Els set símbols del Mite de la Caverna

  • 2019
Taula de continguts amagar 1 El Mite de la Caverna 2 Els set símbols del Mite de la Caverna 2.1 Els presos 2.2 Les cadenes 2.3 Ombres 2.4 Els amos de la Caverna 2.5 El Foc 2.6 La nit 2.7 El Sol 3 El Saviesa i els savis
El Mite és un vehicle amb les grans veritats, és un llenguatge simbòlic custodi de la veritat. Un llenguatge intermedi entre els homes i els déus

En els Diàlegs de Plató hi ha aproximadament setze mites. Cada un d'ells expressen un aspecte: psicològic, cosmològic, polític, antropològic. En el cas del Mite de la Caverna, malgrat ser expressament educacional, es pot llegir en clau psicològica, política-social, epistèmica, ja que recull el sistema filosòfic de Plató, és a dir, narra amb imatges la Teoria de les Idees.

En aquesta oportunitat es realitzarà un recorregut pel llenguatge simbòlic que comporta el Mite de la Caverna donant llums sobre el que significa.

El Mite de la Caverna

El Mite de la Caverna és mite més conegut de la filosofia de Plató. Qualsevol persona pot llegir el mite i interpretar-lo des de diferents claus, però el que no canvia és que sempre troba una saviesa, un consol per a l'ànima amant de saviesa. Aquest Mite es troba narrat en La República VII. És una al·legoria que pretén il·lustrar en un primer moment l'educació i diferenciar-la de la falta d'educació. És potser el moment més sublim del Diàleg La República, perquè el mite s'introdueix just quan acaba una altra al·legoria, la de la línia. La Al·legoria de la Línia, en curtes paraules, assenyala que la realitat està dividida per quatre sessions: la conjectura, la creença, el raonament discursiu i la intel·ligència. Aquesta al·legoria no és pròpiament un mite, sinó un exercici imaginatiu per explicar la realitat del coneixement de l'home i després serveixi com a suport per a entendre les claus ontològiques i epistemològica dins el Mite de la Caverna.

En una altra oportunitat s'ha dit que el mite és un vehicle amb les grans veritats, és un llenguatge simbòlic custodi de la veritat, fa de mediador entre el Kama Manas i la Intuïció, com explicarem més endavant. Aquest llenguatge simbòlic i esotèric es presenta en el Mite de la Caverna. En la mesura del possible anirem mostrant els set símbols que es troben en aquest mite i les seves claus ontològiques i epistemològiques.

A grans trets el Mite de la Caverna narra el procés de l'alliberament d'un encadenat que yaca dins d'una caverna. Platn compte que en el fons d'una caverna es troben homes encadenats de mans i peus des de la seva infantesa mirant cap a la paret. A pocs metres d'aquests homes encadenats hi ha un mur que els separen d'un passatge pel qual transiten altres homes, els amos de la caverna, amb llances en les puntes figuren diferents objectes de la natura. I ms enrere es troba un Foc que projecta aquestes figuretes cap a la paret produint Ombres que prenen com a reals els presoners.

Després d'aquesta descripci de l'interior de la caverna i la condició en la qual es troben els encadenats, Platn passa a relatar el procés d'alliberament d'una d'aquestes ànimes. Ens diu que d'un moment a l'altre un dels encadenats es dóna compte de la seva condiciny converteix tota la seva ànima cap enrere aconseguint alliberar-se de les cadenes i pujar cap a la superfície. Puja amb dificultat pel camí que condueix cap a la sortida. Veu alguns raigs d'alguna cosa lluminós entrar a la caverna i es gua per aquests.

Un cop fora de la caverna encara que vulgui veure la natura i el Sol no el pot observar directament, sinó a través de l'aigua i per les nits. A les nits mira al cel i veu els astres, la lluna, les estrelles i els planetes que poden fer-se visible. Fins que els seus ulls s'adaptin a tan immens resplendor i per fi aconsegueixin veure el sol directament només surt de nit. Un dia aconsegueix obrir l'ull de l'ànima i veure una circumferència de foc veritable i de major intensitat que el foc de la caverna. Aquest dóna contempla el causant de tot el que existeix.

Tot seguit se li presenta un dilema a recintes alliberat: tornar a la caverna a alliberar als seus companys o no. Molts elegiran quedar-se fora de la Caverna i viure una vida serena i contemplant la realitat, pocs baixessin una altra vegada a la fosca caverna i revelar-li la veritat als seus anteriors companys de pres. A aquests darrers, diu Platn, li esdevindrà un fenomen lamentable, ja que al baixar, veure els seus companys i explicar-li la situació en la qual es troben, ocasionar an que els encadenats no li creguessin, fins el matés perquè el alliberat no seguís dient mentides. As, compta Platn, molts mestres han baixat per alliberar aquests encadenats lliurant sabiduray una manera de vida espiritual. Els mestres que han ascendit pel seu amor al prjimo baixen perquè amb la seva paraula li recordin a la humanitat l'existència del Sol. Són éssers de llum.

Els set smbols del Mite de la Caverna

Els set moments del Mite de la Caverna

El Mite de la Caverna és un relat altament esotèric; narra dos mons, un dins de la caverna o sensible (material) i un altre fora de la caverna o intel·ligible (espiritual) pel qual ha de transitar qualsevol ànima que desitgi alliberar-se i veure el Sol. En el Mite es va poder apreciar que hi ha un seguit d'imatges que representa el camí cap al coneixement de les Idees, és a dir, cap a aquesta realitat eterna, permanent, imperible, immortal, causa de totes les coses. Vegem com s'expressen els set símbols del Mite de la Caverna i quin significat se li dóna:

  1. els presos

El primer símbol del Mite de la Caverna són els homes encadenats de mans i peus. Aquests presos han passat tota la seva vida en aquesta condició. Representa la humanitat que no busca el seu ésser espiritual. Es troba en l'eterna roda del Karma, sense saber que girant la seva ànima, com gira els taulons dels teatres grecs, hi ha un bell sender de llum i esperança. Els encadenats han de donar compte que són ànimes lliures i en elles hi ha una chisma d'aquella llum del Sol lluminós.

  1. les cadenes

El segon símbol del Mite són les cadenes que amarren als homes dins de la caverna. Les cadenes representen les pors, l'odi, l'afecció, limitacions, mentides, tots els vicis i defectes de la Personalitat que desequilibra l'ànima. Aquesta ànima quaternària és efímera i mutable. És per aquesta raó que l'ànima ha de moure aquestes cadenes, percebre que les posseeix perquè pugui convertir la seva ànima cap al camí del Dharma.

ombres

El tercer símbol del Mite són les ombres que es projecta a la paret. S'explica en el Mite que en les puntes de les llances dels amos de la caverna hi ha figures de la Natura que són projectades a la paret producte de la llum del foc. Aquestes ombres representen l'aparença de les coses, les il·lusió en es viu dins de la caverna. Tot el que veuen els encadenats és una realitat simulada. La veritable realitat jeu fora de la caverna. La veritat es troba en el món espiritual, en el qual la idea del Bé és la realitat, etern, imperible.

  1. Els amos de la Caverna

El quart símbol del Mite són els amos de la caverna. Aquests són els que porten les figuretes a la punta de les seves llances causant les ombres a la caverna. Aquests representen els falsos polítics i tot aquell home de poder que només desitgi l'esclavitud de l'ànima. Tot i que els amos de la caverna no estiguin encadenats ells es troben dins de la caverna sense poder veure el Sol. Es troben cecs de l'ànima i lligats a les seves passions. Ells també poden alliberar-se, però han de deixar anar les seves llances, és a dir, solar ànsies de poder i girar tota l'ànima cap al bell sender de la recta acció per contemplar la veritable llum, aquesta que no es troba en les petites flames del foc, sinó en la immensitat del Sol.

  1. el Foc

El cinquè símbol del Mite és el foc. Es troba entre els amos de la caverna i el camí cap a la sortida de la caverna. L'element foc és summament simbòlic, està present nombroses mitologia com un element de creació o de destrucció, per exemple, el foc que roba Prometeu a Zeus per lliurar-als desprotegits humans. El foc al Mite representa la causa d'imatges il·lusòria i irreals produïdes per la ment o Kama Manas. El Kama Manas només produeix creences de com són les coses. És aquella ment egoista que divideix la realitat i confon l'ànima. Malgrat que el foc és germà del Sol, només emana una llum menor. Així mateix és el Kama Manas pel que fa al Atma. El Kama Manas no serveix per veure les Idees, però llança chismas de llum per despertar l'amor per la llum del gran Sol.

  1. la nit

El sisè símbol del Mite és la nit. Quan el alliberat puja pel sender fora de la caverna, al principi no pot veure el Sol, per la qual cosa espera a la nit per sortir i observar la Naturalesa. A la nit es veu els astres, les estrelles, els planetes i la bella lluna, la llum prové del Sol. Aquesta ànima alliberada preveu la geometria sagrada que existeix en aquells astres. És a prop de conèixer la causa de totes les coses. La nit r epresenta la contemplació dels objectes matemàtics a través del pensament discursiu, com diu Plató, o de l'Manas a un pas l'ésser Budhi. A la nit es mou l'ànima més ràpida abans de ser il·luminada.

  1. el Sol

El setè símbol és el Sol. És un astre utilitzat per moltes cultures per representar la divinitat suprema. El Sol en el Mite és el Bé suprem, causa de totes les coses, és el que li dóna vida a tot el que existeix. El Bell, la Veritat i la Justícia són arquetips per apropar-nos a la IDEA DEL BÉ. Només el que està en contacte amb aquest Bé pot comprendre què és i de quanta és la immensitat lluminosa. Però Plató comenta que el Sol és aquell cap al qual l'ànima encadenada va aconseguir sentir en el seu interior i la va impulsar a alliberar-se.

La Sabiduray els savis

Els Mestres són ànimes pures i lliures que en cada poca encarnen parell lliurar Sabiduray Amor a la humanitat.

D'aquesta manera, en el Mite de la Caverna es presenten set smbols que representa la realitat, tant la material o món sensible, com l'espiritual o món intel·ligible. La Caverna és aquest món sensible on es troben homes encadenats veient les ombres de figures que col·loquen els amos de la caverna amb ajuda del foc que les projecta. Segons Platn, aquesta paret en la qual es projecten les ombres és l'estat de Ignorància, és a dir, el moment quan l'home no t cap desig per conèixer, es conforma amb aquesta realitat en foscor. Ara bé, entre l'estat d'ignorància i la saviesa de la Idea del Bé trobem la instrucci. Aquest sender de la instrucci és propi del filsof. El filsof utilitza el Manas o segueix els escassos raigs del sol que entren per entre la Caverna per trobar la sortida i sortir a la superfície. En l'últim estat el Kama Manas no permet l'accés al pla espiritual, només es fa la Intuicin. La Intuicin és la captació immediata de la realitat superior, en el Mite s'expressa la majoria d'aquesta Saviesa, el màxim coneixement de si i del món.

Grans Mestres han pujat, han vist la llum tan brillant del Sol i en alguna època descendeix per donar-nos un missatge d'amor propi i amor al proïsme. Quan no encarnen només es manifesten en ànimes purs i aquestes transmeten els seus missatges. Buda i Jesús van ser un dels mestres que van ascendir de la caverna. Éssers il·luminats que ens van deixar grans ensenyaments per a la nostra evolució espiritual, van mostrar el sender cap a la recta acció (Dharma) ia combatre les ombres estant sempre vigilant al causant del dolor que afligeix la nostra vida.

Autora, Rosmery Guerrero, Redactora en la Gran Família de https://hermandadblanca.org.

Article Següent