El temor de tancament sol expressar-se en somnis de tancament. Els somnis de tancament són aquells en què, d'alguna manera, mentre estem dormint, ens apareixen imatges en què ens sentim acorralats i ens sembla que l'entorn ens empresona. Poden tenir l'aspecte de persones que ens rebutgen i ens deixen sols i immobilitzats, o també en lloc de tractar-se de persones, poden aparèixer com un lloc del qual no és possible sortir, com ser un ascensor, o una habitació a la que no se li obre la porta. En casos en què aquests somnis es converteixen en franques malsons, el quedar-se tancat en un lloc pot arribar a viure amb molta angoixa i ser símptoma d'un possible trastorn de claustrofòbia.
Les persones que pateixen algun grau de claustrofòbia, que és un trastorn bastant comú, poden presentar amb certa freqüència aquest tipus de son, a causa de que el que somiem és producte del que ens passa durant el dia. Les emocions es depuren de les coses que hem viscut a la vigília, i per això porten a somiar el que va passar estant desperts. O més exactament el cos astral, que és on s'allotgen les nostres emocions i està actiu tant durant la vigília com durant les fases oníriques de la nit, si pateix una obsessió de por per tancada ho expressa durant el dormir, a més de durant el dia, mitjançant un somni.
Control de la petita obsessió
Llavors el problema que es presenta és aquesta petita obsessió. Per tractar-la quan es presenta (ja que no ens convé patir) podem recórrer a diferents tècniques. Si tenim facilitat per expressar el nostre interior a una altra persona, podem ajudar-nos amb un psicòleg o un investigador de somnis. Si no tenim aquesta facilitat, podem intentar donar-li lucidesa a la son, o també reflexionar serenament sobre els moments en què es produeix la fòbia a la vigília. Qualsevol sigui el mètode que triem, el que necessàriament caldrà tenir en compte és que tot temor irracional, com ho és la claustrofòbia, s'origina en una experiència negativa del passat. Per això, no necessàriament recordarem el fet que va originar el problema, pel fet que va poder haver ocorregut en una vida anterior i no tots tenen un guia per portar-los a aquest moment. Millor que això, el que farem, serà situar-nos novament en una situació de tancament però amb la por atenuat per la consciència.
Això s'aconsegueix buscant novament una situació preocupant, per exemple, si ens dóna por de tancament el pensar en quedar atrapats un ascensor, hem de buscar un ascensor i tancar la porta tranquils quan ningú ens molesta ni estem apurats, per observar què ens passa internament. Aquest procediment ens donarà un camí fiable de superació, però no pretenguem que funcioni i de resultats als cinc minuts de practicar-lo, portarà una mica de temps.
En estar, seguint l'exemple, en aquest ascensor, parem atenció al temor de tancament que emergeix, i intentem comparar-lo amb els records semblants de situacions anteriors. Tractem d'observar aquest temor. Si la por ens està fent sentir malament sense controlar-ho, sortim fora de l'ascensor, prenguem aire fins que s'hagi esvaït, i tornem a reflexionar. En cap moment cal violentar les emocions per forçar un resultat ràpid. L'important és que aconseguim escriure després, amb paraules, en què va consistir la por, a què podem associar en els nostres records, i què faríem per posar-hi remei.
Cal evitar que el camí de solució sigui "massa màgic" per així dir-ho, és a dir, si bé és cert que el problema va poder haver començat en una vida anterior, no hem de llançar-nos a fer qualsevol intent de viatjar a vides anteriors sense saber primer com es fa. O també si bé és cert que un somni lúcid pot ajudar-nos a resoldre el problema, no podem forçar somnis lúcids sense haver primer experimentat les tcniques al respecte de manera ordenada. Sempre cal tractar de buscar les solucions des del ms senzill cap al ms complex, i mai al revés. Es recórrer al complex quan el senzill ja hagi demostrat que no funciona, però no abans.
Un cop fet l'assaig de l'ascensor, la nostra ment pot intentar fer-nos un parany i dir-nos alguna cosa com: per molt que entris all, no et curars. La nostra ment analtica és molt autnoma i no li agrada que li diguin el que ha de fer, es que aquest tipus d'excusa és una cosa tpic en ella. Cal no confondre aquesta ment nostra analtica raonadora, amb la ment de la intel·ligència sublim creadora de l'univers, que és diferent i tamb est en nosaltres. Pacientment, anirem portant llum espiritual a l'interior d'aquest ascensor, suplantant de poc els temors de la ment racional, per l'optimisme de la ment sagrada universal.
No creguem que això ens portar 30 o 70 entrades a l'ascensor, seran menys, però no estem pensant en quantes seran, ja que comptar nombres tanben és un joc de distraccin que li agrada practicar a la nostra ment analtica.
Similitud amb la pasteurizacin
Recordem el principi de la pasteurizacin: en un cos humà sa s'introdueix un bacteri maligna, però afeblida. Prou afeblida com perquè les cllules del cos humà tinguin temps de reconèixer-la, controlar-la i eliminar-la abans que el bacteri maligna tingui força per defensar-se. Un cop adquirit aquest coneixement pel nostre cos, les següents bacteris que vinguin, encara que no estan afeblides, no podran contra nosaltres, perquè el cos ja les coneix.
As mateix ha de fer el nostre cos astral i la nostra ment amb aquesta por de tancament. La debilitat de la por est produïda perquè controlem els factors fsics de la seva causa: el temps que l'ascensor està a la nostra disposició, el fet que una altra gent no ens observi, etctera, és a dir, totes les mesures que es puguin usar i que produeixin seguretat en nosaltres que res dolent ens succeir.
Quan després de l'assaig la por hagi estat descrit i escrit, se li aadirn situacions normals per veure cunto augmenta la por. Per exemple, posar l'ascensor en marxa. Es repeteix la reflexiny es tornen a anotar les sensacions que produeix tot. Hi haur de buscar que aquests temors i pensaments durant la tancada passin a ser part de la resta de les nostres coses, ja que el risc és que romanguin aïllats dins la nostra ment, amenaçant-nos com si fossin un ens inserit i aliè a nosaltres. Un exemple per aconseguir això: si la por ens va fer recordar l'enfonsament d'un vaixell, podem mirar la pel·lícula Titanic i després escoltar la seva música. També podem escoltar acudits sobre aquest temor. Podem fer tot el que no ens engendra nous temors però que li treu l'aurèola de negativitat a aquest sentir que ens preocupa.
L'alegria durant la curació
Anirem avaluant l'avanç a través del que somiem en els dies successius, observant quines modificacions hi ha en la por que apareix en el son. Aquesta avaluació s'ha de fer amb alegria i tenint la certesa que és un procés natural de curació. No cal prendre-ho com qui compra una medicina en una farmàcia. El procés curatiu és vida i perquè quedi en nosaltres hem de recordar amb satisfacció.
En properes notes veurem altres tècniques que poden ajudar a aquest treball ia altres treballs amb l'astral i amb la ment, també importants.
Autor: Héctor, col·laborador en la gran família de hermandadblanca.org
