Marc Torra, explorador de savieses ancestrals de tradicions indígenes
"Les tradicions indígenes ens ensenyen resiliència"
Victor-M Amela, Ima Sanchís, Lluís Amiguet
Foto: Kim Manresa
Víctor - M. Amela
'Kuyas'
Fill de hippies primerencs, vegetarià (i creient en la reencarnació), Marc Torra porta anys viatjant pel planeta a llocs en els quals rastrejar (i recuperar) savieses ancestrals. Combinant-les amb avenços del present, somia amb implantar escoles de saviesa indígena que dirà Arbre Savi. És un tipus que posa a caminar els seus somnis i que porta en el seu sarró un mocador vermell (mastay) que estén per llançar els seus kuyas, peces de fusta amb què forma un mandala que li parla. Escriu i autoedita els seus llibres: Mastay, l'alquímia del retrobament; Kuyas, connecta amb el teu guia interior, i Anatomia inca de l'ànima (www.mastay.info).
Tinc 41 anys. Sóc d'Urús (Cerdanya) i visc a l'ecoaldea W-Tree (Austràlia). Sóc economista i consultor en energies renovables. Tinc una filla, Indra (6). ¿Política? Construir futur mirant al passat. ¿Creences? Espiritualitat sense religió: rescato sabers indígenes
Què és una ecovila?
Un llogaret ecològicament sostenible, en plena natura.
Amb llum elèctrica?
Tenim, gràcies a plaques fotovoltaiques que he instal·lat jo mateix: em dedico a això.
¿I tenen aigua calenta?
Sí, aigua de pluja que escalfo amb plaques fototèrmiques. I tinc molta llenya: estic al costat del bosc d'eucaliptus major del món.
¿I què menja?
Cultiu meu propi hort: bledes, espinacs, mongetes, tomàquets, cebes ... De tot!
I carn i peix?
Hi ha corrals d'ovelles, conills, vaques ... I hi ha cérvols, emús, wallabies, cangurs ...
Es mengen, els cangurs?
Vaig trobar un cangur atropellat, el vaig honrar, el despellejé i vaig fer una barbacoa per als meus veïns. Jo no vaig menjar, sóc vegetarià.
Quants veïns són al poble?
Catorze persones. A la vall, 85 persones. A 90 quilòmetres de la botiga més propera!
¿I viuen bé?
Som cercadors de resiliència. I estimem la natura. No necessitem més!
¿Resiliència?
L'oposat a la vulnerabilitat. És adaptar-te al mig, viure en harmonia amb el teu entorn.
Amb austeritat.
Amb frugalitat. Sense flagel·lar-se, eh ?, però evitant necessitats supèrflues. Jo visc amb 100 euros al mes a l'ecoaldea.
¿Només amb això?
Suficient. Només necessito diners per viatjar.
I com guanya els diners?
Treball en projectes de desenvolupament en països necessitats. Però és millor parlar de projectes de resiliència: el desenvolupament enganya!
Per què el desenvolupament és enganyós?
A major desenvolupament, major vulnerabilitat. A més desenvolupament, més dependència, i qualsevol revés et col·lapsa: està succeint en les societats desenvolupades d'Occident!
No li diré que no.
Per això treballo en projectes de resiliència: preparo el futur mirant al passat.
Què és aprofitable del passat?
Fa 17 anys que exploro les cultures tradicionals indígenes del planeta per rescatar la seva saviesa ancestral i aplicar-la.
Quins llocs ha explorat?
Colòmbia, Índia, Malàisia, Tailàndia, illes del Pacífic (Fiji, Kiribati, Niue ...), Mesoamérica ... A l'illa de Niue, un país de 1.400 habitants, comprendre l'absurd de portar-hi models occidentals.
Quin lloc li ha ensenyat més?
El meu cor acabarà en els Andes. Allà descobreixo i canalitzo coneixements fascinants ...
Comparteixi'ls.
Les kuyas del mastay, sistema de lectura còsmica, em diuen que sortim d'un cicle de 500 anys, marcat pel foc (Occident), i entrem en 500 anys marcats per la terra. L'hora de les cultures indígenes!
Té a veure amb la profecia maia?
Diversos calendaris coincideixen que ara estem canviant el somni de consens.
¿Somni de consens?
Segons els aborígens australians, la realitat és una projecció de la consciència: la somiem. I ara canviem de son!
Sí? Per quant de temps?
Venim d'un cicle de 5.000 anys en què els tres pilars han estat la roda, l'escriptura i els diners. I ara entrem en altres 5.000 anys, amb altres tres pilars.
Què pilars?
Relacions en xarxa, consciència planetària i reciprocitat (ayni: intercanvi).
Això sona molt hippy ...
Em vaig criar en una comuna hippy a Estanyol: el meu pare va publicar un anunci en Ajoblanco el 1975 demanant que vingués gent a viure ...
¿I què tal?
Es apalancaban, ningú feia res, ningú prenia decisions ... Hi havia per allà un sac de farina, i amb set anys jo vaig haver de espavilar i em feia les meves creps al foc per poder menjar alguna cosa ...
Vaya.
¡Vaig aprendre a espavilar-me! El dono per ben empleat: allò era un primer intent generacional. D'això vaig aprendre que és important organitzar-se i prendre decisions per consens, ¡com fem ara a l'ecoaldea!
¿I què opinen avui els seus pares?
Ells eren de bones famílies que es van arruïnar: això va ser una bendicin per m! Gràcies a la seva ruïna vaig haver de espavilar, buscar-me la vida, preparar-me, viatjar Qu bé!
Deme una bona notícia suggerida per aquestes kuyas andines que maneja.
S per les kuyas que Catalunya és volcny que Castella és vapor, per s tamb que aquesta diversitat pot harmonitzar. I això és l'interessant, no la uniformitat!
Això li diuen les kuyas?
S: ara vaig a pujar a Montserrat -que correspon al chakra del perineu de la península Ibrica- per propiciar-amb les kuyas.
Perineo, ha dit?
S: molta energia latent, primordial!
I a escala mundial hi ha alguna nova?
Hi ha molta energia treballant a favor de conflicte, d'una guerra, però sortejant aquesta inèrcia vella podem caminar cap a un retrobament harmnic gràcies a les diverses sabiduras ancestrals del planeta.
Compra els seus llibres a Amazon.es:
Mastay: l'alquímia del retrobament: 1
Kuyas
Llegir més: http://www.lavanguardia.com/lacontra/20130104/54358569814/la-contra-marc-torra.html#ixzz2Hq8qxkia
Segueix-nos a: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia
