Missatge del Mestre Ritzua: El reglament de la vida. Canalitzat per Fernanda Abundes

Agraït de l'anomenat i feliç d'estar entre vosaltres ...

Sembla que els savis arriben a l'últim sospir ... La saviesa sempre es pren amb l'últim sospir i pensaran: "llavors arriba massa tard a la realitat!"; aquella saviesa semblés que és tardana, camina enrere de nosaltres i mai la veiem de front.

Alguns savis després d'estudis i grans anàlisis, arribaran a la resposta que la saviesa sempre arriba després de la vida; fins i tot aquells que ja no estan es consideren més valuosos quan ja se'n van anar, quan es valora que la seva saviesa era això, saviesa i no simple vida.

¿I què hi ha de diferència entre la simple vida i la saviesa?

La saviesa moltes vegades es veu com una situació d'admiració mateixa tal, que només es pot veure amb l'absència i el silenci dels éssers. I per què admirar-la llavors, quan aquests mateixos no poden esbrinar ni saber que són savis ?; ¿Per què no dir-li als savis que són savis i no esperar que aquests ja no estiguin per dir, si era savi, si era bo, si era noble ?; ¿Per què esperar quan ja no t'escolten per dir tot allò que veritablement penses ?; Per què actuar quan ja s'han anat ?.

Els éssers no se'n van, simplement canvien la condició de la seva realitat però és bo que allò que pensen els humans, en el paper dels humans, aprofitin sempre qualsevol moment per dir-ho, per parlar allò que volen realment dir; per mai deixar d'actuar amb el que veritablement volen mostrar. Les emocions, els sentiments sempre els savis consideren que es guarden per a un millor moment però els veritables savis saben que el millor moment sempre és l'ara.

Moltes vegades els savis no actuen pel que busquen, per la qual cosa volen; perquè hi ha altres més que ho estan veient, però llavors, quin és el moment sinó és l'ara ?. No hi ha segon després del segon, no hi ha minut després del minut que es consideri millor. És bo considerar que la saviesa és part de la transparència dels éssers, és una situació única i al mateix temps es converteix en un tot, així que amb la relació dels mateixos es generaria un espai molt més concret, molt més tangible en aquells que vulguin projectar-lo.

El món de les idees és meravellós ... "viatjar" i d'aquí tenir la inspiració és agradable, però si aquesta inspiració no es comparteix i molt menys es propaga per tota la humanitat, seguirà existint en el món de les idees però no en el món dels humans. És bo considerar que tota aquella inspiració, que totes aquelles emocions, que totes aquelles experiències grates s'han de demostrar i sobretot, ser un reglament de la vida: Que tot allò que penso, es pugui projectar no només per a mi sinó per a la humanitat; aquest és el reglament de la vida dels savis. No només considerar i que no només quedi en vosaltres sinó que es pugui projectar. Com aquells que consideren savis, els van conèixer perquè ells es van atrevir a projectar; com aquell que parla del conèixer i del no conèixer, que coneix molt però també desconeix molt més; és un gran savi que s'atreveix a projectar. Hi ha molts savis més els quals es van donar a notar per això, per aprofitar l'experiència de la vida, l'experiència de la paraula.

El savis moltes vegades es consideren poc savis perquè s'equivoquen. S'equivoca aquell que guarda silenci, s'equivoca aquell que es menja les seves paraules, s'equivoca aquell que no vol mostrar tot el que ensimismo pot projectar i així mateix per a la humanitat.

La saviesa no és una situació assolible tampoc es mesura, per tant sempre es pot projectar i llavors els savis viuran com savis; ja són savis però no ho saben, esperen que sigui el coneixement qui els de el títol de la saviesa i la saviesa simplement és una qüestió d'existència, aquesta és la veritable regla de la vida ... Ser per a si, però ser per als altres, per a tot allò que s'ha de projectar. Si viuen en una situació tangible, tangible s'ha de mostrar; el so deu existir, el moviment ha d'estar, aquesta és la saviesa en aquesta situació, en aquesta regla de la humanitat, en allò que són, han de projectar.

No serveix de res pensar, si viuen en un món material sempre cal materialitzar-lo, que totes aquelles paraules retumben en la realitat, això és saviesa. La saviesa es mesura amb cada gra del rellotge de sorra, cau i cau i una vegada que es completa, torna al punt on els éssers veuen que el seu saviesa segueix passant davant d'ells i aquest és el temps de dir: sempre continuar baixant no hi ha un punt on quest s'acabi. Perquè an quan es pensi que el rellotge ja va acabar, es torna a voltejar i llavors és ah on la saviesa és infinita. És tan gran que no es pot quantificar en la ra humana i al mateix temps en ser tan gran s'ha d'aprofitar per depurar la part del projectar.

La transici adequada és en el moment en què els éssers saben que han fet tot allò que volen, que han volgut i que continuaran. La vida i la transici és això, en l'últim sospir de la saviesa humana se sap que ve un respir molt millor en la següent part de la vida. La vida és per parts, però és meravellós que sta primera part la visquin adequadament.

Sóc savi si vostès consideren que també ho són; seran savis quan considerin que hi ha molts altres ms. No hi ha saviesa nica, es viu tamb en una saviesa col·lectiva, sta mateixa que ha d'acabar amb les situacions que es consideren com la tirana dels éssers. La saviesa col·lectiva és la uni es que en la uni dels temps, el punt sempre de ser treballar.

Prenguin tot el millor del món de les idees, de tot allò que es projecta dels éssers humans. Cada moment projectin situacions, depurin tot allò que no és grat per a aquest gran món. Del món de les idees ve la inspiraci, hi ha la sabiduray regnen els éssers. As que és temps de que d'aquest gran món de les idees i que els éssers mateixos regnen, es generi la realitat per poder transformar aqu, al món material.

Agraït de l'anomenat i feliç d'estar entre vosaltres.

Missatge canalitzat per Fernanda Abundes ( ) (Pobla, Mèxic)

Publicat per Geni Castell, redactora de la gran família de la hermandadblanca.org