Les pors en les etapes de la vida - per Roberto Pérez - Comentaris per Gisela S.
- 2018
El present article estarà basat en una de les conferències donades per Roberto Pérez, teòleg, filòsof, advocat, conferenciant Internacional i Ambaixador de la Pau. Que el seu coneixement i conferències es basen no només en les seves competències teòriques sinó en els seus coneixements adquirits mitjançant la seva experiència en estar en contacte amb els avis maies, gent andina, de les tradicions orientals i dels pobles d'Argentina.
A causa de que les seves conferències m'han tocat en el més profund com a professional de la salut i principalment com a persona és que sento l'immens desig de compartir-les amb la nostra meravellosa germanor. Són tan genuïnes i meravelloses les seves reflexions i tan nobles els seus desitjos darrere de les mateixes que m'és impossible no transmetre-les amb la nostra estimada família de lectors. Sumat a tot això, la simplicitat amb la qual explica processos tan complexos com el són les pors en cadascuna de les etapes, ni res més ni res menys, que en la nostra vida i diferents processos socials que ens constitueixen com a persones que, m'és necessari compartir-ho amb vosaltres.
Roberto Prez és un aficionat de l'estudi de les societats, és a dir de les persones que les componen i els seus comportaments, és per això que porta a terme les seves investigacions, principalment antropolgics, per entendre l'ésser humà en totes les etapes de la seva vida, i més que res per entendre als nostres fills i d'aquesta manera tenir millors eines per educar-los. En altres paraules, tracta d'entendre i explicar el comportament de l'ésser humà des del bressol fins al llit de la seva mort.
"La por a les etapes de la Vida" per Roberto Pérez
La idea d'aquestes conferències és perquè es difongui el màxim possible i que es multipliqui exponencialment i arribi principalment als joves.
Llavors, adonar-nos que som persones, i d'aquesta manera poder entendre les meves etapes i les meves pors com a individu, és fonamental per a ser conscient de les responsabilitats que tinc, i gràcies a això podré desenvolupar-me millor a les meves tasques laborals o on sigui.
Aquestes conferències són pilars per conèixer-nos millor i treballar sobre nosaltres mateixos. Com antropòleg, he estudiat diferents cultures i les he comparat per poder conèixer els vincles dels seus membres amb amb Déu, amb la natura, amb l'altre, és a dir vaig estudiar fonamentalment el comportament de cada cultura. I el factor comú que trobava eren les pors. En totes les cultures, en els moments d'iniciació, sempre els treballs d'iniciació es feien on la persona s'ha de guanyar a si mateixa, triomfar sobre si mateixa.
Les diferents arts marcials, en l'art oriental, tenen en comú l'objectiu d'aconseguir vèncer al contrincant però es basen en que primer han de vèncer al seu propi por i estar en un estat interior de calma i tan enfortit com per després vèncer a l'altre .
En aquests ritus d'iniciació el treball és amb la pròpia por, si un els governa, tingui l'estat que tingui, passa a enfrontar a l'exterior.
Una persona es conquista a si mateixa quan governa les seves pors. No val només per l'espiritual sinó que per a tot. Un esportista si té por quan va jugar, està travat pels mateixos. Si un té por, la decisió que prengui estarà condicionada per aquell i de vegades hi ha riscos d'assumir. Cal assumir un risc ja que no tenes tota la seguretat, en prendre determinades decisions, ja siguis pare, mare, director, etc.
El factor comú en tots els ordres de la vida perquè arribem a triomfar és la por. L'oposat a l'amor és la por. No l'odi, l'odi és un estat emocional. Perquè definim l'amor Què és estimar? "És voler el bé, és buscar el bé". Plató. I Què és el bé en la filosofia grega ?, és el desenvolupament ple de la persona, de qualsevol ésser. El bé d'una planta és que es desenvolupi plenament, el bé d'un animal és que es desenvolupi plenament, el bé de l'ésser humà és que es desenvolupi plenament, que desenvolupi els seus talents i dons.
Què és estimar? Voler el desenvolupament ple de tots els éssers.
Estimar-me a mi mateix, és el mateix, és voler el meu desenvolupament ple. No és egoisme, sinó de dedicar temps i energia per superar-me, desenvolupar tots els meus dons, això és estimar-me. L'amor a mi mateix fa sempre que em superi, que busqui superar-me, que busqui la plenitud. Estimar-me és buscar el meu propi bé i voler superar-me.
La por fa el que deien les nostres àvies "més val boig conegut, que savi per conèixer" fa que no et desenvolupis, que et quedis a la comoditat, que et tragues.
La por diu "tapa i calla", l'amor diu "obre i parla".
En una relació quan no diem el que ens passa, el vincle es malalta i acaba morint. L'amor sempre diu, però quan no parlem en un matrimoni, per exemple, anem directe a la mort d'aquest. Quan la por conquesta nostres vincles ja que no dic, sinó que em va caure, malalt al vincle.
La salut de la convivència és proporcional a possibilitat de dir el que em passa. Si no puc dir el que em passa perquè em fan fora, perquè estic boig, perquè l'altre em va rebutjar, la c onvivencia es va a emmalaltir, i en fer-se costum la malaltia es torna letal. El f inal del matrimoni és quan un va deixar de ser transparenta. L'amor sempre vol la plenitud i la seguretat.
Per qu no som, millor, nosaltres?
Perquè per por no fem el que hem de fer, no ens vam llançar a l'aventura d'avançar i decidir-nos a coses noves, ens vam quedar en el segur. Tots estem convidats sempre al mar i molts sempre acaben fent llacuna.
En les cultures del planeta la invitacina conquerir les pors és perquè la persona aprengui a conquistar-se a si mateixa i guanyi la seva llibertat. Quan la persona tria des de la seva llibertat, est creixent bé, però si decideix des de les seves pors va cometre actes o omissions que a la llarga no van a portar-lo a la millor versió de si mateix. Però si la presa des del teu llibertat amb els riscos que implica i encara que no surti tot com voldria sempre sortirà el millor de si. El que ens té atrapats són les pors i darrere de qualsevol conducta reprotxable, qualsevol acció reprotxable darrere, sempre, hi ha una por. Por al qu diran, por a que vaig dir això o allò o vaig fer això o allò, sempre quan no són bones, est la por.
Com a pares els diem, als nostres fills, quan cometen un error Per qu vas fer això? I ells no saben perquè ho van fer. Si furamos bons pares haurem de preguntar qu por et va impulsar a fer això? la por de perdre? la por a sentir-te d'aquesta manera? qu por va estar darrere del que vas fer?.
Això, prestin atenció, és una clau educativa: Que por et va impulsar a això? . La por que et faltés alguna cosa, va fer que robaràs, la por al rebuig, et va fer ser com l'altre. Quin és la por que va estar darrere d'escena en la teva conducta reprotxable? . Això és una clau educativa, quan facin alguna cosa que realment vostès estan sentint el nim de que el que van a fer no és bo, pregntate Ho faig des de la meva llibertat o des de la por? . Hi ha algun por que est, en aquest moment, darrere de la meva? s! Llavors cura !.
La por sembla una cosa dolenta, però primer la por és constitutiu de la nostra condició humana o sigui que viure sanament no és no tenir por, és reconèixer-los! L'art de viure passa per reconèixer quins són les pors que em poden tenir atrapat, no no tenir-los. De fet a Orient, en el tema de les arts marcials i iniciacions el secret és que descobreixen que por em pot atrapar i així guanyar-li. I quan un té aquest estat de llibertat interior pot enfrontar la situació d'una altra manera, però si la por m'atrapa, el que sigui que aquest fora, comença a guanyar-me.
Això té a veure amb tota la vida d'un ésser humà, si! la por és constitutiu de la condició humana per això estimar a una persona, no és només dir-li t'estimo cada dia és, és tenes por que t tingui atrapat, tenes algun por?
La pregunta ¿la por és constitutiu? Si !, però i és una cosa que hem de treure'ns o eradicar-?, No! hem de conèixer-lo i no hem de decidir des de la por, és molt simple, no decidir des d'aquí. He de decidir des de la meva llibertat que busca la millor versió de mi, llavors la persona ha madurat bé.
Quin és el valor o el lloc de la por a la vida?
La por és a la vida, o les pors són a la vida, el que el vent és al foc. Llavors la por és a la vida, el que el vent és al foc. Quan estem en un campament sabem que si el foc és consisteix, el vent l'anima i hi ha mes llum o calor, però si el foc és inconsistent, el vent l'apaga. El problema no està en el vent, aquesta en la consistència del foc. Quan una situació et produeix por, el que aquesta provant és la teva consistència personal. Si aquestes enfront de decisions que tenes de prendre i et produeixen por és com el vent, si vós aquestes consistent aquesta situació o aquesta adversitat o el que hagis de travessar que et produeix por, va asacar el millor de vós. Però si lamentablement no tenes consistència personal aquesta situació, aquest risc, aquesta adversitat el que va a provocar-te és por, et quedes atrapat i et achicas, et guanyo, et apago. Hi ha moltes circumstàncies de la vida on la por se'ns posa endavant, per exemple canviar una feina, decidir casar-se, decidir separar-se, decidir moltes coses a la vida que són rellevants. Decidir tallar un vincle o decidir enfrontar o dir perdó a una persona que em va rebutjar, són milers les situacions, en totes elles, un enfronta la por. Dir-li a la persona que és el meu cap el que realment penso sabent que corro riscos és llibertat, la transparència és sinònim de llibertat.
Un matrimoni o una comunitat on hi ha transparència, hi ha llibertat. Quan tapem per por de això o allò altre, és quan emmalaltim la convivència. En totes les cultures hi ha el reconeixement que la por és "un amic emmascarat" que ve a la meva vida per provar el meu consistència. Llavors quan algú tingui por, en comptes de tapar-lo, cal dir-li "benvingut ara em toca guanyar-te, ara em toca que no em dominis".
¿Com es baixa això a la vida? ¿Com s'ho porta?
Sant jordi sant de la religió catòlica, de les creences cristianes, aquest sant és per a ells molt estrany perquè té un drac i sembla una cosa mítica o rara, i s ostener aquest sant en la religió cristina és com mostrar la irracionalitat d'una religió en tenir un sant així. Però les icones de la tradició Bizantina eren mes simbòlics que reals, llavors aquesta pregunta ¿Que vol dir Sant Jordi? algunes dubten si va existir, uns altres afirmen que era un màrtir del segle IV, mes enllà d'això la realitat és que Sant Jordi representa alguna cosa, alguna cosa que és propi de la nostra condició humana. Aquesta sobre en un cavall blanc que és la consciència lliure, l'espasa que sosté té una creu dalt, la qual és l'espasa de l'amor, i el drac que aquesta allà baix del cavall, el qual no està mort, sinó que aquesta viu i aquesta dominat, és la por. En el llibre "El cavaller de l'armadura rovellada", si ho van llegir m'entenen, ja que hi ha un capítol del llibre on el cavaller ha de passar per diferents llocs i en un d'ells es troba amb un drac al qual ha d'enfrontar . A occident els dracs simbolitzen la por, i generalment estan com Tolkien, escriptor del Hobbit, estan sempre a la porta d'una cova, cuidant un tresor. ¿Quina és la idea mitològica d'això? que la por, és a dir per arribar al tresor he de vèncer a la por, vèncer el drac, però el venço, no ho destrueixo, sinó que el tinc sotmès a la por i ¿que hi ha darrere ?, perquè aquest cavaller arribi on té d'arribar, ha de sotmetre la por, i darrere aquesta una princesa o donzella, ¿que aquesta dient això? que per estimar incondicionalment he de vèncer les meves pors. Per estimar veritablement a una persona he de vèncer les meves pors. Si per por al que diran, al que em passarà, penso diferents coses com "es va ofendre, es va a anar a viure amb el pare en comptes d'estar amb mi", etc. Si em començo a limitar per por, mai vaig a estimar incondicionalment a ningú. De fet a una amiga o amic, si jo no li dic tot per que es va a ofendre o es va a posar malament, per por de ..., no dic tot sinó que em va caure, al final acabo sent còmplice, còmplice d'actituds que no es deuen. La por impedeix l'amor incondicional que aquesta representat per la donzella, i el tresor aquesta representat amb el castell, que en la cultura antiga és on estaven amagats els tresors però no un tresor material sinó que el gran tresor de les cultures antigues era la saviesa a.
Què és la saviesa?
La paraula saviesa no ve del verb saber sinó que ve del verb gust. D'aquesta manera, saviesa ve del verb Assaborir en grec Sapere. Llavors Què significa saviesa? significa la capacitat d'assaborir la vida. Una persona sabia és aquella que aprèn a assaborir la vida, a agradar la vida. No té a veure amb acumular coneixement sinó que té a veure amb experiències ben digerides de la vida. Té a veure amb caminar amb una mirada d'algú que està a gust a la vida. Per això, les persones que caminen amb cara d'indigestió no tenen saviesa. Mostreu amb el teu rostre, la teva saviesa. La saviesa sempre busca trobar el sentit profund, el que he d'aprendre de les coses, el que aquesta amagat darrere de cadascuna de les situacions i que he de donar-me compte. El savi no té a veure amb l'intel·lectual, hi ha dones i homes savis de diferents cultures antigues belles de la terra que em van ensenyar mes veritats que gent amb títols. La saviesa és l'art de discernir del que essencial del que és accidental. De vegades perdem massa temps i energia amb temes que no són importants que no són essencials. I lamentablement per dedicar-nos a això no li estem dedicant temps a l'important, al que valuós, a l'essencial. La saviesa té a veure amb l'art de discernir, amb l'art d'agradar la vida però jo no puc gaudir la vida, agradar la vida, si estic atrapat en les pors. Si jo estic atrapat en les pors em quedo, em va caure, em guardo, m'amago. Començo a fer xafarderies amb aquest i amb allò altre, començo a tapar, de manera que ja no sóc transparent.
"Pren la vida a les teves mans i saps que passa? Una cosa terrible, ja no hi ha ningú a qui culpar! "
La por és constitutiu de la condició humana, aconseguir vèncer-no és que no ho tindrem més sinó que ho tinguem ben clar, no ho amaguem com Adam i Eva i aprenguem a tornar al paradís que és l'transparència. Què bufó és poder parlar de tot !, jo amb els meus fills sempre els dic "diguin-me tot sempre, si alguna cosa em molestarà és perquè em costa, per la forma en què m'ho dieu, però mai es quedin amb res". "Si alguna cosa em va a molestar" els dic "em costa per la manera en que m'ho estàs dient, prefereixo que em afecti i el treballem al fet que no m'ho diguin".
Hem d'aprendre la transparència personal. En la meva experiència sempre que no vaig ser transparent m'equivoqui. Que aguanti, que tapi, sempre amb justificació. Aquesta honestedat és el secret, amb això que els dic saltem al pas següent.
Quan vaig començar a tractar d'entendre el que les cultures antigues m'ensenyaven, aconsegueixi trobar aquesta clau: hi ha cinc dracs a la condició humana. Hi ha cinc pors a la condició humana i, el més interessant estudiant-és que aquests dracs se'ns presenten en etapes de la vida de set anys cada període. La vida humana es pugui anar mostrant a través de cicles de set anys, és arquetípic, això està en totes les cultures. La ciència avui en dia a través d'estudis endocrí-lògics i estudis que tenen a veure amb la biologia, cada set anys l'ésser humà canvia les seves cèl·lules i fa una transformació hormonal. La ciència avui afirma, això que deien les cultures antigues, que l'ésser humana travessa permanentment cicles de set anys, i això comença des del naixement ...
Quan un estudia aquestes cultures antigues, hi ha una clau fonamental:
L'ésser humà segueix 12 cicles de 7 anys, és a dir 84 anys. I el número 12, per a les cultures antigues, significa la manifestació. Els números eren una qualitat no només quantitats, el 12 vol dir la manifestació, per això Jesús va tenir 12 apòstols, Buda va tenir 12 deixebles, hi ha 12 signes del zodíac, i totes les diferents manifestacions, la Verge té dotze estrelles. El 12 és el que es manifesta, és la conclusió, 12 cicles de 7 anys és arquetípicament la vida de la condició humana. Per descomptat, en les cultures més antigues l'ésser humà vivia molt més perquè tenia medicina natural, menjar sa etc. però aquest era el període clau. A partir dels 84 les persones passaven a pertànyer al consell d'ancians, òrgan de consulta mes important de la comunitat. Aquests homes i dones es dedicaven a jugar amb els nens, a explicar-los contes, a gaudir de la seva vida. Quan arribava el moment clau se'ls consultava per prendre decisions. El moment més important de la vida de l'ésser humà són els 42 anys. La crisi dels 42 és la més important en la vida d'un ésser humà. Per a aquestes cultures, cada 7 anys tant l'ésser humà, els matrimonis com les organitzacions humanes segueixen cicles de 7 anys.
La picor del setè any de les àvies és certa, cada set anys el matrimoni entra en crisi, la persona entra en crisi. Krisis amb k ve del grec krinos que significa "decidir" llavors crisi vol dir que és moment de decisió, vol dir que cada set anys la vida em convida a revisar les meves decisions i em de compte si les meves decisions estan alineades a la millor versió de mi mateix o no. La vida em aquesta convidant, si som creients Déu, darrere de la vida, em aquesta convidant a que no malgasti la meva vida, que no vagi per un camí equivocat, que realment arribi al blanc.
Cada set anys l'ésser humà entra en crisi i aquesta crisi de vegades, la percebem com un moment de revolució, és a dir sento que no estic gust amb el que tinc, em sento malament amb allò, començo a sentir una sèrie de sensacions, etc. . I no sabem que darrere d'això hi ha un factor comú, totes les teves energies comencen a moure. Serrat ho diu millor com a poeta "De tant en tant la vida pren amb mi caf i aquesta tan bonica que dóna agrada veure-la, es deixa anar els cabells i em convida a pujar amb ella a escena. Cada set anys la vida em posa en escena, em convida a que em posi en escena i em miri, no perquè em jutgi, no per entrar en drames, sinó perquè corregeixi el que hagi de corregir.
I en les cultures antigues cada ésser humà quan arribava a aquest setè any, es el separava de la comunitat l'hi convidava a que s'anés de retir i fes tota una experiència de revisió de vida. Avui en dia no passa res d'això. Si algú arriba al setè any del període que dic, aquesta rar, alguna cosa l'passa, segur té algun problema, ha d'estar fent alguna cosa malament. I vam començar a buscar culpables, que no tenen res a veure, sinó que la vida que em demana que em revisi.
Llavors els moments en els quals la vida ens demana revisió, són els següents:
7, 14, 21, 28, 35, 42, 49, 56, 63, 70, 77, i 84.
Pensin en la seva edat, en l'edat dels seus pares i en l'edat dels seus fills.
El que sol ser comú és que quan un home o dona arriba als 42, té a algun dels seus fills en crisi perquè té 7 anys i els seus pares per aquí estan en algun septenni també. I tot es comença a mobilitzar. I a sobre si la seva parella té 42 com el, estan els dos en crisi i, si a sobre porten 7 anys de casat bue! o 14 anys de caseu-vos, bue. Se suma, tot suma.
Els convido al viatge de la vida, anem a començar a entendre el secret dels 7 anys en la vida i sàpiguen això, en aquest període de 7 anys hi ha una por constitutiu d'aquest període que aquesta darrere d'escena en la meva vida. Darrere d'escena, aquesta por està en la vida, que vol dir que si ara jo sé que amb l'edat que tinc, darrere aquesta aquesta por, els convido a que revisin la seva pròpia vida i donin-compte que de vegades, moltes decisions i eleccions les fem a partir d'aquesta por que aquesta darrera.
Però si jo reconec quals és el drac en l'etapa de la meva vida, és que puc viure més lliurement? Sí, però ¿Conèixer-n'hi ha prou? No !, però conèixer-lo és desemmascarar i adonar-me que de vegades crec jo dir les coses des d'un lloc i no m'adono que aquesta por constitutiu de la meva edat, de la meva etapa, està darrere d'escena decidint. A partir d'aquí puc revisar les meves decisions.
Atenció ara! Els 5 dracs a la vida, el tindrem fins als 42, en la segona part de la vida es produeix com un mirall, es espejan els cinc pors, vol dir que la vida d'un ésser humà, fins als 42 i des dels 42 es s'emmirallen. Els nens i els avis tenen la mateixa por. Per això els avis i els nens tenen una tremenda afinitat, no és conscient, però ells estan treballant la mateixa por, i per això en les tribus antigues, els avis sempre passejaven amb els nens, les àvies i avis formaven als nens fins als 7 anys per que eren el mateix pors.
Tipus de Persones
El problema és que hi ha avis nutritius i avis tòxics. Ull! Tant de bo totes les àvies / us fossin tot un exemple i els contagiïn als nens les grandeses de l'ésser humà i no les misèries d'un ésser humà. A la vida hi ha dos tipus de persones, els que duren i els que maduren. Els que duren envelleixen i els que maduren es fan savis. El que dura es queixa de tot, i sempre té cara d'indigestió, el que madura, sempre té un somriure i sempre té motius per agrair. Quan copegis la porta de la casa dels teus avis, fixa't ¿que et rep? una cara de queixa o una cara d'agraïment, una cara d'indigestió o un somriure. Només pensa !. Si et rep un somriure, i si et rep una persona agraïda, aquest serà un gran formador dels teus fills, sinó pren distància, perquè tens un pare o avi tòxic. No vaig dir que el rebutgis, vaig dir prenguis distància. Però aquesta saviesa és molt clara, per això avi i nen són tan afins.
En aquesta imatge (imatge de dos mans unides pels dits polzes), els dos polzes es toquen, és a dir hi ha un mateix por, al qual arribarem, aquesta por dura 14 anys un drac que per guanyar-li he d'estar 14 anys lluitant amb l'i comença als 28 anys i acaba als 42 anys.
La crisi no és el dia de l'cumpleaos, és nou mesos abans i nou mesos després, aquest és el perode de crisi.
A vegades la crisi es manifesta amb problemes, amb adversitats, amb vents que bufen perquè te n'adonis, perquè de vegades no te n'adones. Però de vegades la crisi, gràcies a Déu, no arriba per adversitats sinó per la reflexi de que alguna cosa he de canviar del meu matrimoni, de la meva organitzaci, alguna cosa he de canviar. N o sempre crisi significa drama, si passa això és perquè no vull escoltar, i de vegades apareix alguna cosa físic, a través del qual el cos em diu el que no vull escoltar.
Tinguem present que a la propera del setè any succeeixen fets que he de preguntar-me alguna cosa m'han de dir que no estic veient? I que bonic és que nosaltres tinguem el hbito de arribat aquest septenni, ens escapem. La naturalesa té quatre estacions, la mare terra té quatre estacions, quan un està en el medi del període o prop, que bonic seria que cada estaci em retiri 3 dies, 4 dies a la solitud, a trobar-me amb mi. La paraula soledat és posar-li sol a la propietat. Solitud és una experiència de les cultures antigues de retirar-me a tractar de posar llum i claredat a la meva vida, a la meva edat. Una persona madura, és aquella que sap retirar-se a la solitud, a trobar-se amb un mateix. Ser solitari és estar en absència dels altres, estar en soledat és estar en presència de mi mateix.
REDACTORA: Gisela S., redactora de la gran família de la Germandat Blanca.
FONT: https://www.youtube.com/watch?v=ZCawb7aHOkY&t=691s
Si et va interessar pots seguir aprenent en el següent vdeo: https://www.youtube.com/watch?v=If8b4RKK5z0
