"Vaig continuar amb els meus llargues passejades pel camp, centrat en fotografiar la natura com abans solia, amb la serenitat de qui se senten integrats. Vaig aprendre a desplaçar-me sense deixar rastre del meu pas, a observar sense buscar, a ser un habitant més dels boscos.
I així, lentament, aquests van reprendre el diàleg habitual amb les seves criatures, sense alterar-se per la meva presència.
Llavors, i només llavors, vaig tornar a trobar-me amb les fades "
- Joan Gómez-
Què podem escoltar quan fem una passejada pel bosc?
Sons habituals de la N ATURALESA: el murmuri de les copes dels arbres, els refilets dels ocells, l'alegre bullici de l'aigua de la riera, els sospirs del vent, la repicadissa de la pluja sobre la terra; un espetec de branques que es trenquen, potser el ressò fugaç d'uns peus diminuts que corren a amagar-se.
¿Ratolins de camp? Potser. O potser és una cosa molt diferent.
Tan antic com el món, tan familiar a la raça humana, i al mateix temps tan llunyà ...
De vegades rebem centelleigs d'una saviesa oblidada, o la sensació que coneixem una mica des de sempre, encara que no ho coneguem en absolut. De vegades creiem veure el que ja havíem vist abans, però no recordem quan ni on.
I és que en el fons, tots sabem que hi ha S ets Ele mentals que ens acompanyen, encara que mai els hàgim vist, excepte en els nostres somnis.
En aquest article no vaig a debatre sobre l'existència o no d'aquestes criatures meravelloses, ni tampoc vaig a classificar-les com si fossin espècimens susceptibles de ser analitzats pels nostres limitats sentits.
Només faré un breu repàs de les empremtes que han deixat pel món, i espero que així pugueu reconèixer-les o fins i tot creure-hi, ja que l'origen de totes les llegendes ens parla d'un estat de percepció anterior al naixement. Una mirada a la nebulosa terra de la preexistència d'on ens arriben certs records. Per això les històries sobre Éssers Elementals ens afecten d'una manera contrari a la lògica científica.
Si quan estem desperts, sabem que la il·lusió és falsa, per què tenim el pressentiment que ja l'hem viscut abans ?.
ELS ÉSSERS ELEMENTALS
Invocacin:
Esperits Elementals, acrquense am!
Gnoms, comparteixin el seu humor amb mi.
Ondines, juguin davant meu.
Silfos, que la brisa em acariciï.
Salamandres, muvanse en les flames de les espelmes.
Esperits Elementals, Gràcies per venir!
Els estudis actuals de Filosofa i metafísica ens diuen que l'Univers és unitat. És a dir, que està constituït per un sols Element nic que abasta tota l'existència.
Per tant, la substància que el compon és U na en Essència. No obstant això, la Ciència tamb ens mostra que aquest Element nic est dividit al seu torn en una pluralitat d'Elements, que paral·lelament es divideixen en altres Sub-Elements formant un complex organigrama del cul tots formem part.
Tamb podem afirmar que el pla dnde ens movem, el que a priori podem percebre i estudiar, est compost per quatre Elements fonamentals: a saber, la Terra, l'Aigua, el Foc i l'Aire. Aquests Elements són Sub-Elements de l'Essència nica.
D'altra banda, els quatre elements del nostre Pla es creuen entre si, ja que la Terra il'aire tenen un moviment horitzontal, mentre que el Foc i l'Aigua es mouen verticalment.
A través del seu interpenetració constant s'originen els components essencials per a la vida a la Terra: la Matèria i l'Energia, que al seu torn s'entrellacen en un cercle sense fi, donant lloc al Cercle Vital de la nostra Existència.
I qui s'encarrega de vigilar el bon funcionament del Cercle Vital facilitant les interrelacions primàries dels quatre Elements?
El seu mateix nom ho indica. Els Éssers Elementals són els guardians de la Naturalesa i dels Elements que la conformen.
Així d'important és la seva tasca. Així ens esforcem els éssers humans a fer-la malbé.
PER QUÈ NO PODEM VEURE'LS?
Perquè els Éssers Elementals són éssers Invisibles que no viuen exactament en el nostre Pla físic; o millor dit, tot i que treballen en el Pla físic, no estan a l'abast dels sentits visual és o auditiu s dels éssers humans normals.
No obstant això, el que no aconseguim veure'ls, no vol dir categòricament que no existeixin.
Hi ha molts exemples del mateix fenomen en la Naturalesa.
Com prova recurrent sempre s'al·ludeix a la intangibilitat de l'element Aire. No és possible veure-ho ni tocar-lo, però podem sentir-lo i sabem que està a tot arreu.
Els erudits també parlen del full de paper rígida. Si aquesta fulla estigués de perfil, completament immòbil, no aconseguiríem veure-encara que estigués a l'altura dels nostres ulls.
No ens equivoquem. Els nostres sentits són limitats i només perceben un petit percentatge del que existeix a la Natura. Pensar el contrari reflecteix l'enorme supèrbia de la raça humana.
Aquí no es tracta tant del que la Ciència no pot explicar, sinó del que la Ciència no pot desmentir.
De vegades, determinades persones especialment sensibles aconsegueixen veure els Éssers Elementals sota determinades circumstàncies.
Les condicions de la Natura també són canviants: el dia i la nit, la calor i el fred, el pas de les estacions, la pressió atmosfèrica, l'índex d'altura, la influència dels Astres, les partícules que flueixen arbitràriament en l'aire ...
Algunes d'aquestes condicions afavoreixen més la materialització dels Éssers Elementals que d'altres.
De vegades es tornen visibles a l'ull humà, i la història està plena de casos documentats, on els meravellats testimonis expliquen les seves trobades amb aquestes criatures.
Anem a examinar un dels supòsits més famosos, on va estar implicat un il·lustre personatge. Ni més ni menys que Sir Arthur Conan Doyle.
LES FADES DE Cottingley: UNA HISTÒRIA REAL
Corria l'any 1918 quan una nena de 11 anys anomenada Frances Griffiths, acabada d'arribar a Anglaterra, va enviar una carta a una de les seves millors amigues que residia en un altre país. La carta diu així:
Estimada Joe:
Espero que estiguis bé. Et vaig escriure una carta abans, només que sembla haver-se perdut. Has jugat amb Elsie i Nora Biddles? Jo ara estic aprenent francès, geometria, cuina i àlgebra a l'escola. El pare va venir des de França fa algunes setmanes, després de ser-hi per 10 mesos, i tots pensem que la guerra acabarà en alguns dies. Anem a allistar les nostres banderes i penjar-les a la nostra cambra. Et vaig a enviar dues fotos: les dues són meves, una a vestit de bany en el nostre pati (aquesta la va prendre l'oncle Arthur), l'altra és amb dues fades que es troben a la meva disposició, aquesta la va prendre Elsie. Rosebud és tan lluny com sempre i li vaig fer una mica de roba. Com estan Teddy i Dolly? ...
Resulta curiós com l'aparició de dos fades en una fotografia és relatada de manera completament natural per una nena de 11 anys.
Però és que, d'acord amb molts habitants de l'Anglaterra rural, la presència de les fades era habitual en aquells dies.
Cundo el pare de Frances va revelar les fotografies, va considerar que les seves dues filles havien manipulat la cambra i no li va donar ms importància.
No obstant això, la mare de Frances, aficionada al paranormal, va acudir a la Societat Teosfica de Bradford per explicar-los la història.
Edward Gardner, director de la Societat, va veure les fotografies i immediatament es va interessar per elles.
El primer que va fer va ser enviar-les a un expert: Harold Snelling, qui (per a sorpresa de tots) va declarar que no hi havia cap rastre de manipulació en els negatius.
Després, l'il·lustre Sir Arthur Conan Doyle (creador de Sherlock Holmes), es va interessar en les imatges i va començar la seva pròpia tasca d'investigació.
El 1920 Gardner va visitar a la família Griffiths a la seva residència de Cottingley. Va lliurar un parell de càmeres a les nenes i els va demanar que prenguessin noves fotografies de les fades.
Elles van acceptar, i al cap d'uns dies Gardner va rebre dues noves fotografies on suposadament apareixien fades.
En 1921, una nova visita va conduir a una cinquena (i última) fotografia que visualitza a una petita fada en un prat.
El grup de 5 fotografies saltar a la fama i va aparèixer fins i tot en alguns diaris nacionals.
Amb la difusió popular, es van produir acalorats debats sobre la seva veracitat o falsedat que no van arribar a cap conclusió definitiva.
Per la seva banda, Sir Arthur Conan Doyle va publicar les fotografies en el seu llibre: "The Coming of the Fairies" (L'Arribada de les Fades) en 1921.
Ms tard es va arribar a la conclusi que algunes de les fotografies eren falses (Si ens fixem bé, les ales de la criatures estan perfectament inmviles en l'aire, cmo si fossin siluetes de cartró, en contrast amb el moviment borrós de la cascada), però res es va poder concloure de la darrera fotografia, de la qual es diu és autntica i impossible de falsificar.
Al cap ia la fi, ¿qui sap què éssers s'amaguen en els nostres boscos i jardins?
La història de Les Fades de Cottingley va ser portada al cinema l'any 1997, de la mà d'una meravellosa pel·lícula titulada "Fotografiant Fades"
Recomano el seu visionat a totes les ànimes sensibles, ja que tanca secrets naturals que no ens són del tot desconeguts.
Autor: Eva Vila
MÉS INFORMACIÓ en els Manuals "Experimentar als Éssers Elementals" d'Ursula Burkhard, "Els Elementals" de Franz Hartmann i "Els Esperits Elementals de la Natura" de Jorge Angel Livraga
