Els educadors no reconeixen que els trastorns de l'atenció són una resposta sana a una educació insana

  • 2014

Claudio Naranjo: No s'educa per la saviesa ni per a la comprensi, s'educa per passar proves, per passar test. Aquesta és la terrible prdua de vida i de temps i el robatori que li fan a la gent en les seves vides. No es veu l'aspecte pervers d'una educaci que vol servir al sistema econòmic, al sistema dels negocis. Jo vaig tenir la sort de passar per l'escola de medicina sense pagar mai un pes. El fet que avui no es valori l'educaci com es valorava abans es reflecteix no només en què s'usi com a objecte comercial sinó que ni tan sols es pot importar llibres a l'pas sense aquesta exempció que vés an els llibres quan jo era jove. És una vergonya que Xile hagi trencat amb aquesta tradici de no pagar impostos als llibres. Hi va haver un terratrèmol a la cultura xilena antiga i no s'ha recuperat d'aquest terratrèmol. Xile no s'ha recuperat del apagn intel·lectual, el apagn intel·lectual segueix.

Com endevinaries aquest canvi en l'educació si un pogués aplicar-lo ara, així com un somni, aquesta malla curricular ideal.

Començaria per citar el que ha dictaminat la Unesco, que molt sàviament ha dit: educar ha de ser per fer, aprendre a aprendre, aprendre a conviure i aprendre a fer. Si féssim això estaríem molt bé. Hi ha moltes escoles que diuen que ho estan fent, però confonen ridículament la retòrica amb la realitat. A Espanya per exemple, que és on jo pas més temps, s'està parlant en els últims 10 anys de la importància de l'educació emocional. Aprendre a conviure és aprendre a gestionar les emocions, a tenir cultura emocional i creixement emocional i un desenvolupament dels diferents matisos en la vida amorosa, però la paraula amor segueix sent un tabú en el món burocràtic.

Tots aspiren a l'amor i està ple de llibres, de revistes, de pel·lícules, de telenovel·les, però no entra en el món acadèmic, en el món del treball, és com que hem d'estar dividits, com que un estima a la casa una estoneta i la resta del temps no estima.

Personalment crec haver-ho après a través de molts anys de recerca i crec que el que ha impedit que es faci realitat és que els que saben alguna cosa d'això són els terapeutes, no els educadors. Els educadors s'han mantingut en la ignorància de la vida emocional perquè hi ha una divisió competitiva entre les esferes de la feina. Els xamans al mateix temps eren terapeutes i educadors i sacerdots i aquestes coses eren una de sola. Hauríem de tornar a una educació de les tradicions espirituals que realment saben fer créixer a la gent, que es tornin a trobar en l'educació l'emocional l'intel·lectual i fins i tot el animal.

Vas parlar dels canvis i aquests canvis sembla que no vindran mai dels governs o de la política sinó que vindran de la gent. Però la gent surt a protestar, vol els canvis, però alhora és com que no sabessin on trobar-los, no saben el que volen.

És que no saben on trobar la gent que els sàpiga implementar. Però si apareix algú que els sàpiga implementar, com jo que he format molta gent, es pregunten per què aquest i no aquells altres. Si jo li digués a un govern per què no em encarreguen la transformació de l'educació -una cosa per al que tinc credenciales- seria més difícil del que li va anar a Freud. Freud va estar en un món menys burocratitzat i les seves idees es van obrir pas amb el temps encara eren totes intuïcions, eren intuïcions clíniques, no estaven basades en els estudis experimentals que es demana avui, amb estudis experimentals es pot provar una cosa i la contrària com els advocats que tenen la meitat de la biblioteca al servei o en contra de l'individu que es tracti.

Crec que hi ha poders fàctics, interessos comercials massa forts darrere de tot com perquè passi alguna cosa com el que dius ...

L'educació està com si hagués estat dissenyada per treure, per robar-li la consciència a la gent, per tenir-los tan ocupats en coses estúpides que no hi ha possibilitats de desenvolupament humà, de desplegament de la llibertat, de l'espontaneïtat, de la creativitat, desenvolupament de coses que són fonamentals per entendre a si mateix i per així canviar.

Aquí a mi em van obligar a donar-li al meu fill Ritalin o si no ho feien fora de l'escola i em van donar melerin quan jo era petita per molts anys.

Els educadors no reconeixen que els trastorns de l'atenció són una resposta sana a una educació insana. L'educació és la patològica, patologitzant, i els trastorns de l'atenció són simplement el resultat que se'ls està volent donar sorra de menjar als nens i és normal que no vulguin atendre aquestes banalitats.

Breu extracte d'una entrevista amb Claudio Naranjo

Font: www.theclinic.cl

Font: http://planosinfin.com

Els educadors no reconeixen que els trastorns de l'atenció són una resposta sana a una educació insana

Article Següent