Arthur E. Waite (1857-1942) va ser un estudiós i practicant de l'esoterisme que va intentar sistematitzar en les seves obres els fonaments de l'esoterisme occidental. Presentem a continuació la traducció d'un fragment extret del capítol 2 de la seva obra El llibre de la màgia cerimonial (The Book of Cerimonial Magic), on tracta alguns aspectes de la màgia transcendental per després discutir un antic llibre de màgia i coneixement ocult, el Arbatel de la màgia.
-
Sobre la màgia transcendental
El terme "transcendental", quan s'usa de manera bastant informal i convencional en relació al present, no s'ha d'interpretar en un sentit ni exaltat ni filosòfic. No s'ha adoptat perquè sembli raonablement apropiat, sinó més aviat per l'absència d'un terme millor per definir el que s'implica amb això i també perquè, amb anterioritat, s'ha considerat tal en relació al mateix. Potser pugui prendre com a equivalent, en un sentit lax, de l'Alta Màgia de Eliphas Lévi, i que jo he fet servir en aquest Màgia transcendental no per ser un sinònim satisfactori, sinó perquè no existeix actualment cap expressió que la defineixi millor.
Feta aquesta consideració en relació als conceptes que, es presumeix, es troben a la base del tema, convé dir que en la màgia cerimonial existeix tant i tan poc transcendentalisme com en el fenomen de la mediumnitat moderna. Sigui el que sigui que es reclama per a les intel·ligències amb què es busca establir comunicació, aquestes es revelen per les seves funcions, que no són ni fantasioses ni frívoles. En una associació d'aquest tipus, cal entendre que els interessos materials han de ser inclosos en el segon tipus, mentre que al primer s'inclourien aquells que queden fora del seu efectiu compliment a causa del seu extravagància, mentre que, al mateix temps, no guarden cap connexió amb les aspiracions espirituals.
Suposant que [la màgia transcendental] fos una ciència exacta, no hi hauria res a la màgia pràctica que es interrelacionase, per exemple, amb cap veritat ni objectiu místic. Per tant, per "rituals de màgia transcendental" no s'ha d'entendre una col·lecció de processos pels quals el Diví en l'home es considera unit amb el Diví en l'univers. Els treballs de Sant Joan de la Creu, de Ruysbroeck, d'Eckart, de Molins, de Sant-Martin, fins i tot la Imitation de Sant Tomàs de Kempis: tots ells contindrien els grans processos de la veritable màgia transcendental, si no fos una blasfèmia aplicar tal terme, cosa que resultaria ridícul, a tresors que resultarien perjudicats per taa associació. Cal entendre que en aquests processos ocults i en això que s'anomena el cerimonial teúrgic no existeix una connexió explícita amb la màgia negra, pràctica que no només no implica negociar amb els esperits malignes amb fins malèvols, sinó que sembla evitar qualsevol comunicació d'aquest tipus, sigui quina sigui la seva finalitat.
L'única excepció a això (que, si s'entén bé, és únicament una excepció aparent) ha de concedir-a favor de procediment adoptat per l'Església pel que fa a l'expulsió dels poders diabòlics del cos de les persones, no perquè els fenòmens de la possessió siguin necessàriament una altra cosa diferent d'una patologia, fins i tot en els casos en què aquesta es mostra evident i obstinada, sinó perquè, en base als termes dels pressupostos eclesiàstics, el ritu d'exorcisme és un ritu molt més exaltat que qualsevol altre que pugui realitzar-se en la màgia transcendental. Referent a això, com en molts altres de major importància, no s'ha fet justícia acceptable a la postura de l'Església Catòlica.
Caldria afegir, a més, que, mentre la màgia cerimonial s'ocupa d'una varietat de processos que, òbviament, tendeixen a provocar en els operadors imprudents els fenòmens que caracteritzen la possessió, no hi ha pràcticament cap procés de cap dels rituals (blancs o negres, compostos o transcendentals) que pretengui alleujar a les persones afectades per això. No hi ha raó, per tant, per dubtar de quin costat del miratge s'ha desenvolupat l'aparell dels rituals, i les simpaties dels estudiants raonables estaran amb l'honorable institució que va condemnar aquestes pràctiques i va buscar alliberar a les seves víctimes, deixant el tema de la possessió com una qüestió oberta i, en aquest sentit, com un tema marginal.
El talismn de Arbatel
Fins i tot amb els requisits que he posat per escrit, els rituals transcendentals putatius són realment escassos. Existeixen els següents:
1 El Enchiridion del papa Len III.
2 El Arbatel de la màgia.
3 La màgia celestial d'un ocultista annim alemany titulada Theosophia Pneumatica, que s'ha de prendre com la representació d'un o dos manuals similars.
D'aquests, el primer s'inclou entre els rituals de la màgia cerimonial, a dir de la persistent ignorància d'aquelles persones que han intentat classificar-los. D'altra banda, el tercer té en prstec tota la seva importància del segon en què, segons els dos textos, es focalitza tot el seu interès.
Pel que fa al seu origen, la seva autorae fins i tot la seva finalitat, tot est envoltada de misteri. Pel que s, no existeixen còpies manuscrites o, almenys, cap que antecedeixi al final del segle XVI. Va aparèixer en un petit volum en Basel datat a l'any 157 5. Tant la retrodatacin com la atribucin d'autores fictícies a grimorios i llibres de màgia són dos pecats bibliogr fics freqüents, per la qual cosa l'antiguitat de l'Arbatel roman sota sospita a causa de les seves connexions literàries. Alhora, es requerirà del coneixement d'un expert en tipografia per determinar amb certesa la fiabilitat de la data indicada.
El text està escrit en llat, encara que existeix la llunyana possibilitat que es tracti de la feina realitzada per un italià. Fa referència a la màgia teofrstica, que apunta a la influència de Paracels i, encara que resulti difcil afirmar-ho amb seguretat, sembla remetre a un perode anterior a aquesta influència, a l'perode, de fet, del Benedictus Figulus, que antecedirà lleugerament a l'entusiasme rosacreu i, per això, s'expliqués l'absència de qualsevol referència als rosacruces que, tenint en compte el tema i les maneres, s'esperés sens dubte en un treball publicat en data posterior a l'any 1610.
Cal tenir en compte que el Arbatel no té connexió alguna amb el cicle aqu considerat de les Claus de Salomn, i que est permeat d'idees cristianes. La seva autora es desconeix completament. Arbatel o (de l'hebreu ARBOTAL) no és, probablement, 1 pseudnimo, sinó que es tractaria d'un àngel revelador o instructor. Així i tot, l'ús d'aquest terme hebreu és cridaner en relació amb el fet que les referències a l'Antic Testament són poques i d'escassa rellevància, mentre que les al·lusions a les dites de Jesucrist ia les narracions del Nou Testament són molt freqüents. A més, no se cita Salomó en les enumeracions freqüents que es fan d'adeptes i savis.
Pel que fa a l'origen, autoria i data del llibre, ens queda dir que l'obra està incompleta. Dels nou toms en els quals suposadament es divideix, només posseïm un. No seria improbable que els altre vuit no s'haguessin escrit mai, ja que l'autor ens va deixar un índex de la seva sencera proposta, i és evident que el primer llibre es solapa més d'una vegada amb els continguts del llibre que li seguiria. Tal com ho tenim, el Arbatel de la màgia s'ocupa dels preceptes més generals de les arts màgiques. En altres paraules, amb les institucions. Es titula Isagoge, que significa instrucció bàsica o fonamental. Els llibres que falten són aquells que tracten la màgia microcòsmica o saviesa espiritual; la màgia olímpica, és a dir, l'evocació dels esperits de l'Olimp; la màgia homèrica i hesiódica, és a dir, les operacions dels cacodaimones; la màgia romana o sibil·lina, en relació als esperits tutelars; la màgia pitagòrica, que tracta dels genis de les arts; la màgia d'Apolonio, que dóna poder sobre els enemics de la humanitat; la màgia hermètica o egípcia; i, finalment, això que depèn només de la paraula de Déu i que s'anomena màgia profètica.
AUTORA i TRADUCTORA: Erica, autora i traductora de la gran família de hermandadblanca.org
FONTS http://www.sacred-texts.com/grim/bcm/index.htm
