Missatge de Maria: "La guerra de l'emoció no és amb l'exterior, és interna". Canalitzat per Fernanda Abundes

  • 2017

Molt honrada de compartir ...

Ell, -Jesús- parla de bondat, Ell diu que la bondat llavors, sortirà a la llum i podrà il·luminar tot el que en el camí semblava impossible.

Hi ha ferides que curar en l'ahir, hi ha ferides també que s'han d'entendre i reconèixer, les ferides del temps, les ferides dels éssers, les ferides de nosaltres mateixos.

No podem combatre contra els éssers, hem de lluitar contra nosaltres, contra la por, contra la desolanza, contra aquella lluita que ha estat absurda, que considerem que és contra el món i contra el temps.

Elles, una energia femenina, una energia vital; ells, energia masculina, energia vital, tots dos tenen la vitalitat en la definició. Complementar-no és la necessitat final de l'ésser i de l'amor, poden existir ells i poden existir elles complementant-se en l'amor. És difícil en la ment entendre que aquell amor no té cap classificació possible perquè no es classifica només es viu, existeix i existirà.

Però, què ha passat amb l'energia femenina de l'existència humana?, Ha lluitat contra ells quan la missió de vida no era lluitar contra ells era lluitar contra si mateixes, no havien de demostrar-li al món res, havien de demostrar-se a si mateixes, perquè són diferents, perquè en aquesta diferència radicava l'essència del meravellós, perquè si hagués estat necessari que tots fossin iguals o tots serien ells o totes serien elles o tots serien la meitat de tots dos, però tan era necessari que existís una polaritat i una altra, que així existeix. No pot existir la humanitat sense una polaritat, no pot existir l'energia sense polaritat; entenent a la polaritat com a energia i no com ell i ella.

Però si ella ja era ella, havia d'entendre que la fortalesa no estava en les paraules fortes sinó en la suavitat del que ella representava, si volien ells continuar no havien de seguir dient que eren més que elles, simplement seguir demostrant el que ja havien demostrat, no per elles, per ells mateixos. Aquesta mateixa lluita és amb les emocions de la ment, aquestes ferides que cal curar.

La lluita no està en reconèixer a aquells que ens han fet mal, a aquells que ens han fet forts, calia reconèixer en nosaltres que la lluita no era amb ells era amb nosaltres. Era amb nosaltres el reconèixer que hem donat el temps al que no era important, que hem donat el temps a patir amb els que no eren importants i no perquè no fossin importants en la vida, perquè tot l'ésser humà és valuós i important; però no era l'aprenentatge de la ment per dir que si els alliberem ens alliberàvem a nosaltres. Calia alliberar-se a si mateix per llavors creure que mai lliguem a ningú a les nostres emocions i que ningú era culpable del que sentíem. La tristesa i l'enuig eren producte de la percepció de la ment, moltes vegades penetrava en l'ànima i s'intoxicaven la vida; però la lluita no era amb ells era amb nosaltres. Calia curar en el més profund; trobar la por, trobar aquest interès per sempre situar en algú, situar en alguna cosa, la desgràcia que habitava en la nostra vida.

Què calia reconèixer? que estava en nosaltres, que si hi havia una guerra per la qual combatre era contra els nostres temors i, que si hi havia una lluita més forta, no era contra ells, no era per demostrar i ells, elles, circumstàncies, moments, no eren els importants, ho érem nosaltres.

S'ha perdut tant de temps en tractar de definir al moment, s'ha tractat de perdonar els éssers tantes vegades que no han arribat a l'essència del perdó, han intentat trobar des d'on ve i cap a on va el que s'ubiquen a altres, que no han pogut alliberar-se així mateixos, han tractat de trobar en les emocions un al·licient diferent a la veritable essència de l'emoció que estava en vosaltres. Si aquest arbre de sobte no els ha deixat veure més enllà, és perquè vostès van plantar la llavor i vostès dia a dia li van donar de beure perquè fos aquest tronc tan fort que no els permet continuar perquè al moment de donar el primer pas es topen amb la seva realitat que no han volgut deixar anar.

La guerra de l'emoció no és amb l'exterior, és interna i reconèixer que tot el que són i no són és per vostès, és encara més difícil.

No calia alliberar i perdonar calia perdonar. Cal curar des de dins i llavors el de fora és només un camí clar per ser i existir, on no hi ha obstacles a ser, en on no hi ha obstacles a la persona, en on no hi ha obstacles en temps, en circumstàncies, simplement un camí ampli per caminar per caminar i existir.

No ets per qui estigui al costat, no ets pel que et defineix, ets pel que tu et defineixes. No ets pel temps que has viscut en el sofriment esperant que tots reconeguin aquesta valentia de patir. No és valent el que pateix és covard aquell que ha acceptat aquesta dissort. És valent el qual reconeix que si ha arribat aquí en el seu sofriment és perquè ho va permetre. És valent el que sap que el que està al seu costat és valuós, però és molt valuós ell mateix per encara continuar al seu costat i que si de sobte ja no hi seran, és encara més valent per seguir i caminar sol. Se li ha donat tanta importància al que envolta i està al costat, que s'han oblidat d'importar-se a si mateixos.

El que e a banda és el temps, són les persones, són aquells éssers, són aquells moments i circumstàncies que no alliberen i que no volen deixar anar perquè si les deixessin anar no seran vostès; però en vosaltres hi ha un significat més profund que el que creuen que avui els defineix. Si s'alliberen tindran ales per volar, tindran peus necessaris per al pes del sòl i que aquest sigui tan ampli i tan concret tan precís que ho dur a aquest lloc necessari.

Alliberin i no competeixin, no demostrin el que són i no són, al final és perquè vostès ho han permès. Elles no han de lluitar contra ells, és amb si mateixes. No han de demostrar-li res a la vida ni al món, demustrenlo a si mateixos perquè dins de vosaltres hi ha un univers, un món, una existència que ja prou feina és demostrrselo a si mateix com per a n demostrrselo al món.

Jo em demostro dia a dia que puc i Sóc vostès ho faran? lluitin amb vostès, per vostès i per a vostès, tot el dems pot ser passatger però l'existència rau en aquell que la pensa.

En la infinitat de l'existència compartint l'Ésser.

Missatge canalitzat per Fernanda Abundes ( ) (Pobla, Mxic. 24 agost 2017)

Publicat per Geni Castell, redactora de la gran família de la hermandadblanca.org

Article Següent