Missatge de Crist: Ensenyament sobre la sacralització de la Matèria per l'Esperit de Crist

Jo sóc Crist: els meus éssers estimats, vinc com vaig recordar per completar els ensenyaments que he començat amb vostès. Vinc a parlar-los sobre el sagrat que és la matèria per mitjà de l'Esperit.

Estic al mateix temps en una forma paral·lela i paradoxal, perquè pel que sóc no pretenc viure on no estic present, però al mateix temps sóc el que li dóna a la matèria ser present en l'Esperit, a l'atribuir-li un caràcter sagrat. Per tant, sóc al mateix temps el principi que anima aquest propòsit per restaurar-ho en l'esperit, i estic en l'esperit que no necessita cap argument.

Sóc el que no té principi ni fi, perquè l'Esperit és sublim i etern

L'ésser humà gaudeix de la comunió amb mi a través de l'esperit. I al mateix temps sóc el que dóna naixement al que mai ha nascut, però que desitja ser contemplat en un joc de miralls infinits que li permeti descobrir-se a si mateix, cada vegada més, quan es reflecteix en les seves innombrables i extraordinàries facetes.

Sóc el principi que governa i anima el que de fet no necessita cap govern i aquesta és precisament la vida, abans d'intervenir. Sóc aquest principi que apunta només a despertar la resurrecció del que ja és, i que juga a oblidar per perdre millor en aquest lluent abisme de les aparences de l'un. I després, emergint de l'abisme d'aquest oblit infinit, opero la maniobra que condueix al Pare, perquè d'ella depèn el 'despertar'. L'únic que funciona és que un fil prim i inalterable, et retorni d'on t'havies desmaiat. Aquesta pesca miraculosa no és més que una boca que s'obre per permetre l'arribada, en la seva gola, de l'ham de la seva ànima, dient-li que és hora de sortir de l'aigua baixa on juga a nedar per reviure les aigües clares d'aquest ésser immaculada.

És un ésser lliure de tasques que pot entrar-hi. Per tant, no hi ha lloc per a ningú que s'hagi rentat en els banys d'aigües lustrals que vénen a preparar-lo. Així és el peix que va pescar a través d'aquest fil: té el seu propi ham en la seva ànima, i com a esquer només el que escanya el seu desig d'obrir aquesta boca amb gana, assedegat de l'aigua de la qual no es pot nodrir, perquè es banya sense si més no descobrir-ho.

Així és el pescador, tot sol es pesca ell mateix. El peix que vol enverina la seva ànima perquè la pesca l'atreu on la boca és massa estreta i la gola massa estreta per la cobdícia del que vol ser; capturat, posseït per la por de veure-ho escapar. Després, aquest pescador s'afanya i va a aquest lloc on no pot sortir a la superfície més enllà del seu propi error, com es reflecteix en el mirall de la superfície de l'aigua.

No hi ha res a enganxar amb una canya de pescar, si la canya de pescar es basa en una cosa diferent a la seva pròpia justícia. Perquè aquesta canya es converteixi en el bastó d'un pelegrí que camina, que només es recolza en l'eix de la seva caminada; ha de ser flexible i rígid alhora; el pal que evita els més petits errors, perquè en el seu abillament està el fil que es remunta a mi. En aquestes línies reposa una humil orientació que mostra que un peix així, únicament està atrapat on no hi ha esquer. Perquè el desig evita que el ganxo giri perquè s'aturi on es veu el fil, i on la filiació es fa evident, estirant el rodet on el peix balla. Hi ha pesca miraculosa només per a qui creu que s'ha de posar un ham amb els dits, al final d'aquest fil que el peix no veu. El ganxo ja hi és i ell està esperant la seva hora. No es veu el filferro per no interferir amb aquest nedador.

I que la canya sigui recta depèn de l'ardor ab que el peix aspira a traçar el fil de la seva història, que ell mateix es va deixar desxifrar per poder oblidar que simplement pot girar en la línia d'aquest fil.

La matèria és sagrada perquè ja està teixida amb aquests fils entrellaçats sense adonar-se'n i teixeix patrons que són dirigits per la bellesa del que no es pot veure. Aquest material està brodat de moltes maneres, perquè s'adapta sense res per evitar que aconsegueixi el que vol aconseguir.

Ella teixeix sense una agulla o un pal i res pot venir a desviar el braç del seu ofici. Ella es burla del pescador, perquè no hi ha res a pescar que no estigui inclòs en els seus marcs daurats. La matèria és sobirana, perquè és en ella on s'imprimeixen els motius de les nostres vides. Ella ja és sagrada. I el ganxo obert obre l'ànima a l'Esperit que troba el fil d'Ariadna que li revela la increïble tela de la qual està teixida la seva història. La matèria és sagrada i l'Esperit trobat troba en la matèria el que ell mateix s'ha consagrat, adonant-se que el que ha passat és com un fil d'or que va brodar els motius d'un tresor que es reflecteix sense parar en un bell brocat.

El significat del sagrat pot ser revelat a qui dedica tot el fil de la seva història a participar en el brocat sense deixar-lo en ridculo. Per aquest cable pot ser hissat fins i tot, tot el que els mestres conviden a teixir. Perquè en aquest joc es crea entre els nascuts i els no nascuts, allò que realci la bellesa del tresor.

La matèria és sagrada i el Esperit est dedicat a ella, aquesta és la veritat per a aquells que la poden escoltar. Ella és el component principal dels cossos i és susceptible a tota classe de formes o canvis; es caracteritza per les seves propietats fisicoqumiques que són perceptibles per mitjà dels sentits. Jo sóc CRIST i els va ensenyar que l'obra divina és sagrada i que el fil que ve a revelar-la no és altre que el fil usat per teixir-. El Pare en crear l'home va fer la seva millor obra d'art. I com passa amb tot artista quan elabora una obra mestra, es queda sorprès, meravellat i admirat de la mateixa. Sóc CRIST i va entrellaçar aquesta ensenyament entre vosaltres per donar suport i glorificar la brillantor dels fils amb el que ests teixint.

Jo sóc CRIST i jo sóc el fil i el Fill que et porta de tornada al Pare. On l'esperit és rei i la matèria és reina. On no hi ha aquest mirall que separa la brillantor de la matèria de l'esperit; aquesta baixada no és més que una riallada on el cos que riu està fet dels trets de l'esperit, i se'ls dóna l'eternitat perquè tots dos juguin junts; sense enfonsar-se sota el pes dels seus fracassos; doncs Déu et mira com la millor de les seves meravelles.

Jo sóc CRIST i ensenyo que en l'amor tot és sagrat. I que redreçar després d'inclinar és en primer lloc redreçar aquesta simple veritat.

TRADUCTORA: Lurdes Sarmiento, redactora i traductora a la gran família de la Germandat Blanca

FONT: Canalitzat per Celia Fenn

URL original: http://www.terrenouvelle.ca/enseignement-sur-la-sacralisation-de-la-matiere-par-lesprit/