Mestre Saint Germain. Canalització d'Henrique Rosa. Part I.

  • 2019
Taula de continguts amagar 1 Mestre Saint Germain. Canalització d'Henrique Rosa 2 Que la Gran Llum Trina sigui amb vosaltres! 3 No hi ha ningú que pugui construir el vostre camí, ja que es tracta d'un procés individual i que, amb l'Era Acuariana, que és una era d'acció grupal, es torna més fàcil. 4 Però, que és l'evolució? 5 Què és el que tota ànima anhela? 6 En aquest període de temps, l'ànima passava a la personalitat part d'aquesta experiència perquè juntes visquessin la continuïtat d'aquesta construcció.

Volem compartir amb tu la Canalització feta per Henrique Rosa, ¡bell missatge del Mestre Saint Germain!

Mestre Saint Germain. Canalització d'Henrique Rosa

Aquesta Canalització va ser traduïda de l'idioma Portuguès, si desitges veure-ho en la seva versió original, et convidem perquè ingressis aquí.

Que la Gran Llum Trina sigui amb vosaltres!

Escolta al Mestre Saint Germain:

El tema que avui portem és referent a l'Camí de la Llum.

Molts són els camins traçats pels homes, alguns no ens porten a cap lloc, altres condueixen al dolor, al patiment, a les il·lusions, a les guerres, a la fam ia la misèria, però el camí que tots els mestres ensenyen és aquell que és traçat i construït per la pròpia ànima, també conegut com el camí interior, el camí de la Llum que, vida després de vida, l'ànima trilla i construeix.

El Mestre Saint Germain ens explica que: A cada encarnació l'ànima treballa aplanant el terreny, tapant forats, fent ponts sobre abismes, retirant herbes nocives, construint el seu camí.

Hi ha encarnacions, amb tot, en que l'ànima es perd i no construeix res, però en altres aconsegueix relatar la caminada i continuar la construcció del seu camí; aquí, s'adona que herbes paràsites s'escampen i creixen en gran part del camí i que necessita treballar el doble per netejar novament trossos que ja havien estat cuidats. Presa consciència que es descuit i que no va donar continuïtat a la seva construcció.

Hi ha altres vides en què no només va deixar de tenir cura del camí sinó que també va destruir el propi camí, principalment el que ja havia construït en les últimes encarnacions, cavant trinxeres i pous, per que va deixar que la seva personalitat prengués les regnes del camí o la desviés del mateix. (Mestre Saint Germain)

Llavors, un dels objectius de la reencarnació és la construcció del camí per a l'ànima; moltes estan reconstruint perquè el camí va ser, en part, destruït. I ningú pot construir el camí d'una altra ànima; pot, si, auxiliar donant-li elements, eines, tècniques més ràpides de manera que pugui construir o reconstruir molts quilòmetres en una única vida.

No hi ha ningú que pugui construir el vostre camí, ja que es tracta d'un procés individual i que, amb l'Era Acuariana, que és una era d'acció grupal, es torna més fàcil.

En els grups tots s'ajuden mútuament i l'experiència grupal facilita que cadascú s'auto vigili perquè cal estar sempre atent, com també cal estar sempre estudiant, practicant, tenint cura de l'expansió de la ment, del sentiment, de la consciència, de les virtuts, de les qualitats per arribar a dalt de la muntanya.

L'ànima trilla un camí per arribar a la part alta de la seva muntanya, on rebrà un nou Sol místic, una Nova Llum que la il·luminarà. (Mestre Saint Germain)

Avui, gran part de la humanitat va perdre la consciència d'aquest camí intern, el Camí de la Llum, tot i que en totes les parts del món es parla molt sobre aquest camí.

Infeliçment, hi ha una manca de consciència que és l'ànima que constuye aquest camí, òbviament amb la col·laboració de la seva personalitat, amb l'ajuda d'altres ànimes, d'altres personalitats, però és l'ànima de tapar els forats, construir ponts. Aquest progrés en el camí tamb es diu evoluci!

Però, que és l'evolució?

No sms que la construcci d'aquest camí ascendent!

D'ah, una ànima abans de reencarnar ja ve programada, si es es pot dir, per netejar una part del camí, tapar forats en una altra part i intentar construir una altra banda, ja que l'objectiu és d'avançar, això és el que és l'evolució.

Per tant, el Camí de la Llum, neix al cor de cadascú, perquè és la única manera de construir i no desviar-se del camí i permetent que l'ànima, a través del xacra card aco dirigeixi la vida, una vegada que ella pugui donar els seus energies, les seves forces, els seus instruments per continuar amb la construcci del seu camí.

Per tant, el camí és individual dins d'un camí grupal, perquè només cada ànima va viure les seves vides anteriors, i llavors totes les ànimes posseeixen moltes conquestes per donar en benefici de totes les altres ànimes. (Mestre Saint Germain)

El camí és imparell perquè cada ànima el construeix dins de les característiques del Raig de la seva Alm a, dels raigs que les personalitats van tenir, de les experiències que van tenir, de les seves obres, accions i treballs realitzats al servei dels seus semblants i de la humanitat, vida després de vida.

Però les personalitats són educades per seguir els camins que siguin més interessants per a elles i que, generalment, són els camins dels desitjos, dels vicis, en els quals s'agafen les coses materials, perdent la consciència que posseeixen un ànima, que hi ha per raó d'ella i no en funció de conquerir nicament béns materials per al seu plaer. No hi ha cap mal en el fet de conquerir béns materials si es tornen instruments per a la construcci del camí interior, el camí de l'ànima.

Qu és el que tota ànima anhela?

Connectar-se amb les fonts de saviesa, les fonts d'energia i als treballs grupals amb altres ànimes, perquè així tant pot ser auxiliada com pot auxiliar. En el grup tindrà més força i tots es ajudessin mútuament, tots s'auto vigilaran perquè les falles i els errors no siguin dramàtics a punt d'impedir l'evolució d'altres ànimes i, al mateix temps, crear obstacles en el propi camí.

L'Era Acuariana està portant allò que en altres eres passades va existir, la consciència de la importància del Camí. Molts pobles antics es preocupaven amb la vida post-morte pel que sabien de la importància del Camí; d'aquí, feien el màxim que podien en cada encarnació per completar la parcel·la que havien de construir durant l'existència, de manera que poguessin prosseguir després de desencarnar.

D'aquesta manera, era important construir la vida terrenal, però també preparar-se per a la desencarnació a fi de signar una nova base que pogués servir per a la vida següent, de manera que es torni cap a una vida física amb condicions per a continuar la jornada de l'ànima.

Això era important, tots ajudaven perquè tots caminessin el més ràpid i de la manera més conscient possible; totes les experiències eren vàlides si portaran més energies, més forces, més experiències, més coneixements a cada un. Les tradicions antigues estaven basades en la construcció d'aquest camí, per tant, una de les preocupacions al reencarnar era que la nova personalitat trobés el camí que l'ànima ja venia seguint, perquè per a la personalitat això no és visible, en no tenir informació, ni consciència d'això.

En aquells pobles, l'educació en els primers vint-i-anys i mateix fins als vint anys estava donada per conscientizar al respecte del camí que cadascú ja venia construint, batia, i que en cada existència hauria de continuar. (Mestre Saint Germain)

Això era fonamental, per això els grans treballs en el món s'iniciaven a partir dels vint anys, ja que era el termini necessari perquè la nova personalitat no evolucionés tot just, sinó que també per conscientizarse que el camí que l'ànima i les seves altres personalitats van fer havia de continuar, perquè l'ànima és la posseïdora d'experiència de creació en el camí de la construcció.

En aquest període de temps, l'ànima passava a la personalitat part d'aquesta experiència perquè juntes visquessin la continuïtat d'aquesta construcció.

Quan parlem de Camí i en els mitjans espirituals i esotèrics es parla molt en ells que s'estan referint al camí que cada ànima està construint. No hi ha un camí fet per una altra ànima que pugui ser trillat per algú.

Qui s'aventura a batre el camí d'un altre, més tard o més d'hora haurà de recórrer el doble de quilòmetres per tornar al seu camí, perquè haurà de recomençar a partir d'on va parar. Llavors, és una il·lusió el que les religions ensenyen, ja que creen camins que multituds segueixen.

Potser, el camí d'una religió sigui un camí grupal que moltes ànimes segueixen, però per a la majoria no és el camí individual. Una gran part dels que segueixen els camins grupals troben en ells el seu camí individual també, però amb el temps conclou que està en el camí incorrecte.

Canal Espiritual, Missatge del Mestre Saint Germain: Henrique Rosa.

Autor: Patricia Gambetta, Redactora i Traductora a la Gran Família de hermandadblanca.org

Font: "Jornal de Ciències Esotèriques". A sabedoria Universal dóna Síntese. Henrique Rosa i Lourdes Rosa.

Article Següent