Acords simfònics per a una persona sana, música sense harmonia per a un malalt de càncer. Un grup d'experts de la 'Harvard Medical School' ha creat un programa que, partint de l'expressió dels gens i les proteïnes, obté composicions musicals que posen en evidència si l'organisme del pacient pateix algun trastorn. Els desacordes indiquen malaltia.
No és casualitat que els tres principals responsables del projecte -Gil Alterovitz, Sophia Yuditskaya i Marc Ramoni-, procedents de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT), siguin amants de la música. El saxo, el piano i els balls de saló han motivat aquesta unió entre Ciència i melodia.
Va trobar la connexió fijndome en un anestesista d'un quirfano. Sonaven diferents alarmes [] que comportaven sons descordinados. I durant les llargues hores de operació tamb es o de fons la música de la ràdio. Aquests elements junts em van donar la idea, explica a elmundo.es Gil Alterovitz, principal signant del treball aparegut a Technology Review, la revista del MIT.
El programa matemàtic desenvolupat durant anys per aquests científics es basa en la sincrona que hi ha entre algunes senyals fisiolgiques. Com en un cotxe, un engranatge treballa amb altres per controlar, per exemple, la direcci assistida. De manera similar, hi ha moltes correlacions entre les variables fisiolgiques. Si la freqüència cardíaca sms elevada, com a resposta altres variables es movern al ritme, explica Alterovitz, en declaracions recollides per l'esmentada publicaci.
Tal com explica aquest doctor de la divisió de Ciències Sanitàries i Tecnologia del MIT, cada gen és una dimensi. Per això, 10.000 gens tenen 10.000 dimensions. Utilitzant una compressi matemtica, és possible representar un gran grup de gens a partir d'un menor nombre de dimensions.
La seva experiència amb el càncer de còlon
Això és precisament el que van fer amb el càncer de còlon. Partint d'un treball que analitzava l'expressi de les protenes en els pacients amb aquest tumor, els experts van comprimir les dimensions de 3.142 gens, relacionats amb aquesta malaltia, en quatre combinacions lineals o dimensions.
Van ser suficients per representar virtualment tota la variabilitat de les dades, comenta Alterovitz, molt interessat en apropar l'enginyeria i la medicina. I afegeix: Cada combinaci lineal és una dimensi diferent d'aquests ms de 3.000 gens. Als grups un, dos, tres i quatre els assignem una nota diferent.
En ajuntar les notes, depenent de l'expressi gentica, la peça musical resultant ser harmnica o descordinada: En tocar 3 oms notes al mateix temps vam obtenir acords que van donar lloc a una melodia. Usant la teoria musical de Pitàgores, vam veure que el normal és harmònic i les desviacions, com la malaltia, sonen inharmòniques ".
A més de endinsar-se en el coneixement del càncer, els seus creadors pretenen aplicar aquest programa per estudiar els xoc i les malalties inflamatòries així com alguns processos biològics, com el del llevat.
FONT: http: //www.elmundo.es/elmundosalud/2008/07/28/tecnologiamedica/1217266377.html
