Taula de continguts amagar 1 Els Arcans Majors i el pensament lògic. 1.1 I.El Prestidigitador en l'acte de fer màgia. 1.2 II.La Sacerdotessa en l'acte d'exercir el seu sacerdoci. 1.3 III.La Emperadriu en l'acte de fer manifesta la seva potestat. 1.4 IV.El Emperador en l'acte de regir les seves domninios. 1.5 V.El Jerarca en l'acte d'impartir la gràcia del seu ministeri. 1.6 VI.La Indecisió en l'acte d'escollir entre dos camins. 1.7 VII. El Triomf en l'acte d'evidenciar la seva naturalesa dual. 1.8 VIII. La Justícia en l'acte de conèixer i fallar en raó. 1.9 IX. El Eremita en l'acte d'il·luminar el seu món interior. 1.10 X. La Retribució en la seva obra retribuidora. 1.11 XI. La Persuasió en l'acte apasible de persuadir. 1.12 XII. El Apostolat en l'acte de consumar la seva missió. 1.13 XIII. La Immortalitat en l'acte de renovar la vida. 1.14 XIV: la temperància en l'acte de trasbalsar les virtuts. 1.15 XV. La Passió en l'acte d'emanar seus efluvis potencials. 1.16 XVI.La Fragilitat en l'acte de consumar els designis de la divina providència. 1.17 XVII.La Esperança en l'acte de transmutar els elements primordials. 1.18 XVIII. El Crepuscle en l'acte de manifestar el poder màgic de la llum. 1.19 XIX. La Inspiració en l'acte d'irradiar les seves emanacions. 1.20 XX. La Resurrecció en l'acte de despertar l'espiritualitat. 1.21 XXI. La transmutació en l'acte de transmutar. 1.22 XXII. El Retorn com a acte de reintegració. 2 Els Arcans menors i el pensament matemàtic. 2.1 El Foc, les espases, les piques i el pensament espacial. 2.2 XXIII. El pagès en l'acte de conrear la seva terra i la seva consciència. 2.3 XXIV. La Teixidora en l'acte de conrear les virtuts domèstiques. 2.4 XXV. El argonauta en l'acte de sortir a la recerca del desconegut. 2.5 XXVI. El prodigi en l'acte de consumar-se. 2.6 XXVII. El inesperat en l'acte de fer-se manifest. 2.7 XXVIII. La incertesa en l'acte de deliberar. 2.8 XXIX. La domesticitat com a acte de concòrdia. 2.9 XXX. L'Intercanvi com a acte de conveniència recíproca. 2.10 XXXI. Els impediments com incentius per desenvolupar la pròpia eficiència. 2.11 XXXII. la magnificència com a acte de comunin material. 2.12 XXXIII. l'aliança com a acte de comunin entre iguals. 2.13 XXXIV. La innovaci com a element d'evoluci. 2.14 XXXV. El desconsol com a acte de afliccin moral. 2.15 XXXVI. la iniciació com a acte de revivificacin. 2.16 La Terra, Els bastos, els trboles i el pensament numric. 2.17 XXXVII. La ciència i l'art com a factors d'evoluci individual. 2.18 XXXVIII. La duplicitat com a acte de sagacitat. 2.19 XXXIX. El testimoni com a evidència recusable. 2.20 XL. El pressentiment com a coneixement instintiu. 2.21 XLI. El desassossec com a acte d'inquietud del nim. 2.22 XLII. La preeminència com a reconeixement de superioritat. 2.23 XLIII. La al·lucinació com a acte de joia de l'ànim. 2.24 XLIV. El pensament com a element creador. 2.25 XLV. La regeneració com a acte de reiterar. 2.26 XLVI. El patrimoni com a acte de continuïtat. 2.27 XLVII. La conjectura com a acte de coneixement. 2.28 XLVIII. la consumació com a acte de plenitud. 2.29 XLIX. La versatilitat com a acte de reciprocitat. 2.30 L. L'afinitat com a causa eficient del despertar de les emocions. 2.31 L'aire, els ors, els diamants i el pensament mètric. 2.32 LI. L'assessorament com a acte de consell prudent. 2.33 LII. La premeditació com a acte de càlcul. 2.34 LIII. El ressentiment com a acte de l'ànim ofès. 2.35 LIV. L'examen com deliberació de l'ànim en la conclusió. 2.36 LV. La contrició com a acte de penediment. 2.37 LVI. El pelegrinatge com a acte de purificació interior. 2.38 LVII. La rivalitat com a prova de competència entre oponents. 2.39 LVIII. la recapacitació com a acte de reconsideració de factors. 2.40 LIX. La revelació com a acte de declarar l'ocult. 2.41 LX. l'evolució com a procés de transformació. 2.42 LXI. la solitud com a acte de concentració de l'ànim. 2.43 LXII. la proscripció com a acte de dispersió. 2.44 LXIII. La comunió com a acte de coparticipació i identificació. 2.45 LXIV. la vehemència com a expressió exaltada de l'ànim. 2.46 L'aigua, les copes, els cors i el pensament variacional. 2.47 LXV. L'aprenentatge com a ensenyament i advertiment. 2.48 LXVI. La perplexitat com a acte d'indecisió en preferir. 2.49 LXVII. L'amistat com a acte de devoció en l'afecte. 2.50 LXVIII. l'especulació com a acte de fixar el preu just dels valors. 2.51 LXIX. L'atzar com a llei que l'instint coneix. 2.52 LXX. La cooperació com a acte de col·laboració en l'esforç. 2.53 LXXI. l'avarícia com a acte de càlcul interessat. 2.54 LXXII. la purificació com a acte depurador. 2.55 LXXIII. L'amor i el desig com a estímuls naturals. 2.56 LXXIV. L'ofrena com a acte propiciatori. 2.57 LXXV. la generositat com a acte magnànim. 2.58 LXXVI. El dispensador en l'acte d'impartir gràcia. 2.59 LXXVII. la desorientació com a acte de recapacitació. 2.60 LXXVIII. El renaixement com a acte d'iniciació. 3 El Predicció i el pensament aleatori.

Arcà significa tant secret com a misteri. La paraula tarot prové de thot. Significa endevinació, simbolisme, astrologia. Per les repercussions cabalístiques, l'endevinació i la màgia estan representades per la lletra alef de l'alfabet hebraic.

Els arcans de thot provenen de la constel·lació d'Orió, que significava per als egipcis el caçador de dimonis del cel i era la representació celeste d'Osiris, el déu regenerat.

En realitat, Thoth significa coneixement transmès per éssers d'aquesta constel·lació, els arcans de Thoth. Antigament els éssers de Lemuria i Atlàntida el tenien com a creença i com a religió. Aquest coneixement provenia dels arcans de Thot, que transmetien als éssers més avançats i els ensenyaven el significat de l'univers. Aquells que ho captaven a través de la telepatia s'encarregaven de compartir amb els altres. El coneixement era transmès primer de boca a boca, i després va ser escrit per aquells que dominaven el llenguatge, els qui van deixar constància d'aquesta saviesa. Quan l'Atlàntida es va separar del continent africà i es van formar els altres continents, aquesta saviesa es va anar al més profund de les ments i va quedar relegada a uns quants, els quals, en no tenir continuïtat -ni transmesa ni legada-, van començar a transformar-la a conveniència i benefici propi, dominant amb això a les masses.

Som Els arcans de Thoth; ens vam presentar en milers de formes, signes i colors. Per això ens diem arcans. Representem una diversitat infinita de smbols que al final són un de sol; ens adaptem a l'evoluci i elevació de les ments. La nostra forma és el cercle. El nostre color és el blanc brillant. El nostre signe és + (ms). La nostra vibraci és infinita. La nostra freqüència són ones. El nostre ritme és cadenciós i subtil. Podem pujar i baixar a través de la vuitena zona de les realitats denses, ia través d'aquesta zona ens comuniquem amb les energies-pensaments que capten la nostra freqüència. Hem transmès el coneixement en tots els temps del planeta Tera, i ens hem contactat sempre amb els éssers de ments obertes: filsofos, profetes, reis, faraons, metafsicos, historiadors, msticos, mags, éssers d'energies-pensaments elevades, etctera.

Els arcans de Thoth constitueixen la saviesa mil·lenària que acompanya les energies-pensaments del Ser Un des del principi de la seva creació. Aix doncs, tota informació que arriba al planeta Tera deriva d'aquest coneixement.

Els Arcans Majors i el pensament lgic.

La interpretació de les imatges del Llibre de Thot es val fonamentalment de dos nics elements: la llum i l'ombra, la primera smbol del dia de la creaci de la vida conscient, i la segona exponent de la Nit creadora i de la vida subconscient.

Quan el pensament té correlaciny continuïtat correcta, llavors es diu que és lgic, perquè s'uneix a la ra i al sentit comú de pensaments estructurats i adaptats a les formes veritables del coneixement. Aquesta saviesa es basa en els mtodes ysmbolos de la matemtica. El pensament lgic acta per mitjà d'operacions sobre els objectes i dóna origen a les proposicions. En les cartes d'un Tarot El Cel es representa amb un cercle i la Terra amb un quadrat, El Foc amb un triangle cap amunt i l'Aigua amb un triangle cap avall.

Perquè una acció s'estructuri, necessita un agent que la activi; aquest és el dinamisme. Aquesta qualitat és l'impulsor que alerta i aviva la intensitat de l'acci-pensament, produint un rpid efecte, activant el mecanisme del pensar i ponindolo en funcionament. Això porta com a conseqüència la plasmaciny execució de l'pensament, convirtindolo en una veritat. En cadascuna de les cartes del llibre de Thot apareix:

A la part superior una lletra hebrea, un mstica, un signe egipci i els atributs d'una deïtat, smbol de determinat dinamisme que actua en el Pla espiritual.

A la part mitjana, un grafa que interpreta en imatges el sentit d'aquest dinamisme actuant en el Pla mental.

A la inferior, els smbols msticos, astrals, alfabticos i cabalsticos a través dels quals aquest dinamisme compleix la seva comesa en el Pla físic.

I.El Prestidigitador en l'acte de fer màgia.

Osiris representa al mag i el fundador de la civilització egípcia. Però només després de ser regenerat en combatre els dimonis del somni de la mort, es va poder unir a Isis per engendrar a Horus.

Lletra: Aleph, símbol del creador.

Atribut modelador: Sol a llegeixo.

Principi: la creativitat, el propòsit dinàmic, el camp dels fenòmens tal com els veu el pensador.

En el Pla Espiritual és l'arquetip, les fórmules que contenen la idea, la iniciació en els misteris.

En el Pla Mental és el poder selectiu de les idees per triar les formes per mitjà de les quals s'ha de manifestar la força de voluntat.

En el Pla Físic tendeix pel domini de les forces en moviment, l'adaptabilitat de les formes físiques al seu medi ambient ia les circumstàncies.

Axioma transcendent: "Sé en les teves obres com en els teus pensaments."

II.La Sacerdotessa en l'acte d'exercir el seu sacerdoci.

Isis, figura lunar mítica egípcia, era la maga i estava en relació amb el destí, en particular amb el destí de l'ànima i amb el seu renaixement. Era la deessa de la vida i de la mort, i posseïa les claus del passat i del futur; la deessa del coneixement, de la natura, la Gran Mare fecunda. Isis va néixer de la unió de Geb, la Terra i de Nut, el Cel.

Lletra: Beth, símbol del somni que crea.

Atribut modelador: Lluna en càncer.

Principi: La imaginació, la ciència oculta i manifestada, el passat i el futur fets imatge en el present.

En el Pla Espiritua l representa la matriu en què prenen forma les imatges, la tesi plantejant l'antítesi.

En el Pla Mental és la dualitat, el sentit dels oposats, la raó que compara.

En el Pla Físic tendeix a la fusió dels desitjos, l'afinitat química, la relació dels sexes.

Axioma transcendent: "el vent i les onades van sempre a favor de qui sap navegar".

III.La Emperadriu en l'acte de fer manifesta la seva potestat.

Lletra: Ghimel, símbol del dinamisme vivent.

Atribut modelador: Júpiter en sagitari.

Principi: La naturalesa divina, l'organisme en funció, la conjunció de forces que tendeixen a la mateixa fi.

En el Pla Espiritual representa el coneixement del que occulto i el manifestat, el passat i l'avenir fent-se realitat en el present.

En el Pla Mental és ideació, generació i manifestació. Creació, conservació, renovació.

En el Pla Físic tendeix a l'expansió, multiplicació i concreció de les idees, desitjos i actes que expressen la vida interior.

Axioma transcendent: "Teixint està el teu teler, teles per al teu ús i teles que ho has d'usar".

IV.El Emperador en l'acte de regir les seves domninios.

Lletra: Daleth, símbol del principi de la unitat materialitzada, la voluntat, l'autoritat i el poder.

Atribut modelador: Urà en aquari.

Principi: L'absolut emanant seus poders, la realitat intel·ligible i la realitat tangible.

En el Pla Espiritual és la materialització constant de la virtut divina en l'home, la progressió jeràrquica en què es manifesta la vida.

En el Pla Mental representa les quatre concordances d'afirmació-negació, discussió-solució, en la seva tasca de concreció.

En el Pla Físic tendeix a la realització de les coses materials, la cristal·lització de l'esforç i l'obtenció del poder.

Axioma transcendent: "Al treball de les teves mans, dóna benedicció, i en el del pensament, posa cor".

V.El Jerarca en l'acte d'impartir la gràcia del seu ministeri.

Lletra: He, símbol del misteri del foc vivent que es infon i difon.

Atribut modelador: Mercuri en virgo.

Principi: La llum divina, la llum que vivifica, la religió universal, la iniciació en els sagrats ritus.

En el Pla Espiritual és la Llei Universal a través de la qual el creador es manifesta als seus concrecions, el sentit místic, la cinquena essència de les coses.

En el Pla Mental representa la Llei i la Llibertat, l'ensenyament i el coneixement, el domini de les passions i la identificació amb nosaltres mateixos i els altres.

En el Pla Físic tendeix a donar direcció i control a les forces naturals, concedir llibertat dins de la disciplina i atorgar eficàcia als processos orgànics ia les creacions físiques i mentals.

Axioma transcendent: "D'escoltades t'havia sentit, més ara els meus ulls et veuen i el meu cor et sent".

VI.La Indecisió en l'acte d'escollir entre dos camins.

Lletra: Vau, símbol del misteri de la causa operant que actua en cada ésser.

Atribut modelador: Venus a taure.

Principi: El Verb com a causa eficient, el coneixement del bé i del mal, La llei natural, el vici i la virtut com a elements d'acció transcendent.

En el Pla Espiritual representa el coneixement instintiu del que és propi o impropi, la llei moral que governa la consciència i dóna transcendència als actes.

En el Pla Mental és la Abstinència i la Gula, la Llibertat i la Necessitat, el Deure i el Dret com a forces operants.

En el Pla Físic tendeix a la determinació de conducta, al matrimoni o al celibat.

Axioma transcendent: "Treballs em dones, Senyor, més amb ells fortalesa".

VII. El Triomf en l'acte d'evidenciar la seva naturalesa dual.

Lletra: Zhain, símbol del misteri de la Llum astral com a emanació lluminosa i incandescent.

Atribut modelador: Neptú a Peixos.

Principi: La causa final, l'esperit fet forma, la causa operant com a força que opera, la raó del propòsit i el poder que permet realitzar-lo.

En el Pla Espiritual simbolitza l'ascendència de l'esperit sobre la matèria, el coneixement dels set principis que dirigeixen els actes creadors, l'existència potencial de les set virtuts que donen eficàcia a aquests actes.

En el Pla Mental representa l'esvaïment del dubte per la llum de l'intel·lecte, l'eliminaci d'errors per la possessió gradual de la veritat.

En el Pla Fsic tendeix a inspirar desitjos i impulsos de superació, crear contrastos entre el món interior i l'extern.

Axioma transcendent: Quan la ciència entrés al teu corazny la saviesa sigui dolça a la teva ànima, demana i et ser donat.

VIII. La Justícia en l'acte de conèixer i fallar en ra.

Lletra: Heth, smbol del misteri del Plasma Mater en el si dorm la vida.

Atribut modelador: Saturn a capricorn.

Principi: L'existència elemental, la reparticin en equitat, la consciència com deu d'coneixement.

En el Pla Espiritual és la raó pura, l'absolut en acte, el rigor i la moderacin.

En el Pla Mental representa la força del dret, l'assoliment de la dita com a conseqüència de la moderacin en el recte pensar.

En el Pla Fsic tendeix a l'evoluci i la involucin, la atracciny la repulsi, al que és grat i ingrat simultàniament.

Axioma transcendent: Edifica un altar en el teu cor, ms no facis de la teva cor un altar.

IX. El Eremita en l'acte d'il·luminar el seu món interior.

Lletra: Teth, smbol del misteri del que insondable.

Atribut modelador: Mart en àries.

Principi: L'amor com a acte pur, el elementen de conservaci i renovació, el geni protector, la prudència, la iniciació en els arcans de la vida superior.

En el Pla Espiritual és la manifestació de la llum divina en les obres humanes, la saviesa absoluta, la comunin del pensador amb el seu pensament i la cosa pensada.

En el Pla Mental representa la discreci, la caritat i el coneixement.

En el Pla Fsic tendeix al desenvolupament molecular, la culminacin de tot el que és anterior.

Axioma transcendent: Puja a la muntanya i contempla la terra promesa, ms no et dic que entrars en ella.

X. La Retribució en la seva obra retribuidora.

Lletra: Iod, símbol del misteri de la llei de compensació.

Atribut modelador: Plutó en escorpió.

Principi: El Verb plasmat, l'ordre i la necessitat de la seva existència, la periodicitat, el karma com a causa i efecte, la roda de la vida en les seves infinites rondes.

En el Pla Espiritual és la successió del temps i de les circumstàncies com a causa de perfecció, l'etern retorn de les coses.

En el Pla Mental representa la inducció i la deducció, el temps i l'interval, la generació d'emocions i la regulació de passions.

En el Pla Físic tendeix a l'acció i la reacció, l'aplicació del que moral al que material la confrontació dels deures diferits.

Axioma transcendent: "Costós és el saber que compres amb l'experiència, i més costós el que et falta per comprar".

XI. La Persuasió en l'acte apasible de persuadir.

Lletra: Khaph, símbol del misteri de la força operant.

Atribut modelador: Sol a Àries.

Principi: La matriu còsmica hermafrodita, l'esforç de l'ànim, els actes reflexos, el poder moral, el que hi ha de superior en l'home.

En el Pla Espiritual és el principi jeràrquic de les forces actuants, l'acció de l'esperit sobre la matèria.

En el Pla Mental representa l'intel·lecte, la facultat de crear i dominar per mitjà de la determinació que dóna el coneixement de la veritat.

En el Pla Físic tendeix al domini de les baixes passions, la conservació de la pròpia integritat moral.

Axioma transcendent: "Joiós a l'esperança, sofert en la tribulació, sigues constant en la pregària".

XII. El Apostolat en l'acte de consumar la seva missió.

Lletra: lamed, símbol del misteri del desplegament d'ala.

Atribut modelador: Lluna en Taure.

Principi: el moviment expansiu, la consumació del sacrifici voluntari, l'altruisme com a força creadora, el desig de servir, la devoció.

En el Pla Espiritual és l'element pel qual se sacrifica el superior per tal que evolucioni l'inferior, la complaença en el bé que es realitza.

En el Pla Mental representa la llei de la pròpia repressió, l'antagonisme de les creacions mentals, la circumspecció en decidir, el que hi ha de penós en l'obrar.

En el Pla Físic tendeix a la reversió dels valors, el neguit del que material produïda pel predomini del moral, l'abnegació com a força expansiva.

Axioma transcendent "Tot i que el sol et cansi de dia, i la lluna et contristi de nit, no portis el teu peu al resbaladero, ni dormis quan fas guàrdia".

XIII. La Immortalitat en l'acte de renovar la vida.

Lletra: Mem, símbol del misteri de l'aigua primordial.

Atribut modelador: Mercuri a gèminis.

Principi: la concepció, la plasmació, la renovació, el renaixement, pel qual es transmuten uns elements en altres i l'home es perllonga en les seves obres.

En el Pla Espiritual és la renovació de la vida per la desintegració de les seves parts, l'alliberament de l'essència per la transformació de la matèria que la conté.

En el Pla Mental representa l'acció i la reacció, la qual inductiu que dóna lloc al deductiu.

En el Pla Físic tendeix als processos que afavoreixen la somnolència, la petrificació, el somnambulisme, el que es corromp, el que es destrueix, el que pereix per renéixer en diferent forma.

Axioma transcendent: "La nit ha passat i arribat el nou dia. Vesteix-te ja que les armes de la llum "

XIV: la temperància en l'acte de trasbalsar les virtuts.

Lletra: Nun, símbol del misteri de la Idea i el Verb.

Atribut modelador: Júpiter en càncer.

Principi: La divina andrògina, l'emanació primària que es infon i difon a través de la llum i la calor.

En el Pla Espiritual és l'eterna activitat de la vida, l'íntima afinitat dels elements oposats, el sacerdoci com llaç d'unió entre el món interior i l'exterior.

En el Pla Mental representa la solidaritat de les emocions, l'associació de les idees, la reciprocitat dels afectes, la correspondència entre els vicis i les virtuts.

En el Pla Físic tendeix a regular les relacions dels sexes, l'equilibri de la força vital, la qual cosa tempera les emocions i contraresta les passions.

Axioma transcendent: "No siguis com palla davant del vent, ni com a vent davant de palla"

XV. La Passió en l'acte d'emanar seus efluvis potencials.

Lletra: Samekh, símbol del misteri de la llum astral en circulació.

Atribut modelador: Neptú en llegeixo.

Principi: la voluntat individual, l'atractiu del misteri, el foc creador, el destí com a causa eficient.

En el Pla Espiritual és la manifestació de la voluntat individual, força refractària a l'ordre establert i principi que insta desentranyar els misteris.

En el Pla Mental representa la cadena de les passions, la força del desig, la constant controvèrsia en què s'agita l'ànim i ens impulsa a buscar el oposat.

En el Pla Físic tendeix als processos de la generació, els desitjos intensos, la malícia, la discòrdia, la por i la còlera, el foc i l'aigua que l'apaga.

Axioma transcendent: "Hiciéronme guarda de vinyes, i la meva vinya, que era meva, no vaig guardar"

XVI.La Fragilitat en l'acte de consumar els designis de la divina providència.

Lletra: Ain, símbol del misteri de la severa vigilància.

Atribut modelador: Mercuri en virgo.

Principi: el inescrutable, el temporal, el perible com a causa determinant de l'evolució dels éssers i els objectes.

En el Pla Espiritual és el despertar de l'enteniment per virtut de la afliccin que commou el ànim, la llum del que superior hacindose flexible en l'inferior.

En el Pla Mental representa la nul·litat dels valors materials, la indigència dels èxits intel·lectuals, l'aprenentatge de la supèrbia.

En el Pla Fsic tendeix als processos aflictivos, el rigor, la severitat, el que en alguna forma desperta els poders latents i s'esvaeix els ensueos per valors temporals.

Axioma transcendent: Llum de alba, llum de mig dóna, llum de capvespre: el que importa és que sigui llum

XVII.La Esperança en l'acte de transmutar els elements primordials.

Lletra: Phe, smbol del misteri de l'alè cosmognico.

Atribut modelador: Saturn en lliura.

Principi: El verb a l'acte, la immortalitat de l'existència, la força creadora de la fe.

En el Pla Espiritual és la abnegacin com font de vida, la fe com a element actuant, la intel·ligència primària expresndose a través de la secundària.

En el Pla Mental representa la illuminaci del coneixement, per mitjà de l'evidència de la prova, la llum de les passades experiències, la causa unida al seu efecte.

En el Pla Fsic tendeix als processos que alimenten l'optimisme, les expectatives, la genialitat, la caritat i tot el que enforteix el nim encara que porti privacions.

Axioma transcendent: Uns homes demanen senyals per a creure, i altres demanen saviesa per obrar; ms el cor esperançat ho té tot en la seva esperança.

XVIII. El Crepsculo en l'acte de manifestar el poder mgic de la llum.

Lletra: Tzade, és smbol del misteri del poder serpentino.

Atribut modelador: Urà en escorpió.

Principi: la força del magnetisme, el clam que inquireix, la emanacin que fascina, la potestat de encantacin.

En el Pla Espiritual és l'abisme infinit en què es mou la creació, el poder misteriós pel qual les coses tenen el seu ésser.

En el Pla Mental representa la força de la negació com a evidència de la afirmaci, el negatiu com a exponent del que positiu.

En el Pla Fsic tendeix als processos vinculats a la manifestació dels poders ocults, l'acci de les forces subtils, el que exigeix la deliberació sense arribar resolució.

Axioma transcendent: "Sigui la teva caritat graner inesgotable, i la teva paciència no menys inesgotable que el teu caritat"

XIX. La Inspiració en l'acte d'irradiar les seves emanacions.

Lletra: Quoph, símbol del misteri del cordó nuat.

Atribut modelador: Plutó en sagitari.

Principi: el foc creador, la nutrició de la natura, la successió dels actes, la força misteriosa que és clam, dolor i glòria simultàniament.

En el Pla Espiritual és la llum divina, principi de tot coneixement, la veritat fonamental que emergeixen totes les veritats.

En el Pla Mental representa la intel·ligència que formula els coneixements, la deu que alimenta les fonts en què es reflecteixen les imatges.

En el Pla Físic tendeix als processos que faciliten la unió de l'element masculí i femení, la materialització de les idees en actes.

Axioma transcendent: "Pren l'escut de la teva fe i avança amb pas decidit, ja sigui a favor del vent o contra tots els vents"

XX. La Resurrecció en l'acte de despertar l'espiritualitat.

Lletra: Resh, símbol del misteri de l'autonomia de cada ésser vivent.

Atribut modelador: Mart en capricorn.

Principi: L'intel·lecte, la deliberació, l'opinió, la decisió, la vida com a successió de formes i els actes com a successió d'idees.

En el Pla Espiritual és la il·luminació interior, el despertar de les forces latents, la inspiració en acte.

En el Pla Mental representa la revelació de la genialitat, l'estímul cap a coses més elevades, la conversió del que inferior cap al superior.

En el Pla Físic tendeix als processos que estableixen una harmònica correspondència entre la subconscincia i la consciència, entre allò moral i allò material, entre el que sentim, pensem i obrem.

Axioma transcendent: "Flor al pomera, fruit a la vinya, sembrat en maduresa".

XXI. La transmutació en l'acte de transmutar.

Lletra: Shin, símbol del misteri del que opera els canvis.

Atribut modelador: Neptú en aquari.

Principi: El verb en la seva triple funció de ser crador, renovador i conservador. La facultat que fa possible l'ésser toro, lleó, àguila i home alhora.

En el Pla Espiritual és la immortalitat de l'ànima, l'evolució de les idees, la potestat de manifestar la vida en infinites formes.

En el Pla Mental representa el principi del coneixement suprem com a origen de tots els coneixements: la beatitud.

En el Pla Físic tendeix als processos que afavoreixen l'estímul, les inspiracions encertades, el treball remunerat, les recompenses generoses, els actes que tendeixen a la millora.

Axioma transcendent: "Surt el sol i Xarxa Jove el sol, i una altra vegada torna al seu lloc on torna a néixer"

XXII. El Retorn com a acte de reintegració.

Lletra: Thaw, símbol del misteri de la llei que comprèn totes les lleis.

Atribut modelador: Venus a Piscis.

Principi: La llum que vivifica, la calor vivent, la transmigració de l'ànima a través d'infinites experiències, el coneixement com a exponent de totes les realitats.

En el Pla Espiritual és la inescrutabilitat de les lleis divines, el misteri de la raó de les coses, el mòbil transcendent que està acompanyat tot acte.

En el Pla Mental representa el principi de la credulitat com a síntesi de la ignorància, la gosadia com a causa d'error, la temeritat com a element de perill.

En el Pla Físic tendeix als processos que afavoreixen la imprudència, l'extravagància, el deliri, l'envaniment, la disbauxa de les passions a la recerca de la seva gratificació.

Axioma transcendent: "En el seu secret no entre la meva ànima, ni en el seu port meva navili"

Els Arcans menors i el pensament matemàtic.

Adaptat al simbolisme d'aquests elements a tots els elements de l'art, en Arquitectura la Nit està representada pels monuments funeraris què tots és repòs i tenebres, i el Dia pels motius ornamentals d'aquests monuments en què cada línia és un emblema, i els emblemes principis i forces que representen determinats instants de creació en l'universal i particulars estats interiors en l'individual.

Els raigs de llum, es van convertir en espases i estan en relació amb l'element foc. Els astres, planetes i estrelles es van convertir en ors i es relacionen amb l'element aire. Els arcs o arcades del temps, es van convertir en copes, en relació amb l'element aigua. Les ombres, les pedres, els arbres i les plantes es representen amb els bastos i estan en relació amb l'element terra.

Així com els arcans majors presenten nombroses analogies amb els signes del zodíac i els seus regents, els 56 arcans menors estan en relació amb els signes distribuïts de tres en tres, al ritme de les estacions. D'aquesta manera, les catorze cartes que corresponen als tres signes de primavera, Àries, Taure i Gèminis, estaran en relació amb els bastos. Les catorze cartes dels tres signes d'estiu, Càncer, Leo i Virgo, estaran en relació amb les copes, les cartes dels tres signes de tardor, lliura, Escorpió i Sagitari estaran en relació amb els ors, i finalment, les cartes de els signes d'hivern, Capricorn, Aquari i Peixos, estaran en relació amb les espases.

A partir del siglo XII, pero sobre todo en el siglo XVI, los cabalistas europeos, perseguidos por la inquisición, tuvieron la idea de cubrir los 22 arcanos mayores con 22 imágenes simbólicas.

Cada grupo de catorce cartas está en relación con las doce casas del zodíaco, siendo la trece y la catorce las que corresponden a la Reina y al Rey respectivamente. La sota se corresponde con la casa XI, de los proyectos, el trabajo y el servicio, y la casa XII con el caballero.

Los cuatro Reyes se corresponden con cada uno de los cuatro puntos cardinales. Así el Guardián del Norte sostiene la bandera de la victoria, El Guardián del Sur sostiene una espada firme, El Guardián del Este toca un laúd y El Guardián del Oeste sostiene la serpiente del conocimiento.

Las cuatro Reinas juegan un papel importante en la administración del poder, y representa cada una su ámbito de acción. Hera en relación con el Cielo, Atenea con la Guerra, Afrodita con la cordialidad y Tyque con la economía.

Los caballeros son los portadores de un mensaje y cumplidores de una Misión, mientras que las sotas son los sirvientes de esos caballeros.

Los símbolos utilizados elegidos para figurar en los naipes franceses, se inspiraron en la heráldica: La copa se volvió corazón (caballería), para los bastos se escogió el trébol (intendencia), los oros tomaron la forma de diamante (artillería) y las picas reemplazaron las espadas (infantería).

Podemos continuar con las analogías y llegar a nuestro tiempo en el que la publicidad y el mercadeo son los que se han ido apropiando de los emblemas del arte de la guerra. Y así hemos pasado del Imperio al Emporio, en el que predominan los intereses económicos como móviles del Gobierno. La Producción está en relación con la Tierra, El Mercadeo con el Aire, Las Finanzas con el Agua, El Personal con el Fuego.

Fue con el fin de calcular, organizar, vender y comprar, la razón por la que la humanidad (a través de Thot) inventó la escritura. En su origen, las letras fueron ante todo números. Sólo la inteligencia humana es capaz de poseer el grado de abstracción que permite contar.

En su devenir histórico el espíritu matemático habría de enfrentarse con la complejidad de la estructura formal del pensamiento (lógica matemática), la complejidad del símbolo (álgebra), la complejidad del cambio y de la causalidad determinística (cálculo), la complejidad proveniente de la incertidumbre en la causalidad múltiple incontrolable (probabilidad, estadístic a).

El Fuego, las espadas, las picas y el pensamiento espacial.

Son las personas las que generan todo el movimiento en una empresa, son ellas las que organizan su espacio y establecen relaciones con los objetos.

El pensamiento espacial opera mentalmente sobre modelos internos del espacio en interacción con los movimientos corporales y los desplazamientos de los objetos y con los distintos registros de representaci ny sus sistemas notacionales o simb licos. Sin estos ltimos, tampoco se hubiera podido perfeccionar el trabajo con los sistemas geom tricos y, en consecuencia, refinar el pensamiento espacial que los construye, maneja, transforma y utiliza.

En un primer momento del pensamiento espacial son importantes las relaciones entre los objetos involucrados en el espacio, y la ubicaci ny relaciones del individuo con respecto a estos objetos ya este espacio, en un segundo momento se hace necesaria la metrizaci n, pues ya no es suficiente con decir que algo est cerca o lejos de algo, sino que es necesario determinar qu tan cerca o qu tan lejos est . Esto significa un salto de lo cualitativo a lo cuantitativo, lo cual hace aparecer nuevas propiedades y relaciones entre los objetos. De esta manera, la percepci n geom trica se complejiza y ahora las propiedades de los objetos se deben no s lo a sus relaciones con los dem s, sino tambi na sus medidas ya las relaciones entre ellas. El estudio de estas propiedades espaciales que involucran la m trica son las que, en un tercer momento, se convertir n en conocimientos formales de la geometr a, en particular, en teoremas de la geometr a euclidiana.

XXIII. El labrador en el acto de cultivar su tierra y su conciencia.

Atributo modelador: Mercurio, letra T, n mero 5, simboliza la virtud humana de la propia realizaci n.

Principio : la inteligencia elemental en su labor de conocer y aprovechar los frutos de la experiencia.

Axioma trascendente: Muela mi molino harina para m y harina para el vecino.

XXIV. La Tejedora en el acto de cultivar las virtudes dom sticas.

Atributo modelador: venus, U, 6, simboliza la mujer hacendosa como custodia del hogar y de la honra.

Principio: la inteligencia elemental en su labor de dar aplicaci na los frutos de lo aprendido.

Axioma trascendente: Malla tras malla teje mi telar, telas para mi honra y telas para honrar

XXV. El argonauta en el acto de salir en busca de lo desconocido.

Atributo modelador: Neptuno, V, 7. Simboliza la virtud humana de la propia inspiraci n.

Principio: El hombre animoso que enfrenta los prodigios de lo desconocido.

Axioma trascendente: Navega mi barca, navega a porf ; navega de noche, navega de d a

XXVI. El prodigio en el acto de consumarse.

Atributo modelador: Saturno, X, 8. Simboliza la virtud humana de crear lo sorprendente y buscar lo maravilloso.

Principio: la acci n del tiempo como justicia y poder de manifestaci n.

Axioma trascendente: Fue tiempo de romper, y es tiempo de coser; tiempo fue de hablar y es tiempo de callar .

XXVII. Lo inesperado en el acto de hacerse manifiesto.

Atributo modelador: Marte, Y, 9. Simboliza la virtud humana de los procesos subconscientes.

Principio: La vida interior como causa determinante de la exterior.

Axioma trascendente: Ni exceso de miel para endulzar, ni vanagloria para prosperar

XXVIII. La incertidumbre en el acto de deliberar.

Atributo modelador: Plut n, Z, 1. Simboliza la virtud humana de la propia determinaci n.

Principio: El juicio como causa determinante de los actos.

Axioma trascendente: “ No busques en otros lo que está en ti, no busques en ti lo que está en otros”

XXIX. La domesticidad como acto de concordia.

Atributo modelador: Luna, B, 2. Simboliza la virtud humana del dominio por la persuasión.

Principio: La paz de la naturaleza, el equilibrio de los elementos, la alegría campestre.

Axioma trascendente: “Ojos de juventud sean tus ojos, y tu palabra, prudencia de anciano sea”

XXX. El Intercambio como acto de conveniencia recíproca.

Atributo modelador: Júpiter, C, 3. Simboliza la virtud humana de la vida en sociedad.

Principio: Expansión individual por medio de la convivencia comercial.

Axioma trascendente: “Siega tu tierra con esmero, más no espigues tu haza con avaricia”.

XXXI. Los impedimentos como incentivos para desarrollar la propia eficiencia.

Atributo modelador: Urano, Ch, 4. Simboliza la virtud humana de la reacción ante la oposición.

Principio: La depuración como elemento de progreso.

Axioma trascendente: “No hagas juicio sin misericordia, no tengas misericordia sin juicio”

XXXII. la magnificencia como acto de comunión material.

Atributo modelador: Mercurio, D, 5. Virtud humana de evidenciar el propio valer.

Principio: ostentación como causa de discusión.

Axioma trascendente: “ Agota los recursos de tu inteligencia pero no agotes los de tu corazón”

XXXIII. la alianza como acto de comunión entre iguales.

Atributo modelador: Venus, E, 6. Virtud humana de afinidad por identidad.

Principio: la realización por asociación.

Axioma trascendente: “Alégrate con el amor de tu mocedad, y alégrate más con el amor de tu madurez”

XXXIV. La innovación como elemento de evolución.

Atributo modelador: Neptuno, F, 7. Virtud humana del esfuerzo dirigido.

Principio: la propia inspiración como guía de las actividades.

Axioma trascendente: “ Largura de días hay en tu mano derecha, y en la izquierda trabajos y honra”.

XXXV. El desconsuelo como acto de aflicción moral.

Atributo modelador: Saturno, G, 8. Virtud humana de la tribulación en su labor depuradora.

Principio: El conocimiento de la propia insuficiencia.

Axioma trascendente: “Tras de ahora viene lo que fue antes, y antes fue lo que será ahora”

XXXVI. la iniciación como acto de revivificación.

Atributo modelador: Marte, H, 9. Virtud humana de la progresiva actualización de poderes.

Principio: El desdoblar de las propias virtudes.

Axioma trascendente: “ Dulce es el tañer, dulce el cantar, dulce el escuchar” .

La Tierra, Los bastos, los tréboles y el pensamiento numérico.

La producción en una empresa es como el sistema digestivo del organismo, en ella se transforman los insumos en productos, para mantener una rotación óptima del inventario.

La experiencia con el conteo de las cartas genera una comprensión del concepto de número y con la reunión, la separación, la repetición y la repartición de cantidades discretas. El pensamiento aritmético opera mentalmente sobre sistemas numéricos en interacción con los sistemas de numeración, y sin estos últimos no se hubieran podido perfeccionar ni siquiera los sistemas numéricos naturales, mucho menos los demás.

Sólo en el Siglo XIII se empezó a adoptar en Europa el sistema de numeración indo-arábigo. Entre los Siglos XIV y XIX, la enseñanza de la aritmética escolar se redujo en la práctica al manejo de este sistema de numeración para los naturales y de su extensión para los “fraccionarios”.

XXXVII. La ciencia y el arte como factores de evolución individual.

Atributo modelador: Sol, I, 1. La disciplina como elemento de progreso.

Principio: La creatividad por medio del conocimiento aplicado.

Axioma trascendente: “Tierra de promisión ante mis ojos, ayúdame pie a llegar a ella”.

XXXVIII. La duplicidad como acto de sagacidad.

Atributo modelador: Luna, J, 2. El conocimiento inducido espontáneamente.

Principio: La antonimia como elemento de comparación y selección.

Axioma trascendente: “Mujer virtuosa, no todos los que ven tus obras ven tus virtudes”.

XXXIX. El testimonio como evidencia recusable.

Atributo modelador: Júpiter, K, 3. La constatación por prueba.

Principio: La demostración como elemento de convicción.

Axioma trascendente: “Pon tus intenciones por testigo ante ti mismo, más ante los demás pon por testigo a tus obras”.

XL. El presentimiento como conocimiento instintivo.

Atributo modelador: Urano, L, 4. El conocimiento anticipado de lo que ha de acontecer.

Principio: La presciencia como facultad natural.

Axioma trascendente: “No seas varón de ojos abiertos a la codicia, ni mujer de oído abierto a la lisonja”

XLI. El desasosiego como acto de inquietud del ánimo.

Atributo modelador: Mercurio, Ll, 5. La constante búsqueda de lo mejor.

Principio: la vida ciudadana.

Axioma trascendente: “Los arcos de los fuertes fueron quebrados, y los flacos se ciñeron de fortaleza”.

XLII. La preeminencia como reconocimiento de superioridad.

Atributo modelador: Venus, M, 6. La aceptación del orden jerárquico.

Principio: El poder y la obediencia voluntaria.

Axioma trascendente: “principal en dignidad, principal en poder, sé principal en méritos”.

XLIII. La alucinación como acto de regocijo del ánimo.

Atributo modelador: Neptuno, N, 7. Expresa la alegría.

Principio: Creador de las ideas inducidas.

Axioma trascendente: “Alegría del corazón, hermosea mi rostro”

XLIV. El pensamiento como elemento creador.

Atributo modelador: Saturno, Ñ, 8. Dar forma sensible a lo que la tiene inteligible.

Principio: La autoedificación.

Axioma trascendente: “ Sobrepuja con sabiduría los recelos y goza de lo que es tuyo en esperanza”.

XLV. La regeneración como acto de reiterar.

Atributo modelador: Marte, O, 9.Recordar lo pasado y prever el porvenir.

Principio: La memorización y la visualización.

Axioma trascendente: “Todo es hermoso en su tiempo, y todo es sabroso en la sazón”

XLVI. El patrimonio como acto de continuidad.

Atributo modelador: Sol, P, 1.Posesión por herencia.

Principio: La prosecución natural.

Axioma trascendente: “ El contento en lo poco, abre las puertas de lo mucho”

XLVII. La conjetura como acto de conocimiento.

Atributo modelador: Luna, Q, 2. El conocimiento por propia inspiración.

Principio : La deducción como elemento de iluminación.

Axioma trascendente: “Ser resplandor en la luz y calor en el fuego, es tu misión por ahora y para luego”

XLVIII. la consumación como acto de plenitud.

Atributo modelador: Júpiter, R, 3. El propio convencimiento.

Principio: la determinación de conducta.

Axioma trascendente: “Bebe la gota de tu cisterna o los raudales de tu pozo”.

XLIX. La versatilidad como acto de reciprocidad.

Atributo modelador: Urano, S, 4. La correspondencia de los equivalentes.

Principio: La permutación como elemento de reciprocidad.

Axioma trascendente: “Dulce es el trabajo de quien trabaja contento, y dulce el descanso de quien lo tiene merecido”.

L. La afinidad como causa eficiente del despertar de las emociones.

Atributo modelador: Mercurio, T, 5. El atractivo personal.

Principio: El aliciente natural como poder modelador de los actos.

Axioma trascendente: “Tizón eres en el incendio, mujer; y tú, hombre, viento que aviva el fuego”.

El aire, los oros, los diamantes y el pensamiento métrico.

Es gracias al mercadeo que en las empresas se mantiene la rotación de cartera, son las ventas las que mantienen el equilibrio entre activos y pasivos.

El pensamiento métrico se perfeccionó con el refinamiento de las unidades de medida de longitud, tomadas al comienzo de partes del cuerpo y por tanto muy diversas en cada región y cultura, que fueron luego estandarizadas para el comercio y la industria. Se configuraron en distintas regiones y países muchos sistemas de unidades y medidas o sistemas métricos, como el francés, el español, el ruso, el inglés y su variante norteamericana y, después de la Revolución Francesa, se empezó a diseñar un sistema decimal de pesos y medidas que tuvo varias etapas y configuraciones, como el sistema CGS (centímetro-gramo-segundo) y el MKS (metro-kilogramo-segundo) y, más recientemente, el SI (Sistema Internacional de unidades y medidas), que es el más extendido actualmente.

LI. El asesoramiento como acto de consejo prudente.

Atributo modelador: Venus, U, 6. Reverencia al saber y responsabilidad en lo que se sabe.

Principio: respeto al orden establecido.

Axioma trascendente: Palabra de plata es el consejo del sabio, y palabra de oro la de quien lo busca y lo sigue .

LII. La Premeditaci n como acto de c lculo.

Atributo modelador: Neptuno, V, 7. Preconcebir los resultados que se desean.

Principio: la evaluaci n de factores.

Axioma trascendente: Pon tu coraz n en todas tus palabras, m s no pongas todas las palabras en el coraz n

LIII. El resentimiento como acto del nimo ofendido.

Atributo modelador: Saturno, X, 8. La propia defensa.

Principio: la represalia.

Axioma trascendente: No blandas espada vengadora, ni temas espada reparadora

LIV. El examen como deliberaci n del nimo en la conclusi n.

Atributo modelador: Marte, Y, 9. El proceder en justicia.

Principio: El libre debate.

Axioma trascendente: Rebusca tu vi ay recoge los granos ca dos, m s no rebusques rencores, ni recojas agravios .

LV. La contrici n como acto de arrepentimiento.

Atributo modelador: Plut n, A, 1. Reconocer el propio error.

Principio: La reparaci n voluntaria.

Axioma trascendente: No siembres mixtura en tu huerto, ni la cultives en tu coraz n

LVI. El peregrinaje como acto de purificaci n interior.

Atributo modelador: Luna, B, 2. La aflicci n.

Principio: La propia redenci n.

Axioma trascendente: Anima y conforta al atribulado, y sostente animoso en tus tribulaciones .

LVII. La rivalidad como prueba de competencia entre oponentes.

Atributo modelador: J piter, C, 3. La autoestima.

Principio: La destreza.

Axioma trascendente: Siete veces cae el justo, y si lo es, otras siete se vuelve a levantar .

LVIII. la recapacitaci n como acto de reconsideraci n de factores.

Atributo modelador: Urano, Ch, 4. La evaluaci n de los opuestos.

Principio: La conjetura por examen.

Axioma trascendente : Si tu pr jimo te deja confuso, consulta el caso con tu propio coraz n

LIX. La revelaci n como acto de declarar lo oculto.

Atributo modelador: Mercurio, D, 5. Hacer inteligible lo que no lo era.

Principio: La manifestaci n.

Axioma trascendente: Los metales se prueban por el fuego, y la val a del hombre por la boca de quien lo alaba o censura

LX. la evoluci n como proceso de transformaci n.

Atributo modelador: Venus, E, 6. El despertar sucesivo de la conciencia.

Principio: La metamorfosis.

Axioma trascendente: El que planta y el que riega son una misma cosa a la semilla .

LXI. la soledad como acto de concentración del ánimo.

Atributo modelador: Neptuno, F, 7. La contemplación interior.

Principio: El aislamiento.

Axioma trascendente: “paga lo que debes: al que tributo, tributo; al que pecho, pecho; al que honra, honra”

LXII. la proscripción como acto de dispersión.

Atributo modelador: Saturno, G, 8. Contrarrestar y alejar lo nocivo.

Principio: la incompatibilidad.

Axioma trascendente: “El que guarda su lengua, su alma guarda”.

LXIII. La comunión como acto de coparticipación e identificación.

Atributo modelador: Marte, H, 9. El compartir.

Principio: Unidad en diversidad.

Axioma trascendente: “Da simiente al que quiere sembrar y no tiene, y consejo al que quiere acertar y no sabe”.

LXIV. la vehemencia como expresión exaltada del ánimo.

Atributo modelador: Sol, A, 1. El deseo ardoroso.

Principio: El fuego interior.

Axioma trascendente: “Fortaleza es la sabiduría y pujanza el deseo que la mueve”

El agua, las copas, los corazones y el pensamiento variacional .

El flujo de efectivo es el que permite el balance entre ingresos y egresos, activos y pasivos en una empresa, así como los movimientos del sistema circulatorio humano son el diástole y la sístole.

El desarrollo del pensamiento variacional se inicia con el estudio de regularidades y la detección de los criterios que rigen esas regularidades o las reglas de formación para identificar el patrón que se repite periódicamente. Así fue como se recopilaron todos los presagios y augurios.

El desarrollo del álgebra en los Siglos XVI y XVII y el del cálculo diferencial e integral en los Siglos XVII y XVIII mostraron también que el pensamiento variacional no se podía refinar sin los sistemas algebraicos y analíticos ni éstos sin aquél. La relación del pensamiento variacional con el manejo de los sistemas algebraicos muestra que el álgebra es un sistema potente de representación y de descripción de fenómenos de variación y cambio y no solamente un juego formal de símbolos no interpretados, por útiles, ingeniosos e interesantes que sean dichos juegos.

LXV. El aprendizaje como enseñanza y advertencia.

Atributo modelador: Luna, J, 2. El conocimiento por experiencia.

Principio: La autodisciplina.

Axioma trascendente: “Quien añade ciencia, dolor añade, de día y de noche, para su bien”.

LXVI. La perplejidad como acto de indecisión al preferir.

Atributo modelador: Júpiter, K, 3. La selección.

Principio: Justipreciación en las decisiones.

Axioma trascendente: “el que madure las piedras, trabajo tendrá en ellos, y el que cortare la leña, al cortarla peligrará”.

LXVII. La amistad como acto de devoción en el afecto.

Atributo modelador: Urano, L, 4. La veneración.

Principio: El amor puro.

Axioma trascendente: “Mano pronta a dar, pie presuroso en cumplir”.

LXVIII. la especulación como acto de justipreciar los valores.

Atributo modelador: Mercurio, Ll, 5. El raciocinio.

Principio: La laboriosidad dirigida.

Axioma trascendente: “ Vean tus ojo sin temor y tus manos con amor”.

LXIX. El azar como ley que el instinto conoce.

Atributo modelador: Venus, M, 6. El conocimiento trascendente.

Principio: Las facultades primarias como guía en el camino de la vida.

Axioma trascendente: “En toda labor hay un fruto y en todo fruto una labor”.

LXX. La cooperación como acto de colaboración en el esfuerzo.

Atributo modelador: Neptuno, N, 7. Saber complementarse.

Principio: La reciprocidad.

Axioma trascendente: “ No hay hombre sin ciencia, ni ciencia sin hombre”

LXXI. la avaricia como acto de cálculo interesado.

Atributo modelador: Saturno, Ñ, 8. Ansia de poder.

Principio: La prevención.

Axioma trascendente: “Codiciosa en la codicia, harta en miserias y abundante en sinsabores”

LXXII. la purificación como acto depurador.

Atributo modelador: Marte, O, 9. La autosuperación.

Principio: La propia liberación.

Axioma trascendente: “Oye la doctrina de tu padre y no desdeñes la dirección de tu madre”.

LXXIII. El amor y el deseo como estímulos naturales.

Atributo modelador: Sol, P, 1. Poseer los elementos que dan el propio deleite.

Principio: La ciencia natural.

Axioma trascendente: “Lanzadera de mi telar, teje la tela que me ha de abrigar”.

LXXIV. La ofrenda como acto propiciatorio.

Atributo modelador: Luna, Q, 2. Rendir culto a lo superior.

Principio: El amor reverente.

Axioma trascendente: “ Ofrenda de flor de harina en el mejor de los platos, sea tu dádiva al corazón afligido”

LXXV. la generosidad como acto magnánimo.

Atributo modelador: Júpiter, R, 3. La liberalidad.

Principio: La abnegación.

Axioma trascendente: “ Frutos gratos al paladar, tan dulces al recibir como al dar”.

LXXVI. El dispensador en el acto de impartir gracia.

Atributo modelador: Urano, S, 4. La misericordia.

Principio: La humana providencia.

Axioma trascendente: “Allégate extranjero y come de nuestro pan y de la salsa de los míos”

LXXVII. la desorientación como acto de recapacitación.

Atributo modelador: Mercurio, T, 5. Reconocer y reflexionar.

Principio: Asociación de las ideas.

Axioma trascendente: “Caminos pide el pie diligente, herramientas la mano laboriosa”

LXXVIII. El renacimiento como acto de iniciación.

Atributo modelador: Venus, U, 6. Alcanzar sucesivas preeminencias.

Principio: La evolución natural.

Axioma trascendente: “Días de sol, noches de luna, gracias por la buena o mala fortuna”.

La Predicción y el pensamiento aleatorio.

El azar se relaciona con la ausencia de patrones o esquemas específicos en las repeticiones de eventos o sucesos, y otras veces con las situaciones en las que se ignora cuáles pueden ser esos patrones, si acaso existen, como es el caso de los estados del tiempo.

Los sistemas analíticos probabilísticos y los métodos estadísticos desarrollados durante los siglos XIX y XX se han refinado y potenciado en los últimos decenios con los avances de la computación electrónica y, por ello, hoy día ya no se relaciona la predicción con la adivinación, sino que es un método técnico de planificación como proyección de futuro. Predecir es hacer una estimación intuitiva acerca de la posibilidad de que ocurra un evento. Se trata de extraer de los datos estadísticos toda la información posible con la ayuda de calculadoras, hojas de cálculo y otros programas de análisis de datos, con el fin de intentar predecir dentro de ciertos rangos el curso de los acontecimientos respectivos y de tomar decisiones lo más razonables posibles ante la imposibilidad de saber con certeza lo que va a pasar.

NOTES DE L'EDITOR

Artículo escrito por Jorge Ariel Soto López inspirado en el libro El Ser Uno, por los Arcanos de Thot.