Missatge de Mare Mileila: "Demaneu per la salut del món". Canalitzat per Fernanda Abundes

  • 2017

Sempre es poden desxifrar, potser també descriure les circumstàncies que ocorren al planeta de diferents maneres. Les catàstrofes, alguns les anomenen com aprenentatges, altres diuen que són càstig, ningú castiga en aquest món! Alguns també consideren que és producte de l'oblit, altres també consideren que és passar comptes, altres més consideren que s'aprèn, altres diuen que és el que toca viure, però ... què passa amb això?

Hi ha petits detalls que a l'humà se li han oblidat ... Ningú pot atacar al seu mirall perquè llavors s'ataca així mateix, ningú pot oblidar ni ser indolent amb la mateixa raça humana perquè llavors està sent indolent amb si mateix. Quan algú té un conflicte busca la manera de solucionar-ho de totes les maneres possibles; però quan altres tenen un conflicte llavors es pensa: "els altres pateixen, que mal per ells" i no s'adonen que al final, són més del mateix.

Quan una gota del mar s'evapora no és la mateixa quantitat al mar per més que se segueixi veient igual; res torna a ser igual quan alguna cosa ja no hi és. En aquest sentit, quan la humanitat es destrueix a si mateixa no pot ser igual i molt menys està complint el principi d'ordre i equilibri; llavors s'han de buscar situacions perquè s'equilibrin altres. És la millor manera per a, en aquest sentit, anivellar la balança.

Tot el que passa vostès ho saben, ho viuen, ho observen, però tampoc està llunyà a la seva realitat, al voltant de vostès tenen una infinitat de conflictes, de caràcter social, de caràcter natural i també poden observar que són completament individuals i són completament indolents al que passa.

Com ser llavors diferent i no caure en el sentit de "només sóc jo en un món on tots pateixen"?

El sofriment, efectivament no es pot sentir com a tal quan està en la distància, però si s'observa, també es pot entendre en aquest sentit.

Demaneu per l'equilibri dels humans, demanin per la salut dels humans. En salut i humans no hi ha un concepte negatiu, no obstant en felicitat, perquè si demanem ara felicitat per al món, la felicitat és summament individual, per uns està resultant el que ara observen i és completament oposat per a altres.

Així que demanin per la salut del món, demanin també per l'equilibri del món, que s'equilibri la natura amb la part humana. Vénen grans depuracions d'humans, un nombre important d'éssers tornen a casa, ho estan veient però no per producte social sinó per producte de la natura. Que s'equilibri amb naturalesa el que aviat s'aproxima, és un principi també per regular certes qüestions.

Ja saben el que passa, siguin comunicadors d'esperança, imaginin el que necessiten totes aquells éssers que en aquest moment pateixen allò que no mereixen viure, que tot i que és un acord, és complex per a la ment humana poder-ho solucionar.

Recordin que a través de la intenció es poden manifestar i transformar grans situacions i generar una meravellosa realitat.

Seguiré treballant amb tots vostès ...

Fins un altre instant i recordin que l'instant no es pot quantificar, per tant sense observar en quin moment de la realitat per sempre aquí gaudint l'eternitat.

Missatge canalitzat per Fernanda Abundes (Pobla, Mèxic. 6 abril 2017) ( )

Publicat per Geni Castell, redactora de la gran família de la hermandadblanca.org

Article Següent