I la germana lemuriana Agripa Maia es va acostar cap a la tribu dels germans lemurianos. Tan embolicats del pare-sol, amb plomes en els seus propis ventres, veient alba aviat, aviat, la feina de totes les germanes lemurianas.
I ells sabien el que elles treballaven pel nou alba. I Agripa Maia es va acostar i els va dir a cada ànima, parlant personalment amb cada un d'ells: "Em concedeixes el do de despertar-te quan hi hagi fet de dia?" I les seves veus van esbossar un "Sí Galàctic" i les plomes van créixer des dels seus ventres sagrats, tan masculins i femenins alhora ... i van estar d'acord en protegir, tenir cura i ser protectors de les ànimes lemurianas femenines. I així ho van fer. I així ho va voler Déu al beneir amb l'essència masculina.
I la germana lemuriana Agrippa Maia els trobaria en el nou alba, a cada un d'ells, en la pròpia vida on reconeixeria els còdexs; i en encendre'ls reconeixeria a l'instant a cada germà diví. I ella els preguntaria molt baixet a cau d'orella: "Et recordes com lemuriano a la nostra tan honrada terra?" I ells esbozarían novament el "Sí Galàctic". I així succeiria. I va ser així.
I és tan important honrar ara el do diví atorgat des del Déu-creador a cada ésser encarnat en l'Energia Essencial Masculina (EEM) en aquest temps ... perquè l'energia del sol central els va atorgar la "Esfera de la protecció, l'aliment i el sosteniment "perquè serien custodiats per ells, perquè ells beneirien seus ventres divins, perquè ells les veurien renéixer a elles primer, i perquè en aquest alba beneït es reconeixerien després. I així ho va voler Déu, i els va lliurar les plomes per portar-les amb el alat vent cap els alts cims, per des d'allà llançar-les.
I quants ocells i aus beneïdes van volar per tota la terra per recollir els seus cants! I quants d'ells portaven amb si la història de la humanitat!
I els homes van preservar les formes en què les germanes lemurianas canalitzaven cap a la terra el sa xiulet d'aquesta simfonia, que primer estava fent soroll per poder entrar a l'úter de Gaia. I com el cor valent d'un bon guerrer, van saber esperar i esperar-les. I ells van ser els que es van fondre amb el cel amb l'enfonsament d'aquestes terres, per a ser custodis de la informació. I ells les abraçaven, formant una sola entitat masculina que "protegia". I en aquesta entitat havia els ancestres, els que havien estat els pares d'aquests homes, els avis, els besavis, tots junts, units, per veure gestar la nova humanitat.
I és aquí on la unió divina va fer sentit per al cel. Perquè és aquí on es va produir la fusió del diví: El Femení i Masculí unit per sembrar en la propera espècie aquest mateix destí. A l'reconèixer-se en la nova terra, ells reconeixerien la unió, companyonia i amor que es tenien en Lemuria, i així aconseguirien sembrar el mateix en la Gaia divina, qui veuria per primera vegada, després de milers d'anys, el femení i masculí dansant fins al final.
Perquè la terra es va adormir per un temps. Perquè les ferides generades per ambdós gèneres marcaria una enorme frontissa en el teixit del temps. Perquè la Divina Deessa oblidaria el seu sentit en la terra. Perquè el Diví Déu també ho faria. Perquè era part del pla. Perquè també era part del pla que les germanes lemurianas naixessin i recorreguessin moltes vides lligades a les ombres i es veiessin tan plenes d'aquestes ferides en l'inici de l'era acuariana, que es dediquessin a netejar. I així ho va voler Déu i el Pla Diví. Però van sanar la seva femení, i van despertar juntes seva divinitat. I precisament en aquest mateix instant, els còdexs serien oberts. Deslligarien els nusos endurits per l'experiència terrenal. I danzarían sense cap por. I en aquest minut trobarien al seu complement perfecte. I aquest minut seria sagrat per deixar segellat al cor de Gaia la remembrança i la reconciliació. I oblidarien el passat, deixant-anar a la subtil canoa. I alliberarien els vots adquirits en el temps, i generarien un nou ritual: El estimar-se eternament. I el Déu Diví amb la Deessa Sagrada s'unirien en un ritual de danses i danses que durarien fins el proper alba. I renovarien els seus vots. I així ho farien. I així ho van fer. I així ho va voler Déu al sentir-los i enviar-los per convertir-se en humans.
Canalitzat per María José Bayard
Part de la informació del Còdex deslligat. Pots compartir aquesta informació sempre que es mantingui i respecti el text com va ser publicat, esmentant la font de qui el va canalitzar. Moltes gràcies. Infinit amor.
Autor: aria José Bayard
VIST A:
