Canalitzat per Linda Dillon
Gandhi Ji
Salutacions, JO SÓC Gandhi Ji. És un honor per a mi parlar amb vostès, amics meus. En un altre moment hagués dit els meus compatriotes, però ara els dic, els meus compatriotes planetaris, o com es diuen a vostès mateixos en aquests dies, gaianos .... és un terme molt bo.
Avui vinc a ensenyar-ia caminar amb vostès.
És moment que els que realment creuen en la llibertat i en la independència es mantinguin clars i reclamin la seva llibertat i independència. I sí, sé, per l'experiència d'un ancià, que això no sempre és fàcil.
Potser estiguin declarant la llibertat només per a si mateixos, de la seva família, o de les societats que pensen que han de tenir un cert comportament, o que pretenen que segueixin, rigorosament, les tradicions.
O pot ser que estiguin tractant d'alliberar-se al costat de milions de persones de les cadenes de la traïció, dels abusadors del poder.
Ara, permetin-me ser molt clar ... .Quan dic abusadors del poder, no estic parlant en un codi misteriós, no estic parlant d'una manera que els faci pensar que han de revisar darrere de cada arbust i sota cada pedra, perquè aquí no és on jeu la conspiració de tota manera .... jeu en els cors de l'home, jeu en l'ànima esperant com un tigre per llançar-se sobre vosaltres i destruir-los.
La conspiració jeu al cor de l'home. No miris fora.
Aquesta és una forma en què els éssers humans es deixen manipular ... és per aquests tigres de paper i els tigres actuals i la gent que diu que són tigres però, de fet, quan se'ls desafia són simples gatets.
Ara ho sé perquè he caminat, i he caminat un llarg camí, i he caminat com a home, i he caminat amb alguns, i amb cap. Perquè al principi havia molts que no volien unir-se a mi ni tan sols reconèixer el que tenia per oferir. Perquè veuran, no tenia cap de les possessions que serveixen per oferir suborns.
Així que, al que em refereixo és a la llibertat d'esperit, la llibertat de resistència, de no ser coaccionat i de no permetre ser coaccionat de cap manera.
On hi ha tirania, cal identificar-la i resistir-se a ella.
A la nostra situació, i per primera vegada, van ser els britànics.
Realment creuen que hi va haver una conspiració massiva contra els britànics? No.
Realment creuen que el meu treball va resultar en l'evacuació britànica i el retorn de l'Índia a l'Índia? No, simplement ells es van cansar de continuar en un camí que era abusiu i autoritari i que no reconeixia la dignitat de cada persona, independentment de la seva casta o credo.
I es, se'n van anar. Se'n van anar i van mantenir la seva dignitat, el que, quan es treballa amb un adversari, és molt important mantenir la dignitat. D'aquesta manera, no han de continuar amb el seu rol d'abús o sentir que han d'estar a la defensiva per poder retirar-se.
Quan es treballa amb un adversari és important mantenir la dignitat.
Em vaig trencar el cor quan no vam poder trobar un punt en comú, un camí intermedi per als hindes i els musulmans. Fava molta violència i molt odi. I vern, parlo d'això perquè, entre totes les persones que van emigrar prop de quinze milions sempre hi va haver acusacions de bandolerisme, d'abús i violacin, d'assassins i de molts lladres.
Però la veritat és que eren individus i famílies, eren els nens petits i els nadons, les mares i les àvies, els pares i els fills intentant trobar un lloc en aquest planeta on fossin lliures, on estiguessin fora de perill, on poguessin perseguir, no solament les seves creences religioses, sinó tamb les seves somnis sense por a represàlies, sense por a la interferència.
Cada persona en aquest planeta té el dret donat per Déu a un lloc on pugui expressar la seva religi, i exercir el seu ofici, i protegir la seva família, i viure en felicitat, que se'ls permeti convertir els seus somnis en alguna forma de realitat i és diferent per a tothom.
No cal que resulti en vessament de sang.
No té per qu donar lloc a l'odi.
I la meva esperança és que desprs de setanta o vuitanta anys, la humanitat hagi après alguna cosa sobre el desig de ser lliure i sobre les formes compassives de aconseguir-ho.
Cada persona en aquest planeta té el dret donat per Déu a un lloc on pugui expressar la seva religi, i exercir el seu ofici, i protegir la seva família, i viure en felicitat.
Resstanse als quals els diuen que la llibertat no és possible, que no tenen un dret inalienable no com ho dicten els governs, sinó com ho dicta l'esperit humà.
Que no tenen la llibertat de perseguir el que saben que és just i el que saben que és correcte.
I en la justícia, la justícia està divinament orquestrada ... Jo era advocat, saben, i vaig exercir en molts, molts llocs ... no és la legalitat dels tribunals i els governants, és el coneixement de la justícia.
Així que els dic que sí, que practiquin la resistència. Però si practiquen la resistència en silenci, ningú sap al que s'estan resistint.
Així que, amics meus, és important parlar, per permetre que la veritat del seu cor sigui coneguda. Això és el que els demano, no només en la meditació, sinó en la vida quotidiana.
Tu ets el precursor del futur; jo no sóc més que un ancià que parla des del passat, però tinc aquesta perspectiva que vull compartir.
Aneu amb l'amor de Gandhi Ji.
Adéu.
Més sobre Gandhi: Màximes de Gandhi
Més missatges canalitzats
TRADUCTORA: Carolina, redactora de la gran família de la Germandat Blanca
FONT: Linda Dillon (2018) "Freedom: Stand And Claim It". http://counciloflove.com/2018/11/freedom-stand-and-claim-it/
