Tot i que la presència del magnesi en l'organisme sigui molt menys important que el calci i el fsfor (tot just 30 grams en un adult mitjà), les seves funcions són tan oms primordials. El magnesi és clau per a la correcta transmissió dels impulsos nerviosos, la feina dels msculos (especialment el mscul cardaco), la permeabilitat cel·lular, la producci de m s de 300 enzims, la replicaci de l'ADN i la neutralizacin de la excitaci cel·lular que provoquen les hormones de l'estrs. Del magnesi depèn el metabolisme dels macronutrients (greixos, sucres i protenes), i el bon funcionament de les cllules hepticas.
El 60% del magnesi corporal es troba en els ossos, des d'on pot alliberar-se en cas de necessitat. Quan ens veiem subjectes a situacions estressants, l'organisme va a les seves reserves de magnesi (dipositades en l'estructura òssia), transportant al flux sanguini. Després de complir la seva funció, calmant l'excitació cel·lular, el mineral és excretat del cos. Sense dubtes aquest drenatge es veu magnificat per la perllongada i quotidiana exposició a l'estrès.
En condicions normals podem reposar la pèrdua de magnesi amb una dieta basada en aliments integrals, però vet aquí que ens trobem amb serioses mancances en els aliments produïts industrialment i després refinats. Tot comença amb la seva absència en els sòls, per esgotament i per ser un dels minerals inhibits per la fertilització química a força de nitrogen. Hem vist que de sòls empobrits sorgeixen plantes i llavors proporcionalment mancats. A aquesta pèrdua hem d'afegir la que generen els processos de refinació. Es el retira del blat, en eliminar el germen i el segó per donar lloc a la farina blanca. També l'hi s'elimina en la sal, per evitar la formació de terrossos, donada la seva "molesta" capacitat d'absorbir humitat. Per la mateixa raó és descartat en la refinació del sucre blanc.
La manca de magnesi en l'organisme (molt comú en la nostra societat) genera variats trastorns nerviosos, dificultats de concentració, palpitacions, problemes d'evacuació, debilitat muscular, òssia i cartilaginosa i insuficiències renal i hepàtica. Per cert que és recomanable reposar la seva manca, a través del consum d'aliments ben dotats (germen de blat, llavors, sal marina integral, sucre mascabo, llavors, algues, etc), evitant aquells refinats (farina blanca, sucre blanca, sal refinada, etc.). Però quan estem en presència d'una manca crònica i d'antiga data, podem tirar mà temporalment a un recurs senzill, econòmic i efectiu: el clorur de magnesi (el mateix que es descarta en la refinació de la sal de taula). No oblidem que les formes alimentàries del magnesi són sempre preferibles a les sals, encara que sempre "alguna cosa és millor que res". Per conèixer detalls de l'ocupació del clorur de magnesi, vam recórrer al text del pare Chor, gran difusor de la seva utilització terapèutica.
Els problemes de la columna vertebral, nervi ciàtic, descalcificació, etc., tenen ara la cura perfecta, sense dolor, fàcil i barata, i al mateix temps resol les malalties per manca de magnesi en l'alimentació, inclusivament l'artritis.
Els explico el meu cas: estant gairebé paralític, 10 anys abans de començar el tractament (comptava amb 61 anys d'edat), sentia punxades agudes a la regió lumbar (a la columna vertebral). Els metges afirmaven que el meu mal era incurable; a aixecar-me del llit, cada matí sentia un fort dolor a la columna. Els metges deien que era causat pel nervi ciàtic que pressionava la tercera vèrtebra; aquest dolor es feia sentir també quan estava aturat, raó per la qual vaig haver de treballar la major part del temps assegut.
Hi va haver un any en què tot el cap assegut, menys la missa; tot era un turment i havia de suspendre els meus viatges a causa del dolor. Després d'algun temps, gairebé mig any, esperava trobar millora. Durant un estiu molt sec, vaig empitjorar més. Vaig començar llavors inclusivament a dir missa assegut. Llavors vaig tornar a la ciutat de Florianópolis, al Brasil, buscant un especialista que em atengués, prenent noves radiografies. Ara ja no era una sola vèrtebra, sinó que eren diverses les vèrtebres descalcificades.
Res era possible fer; les deu aplicacions d'ones curtes a la columna no van detenir el dolor. El dolor era tan intens que ni tan sols podia dormir estirat, romanent assegut al llit fins a gairebé caure de son. Així vaig descobrir que podia dormir enrotllat al llit en posició fetal, només això donava resultat. Llavors, desenganyat pels doctors, vaig apel·lar a DÉU: "Aquestes veient al teu criatura? i no et costa res donar-me una solució ".
Casualment vaig anar a una trobada jesuític a Puerto Alegre i el pare Juárez em va explicar que era fàcil la cura del meu problema: amb clorur de magnesi. Em va mostrar escrit en un llibre del pare PUIG, jesuïta espanyol, que l'havia descobert guarint a la seva mare, que en aquesta època es trobava en estat avançat de descalcificació. I de broma em va dir: "prenent aquesta sal (clorur de magnesi) només moriràs si et dones un tret al cap o per algun altre accident". Vaig començar a prendre una copeta al matí i una altra a la nit; així mateix vaig continuar dormint enrotllat al llit. Com als 20 dies vaig despertar estirat al llit sense sentir cap dolor, però si sentia dolor en caminar
Van passar 40 dies, quan finalment em vaig aixecar tot estranyat: "Serà que estic somiant?" Ja no sentia res de dolor i fins vaig aconseguir fer una passejada per la ciutat, recordant els 10 anys passats carregant amb aquell tremend dolor. Després de 10 dies, vaig caminar el dia sencer sentint un petit malestar; als 60 dies d'estar prenent la mateixa dosi, la cama adolorida estava igual, o millor, que l'altra. Als 3 mesos vaig sentir més flexibilitat i als 10 mesos aconseguia doblegar com un esportista
El magnesi arrenca el calci calcificat en els llocs indeguts i els col·loca sòlidament en els ossos i més encara, aconsegueix normalitzar el corrent sanguini, estabilitzant la pressió. El sistema nerviós queda totalment calmat, sentint major lucidesa. Les freqüents punxades al fetge van desaparèixer; la pròstata que havien dit els metges hauria de ser operada a la primera oportunitat, ja no m'incomoda. Però l'efecte més important és l'estat d'ànim, al punt que moltes persones em preguntaven: "Què està passant amb tu, estàs més jove?" I jo contesto: "És veritat, em va retornar l'alegria de viure". Per això em sento obligat a repartir aquesta solució que em va venir de Déu. Centenars de persones s'han curat d'aquests mals: columna, artritis, nervis, etc. Així que mana còpies d'aquest article a altres persones que ho puguin necessitar.
Mode de preparar-: Dissoldre en una gerra de vidre 30 grams de clorur de magnesi, en un litre d'aigua bullida, freda. Barrejar bé amb cullera de fusta. No utilitzar elements plàstics ni metàl·lics. És important que el clorur de magnesi l'adquireixi en grau farmacèutic, amb alguna marca que certifiqui la seva qualitat i mai en una bossa comú i sense nom, pels riscos que això representa. Es conserva sense cures especials en una ampolla de vidre.
Dosi recomanada: una copeta de licor, tenint en compte l'edat i els patiments:
Dels 40 als 55 anys: Mitjana dosi
Dels 56 als 70 anys: Una dosi al matí
Dels 71 en endavant: Una dosi al matí i una altra a la nit.
Important: Per a les persones que viuen a la ciutat, amb alimentació de baixa qualitat, amb productes enllaunats i abundants en químics, han de consumir una mica més (dosi doble); per a les persones del camp la dosi és menor.
Importància del clorur de magnesi: El magnesi produeix equilibri mineral, reanima els òrgans de les funcions vitals (glàndules), activa els ronyons per eliminar l'àcid úric; en l'artritis, descalcifica la membrana de les articulacions; ataca l'esclerosi calcificada, evitant infarts; purificant la sang, vitalitza el cervell; retorna i conserva la joventut fins avançada edat.
El magnesi és, de tots els minerals, el més indispensable, especialment després dels 40 anys, quan l'organisme comença a absorbir cada vegada menys magnesi de l'alimentació, provocant, vellesa i malalties. Per això ha de ser pres d'acord a l'edat.
El magnesi no crea hàbit. Una persona no aconseguirà escapar de tots els mals simplement per prendre magnesi, però al consumir farà que tot sigui més saludable.
El magnesi no és un remei, és un aliment sense cap contraindicació i compatible amb qualsevol medicament en simultani. Prendre-ho per a una malaltia determinada, equival a reordenar tot l'organisme, aconseguint, d'aquesta manera, una cura integral.
Principals aplicacions: Nodreix, disminueix l'esgotament intel·lectual, elastiza les artèries, cura l'artrosi, elimina l'atròfia muscular, posa remei el desequilibri mineral, modera els desordres digestius i intestinals, alleuja la fatiga, prevé problemes de pròstata, és laxant i tonificant.
Indicacions: Columna, nervi ciàtic, calcificació, sordesa per calcificació. Dosi: tres dosis (matí, tarda, nit). Un cop obtinguda la cura, abandonar la seva presa per evitar, en forma preventiva, el retorn de la malaltia.
Artritis: L'àcid úric es diposita en les articulacions del cos, especialment en els dits, que s'inflen; això és perquè els ronyons estan fallant per falta de magnesi (revisar els ronyons, per si de cas hi ha problemes majors). Dosi: una dosi al matí; si en 20 dies no sent millora, llavors prengui una dosi al matí i una altra a la nit. Després de curat, continuar amb la dosi preventiva (una dosi al matí).
Prstata: Un ancià ja no aconseguia orinar, a la vspera de l'operació li van donar 3 copetes i immediatament comen la millora; desprs d'una setmana estava totalment guarit sense necessitat de cirurgia. Hi ha casos en què la prstata torna a la seva total normalitat. Dosi: dues copetes al mat, dues a la tarda i dues a la nit. En aconseguir millora, prendre noms la dosi preventiva.
Xacres de la vellesa: Rigidesa, rampes, tremolors, artèries dures, prdua de memòria i falta d'activitat mental. Dosi: una dosi al mat, una a la tarda i una altra a la nit
Càncer: Tots tenim càncer en grau moderat; consisteix en algunes cllules malformades per causa d'algunes substàncies o per presència de partcules txicas. Aquestes cllules no són compatibles amb les cllules sanes. El magnesi aconsegueix combatre les cllules canceroses, vitalitzant les cllules sanes. Quan el càncer comença a estendre lentament, no causa dolor que ens posi alerta, fins que apareix el tumor. Quan la malaltia està molt avançada, el magnesi amb prou feines pot frenar una mica l'avanç del càncer, però ja no curar. El magnesi és un eficaç preventiu contra el càncer de les mames i de la matriu, així com en la prstata.
Article del Pare J. Chor, Professor de Fsica, Qumica i Biologia.
Informaci científica addicional brindada per l'Ing. Urbà Aguilar Miranda, mestra en ciències qumiques, sntesi i productes naturals, nomenat Investigador Nacional pel Govern de Mxic el 1987 i pioner del coneixement i divulgació de les bondats del clorur de magnesi en Mxic.
FONT: www.unmundodebrotes.com
