Estimats ...
Parlem de la por que paralitza els sentits, els teus sentits i no et deixa fluir amb la naturalitat i desimboltura com la d'un au en vol, com el riu en el seu llit, com en el matí seu despertar.
La por és tan inexistent i al mateix temps tan letal per la força que se li ha atorgat, és tan poderós i destructor, és més forta que la bomba creada pel mateix home i nascuda precisament per aquesta por. La por és el que és perquè l'home li ha donat aquesta força, perquè l'ha ponderat molt més que a qualsevol altre sentiment.
Vas per la vida sentint por i temor a tot, utilitzant-lo com un escut de protecció quan en realitat és un escut d'autodestrucció. Es té por de viure, por de no viure, por a trobar ja no trobar, por a saber i conèixer, por a l'amic i l'enemic, por a la vida ia la mort. Són una societat paralitzada per la por i no obstant això, la por no existeix, a la por se li va crear com a arma per aturar l'avanç dels éssers.
Ja n'hi ha prou de sentir por i d'utilitzar-lo com un recurs còmode per no avançar; viu i respira amb plenitud sabent que has vingut aquí a créixer, a experimentar, a trobar, a equivocar-te ia aprendre. Pren decisions, atreveix-te a avançar, a confiar en el teu ser interior que està amb tu per guiar-te i al qual només has d'escoltar, escoltar allò que el teu flames pressentiment, aquesta, aquesta és la veu de l'amor, lliure d'impureses, aquesta és la perfecció de Déu que es manifesta en tu.
Si allò que tu penses, que tu sents, si allò que tu escoltes com una veu interna no fa mal al teu ser ni al dels teus semblants, si empodera la teva ànima, si et permet respirar amb llibertat, això llavors, neix de la llum del pare que es manifesta en tu i aquí la por no existeix, no té cabuda, no té invitació, ni força, ni poder.
Així doncs, elimina la por de la teva vida i escolta al teu ser intern que és una espurna divina de Déu, que no s'equivoca, no obstaculitza, tampoc reclama i no destorba el camí, el teu camí, ni ho enfosqueix amb la por. La por no és amor, la por no és just, la por aniquila i Déu és l'antítesi de tot això.
Desperta i viu amb confiança, confia en l'amor de Déu, confia en la llum que il·lumina els camins i viu cada experiència com un aprenentatge per assolir l'evolució del teu ésser, a això has vingut, no et tanquis els camins, recorda que el teu mateix vas marcar el teu recorregut perquè sabies que era necessari recórrer per assolir l'esglaó més alt de la teva escala evolutiva. Es ferma i conseqüent i sobretot no infundas ni et infundas temor. Al teu costat sempre hi ha i seguiran havent éssers de llum disposats ajudar i protegir el teu camí perquè els teus passos siguin ferms i segurs.
La por no té cabuda en aquest món exterior si desitges emprendre el camí de l'alliberament. Deixa anar els grillons que et lliguen i que t'impedeixen avançar no només com a ésser humà sinó com a ésser còsmic d'aquesta creació; torna als teus inicis i deixa que regni la confiança i la pau interiors perquè des d'aquí puguis arribar allà.
Viu, somia, crea perquè tota creació des de la més ínfima i diminuta, fins a les més gloriosa i magnífica, van iniciar en un somni, en un sol pensament net i pur per ser viscut amb confiança i plenitud.
Trieu quin camí seguir: confiar o témer ... tu decideixes.
Jo Sóc Saint Germain
Publicat per Geni Castell redactora de la gran família de la hermandadblanca.org
