient van triar l'encens perquè era costum que els fills nounats de reis i sacerdots fossin ungits amb el seu oli.
L'encens té efecte antiinflamatori i està indicat per al reuma, les malalties intestinals inflamatòries, l'asma, la bronquitis, les arrugues i les impureses de la pell.
També es confereixen a l'encens propietats relacionades amb la consciència, per aquest motiu jugui un paper important en la meditació. L'encens cremat en forma de vareta o con s'utilitza en temples i amb fins sacres en general. El seu aroma balsàmic és únic i segueix sent fonamental en composicions de perfumeria.
Cedre (Cedrus atlantica). El cedre sembla ser el primer oli obtingut per destil·lació. Els sumeris i els egipcis feien servir aquest procediment per aconseguir el preuat oli d'embalsamar i per desinfectar. També es feia servir per neteges rituals i per a les cures dels malalts de lepra, a més de per protegir-se dels insectes. El seu efecte és tan fort que els armaris realitzats en aquesta fusta són capaços de mantenir les arnes allunyades.
L'oli de cedre està compost en un 98% de sesquiterpens que afavoreixen l'oxigenació cerebral i afavoreixen el pensament clar.
La fusta de cedre millora el son gràcies a l'estimulació de l'hormona melatonina.
L'oli és a més antisèptic, evita les infeccions urinàries i regenera la pell. S'ha emprat en malalties com la bronquitis, la gonorrea, la tuberculosi i la pèrdua de cabell.
Cassia (Cinnamomum cassia) i canyella (Cinnamomum verum). Pertanyen a la família de les laureáceas (llorers) i s'assemblen molt a l'olor. Els dos olis tenen propietats antivirals i antibacterianes.
La canyella és un dels olis antimicrobians més potents que existeixen. A més resulta sexualment estimulant.
A través d'inhalacions o frotaciones de les plantes dels peus amb dos olis, es pot enfortir el sistema immunitari i protegir-se dels refredats.
La cassia és un dels components del sant oli de Moisès. Així s'explica en l'Èxode (30: 23-25):
"Pren també de les espècies més fines: de mirra fluida, cinc-cents sicles; de canyella aromàtica, la meitat, dos-cents cinquanta; i de canya aromàtica, dos-cents cinquanta; de casia, cinc-cents sicles, d'acord amb l'sicle del santuari, i un hin d'oli d'oliva. I faràs d'això l'oli de la unció santa, barreja de perfum, obra de perfumador; serà oli de santa unció. "
Càlam aromàtic (Acorus calamus). És una planta asiàtica que creix amb preferència a la vora de pantans.
Els egipcis coneixien el clamo com la caa sagrada i per als xinesos tenia la propietat d'allargar la vida. A Europa s'empra com a estimulant de la gana i vigoritzant. El seu oli tamb és component de la santa uncin de Moiss. Tamb es feia servir com encens i es portava com perfum.
Avui dia l'oli s'usa en contractures musculars, inflamacions i problemes respiratoris.
Font: https://www.elcorreodelsol.com/articulo/los-aceites-olvidados-de-la-biblia
Els olis oblidats de la Bíblia per Claudina Navarro
