Els Guerrers de Llum i les seves Dificultats

  • 2011

Et preguntes que fas aquí, en aquest món enmig de tota aquesta gent. No entens tanta maldat, tanta bogeria cega i no suportes tanta injustícia. Des petit mai has encaixat i has pensat que t eres el rar. Els cops t'han lesionat i tantes dificultats fan que fugis mentalment cap al món que anheles. En el fons és com si fossis d'un altre planeta i estiguessis aqu sense haver aconseguit aterrar completament.

Un bon dóna despertes, comences a entendre les coses ia encaixar les peces del puzle. Resulta que no ets tan estrany, i que el teu món imaginari és molt ms real del que creguis.

La consciència fa mal, sembla msfcil viure sense veure, encara que al final tingui conseqüències. No suportes les respostes fosques programades per la hipnosi massiva, i el fet que no s'adonin del que per a tu és evident. No suportes aquesta ignorància i aquesta maldat; i tampoc aquestes converses banals. Per qu t saps mesurar la injustícia i altres no? Per qu no s'adonen de quina és la causa de les seves malalties? Per qu no s'adonen del motiu de les seves accidents?

Però després resulta que coneixes ms persones que són com t, de l'estil, i encara fa mal ms. Fa mal per qu veus tamb el mal, o la ignorància ingènua, en els quals hauran obrir el camí mateixa manera que has de fer tu mateix. I també fa mal per qu t'adones que no saps res, i de totes les limitacions i programaci mental portes implantada. I a més, resulta que t tampoc ets tan bo com creguis. I no veus tan bé com creus, encara que vegis diferent a la majoria.

Aqu comença la gran prova de fe i humilitat. Ests disposat a netejar? A reconèixer que encara que saps coses en realitat no saps? Et atreversa jugar el paper que et correspon? Et atreversa destacar per sobre del ramat? Aceptars les proves i putades (en realitat la formació tcnica) del teu camí? Podrs estar anys apostant en el que creus i sents? Aprendersa distingir entre llum i foscor? Esquivars les xarxes dels falsos profetes? Sers capaç de reconèixer la teva foscor, acceptar-la i canviar el que hagis de canviar? Aceptars la realitat tal com és, sense inventrtela segons el teu interès? Confiars en els senyals? Tendrs suficient paciència i fe? Podrs mantenir el cor obert quan rebis atacs de la foscor? Podrs mantenir la fe i l'amor? Evitars ser un dels cats canviats de bàndol? Tendrs la humilitat de ser conscient de ser simplement un canal? Sabrs reconèixer i valorar en els altres éssers terrenals seves grans virtuts? Cundo siguis colpejat fortament sers capaç de no renegar de la llum? Estars disposat a anar a per totes, passi el que passi, amb les conseqüències que tingui? Sabrs entendre veritablement els missatges, traslladar-los i adaptar-los a la realitat terrestre? Superars les teves pròpies limitacions personals anant ms enll?

El camí de llum no té recompenses "ràpides", no ets aplaudit per la gran massa, has de nedar contra moltes opinions i influències, i la solitud de no ser entès pot fer-te mal molt. Cada un té el seu nivell, i el seu pacte, i no tots ho tenen tan difícil com altres; fins i tot hi ha qui ho té fàcil. La consciència fa mal i la desesperació pot aparèixer; però aquí hi ha la fe i la paciència, i fer les coses bé, amb els peus a terra.

És molta la intoxicació i la distracció que es rep. Sortir d'aquí i ser un guerrer de llum conscient, amb tot el seu potencial despert i desenvolupat és la nostra gran prova de fe, d'humilitat i d'amor, a nosaltres mateixos i als altres.

Fins ara tot era preparació i experimentació, però ara això ja va realment de debò. No coneixem el futur, però sí el present, i és en aquest en què hem de treballar i sembrar.

Són aquests grans moments de joia i alegria, aquestes grans connexions i regals rebuts, i aquesta sincronicitat el que et va demostrant que estàs seguint el camí; i el que et manté viu, actiu i amb fe.

Això no és el jardí "Happy flower" que desitgem, és més cru del que havíem imaginat, però és el que és, i quan abans ho acceptem millor. No és necessària la destrucció per a una regeneració i renaixement, amb transformació conscient és més que suficient.

Amb tot el meu sentiment, en un moment de deixar partir el dolor i de donar entrada a l'amor, deixo enrere els claus i m'agafo a la llum del sol. Avui comença un nou dia, en que al cim de la muntanya goig de les vistes i abraçada el camí recorregut. I em disposo a continuar, encara cal caminar més i arribar més amunt. I accepto el que vingui, encara que pot que pel camí no m'agradi el que em toqui viure i fer, ia més pugui equivocar-me, sé que al final servirà per arribar al meu destí. La llum és per compartir-la i expandir-la, i això és la nostra comesa. La pau és el nostre destí, i no hi ha res més gran que sentir-la en el teu camí. Per això avui comença un nou dia, res tornarà a ser igual, fins a la fi del meu camí, assumeixo el poder i la gràcia, i accepto el meu destí.

Escrit per Carles Gallego en un moment de pau i gràcia divina! Inspirat per aquell que es em revela de tant en tant, encara que sempre estigui aquí, i que va obrint-me les portes a mesura que avanço.

www.carlesgallego.com

Article Següent