El misticisme es troba a la màgia de trobar-nos dia a dia amb el que som, pertanyem ...
Les ments s'han confós, han arribat a un punt on no saben que ruta prendre, han generat el que no necessiten, transformat el que requereixen ... generat, transformat i no hi ha res més.
Fratricidi en la ment dels éssers ¿que generen llavors? no voler-entre vosaltres i no voler-en la inclinació necessari d'entendre que els humans han de conviure amb els humans, amb la ment dels humans.
Si una ment no es considera humana, sinó es considera natural, està per sobre del que és materialment necessari per a l'enteniment de la ment.
Què és això llavors? ¿Què ha generat que no es disculpa amb absolutament cap situació?
El lliure albir és indiscutible en els éssers, hi ha la llibertat que cada ésser generi el que requereix, això és la màgia, això és el necessari.
El misticisme concret d'entendre el coneixement, la llibertat, però quan aquesta llibertat es va per un rumb que no té fonament, que no té iniciativa cap a un món millor, és llavors quan es genera la violència entre els éssers que no té cap justificació, encara amb el lliure albir, perquè perd la dimensió del que és humà, del possible, del que és capaç un ésser: el fratricidi.
¿Que es genera llavors quan existeix això?
Entendre en el món material el que és possiblement necessari però materialment cert, confon als éssers entre el que existeix; s'han acostumat a veure això, semblés una cosa normal entre els éssers ¿on s'ha generat això? no pertany al món màgic, el món màgic no és irreal és simplement fer el correcte entre el que l'ànima crida, el cos necessita però la ment sap que deu existir.
Si s'educa la ment a que tot el que passa i el que està passant ja és normal i que és necessari en cert punt per seguir generant consciència, no van a tenir un canvi, la violència mai serà necessària per seguir generant consciència.
Són violents amb la ment al censurar les idees, a censurar les filosofies, són violents amb l'ànima al no permetre que hi hagi la lliure difusió de les emocions, de la màgia, de l'existència, són violents amb els humans en comparar-se, a l'entendre que hi ha valors que hi ha per a cada un, quan en el món universal no existeix el materialment superior, únicament l'energia i l'energia no és superior a cap ésser, únicament es gaudeix en la freqüència pura de l'ànima, el dansar de les emocions, el dansar de les rialles de l'ànima quan es fa el correcte, quan es obertura a la vida veritablement terrenal en l'ànima.
La vida terrenal en l'ànima, és llavors, entendre que l'humà necessita ser humà per ser un ésser humà i l'ésser humà en la ment alliberar el que en la màgia del misticisme podrà generar, un concepte pur i un concepte necessari, quelcom intern, fascinant, que pugui llavors projectar el que és la filosofia de la vida, el dansar del dia a dia.
Les rialles són l'dansar dels conceptes positius, les llàgrimes són el dansar del que s'ha d'enfrontar i l'enuig és el dansar del que s'ha d'establir, com es va establir alguna cosa en l'enuig? A través d'entendre que no és necessari.
El misticisme i la màgia resulten de permetre-la llibertat a l'ànima d'entendre que només sent sensibles al que passa, podran generar un canvi.
I aquest misticisme, al mateix temps es transforma en la llibertat de la ment en explorar altres mons, altres capítols d'aquesta vida que prou s'ha gastat escrivint les mateixes pàgines en la mateixa circumstància, en la mateixa tessitura dels mateixos éssers, aquells que s'han acostumat i que per comoditat no s'atreveixen a veritablement explotar la llibertat, la qual se'ls ha estat lliurada per naturalesa.
Només sent natural, podran transformar el que veritablement estan esgotats de viure, alliberin l'ànima, alliberin la ment, alliberin les emocions. Lliure albir, cosa pura concret que els va ser entregat, un tresor primordial i en la perpetuïtat estava la seva existència, el entendre que havia de ser etern, però que això no era la justificació de les noves ments que no són humanes, que generen simplement descontrol a altres ments perquè estan considerant que tot allò que no està bé, és normal: la violència amb els propis éssers humans.
¿Que ha passat llavors amb la ment humana? s'han perdut en un món que no existeix, que han generat altres però que no és el seu món, si vostès segueixen acceptant més del mateix, generaran més d'això que no volen, generen del que fugen i estan atrapats en el que tracten d'oblidar.
Alliberin l'ànima, alliberin aquestes emocions i alliberin aquests records, l'alliberament és una situació tangible, en el moment en què vegin que en la mesura que es generen les iniciacions, es transforma el temps i el clar exemple que quan hi ha un conjunt d'iniciacions positives, en filosofies, en religions, en nous començaments simplement d'éssers que tracten de trobar un canvi, el temps transcorre més ràpid.
I el tangible és que vostès mateixos sentin que el temps no és el mateix, aquest s'accelera, semblés que es va entre les mans com aigua, ¿que passa? ¿Realment el temps està transcorrent més ràpid? aquest és l'efecte tangible de la iniciació, tot això es produeix a través de la iniciació tecnològica que han tingut, la iniciació a la part de descobrir un món fora d'aquest, que resulta també un món material, el món de l'univers, les exploracions humanes que han fet humans a altres mons, a un altre satèl·lits; és llavors quan tot aquest conjunt d'iniciacions de societats, d'economies de religions, de filosofies i aquesta constant transformació tecnològica que tenen, genera un cúmul d'energies que universalment es transforma, molecularment es revoluciona i genera aquesta idea que el temps transcorre més ràpid, l'efecte tangible del que observen.
Alliberin la ment, alliberin el prejudici, alliberin l'ànima, aquell que alliberi la seva ànima i li permeti volar trobar un món tan mgic, tan cansat, tan perdut de rumb, que farà alguna cosa i entendre que no ser violent amb ell mateix en aixafar les seves idees de llibertat i de canvi, no ser violent amb ell mateix, amb les seves emocions a reprimir constantment, no ser violent amb la seva ment intentandola comparar tot el temps.
La veritable essència dels lliures, és permetre volar an quan no hi hagi condicions, la veritable essència dels lliures, és permetre reran quan hi ha el silenci, la veritable essència dels lliures, és cridar tan forta encara que no tingui veu, aquell que és lliure vola i vola amb allò que considera les seves ales, encara que segueixi sent un humà, aquell que es considera lliure seguir dansant an quan no es pugui moure.
En la llibertat del seu camí.
Canalitzat per: Fernanda Abundes (21 de febrer de 2016, Pobla, Mexic)
Publicat per: Geni Castell
