Què és meditar? Reflexions sobre meditació:

Meditar suposa mantenir una atenció conscient i plena del moment present. La seva pràctica facilita el complet desenvolupament d'aquesta capacitat natural en l'individu. *** La meditació és un estat de consciència de l'ésser que es caracteritza per un estat de no lluita, on tot conflicte es troba absent. Quan el conflicte apareix deixa immediatament de dir-conflicte si realment hi ha meditació, i es converteix en un objecte més d'observació, que s'acull sense identificar-nos amb ell, sense atorgar-li identitat. *** A major identificació amb els pensaments més força de la identificació amb l'ego, a menor identificació amb els pensaments menor identificació amb l'ego i, per tant, disminueix la recurrència de l'aparició dels pensaments, en disminuir la seva força o importància . En la meditació hi ha menor identificació amb l'ego i amb els seus pensaments, s'estableix una observació sense judicis, sense afecció al pensament que apareix, i d'aquesta manera els pensaments repetitius i egoicos, que són la font de tot conflicte, es dissipen, perquè s'han debilitat, igual que la identificació amb l'ego. La ment i l'ego volen controlar, d'aquí el patiment davant la impossibilitat de controlar la vida. *** Voler controlar equival a tensió, deixar de controlar equival a relaxació. I llavors tot flueix. Sense conflicte. Sense lluita. Flueix perquè és l'única manera natural i veritable de ser, la resta només són il·lusions, afeccions, falses identificacions. En deixar lliure l'ego de la seva necessitat de controlar floreix l'ésser, que s'expressa en l'espontani, en la consciència plena de ser. I això és meditació. Deixar que la vida sigui. En la més pura innocència. Només relaxar-se. I llavors tot parla per si mateix, sense paraules. En la més autèntica comprensió. Aquella que no jutja, aquella que contempla tal qual aquest instant. ***

La meditació ens retorna a un estat de presència silenciosa i atenta, de calma i quietud mental capaç de situar-nos en l'ara.

És, per tant, meditar, tornar a un estat natural del nostre ser, un ésser serè, que aprèn a mirar des d'una visió d'observador, sense judicis, que li permet mantenir-se en un centre assossegat, sense ser pertorbat pels habituals pensaments i emocions que sorgeixen en el dia a dia.

No vol dir que aquests desapareguin, però sí canvia la nostra relació amb ells, amb els pensaments, amb les emocions, sent capaços de situar-nos en una visió de testimoni, equànime i conscient, que ens permeti integrar sense enjudiciar, acollir sense lluitar. Ser amb tot, sense conflicte, sense tensions ... Des de la pau veritable que som.

*** Meditar és l'art de ser aquí i ara, l'art que l'atenció es posi i habiti en el moment present. Un art que -en la seva màxima expressió- no pot ser forçat: és natural, innocent, completament verge; com l'essència atemporal amb la qual tracta: l'ara.

Meditació guiada per la relaxació profunda

Troba una postura còmoda, preferiblement tombat. Comença fent una o dues respiracions profundes, omplint els pulmons d'aire i buidant per la boca allargant la exhalació, deixant anar tot l'aire.

Observa el teu cos, dels peus al cap i deixa que a poc a poc es vagi acomodant, estovant, permetent que tensions i càrregues es deixin anar com un nus que es va afluixant fàcilment, sense esforç.

El teu inhalació plena teu abdomen de calidesa i calma, i el teu exhalació buida, allibera i refusa ... Fes diverses exhalacions llargues, i troba un alleujament intern, que ve de dins, del teu centre, del cor ... Un alleujament que et permet afluixar, deixar anar, relaxar profundament.

Si apareix algun pensament deixa-ho passar, observa-ho, tingueu en compte, però permet que es dissipi, igual que un núvol que passa per tornar a restaurar l'esplendor del sol i la claredat del cel clar.

Abandona tot intent de controlar o fins i tot d'intentar relaxar-te. Simplement rendeix-te a aquest moment, deixa que la relaxació et inundi. Quan arronses i soltes, la relaxació arriba. Permet que la pau interna et envolti a través del ritme suau, lent, càlid de la teva respiració. No hi ha res a fer. Deixa que sorgeixi l'espontani, la llibertat de ser sense que el jo vulgui fer-se càrrec de la situació.

Deixa anar, exhala, abandona't a aquest moment. Una profunda relaxació apareix cada vegada amb més intensitat. Una relaxació desbordant, que entra per cara porus de la teva pell, com una llum tènue i lleugera. Quan més gaudeixis d'aquest moment tal com és, sense esperar res en concret, més gran serà la calma.

Deixa't portar per aquesta calma natural, com el teu respirar, que apareix i es va sol, sense esforç, melòdicament. Contempla aquesta calma que ja està en tu, acariciant el teu esperit, desvetllant la teva pau interior, il·limitada. Gaudeix d'aquest moment renovador, d'aquesta descans alliberador que t'envolta, plàcidament.

per José Manuel Martínez Sánchez www.prana.es