Quan algun dels nostres sentiments, desitjos o intencions ens avergonyeix o no som capaços d'explicar-ho, moltes vegades ho atribuïm als altres. Estem projectant un problema nostre que ens neguem a veure. A l'adonar-nos, tenim l'oportunitat de millorar la relació amb els altres, i sobretot, amb nosaltres mateixos.
Paola va arribar una mica inquieta el parc on havia quedat amb Carolina. Era una assolellada tarda d'octubre i havien decidit fer una passejada aprofitant el afable temps de tardor.
- Hola Carolina !. Va saludar Paola.
- Hola Paola, que puntual has arribat ... Què tal t'està anant la setmana?
- Bé, però podria anar millor, creu-me. Avui he tingut un dia fatal a la feina, estic molt cansada, sempre el mateix !.
- Per què ?, què passa?
- Recordes que et vaig parlar de la Marta, la meva companya de feina? Doncs em té farta !.
- Però que t'ha fet ?. Ah, però abans, ja veuràs treu la llibreta i pren nota de tot el que dius d'ella. Ens servirà per fer un exercici molt interessant!
Paola va treure la seva llibreta i va començar a anotar tot el que se li ocorria sobre la seva companya.
- Doncs que he de fer jo la feina que ella no fa, és una vaga - va prosseguir Paola- sempre s'està escaqueando. Ho deixa tot per a l'últim moment, i clar, al final sóc jo la que he de carregar amb la seva.
- No serà per tant no?
- Bé, per a mi si. Arriba tard, sempre té alguna excusa per no fer la seva feina, no hi ha qui l'entengui. Hauria d'estar agraïda per tenir el que té, que no està malament, la veritat. És una privilegiada. Li falta motivació i entrega.
- No creus que estàs projectant, Paola?
- ¿I això què és ?.
- Mira, tots tenim tendència a projectar sobre els altres actituds que en realitat són nostres. Veiem en els altres el que som nosaltres mateixos.
- D'això res !. Jo a la feina m'esforço molt, sempre estic pendent de tot, fins i tot del que no és meu. Jo no faig el que fa la Marta. És més, tinc fama de tot el contrari- Va contestar Paola alguna cosa alterada.
- Bé, deixa seguir ¿et sembla? - el va interrompre Carolina divertida per la reacció- fet que et causi aquesta reacció és senyal que això que perceps en Marta és també teu, si no ho fos no et causaria cap efecte emocional.
El que cadascú percep del món físic és un reflex del seu interior, és una imatge que ens retorna exactament tal com som. Per això la mateixa situació és percebuda de diferent manera per segons qui la experimenti.
- Però insisteixo que jo no sóc com ella !.
- Ja veuràs com en part sí. Una de les característiques de projectar-se en altres és que perceps que els altres et fan exactament el que et fas a tu mateixa. En aquest cas, una part teva és mandrosa, com Marta. Repeteix en veu alta el mateix que has escrit sobre ella però en primera persona, amb el jo davant.
SÓC COM JO I TAMBÉ COM TU
- "Sóc una mandrosa, algú m'ha de fer la meva feina perquè em escaqueig. Ho deixo tot pel final i han de fer-ho per mi. Arribo tard i sempre tinc una excusa per no fer la meva feina. No hi ha qui m'entengui, hauria d'estar agraïda de tenir-lo, que no està malament, la veritat. Sóc una privilegiada a la qual li falta motivació i lliurat dir Paola d'ella mateixa.
- Digues-me Paola, hi ha en alguna faceta de la teva vida en què actuïs així? - va preguntar Carolina.
-Mentre ho deia em sona moltíssim al que em diu la meva mare pel que fa a la feina de la casa; anem, que és gairebé el mateix !. Ben pensat, és veritat que per a un altre tipus de treballs sóc mandrosa, i no només pel que diu la meva mare. També em costa fer esport, i sé que és bo per a la meva salut, però em fa tanta mandra !.
- I per què et costa tant el treball de casa?
- Doncs perquè m'avorreix, arribo tard de la feina, estic cansada. Bé crec en realitat no m'agrada ocupar-me de la casa, encara que sé que hauria de col·laborar més.
- ¿No et sembla que tens la mateixa falta de motivació que té Marta a l'oficina?
- Ja, però és que allà som molts treballant i si ella no fa la seva feina nosaltres el patim.
- I si tu no fas la teva part del treball de casa la que pateix és la teva mare, no et sembla?
- Doncs és veritat - va contestar Paola. Em sembla que el que he dit m'ha deixat en evidència!
- En lloc de treballar amb gust a casa teva, gaudir de mantenir-la ordenada i neta, et desmotivas i la abandones enrarint l'ambient amb la teva mare; fas el mateix que la Marta a l'oficina. Abuses de la teva mare i del seu temps de la mateixa manera que la Marta abusa de tu. No valores el treball de la teva mare de la mateixa manera que la Marta no valora el teu. Et sembla això just?
- No, ni una cosa ni l'altra. És veritat. Però no sé com sortir d'això!
UNA QÜESTIÓ D'ACTITUD
- El cas és que tens molt bona actitud de treball a l'oficina, però a casa no, i no pot ser. És una cosa que has de treballar, igual que Maria ha de millorar la seva actitud en el treball. El teu que li recomanaries a la Marta que fes a l'oficina? ¿Què hauria de fer perquè estiguessis contenta amb ella ?. Escriu tot el que li diries ...
- Doncs li diria que tingués més ànim en el seu treball, que es motivés, que fos més creativa. Hauria d'arribar amb moltes més ganes a treballar, pensant en com ajudar-me en lloc de com escaquejar. L'ambient milloraria moltíssim, seríem un equip. Però sobretot li diria que, ja que ha de fer-ho, perquè aprengui a gaudir-lo. Es pot gaudir de les obligacions, però cal renunciar a les excuses.
- Doncs aplica't el conte! Has de fer a casa el mateix que li recomanes a la Marta.
- Només si tu et converteixes en exemple i superes la teva pròpia mandra pots ajudar a la Marta a superar la seva. La mateixa motivació que et apliques a la feina de l'oficina pots aplicar-te'l per al de casa. Entens ara el que és projectar-se en els altres?
- Ja entenc. Crec que tinc molta feina !. Bé, almenys ara l'entenc millor. Abans només veia la meva part, ara puc entendre que a ella li passi el mateix ....
- Del que es tracta és que et concentris a superar el teu propi patró. Quan un modifica l'actitud interna, la màgia de la projecció és que l'exterior et donarà la imatge de la teva nova Paola motivada i treballadora. Pot ocórrer que la Marta comenci a treballar millor, o pot haver un canvi inesperat a l'oficina i et posin una nova companya que reflecteix la teva nova actitud. Qui ho sap !.
PER RESOLDRE UNA PROJECCIÓ
Les reaccions emocionals que mostres davant les circumstàncies de la vida són fonts d'informació sobre tu mateix. Si aprens a observar-te en elles, podràs percebre quina part de tu estàs reconeixent en l'altre.
observa't
Quan sents que algú "et fa alguna cosa" i reacciones emocionalment. El teu reacció indica que es tracta d'una projecció, una cosa que et fas a tu mateix, t'estàs "re-coneixent" en algú, en una situació determinada. El teu reacció automàtica reprodueix un patró après que apliques involuntàriament.
Descriu el patró
El següent pas és reconèixer-ho en tu. Seu i descriu amb tot luxe de detalls l'actitud que et causa reacció emocional. Descriu què fa aquesta persona, quan ho fa, com es comporta amb tu, i sobretot com et fa sentir a tu aquesta actitud.
Si la teva reacció és negativa vol dir que una part de tu fa alguna cosa que no t'agrada i una altra reacciona en contra, i per tant tens un conflicte intern per reconèixer i solucionar.
Si la teva reacció és positiva vol dir que el teu reflex mostra una part que t'agrada de tu mateix, de la qual no ets conscient. Tens una virtut interna sense reconèixer, una cosa positiva i que aprecies de tu mateix.
Reconócete
No es pot transformar res que prèviament un no reconeix. Tant si la projecció és positiva com negativa, has d'acceptar aquesta part teva. El que veus a l'exterior no és més que una representació de les idees i actituds que albergues sobre tu i el món. Si és positiva podràs buscar aquesta virtut que admires d'algú, descobrir-la en tu per exercitar-la conscientment. Si és negativa podràs descobrir que això que no t'agrada en els altres tampoc t'agrada a tu, i aprendre a cultivar la qualitat contrària i transformar-te.
¿L'hi fas als altres?
On fas tu el mateix? A qui? En quins moments? Per què ho fas ?. Et DARS compte que el que reps de l'exterior és reflex del que tu dónes, a sa oa una altra persona. Per exemple, sols desconfiar de qui desconfa de tu, o confiar en qui confia en tu ?. Un sols és lliure quan no l'afecta davant de qui est, la seva actitud és resultat d'una elecciny no d'una reacci automàtica massa dependent de l'entorn.
T'ho fas a tu mateix?
Tot això que fas als altres, en realitat no sms que un reflex del que et fas a tu mateix. Per exemple, si et molesta que et critiquin, és molt possible que no sols critiquis als altres, sin tamb tu mateix, i de vegades de forma desmesurada o injusta. Identifiques els moments que fas això amb tu. El canvi real est a modificar aquesta actitud, si tu no ests aquesta dinmica, no hi haur que preocupar-se, no et afectar que et critiquin o no.
Parla amb el teu projecci
En el següent pas podràs contestar les següents preguntes: Quina creus que haura de canviar aquesta persona per quedar teu satisfet? Com creus que tindrà d'actuar? Com et agradés que et tractés ?. Pren bolgrafo i paper i descrbelo amb tot luxe de detalls. Però no és perquè l'hi diguis a l'altre, sinó perquè treballis amb tu. Es tracta de transformar la teva pròpia actitud, aprofitant el que et diu el teu projecci.
Aplcate el conte
Has descobert alguna cosa en algú i has reconegut que aquesta cosa tamb est en tu. Ara es tracta que t'apliquis at i la teva actitud el mateix conte que li recomanes al teu projecci. Convirtete en això que vols veure en els altres, empra la teva energia en canviar-te a tu, i no en tractar de canviar a l'altre. T saps el que et farà feliç rebre dels altres, comença per drtelo a tu mateix. En la mesura que aprenguis a transformar el teu interior, IRS trobant la manera de fer el mateix a l'exterior.
Autor: Rosa Aleah Port
Wb:
Els Altres com Miralls de Tu Mateix per Rosa Aleah Port
