Els set portals de la iniciació Espiritual

L'ordre meravellós i incommovible que hi ha establert en els innombrables plànols de l'infinit món espiritual, ens ensenya el camí que, en els plànols físics, han de seguir tots els que volen arribar a obtenir un bon desenvolupament espiritual.

"L'ordre és força constructiva. El desordre és força destructora ".

L'ordre és, en els plànols físics, la imatge del Poder Conservador de l'Energia Divina.

El desordre està espiritualment simbolitzat en l'huracà que passa destrossant els jardins en flor.

Tingueu tot això molt en compte, germans de "Fraternitat Cristiana", en començar la vostra prova en la "Iniciació a la Gran Aliança" dels Guies de l'evolució humana en aquesta hora de transformació.

Els Dáctylos, els Kobdas i els essenis, que han estat les tres grans fraternitats que més van esprémer i conservar la doctrina oculta la gent del poble i reservada només per als que volguessin sacrificar-se en arribar a la purificació, han cridat a aquest temps probatori amb diversos noms: Moradas - pòrtics - Portals - Graus - Arcades - Ogives.

Diguem-ne, avui, Portals, per estar més d'acord amb la llengua castellana en què s'ha dictat l'Obra, base de la nostra escola.

Hilkar de Talpakén -Consell de Instructores-

"Que la Llum Divina i l'esperit de sacrifici en favor de la humanitat, marquin l'horitzó en què desenvuelvas la teva vida des d'aquest moment.

"Jo et beneeixo en nom de Déu".

"La teva Mestre".

LA PLOMA BLANCA
Portal Primer.- L'iniciat ha de meditar primerament, què significa la ferma decisió de practicar la doctrina del Crist, sintetitzada en la frase seva: Estimar els altres com a si mateix. Frase breu, però d'un vast abast.

EL MANTELL DE LLI
Portal Segon.- Exigeix la renúncia a tota sensualitat, en pensament, paraula i obra, o sigui una gran puresa de vida en la intimitat i en el que manifesta a l'exterior.

Aquest portal està sintetitzat en aquestes paraules del Crist: Benaurats els purs de cor: ells veuran Déu.

LA CADENA D'OR
Portal Tercer.- La impossibilitat de apartar-se del nucli dels Iniciats "és només moral" i té força de llei pel qual té la seva consciència ben desperta al que significa el Portal Tercer, en el qual, l'Iniciat ha pres al seu càrrec altres ànimes per ajudar-les en la seva evolució.

No hi ha res impositiu a la via espiritual.

Tot és voluntari per a l'esperit que vol ascendir, i sent l'Amor Universal la Llei Suprema de la Vida, en tots els mons, qui més estima els seus semblants més a prop està de Déu, que li pren com a instrument de la seva Bondat i de la seva amor sobre totes les criatures.

Si els pactes, entre humans, signifiquen un deure per a l'esperit conscient i recte, els pactes ntimos entre Alma i Déu són sagrats per sobre de totes les coses.

Aquest és el significat que expressa el Portal Tercer, en enunciar que l'Iniciat no pot apartar-se del nucli dels servidors de Déu i de la humanitat en què ha ingressat voluntàriament.

EL GOT DE ALABASTRE
Portal Quart.- El coneixement espiritual exigit en aquest Portal s'adquireix amb l'estudi i la meditacin.

Estudi de les Obres donades pels mestres de vida espiritual i per les instruccions col·lectives o particulars que ells donen als seus deixebles, encarnats en els plànols fsics.

La meditacino concentraci mental, és un altre dels grans mitjans amb què compta l'esperit, per adquirir la capacitat de triomfar de totes les lluites, esculls i dificultats i ajudar a altres a vèncer així mateix.

Est comprès en aquestes paraules del Crist: Demaneu i recibiris. Déu dóna la seva llum als humils i la nega als superbs.

L'TORXA DE PLATA
Portal Cinquè.- Per arribar a aquest Portal, el Iniciat ha d'estar, ja, segur de si mateix.

Segur d'haver dominat totes les rebeldas del seu jo inferior, ja que ha arribat a ser completament dcil al seu deure, marcat en tot moment per la seva consciència o Jo superior.

Noms a aquest preu pot l'Iniciat participar dels poders divins concedits a les ànimes purificades.

Est simbolitzat en aquestes paraules del Crist: Si amis com el Pare us estima, Ell i Jo moraremos dins de vosaltres.

El bastó D'OLIVERA
Portal Sisè.- La força de irradiaci de l'Iniciat pot obrar sobre les multituds i estendre a llarga distància, perquè la Divinitat li haur pres, per complet, com a instrument seu sobre el planeta en què habita.

Est sintetitzat en la frase del Crist: Feliços els pacficos perquè ells poseern la Terra.

EL PALIO BLAU
Portal SETÈ.- Feliç t, gloriós germà, vencedor de tu mateix, que desprs d'dolorosos i heroics renunciaments, has arribat al Regne de Déu!

Ets una llum per al món que favetes i pots repetir la frase pròpia dels Ungits, dels Cristos: Déu en m i jo en ell. Tot va ser consumat.

Pau, esperança i amor sobre tots els éssers. Les meves paraules seran una breu explicaci del significat de la iniciació.

No és per a vosaltres una cadena de ferro, ni una penosa esclavitud, ni un dur fre que turmenti la vostra vida.

És una torxa col·locada en la vostra mà per il·luminar el vostre sender i el dels vostres germans que caminen a les fosques al voltant de vosaltres.

És una aigua clara de la deu diví que reconforta el vostre esperit i augmenta les seves energies i desenvolupa les seves facultats superiors.

És l'oculta força de l'Amor Diví que us fa capaços d'estimar als vostres germans com a vosaltres mateixos i de transmetre'ls suau i lentament la comprensió de la veritable vida que ha de viure l'home sobre la terra si vol viure de la manera més bella, pura i joiosa possible.

És tal com us ha dit el Diví Mestre, no sou ia petits éssers de la turbamulta inconscient, sinó missioners de la Idea Divina, de la Paraula Eterna, portades per El a la Terra.

LLIURES sou de caminar més lent o més de pressa pel nou camí en què vau ser iniciats, i lliurat a la vostra consciència i lliure albir, perquè en la presència de Déu sigueu jutges de tots els vostres actes, sense que ningú hagi d'intervenir en la sagrada intimitat del vostre món interior.

Sereu vosaltres mateixos els que decidiu lliurement, en un futur més pròxim o més llunyà, quan haureu superat tot el que correspon a venciments i abnegacions el Portal Primer i cregueu en acord amb la vostra consciència que podeu passar al Segon.

CAP inquietud referent a això ha de agitar les vostres hores, ja que heu de tenir el ple convenciment que en entrar a la blanca legió dels col·laboradors íntims del Crist en la seva Obra de redempció humana, quedeu de fet dins de la seva aura radiant i suavíssima que és muralla de protecció en tot aspecte i sentit.

Sigueu benvinguts al abraçada eterna de tots els amadors del Crist i servidors de la Humanitat.

Hilkar de Talpakén

Pau, esperança i amor sobre tots els éssers.

Heu volgut associar-nos a aquesta íntima unió de cors amb què voleu consagrar el vostre humil recinte espiritual.

Jo us dic que consagrat està pels vostres pensaments d'amor per a tots els éssers i pel vostre sant anhel de engrandiment i purificació del vostre esperit.

El vostre germà Hilkar que anys enrere us va dictar l'ensenyament anomenada "Set Portals" us parla en aquest instant en què la Divina Llei em dóna l'oportunitat de donar-vos una breu explicació de l'abast i significat del Portal Primer en el qual us heu iniciat.

La frase que el dissenya "Estima Déu sobre totes les coses i els altres com a tu mateix", us marca admirablement la ruta a seguir. Senzilla en gran manera és la frase, però molt ampli l'abast i significat.

En el "estimar el proïsme com a si mateix" estan ocultes com flors en un viver, les renunciaciones i venciments que ha de realitzar l'ànima que vol superar-ho, perquè aquesta cosa que s'ha anomenat "caritat" no abasta tota la grandesa i generositat que suposen el "estimar el proïsme com a si mateix".

No és el deixar una moneda a la tremolosa mà del captaire escanyolit que passa al nostre costat; és estimar-lo en la seva angoixa, en els seus dolors del cos i de l'ànima, en les seves desencerts i equivocacions, és orientar-li en les incerteses i vacil·lacions; il·luminar-en els seus dubtes i reanimar en les seves hores de pessimisme i desànim.

És buscar, per al qual no té de tot, la dignificació pel treball honrat que li obre les portes de la vida noble i pura si vol seguir pels seus camins.

Bé comprendreu que tot això significa un diví apostolat en el qual aneu trepitjant les petjades del Crist, que no va ser indiferent a cap dolor que es creués en el seu camí.

És també un apostolat sembrat d'espines i de escabroses cruïlles, ja que abunden en ell les ingratituds, els abandonaments, la incomprensió i l'oblit. Mas ... ¿no va ser també traït i perseguit el Crist que va passar per enmig de la humanitat com una resplendor d'estrelles il·luminant a tots els dolors ?.

Senzilla és la frase -lema d'aquest portal- però és il·limitada la seva amplitud ja que ha de preparar-se l'ànima per als heroics perdons, per a una àmplia tolerància, per a un generós oblit dels greuges amb què de vegades compensen els homes els desbordaments d'amor de nostre cor.

Aquest amor al proïsme us obliga també a embolicar en la vostra aura càlida de tendreses, en primer terme als vostres familiars, amics i coneguts, i després a tots els adolorits de la terra, per malalties del cos o per misèries de l'ànima.

Seran així les vostres concentracions espirituals com un mantell de pietat, de llum i d'amor per a tots els éssers que es creuin pel vostre camí.

Queda santament consagrat el vostre recinte d'oració per la presència que atreu aquest quadre del Crist en oració que tinc a la meva esquena i per tots els vostres elevats pensaments i sants anhels de pau, justícia i amor. Fins sempre.

Posada l'Ànima en la Divina Presència farà un acte d'adoració al Suprem Amor que li va donar el que té.

Per als que no poden fer-ho mentalment o escriure-ho per si mateixos dono la fórmula:

"T'adoro Suprema Energia Creadora de tot el que viu. Déu, Poder, Saviesa, Llum i Amor Infinit !.

Com una ínfima espurna de Vós mateix us lliuro i consagro el que de Vós he rebut: energia, força vital, voluntat i amor en benefici dels meus semblants que encara no van arribar al Diví Coneixement.

En unió amb el vostre Verb, el Crist, i altres missatgers de la teva Llum i del teu Amor, els vesso sobre tots els éssers que el teu Llei ha posat en el meu camí, i que aquest acte de suprem amor que els dedico sigui Llum que desperti les consciències, energia que fortifique les ànimes i força vital que reconstitueixi i renovi la matèria. Així sigui. "

Un dels principis bàsics del nostre ensenyament espiritual als afiliats a "Fraternitat Cristiana Universal" és arribar a la capacitat de dirigir cadascú directament a la Divinitat, sense necessitat d'intermediaris, o sigui tal com ho volia el nostre Diví Mestre quan ens recomanava parlar amb el nostre Pare Celestial en la pregària, amb la mateixa confiada senzillesa amb que un nen parla a la seva mare.

Seguint aquesta ruta marcada per Ell, aconsellem als nostres germans de Fraternitat Cristiana Universal per ascendir d'un portal a un altre, fer una petita meditació al recinte d'oració, esbrinant sincerament el bo i el dolent que en compliment del Primer Portal trobi gravat a la consciència.

Pensar serenament en la forma com ha obrat en relació amb Déu i amb el proïsme en els anys transcorreguts al Portal que acaba de passar.

Si troba alguna falta, reconèixer-la i penedir-se d'ella, demanant perdó a la Divina Llei i ajuda al Crist, el nostre Senyor, per complir millor d'ara endavant.

Fet això, demanar humilment al Mestre l'entrada al Portal següent amb aquestes sentides paraules:

"Mestre! ¡Ábreme Tu la porta del temple august de l'Amor on tot el vil i passatger s'extingeix i mor!

"On el turbión de la vida s'aniquila i calla!"

"On el clam de les passions i els crits de l'egoisme emmudeixen per sempre!"

"I que en traspassar el Portal ... de la Iniciació de les teves escollits, sigui digne d'ajupir als teus peus per escoltar la teva ensenyament i rebre la benedicció."

Uns moments de silenci i després de gravar-ho en el teu cor, repetir com solemne promesa:

aquest smbol de la Llum Divina i l'esperit de sacrifici en favor de la humanitat, marcar el meu camí en tots els dies de la meva vida terrestre. As sigui.

Mitjançant un breu relat del nostre Mestre Antuli, el vostre germà Hilkar tractar de fer-vos comprendre les mltiples situacions, sentiments i vacil·lacions que impedeixen a les ànimes entrar de ple en la vida espiritual veritable.

Tenint en compte això, el nostre Mestre Antulio acostumava a col·locar un senzill gravat a la cel·la o habitaci de cada discpulo nou que arribava fins al per a quedar al seu costat.

Aquest gravat deia: Concete a tu mateix. I en una conferència ntima i secreta li explicava l'ocult sentit d'aquestes paraules:

Per conèixer-as mateix, l'ànima ha de tenir el valor de auscultarse amb absoluta sinceritat i qualificar a si mateixa sense dissimular ni atenuants, el mateix seves bones que les seves males inclinacions, analitzant les causes que les produeixen i les conseqüències que els seus cades li aporten.

Per a aquesta fi és la meditacin aconsellada per tot bon Mestre de vida espiritual, perquè el coneixement de si mateix és el fonament, base i fonament de tot progrés espiritual veritable.

Quan l'Ànima coneix i descobreix totes les seves inclinacions i deficiències se sent envaïda per un profund sentiment d'humilitat, al qual segueix la imperiosa necessitat de demanar auxili a aquesta Força Suprema que és Poder, energia i Amor, per a la pobresa i debilitat espiritual que ha descobert en si mateixa i de les quals vol alliberar-se i reconeix no tenir en si mateixa la força necessària per a això.

Quan vegeu un ésser dotat d'aquesta benèvola indulgència que tot ho perdona, ho tolera i té suaus solucions per tots els problemes, penseu que va aprendre a conèixer-se a si mateix i aquest coneixement el va conduir a la serena calma, a la plenitud de pau, de assossec i goig interior que posseeix com un tresor inestimable.

Quan trobeu en el vostre camí un ésser que irradia de si mateix aquest amor i dolcesa que porta pau, quietud i confiança a totes les ànimes se li acosten, penseu també que va aprendre a conèixer-se a si mateix, i que aquest coneixement li va fer humil, tolerant i benèvol per a tothom, perquè el seu lliurament a la Divinitat el va unir a Ella tan intensament, que li va revestir de la seva bondat infinita i del seu amor inefable.

Que aquesta breu lliçó del vostre company de segles, us doni el valor necessari per buscar el propi coneixement com a únic mitjà de començar amb bons fonaments la vida espiritual a què aspireu.

Que el nostre Diví Mestre sigui llum i fortalesa en tots els vostres moments.

Que Ell us beneeixi.

I

Pau, esperança i amor sobre tots els éssers.

El vostre germà Senio, que sabeu és el defensor o guardià dels sensitius i en general de la volta psíquica que formen els éssers espirituals, acudeix a hores d'ara a la vostra evocació.

Jo, d'ordinari no em manifest si no veig la necessitat imprescindible de fer-ho. I veig que ara és un d'aquells moments urgents que reclamen la nostra intervenció.

Sempre en aquests finals de cicle es deslliguen forces tan malignes per a les ànimes que busquen la unió amb la Divinitat, que parécenos increïble la forma i manera com obren per dur a terme els seus fins.

Ara veiem com s'uneixen per produir decaïment espiritual i fins a trastorns físics en el subjecte sensitiu que ocupem, perquè volen impedir que les obres es continuïn escrivint, publicant, és a dir, impedir tot el que signifiqui donar llum a la humanitat.

Ells creuen que mantenint a la humanitat en la ignorància poden romandre per més temps amb el domini que exerceixen.

Semblaria que trenquen, que tallen els llaços fluídics protectors per no deixar-los expandir-se sobre els éssers el desenvolupament ha arribat a un cert grau d'evolució.

Heu de tenir certs coneixements pel que fa a fluids, en la qüestió de forces mentals que s'acosten o s'allunyen.

Pel que fa a pensaments que a alguns de vosaltres us produeixen disturbis.

És molt seriós pel que fa a pensaments que vénen de l'exterior, de vegades moguts pel seu propi egoisme, sense preocupar-se si perjudiquen o no al seu company d'ideals i de treballs espirituals.

Totes aquestes coses hem de tenir-les en compte per evitar les conseqüències.

Tot aquest discerniment ho necessiteu per poder defensar-vos d'aquestes forces malignes que de vegades s'introdueixen ja sigui per un instrument encarnat o de vegades des del món espiritual.

Heu de pensar sempre en les paraules del Crist: "No ha de ser el deixeble millor tractat que el seu Mestre".

El que han fet amb Ell i el seu ensenyament des de fa segles, ho fan amb les obres que missatgers de la Divinitat s'han ocupat d'extreure de la llum astral en benefici de la humanitat.

Per això heu de obrar tan discretament que fins estic per dir-vos que en les coses espirituals és millor romandre muts.

No tots els que diuen: Mestre, Mestre, estan preparats per seguir de prop el Mestre i el menor sacrifici que han de fer per decidir-se entre Déu i el món, deixen al Mestre a un costat i s'inclinen al món que té per a ells més bellesa i més harmonia amb el seu intern sentir.

Vosaltres, d'ara endavant, heu de tenir tots aquests coneixements per saber d'on vénen els fletxes del mal amb tal força i intensitat que l'ànima sembla agonitzar d'esgotament i angoixa i no sembla tenir forces per a complir els pactes que heu fet amb el Diví Mestre.

En aquesta hora han de rebre moltes decepcions encara dels mateixos germans que caminen al vostre costat.

Tots els grans escollits de Déu han hagut de saber d'aquestes agonies que pateixen les ànimes, sobretot aquelles que porten a la vida missatges per a la redempció dels seus germans.

Vosaltres esteu capacitats per emprendre aquestes lluites i esteu capacitats per comprendre aquells pensaments que estan carregats d'interessos en pugna amb tots els ideals i designis del Crist per a aquesta obra fundada per Ell; pensaments que són més pesats, més agobiadores que qualsevol amenaça material que us pugui venir del pla físic.

Per això el Diví Mestre us recomana "vetlleu i pregueu" perquè el que vetlla no dorm i està més capacitat per comprendre, per a percebre i sentir aquestes ones malèfiques que perjudiquen les ànimes i als cossos i també per sentir les presències invisibles.

Les bones les coneixeu en l'acte perquè us porten una dolça pau, una dolça tranquil·litat i són alhora portadores d'aquest benestar que és harmonia i salut.

En canvi, si aquestes presències us porten decaïment d'esperit, us porten cansament i desànim, recordeu les paraules del Diví Mestre: "pels fruits es coneix l'arbre" i comprendreu que aquestes influències són pernicioses perquè us porten tan sols depressió d'esperit, fatiga i fins malaltia en el cos.

Convé estar en forma que no es produeixi manca d'harmonia ni separació entre els que són necessaris en aquests moments per enfortir la volta psíquica protectora de tots i més dels sensitius que serveixen d'instruments directes de la Veritat Divina.

Que s'allunyin altres que no cooperen decididament amb el designi diví no us ha d'alarmar, ni amenguar la vostra decisió de continuar en el camí que heu triat.

Atrets per mesquins interessos, són víctimes del seu propi egoisme i al comprovar que no aconsegueixen el que busquen, es fastiguegen del que mai van comprendre i sense violència se'n van, o la Llei els allunya directament.

Us passa a vosaltres el que aquells viatgers de temps llunyans i remots, en què els enemics encenien llums entre els boscos o deserts tarteres per desviar-los del camí que havien de seguir i fer-los caure en pantans o precipicis sense sortida possible.

Així, els enemics de la Veritat i de la Llum amb els quals lluita la falange dels seguidors de Crist i divulgadors del seu ensenyament, us encenen en el camí mil llums fàtues i enganyoses que us faran dubtar de vegades de les sendes que s'obren davant vosaltres.

El vostre germà Guardià us prevé d'aquests perills, que veig aguaiten els vostres passos i per això reitero les paraules cent vegades repetides del nostre Estimat Mestre: "vetlleu i pregueu" per resistir a totes les borrasques i per rebre la llum que us faci descobrir totes les amenaces i tots els enganys.

Que Ell us beneeixi i fins sempre.

II

Els Guies encarregats de preparar i unificar la vostra volta psíquica han tingut grans dificultats, a causa dels pensaments trobats, alguns adversos i altres desfavorables d'aquelles persones que han concorregut a aquestes meditacions.

Això ha de fer comprendre la força que tenen els pensaments.

N'hi va haver d'amor, de desamor, de despit, que en xocar produeixen esclats que tots no perceben, però que en l'espai repercuteixen amb forts espetecs.

Les lluites que patiu són comuns a tots els treballs elevats que es realitzen en qualsevol punt de la Terra. Nosaltres mateixos hem tingut aquestes lluites, aquestes decepcions i desànims i crec que no hi va haver un de sol que pogués dir: he realitzat el meu apostolat sense dificultats.

Dificultats i barreres, que la majoria de les vegades són per éssers mal intencionats, no al per ventura.

No us ha d'estranyar doncs, que vosaltres sentiu aquest desànim i desgana de tot el que us produïa abans tant interès.

Quan una ànima humana es proposa realitzar una obra meritòria i va impulsat per l'entusiasme i el desinters, tot i que a les fosques, a les palpentes, sanglotant, el cor segueix dóna després day mesos darrere d'aquest Ideal que ha somiat.

El mèrit est a realitzar-lo, amb desgana o amb entusiasme, amb penes o alegres, amb lgrimas o somriures.

Vosaltres comprenderis fins a quin punt l'ànima adquireix aquesta grandesa que dóna el dolor resignat.

Us faig aquestes reflexions perquè vosaltres heu iniciat una obra molt ms gran que la que jo inici a la vora del llac Merik.

Comprenderis el dolor que jo tenia quan s'anaven del meu costat, a la recerca de posicions que no podia donar-los, els que havia reunit per fer-los entrar de ple en l'amor fratern que no reconeix el teu i el mo. Cundo els vegi allunyar no era això un desamor ?.

Ja veieu que no és nou en la vida d'un idealista dels desengaos i les desil·lusions que vosaltres pasis.

Jo vaig arribar a comprendre el mèrit de suportar el desamor, la ingratitud. Tots els que hem seguit vida espiritual, vida d'ideals, hem patit de idntica manera.

No és fcil el arribar a ser hereus de les coses divines; hi ha molt a suportar, molt de patir i molt de perdonar.

Per això el nostre Diví Mestre deia en aquell mstico SeRMN de la muntanya: Feliços els qui ploren perquè ells seran els que rebin consolacin. Segurament que no referaa aquest plorar per la prdua de béns materials, prdua de fortuna o per desengaos sentimentals.

L'ho deia per aquest plorar dels idealistes, com El llor vindose incomprès pels seus germans.

Que aquestes reflexions del vostre germà Zebeo us facin valents en el llarg pelegrinatge de la vostra vida a la recerca de l'Ideal Suprem.

Que el nostre Mestre sigui sempre amb vosaltres i sobretot quan sintis al vostre costat el buit de la desolacin. Fins sempre.


Pau, esperança i amor sobre tots els éssers

Ens explica el nostre germà Hilarin en el seu dictat, que quan el Diví Mestre va triar els seus dotze per a col·laboradors de la seva obra de redencin humana, el primer que va fer va ser enviar-los per setanta dónes a la muntanya Tabor, a fi que les persones grans els ensearan el que era en veritat la vida espiritual.

Perquè ells havien viscut, si bé no entre la barahnda del món, sinó entre les preocupacions de la seva pròpia família buscant el suport diari i El necessitava clarificar aquelles ànimes perquè estiguessin en condicions de començar el camí espiritual.

A vosaltres no us podem enviar al santuari del Tabor, a l'hora actual; veritablement no podem demanar a qui lluita en la vida diària ni tan sols un dia, perquè aquest dóna el necesitis per omplir les exigències de la llar i la família.

Llavors és un doble esforç el que heu de realitzar per posar-vos en condicions de servir al Diví Mestre.

L'necessita apòstols que els salvin les ànimes donades a L'pel Pare en herència eterna, quan la Suprema Llei li va fer Messies conductor d'aquest planeta i de la humanitat que l'habita.

Hi ha molts éssers que estarien en condicions d'entrar a la vida sana de l'ànima, en el corrent de l'Amor, però que per falta d'un anomenat especial no troben el camí d'entrar a formar part en les legions dels seguidors de Crist.

Per acollir totes aquestes ànimes i que elles treguin de vosaltres el que van buscant: l'aigua clara de la Veritat i la Llum del Diví Coneixement, vosaltres heu de tenir un devessall d'aquesta Llum i un abundant cabal d'aquest coneixement i sobretot d'Amor per donar a tots els que s'acosten a demanar-vos i que sigui el vostre exemple, abans de res, que les il·lumini. Per això, no heu de pensar: Què hem de fer amb ells, què hem de donar-los?

Sou vosaltres els que esteu obligats a donar-los com més amor, pau, coneixement i llum sou capaços de donar.

Aquesta capacitat s'adquireix amb la pregària, feta en la forma i manera com el mateix Diví Mestre ens ho ha ensenyat abans, quan caminava com a home entre nosaltres i ara en les seves manifestacions plenes d'Amor i de Llum.

Per tant, cada un de vosaltres pot aportar un cabal d'aquesta llum i no us feu la il·lusió que tot hem de donar-ho nosaltres, ni que tot ha de donar el sensitiu que teniu; sinó que cada un de vosaltres ha de prendre al seu càrrec la part que li correspon en això de donar llum, aigua clara d'amor i pau als que van arribant.

És per això que el vostre vell Guia es proposa donar-vos a entendre que "cal més de l'oració diària".

La meditació en l'alcova, després de la lectura d'un capítol de "Arpes Eternes", o d'un altre llibre que porta a elevar l'esperit a la Divinitat, d'on tornareu carregats amb els dons que necessiteu, per després portar-los com a missatgers a la resta del món.

Em refereixo als dons divins, el de donar pau, consol, coneixement i amor a les ànimes que arriben a vosaltres plenes d'incerteses, plenes de vicissituds i foscors.

Per això, el Mestre us va dir que us deixava com a petits Cristos a la Terra, el que equival a quedar al seu lloc, per fer una mica del que El va fer, donant-li a comprendre a les ànimes dels camins de la Llei Eterna i alleugerint les càrregues que elles tenen, o sigui preparant-les per a la vida de pau interior, per a la vida de pregària.

Com ha de ser aquesta oració? Com la que han cridat els místics de tots els temps: via unitiva, és a dir vida d'unió amb el Crist, Fill de Déu i missatger seu per aquesta humanitat.

Gairebé sempre serà de nit, hora en què cessen totes les tasques i podeu disposar de més temps.

Comenceu primer per breu temps, per un quart d'hora, menys és impossible per aquietar l'esperit. Arribarà el moment en què us semblarà sortir del cos i surar per l'aire com un esperit desencarnat, i és llavors quan l'ànima pot rebre tots els dons que us donaran la capacitat de ser un Crist enmig de la humanitat.

Aquesta classe d'oració és necessària perquè no podeu esperar tot l'sensitiu que teniu; un ésser només no n'hi ha prou per irradiar sobre tots els éssers la pau, el consol, l'alleujament que necessiten les ànimes que l'envolten i que, de vegades, carregades amb mil preocupacions materials, és molt l'esforç que exigeixen i molt poc o quasi res el que donen de si mateixes.

Si vosaltres us disposeu així, mitjançant una oració ben feta, una meditació alguna cosa prolongada, perquè cinc o deu minuts és el que fa el comú dels creients; vosaltres que ja esteu un grau més endavant, que heu estat escollits entre tots per ser col·laboradors íntims del Crist en aquesta hora final de cicle, en què difícilment es troba una ànima que no està massa carregada de sotsobres i inquietuds, quina bella obra d'il·luminació i de pau podeu realitzar en nom del Mestre i entre les ànimes que Ell vol i espera salvar!

Quantes ànimes bones, que fan tot el que poden per complir els seus deures, però que les tragèdies de la vida els arrosseguen i senten que no saben com sortir a la superfície!

Heus aquí la missió dels col·laboradors del Crist elegits per a l'hora actual.

Hi ha en "Arpes Eternes" alguns passatges com aquell que es diu dels Secrets del Pare. Hi trobareu un disseny de com heu de fer aquesta oració d'unió amb Déu, per tenir el poder de consolar, donar pau, d'alleujar els dolors físics i més que res els morals.

Per això us recomano aquesta "pregària d'unió".

Cada un sap l'hora millor per fer-la, per a uns és la matinada, per a altres és l'hora de lliurar-se al somni. Trieu d'acord a les vostres necessitats.

Però així com el Diví Mestre va dir un dia als seus deixebles: - "Ja és l'hora", jo us ho repeteixo també i penseu que per la meva intermedi és El que ara us diu: "Ja és l'hora que m'ajudeu a salvar les ànimes que encara estan indecises del camí a seguir "

Pot ser que tingueu al principi serioses dificultats per a aquietar la vostra ment i assossegar el vostre pensament canalitzant en una sola direcció: al Diví Mestre; heu d'estar disposats a qualsevol sacrifici.

Ja que heu sentit llegir l'oració de l'Hort de Getsemaní, el dolor intens que El va suportar en soledat i silenci, sentint sobre si mateix tot el pes de les iniquitats humanes i tenint a la vista el gran holocaust que s'acostava; pensad vosotros, también, que se acerca el gran sacrificio, no de vuestras vidas ni de vuestros bienes, sino el sacrificio de entregar vuestro Yo, para servir a los demás.

Todos tenéis a vuestro alrededor seres que están llenos de dificultades y vosotros tenéis que ayudarlos, no con palabras porque muchos no comprenderán ni estarán dispuestos a escucharos; Es la ayuda mental que tenéis que hacer mediante esa “oración en unión” que lleva en sí misma los poderes del Cristo y de todos sus colaboradores de los planos espirituales.

La voz sin ruido de vuestra oración, será la que empiece a hacer el llamado a todas esas almas que queréis conducir a la vida verdadera.

Por ahora, podéis empezar por todo el círculo de Fraternidad Cristiana. Sobre todas esas almas débiles debéis extender vuestro pensamiento cuando hayáis llegado a esa unión, porque llegará el momento en que sentiréis vuestro vaso lleno, que os hará sentir verdaderos apóstoles del Cristo.

Primero podéis tener la visión de vuestros compañeros de Ideal y luego desbordar sobre ellos todas esas fuerzas que habéis obtenido en esa oración.

Cuando vosotros hayáis conseguido todo esto, vuestras reuniones no cansarán al sensitivo, por más que alrededor de esas filas compactas estén muchos seres encarnados.

Si vosotros os unís a la Divinidad hasta ver el vaso completamente lleno de ese divino conocimiento, de amor, de quietud, podréis observar que las tenidas espirituales os llenan a vosotros mismos de alegría, de fuerza y de paz.

Necesitamos esa oración de íntima unión con el Cristo, que es lo más sublime de la vida interior.

Que cada día podáis irradiar más y más sobre todos los que os rodean, así familiares como simples amistades, y contad con que siempre estará uno de nosotros a vuestro lado para ayudaros al desprendimiento de todo lo terrestre y fugaz que puede entorpecer vuestra elevación de pensamiento y serenidad de vuestra mente.

Deseamos tengáis esa preparación porque hay muchos que no tienen que ser separados a mundos inferiores, el momento llega y es necesario hacerles comprender.

Que el Divino Maestro os acompañe siempre, que su Luz os ilumine en la oración que vais a empezar porque El lo está esperando.

Vuestro Hermano Véritas. Fins sempre.


Que la Paz sea con vosotros.

Vuestro hermano Véritas os habla unas breves palabras para dejar viva en vuestras mentes las enseñanzas dadas en la escritura del apóstol Juan, que vuestro hermano Hilarión deshoja como flores de un jardín en la última parte de su vida.

Les voy a hablar de esa especie de desaliento y de pesimismo que invade el espíritu cuando descubre sus deficiencias y debilidades.

Tan hondo es a veces este vencimiento, que el alma siente la sensación de haberse equivocado porque se dice a sí misma: “para estar perdiendo el tiempo en esa apariencia de vida espiritual, en la cual no avanza absolutamente nada, es mucho mejor dedicarse a las cosas de la vida, por lo tanto, a los negocios, a los estudios, a ese sinfín de cosas sin importancia que forman la vida humana. Pues bien, esto como otra cosa cualquiera es una de las tentaciones de que debe tratar de cuidarse el alma.

Son muchas las trabas, los tropiezos, las sugerencias malignas con que las inteligencias del mal tratan de perturbar la vida espiritual a los que se han entregado a ella.

Vosotros que queréis dar un paso en el camino de la perfección, o muchos pasos según las aptitudes de vuestro espíritu y según la prisa que ten is por llegar a la cumbre.

Almas hay que suben corriendo la escala de la perfecci n, otras las suben m s lentamente. Ojal todos fu ramos de los primeros, o sea de aquellos que corren con velocidad para escalar la cumbre final, la cumbre de la purificaci n, cuando ya la bondad divina se desborda sobre el alma transmiti ndole todos los poderes, todos sus tesoros inmortales y eternos, no para s misma sino para darlos a sus semejantes.

Esa era la d diva grandiosa de todos aquellos que la humanidad ha llamados santos y que, en verdad, lo eran por su desprendimiento y por su consagraci na la vida espiritual, recibiendo de la grandeza de Dios los tesoros de la Divinidad en amor, en poder de curaciones, poder dar la salud, poder de contener los elementos desatados, salvar ciudades de invasiones de los b rbaros o de invasiones de las aguas o de pestes de diversas clases.

Toda se desborda sobre el alma cuando ha llegado a esa cumbre de la purificaci n, que es nada m s el desinter sy el amor como lo acaba de decir nuestro hermano Juan, en aquella escritura de los d as que su esp ritu resurgi a la vida.

Es verdad que la vida espiritual trae aparejadas la lucha con las fuerzas de las tinieblas, que tratan de impedir a toda alma que quiere subir, porque ellos saben que en esa alma tendr n una barrera indestructible para defender los derechos de la Ley Divina, al salvar a todas las almas de esta Tierra que son la herencia del Cristo.

Es de ver los esfuerzos que ponen esas fuerzas contrarias para entorpecer el camino ascendente de los esp ritus que quieren subir a la cumbre de la purificaci n, a la cumbre de este desinter sy de esta entrega absoluta a la Divinidad en beneficio de todos sus semejantes. Es lo m s puro y excelso de la vida espiritual.

Si vosotros sois capaces de escalar la cumbre y pod is aspirar con seguridad a estos cielos iluminados de paz y de ventura eterna, sois los disc pulos de aquel que os ha acompa ado en los d as malos, en los d as de tristeza, en todas vuestras amarguras y que, ahora, os acompa a, en que el camino se torna m s liso y llano y cuando ya se vislumbra el clarear de una aurora final de paz y ventura perfecta.

Que la bendici n del Divino Maestro descienda sobre vosotros como una lluvia de flores que refresquen vuestro coraz n tan fatigado del dolor de la vida y de la incomprensi n. Hasta siempre.


Palabras del CRISTO al alma que llega al Reino Celestial.

Has llegado con blancas vestiduras,
Coronada con rosas de marfil,
Al ara santa de los holocaustos,
Que est llena de rosas carmes .

Ven, amada, a decirme si estas rosas
Color de sangre de tu huerto es !
Frescas, lozanas, aun se siente en ellas
Todo el perfume de tu coraz n!

Tuyas son ! Las recog en un d a
Que renunciasteis a tu querer para m,
Y hoy brillan de hermosura extra terrestre,
Transformadas en gloria, para ti!

Rosas rojas de oscuros sacrificios,
De humillantes desprecios y baldón,
Soportados por ti en serena calma
Sin que nadie lo viera, más que YO.

Rosas rojas de crueles desengaños,
Que hirieron a puñal tu corazón,
Son gotas de tu sangre, iluminadas
Por la fulgida luz de tu perdón.

Rosas rojas de duras negaciones
Y de heroicas renuncias que YO vi…
¡Amada mía!…, en tu jardín oculto
Sin tú saberlo, YO las recogí… !

Y aquí te esperan, como YO te espero,
Convertidas en búcaros de amor,
Mientras cantan los ángeles del cielo:
“Paz y gloria al heroico vencedor!”

Tomado de las enseñanzas de la Fraternidad Cristiana Universal.

http://elcristoes.net/fcu/sietep.htm

Article Següent