Els quatre pors de la vida

1. POR DE LA SOLEDAT

Hi ha dues opcions que es poden considerar:
La primera és que l'ego treballa en el seu banal causa de fer-te creure que realment ests sol, que t ests unit als altres, per tal de sentir-te protagonista de la vida i trobar el reconeixement, en tots els nivells que t'imaginis, en la família, en la parella, en el grup d'amistats, a la feina i en la societat.
La segona opció és que el Esperit desitja que recordis que ets part d'una Totalitat. Que t sempre ests unit a l'energia integradora de Déu, que es manifesta en una flama interior que t posseeixes, una llum que has expandir.

Quan li dones força a aquesta llum interior, comences a mirar amb els ulls de la teva corazny comences a ser conscient que sempre tens companyia. És la companyia amb el teu ésser interior i amb el teu Creador Suprem. Llegarsa comprendre que la solitud és una meravellosa oportunitat de la vida per compartir amb tu mateix; i justament en aquest moment, empezarna aparèixer aquelles persones que vibrarn amb la teva mateixa sintonae intensitat.

2. POR A L'ESCASSETAT

Superar la por a estar escàs, sense diners o oportunitats per ser cada vegada més abundant, requereix d'un treball amb tu mateix.

Has donar-te l'oportunitat per a considerar que les teves emocions sentin aquest desig de merèixer el millor per la teva vida. El sentiment de vctima, és un senyal que el fantasma de la por aquesta invadindote.
Hi ha una paraula de set lletres que, quan la repeteixes, comença a donar claredat a l'estat d'abundància que avui tens. Aquesta paraula és GRÀCIES.

Quan agraeixes per tot el que tens en aquest moment i pel que arribar a tu, comences a ser perceptible de totes les coses que Déu t'ofereix cada dia. Gràcies Déu per obrir els ulls aquest dia d'avui, per poder respirar una dia ms. Gràcies per el llit on dormo, per les situacions que semblen adverses; però em Deixen saviesa. Gràcies Déu pel somriure que em regal aquesta persona que no conec. Gràcies Déu per Tenir feina, pel menjar calent, per la tassa de cafè. Agraeix i, en poc temps, tots els teus desitjos comencessin a materialitzar-se.

3. POR DE LA MALALTIA

La malaltia és un desequilibri del teu estat de consciència. Quan comences a sentir-te feble, està clar que vas perdre la teva fortalesa interior. "Malaltia", és una paraula composta del llatí "in-firmus", que significa "Sense Fermesa".
Si comences a eradicar les acte-culpes, estaràs deixant les presons del sabotatge mental i t'alliberaràs d'aquestes lligams.

El filòsof Plató va dir: "ment sana en cos sa". Pensa positiu respecte de tu mateix.
La malaltia es contagia, perjudicant a un altre ésser, com es pot contagiar la salut.
Reconcilia't amb el passat, perdona íntimament en el teu cor tots els successos de dolor i plena el teu cor d'alegria, perdó i pau.

Roman també en silenci, perquè Déu et parlarà en aquest espai de meditació.
El remei per a la malaltia és l'Amor. Et donaràs compte que, de tots els medicaments, l'amor també crea addicció. Converteix-te en un "addicte a l'amor", omple't d'amor, ja que ningú pot atorgar el que no té, dóna amor i rebràs a canvi amor.

Estaràs cada vegada més sa i ple de vitalitat. El món necessita que estiguis saludable, per poder complir el teu rol de ser un gestor de canvis en aquest planeta, que necessita curar la seva ànima.

Si hi ha alguna cosa del que podem estar segurs és que, quan Déu ho disposi, partirem d'aquesta vida, no abans ni després. Quan el metge ens dóna la primera nalgada perquè comencem a respirar, s'activa el compte enrere; aquest tic-tac que ens indica que anem anant cap al dia que hàgim de "parar". És per això que la vida és un constant "Pre-parar", és a dir, una invitació a transcendir en cada instant viscut, fins que arribi el teu torn de "parar".

4. POR DE LA MORT

Tanca els teus ulls un moment i imagina que fa una setmana que has mort i que ets al cementiri visitant la teva pròpia tomba. Mires el teu lapida i llegeixes el teu nom, les dates de naixement i de partida d'aquest món. A continuació, pensa en quina és la frase que escriuria la humanitat sobre tu, en la teva pròpia lapida:

Què dirien de tu? ¿Que has fracassat en moltes de les àrees de la teva vida ?; ¿Que la gent agraeix que hagis partit, perquè els vas fer la vida amarga ?; o Què senten profundament la teva partida i que vas deixar un espai buit en la humanitat, que mai ningú podrà omplir? Què vas donar? Què vas cedir? Què donaste? A qui vas ajudar? De què et privaste?

Escriu en un paper que és el que vols que quedi gravat en la pedra, quan parteixis d'aquest món. Treballa, dia rere dia, per apropar-te a aquest enunciat que declares.
La por a la mort se supera, quan l'objectiu és millorar projectar-a la Transcendència de la teva entrega, bondat, generositat, despreniment, altruisme, amor al proïsme, capacitat de despojarte, sense condicions, sense esperar retribucions, que viurà en la memòria i els cors dels que vas fer contacte en la vida i vas fer feliços.

Pres de Kapulli i Temazcal, antiga saviesa Tolteca.

Font: http://www.dejafluir.com/los-cuatro-miedos-de-la-vida

Els quatre pors de la vida