Missatge del Mestre Ritzua. La saviesa de l'emoció. Canalitzat per Fernanda Abundes

  • 2018

Agraït de l'anomenat i feliç d'estar aquí ...

Quan observo la vida començament a considerar que hi ha tantes definicions que puc fer d'ella ... quan estic alegre i considero que tot és perfecte i tot ha estat dissenyat per a mi; quan l'enuig arriba a la meva vida i considero també que hi ha situacions les quals estan per altres en l'existència, són inútils i innecessàries; quan la tristesa i la malenconia arriben a mi, considero que estic en el lloc equivocat, en el moment equivocat, amb els éssers equivocats i llavors és la ment la que dirigeix ​​el meu estat de vida i pitjor encara, em col · loca en una predisposició existencial cap a on moltes vegades no volgués trobar-me perquè em topo amb tot allò que poques vegades puc enfrontar i quan ho va enfrontar estic precisament amb la predisposició innecessària de saber que "sortiré derrotat al final", diguem que des de l'inici sé que és una batalla perduda no obstant, intento portar-la a terme.

I és que així passa amb els pensaments que no són necessaris en la nostra existència, semblés que ens agrada viure batalles on d'inici estem derrotats. No cal viure una batalla per aquell que és agosarat a la vida, no es necessita veure la realitat com un enfrontament constant, la continuïtat del nostre pensament dóna al final el resultat del que veritablement necessitem viure i constatar.

I què és allò que considerem com la continuïtat del pensament?

Diguem que totes aquelles idees que es gesten d'alguna cosa primigeni, d'alguna cosa petit com una emoció, desencadenen realment el que pot dir-se com una història de vida. Aquell que viu en la tristesa des de l'inici, absolutament tot el que generi serà amb la saviesa de la tristesa perquè efectivament que cada emoció té una pròpia saviesa i aquesta imprecació sàvia que resulta de poder complementar-la amb una infinitat de definicions genera que tot el que a ella arribi sigui de la mateixa naturalesa. No pot viure el savi sense saviesa ni l'intel·ligent sense intel·ligència ni la tristesa sense tristesa ni l'enuig sense l'enuig, diguem que els mateixos conceptes es defineixen amb allò que requereixen.

L'ésser que és feliç troba coses feliços a la vida i viu la seva saviesa amb felicitat, l'Ésser que és trist viu situacions de tristesa constantment perquè és allò que aclama, viu la vida amb el que es defineix i atreu tot allò que és.

Què és el que el savi genera constantment que atreu a la seva vida i és quan comença a generar allò mateix?

Que projecta a la mateixa realitat, és llavors quan el savi deu considerar que per viure amb tristesa no cal simplement repetir-la, cal aniquilar-la, per viure en la felicitat necessita repetir-la per llavors poder amb la continuïtat viure en aquesta realitat.

Les batalles moltes vegades no són necessàries viure-les però moltes vegades també la gosadia ens fa enfrontar-nos al nostre propi ego; el considerar que si nosaltres ens posem proves complexes serem éssers atrevits i llavors serem valents. Els valents no són aquells que busquen activitats amb complexitat summament elevades sinó són aquells que són astuts amb ells mateixos i fan la seva vida fàcil perquè la defineixen amb facilitat, intenten aturar-molt poc temps a analitzar a la tristesa i l'enuig i sobretot procuren romandre en aquells moments que els causen i provoquen felicitat. Els savis són selectius d'emocions i generen màgia en cadascuna d'elles, aquesta és la saviesa de l'emoció.

La saviesa de l'emoció de la felicitat és fer-la eterna, la saviesa de l'emoció de la tristesa és només saber què vol dir i no viure-la constantment, la saviesa de l'enuig és entendre que tot té una part del negatiu, que és necessària conèixer-la per entendre que hi ha un altre costat de tot allò que ens agrada i llavors romandre de la mateixa manera molt poc aquí. Un s'estaciona en aquella realitat que veritablement complementa la seva ànima i sobretot engrandeix tot allò que li causarà un benefici real positiu i veritable.

Llavors vostès ¿on estacionen seva atenció però sobretot al fet que li donen continuïtat?

Els savis a la felicitat, a la calma, a la confiança, només aquell que se sent savi podr dur a terme la vida d'una manera justa però sobretot benvola amb si mateix, sent únicament el que necessita ser i colocndose en la posició que necessita estar, vivint en l'estaci que necessita viure: la felicitat, la tranquil·litat, la calma Vostès en qu estaci est n vivint, cap a dnde van i qu estan abandonant? És bo abandonar la tristesa però saber que existeix, és bo abandonar l'enuig però saber que est ah presenti com un detractor moltes vegades de la ment.

La saviesa de l'emoció és per al savi que necessita considerar-la però quan sigui una emoció que realment no beneficia ni porta un resultat favorable llavors donin-li una ruta diferent a aquesta realitat.

A qu ruta estan dirigint la seva vida?

Agraït de l'anomenat i feliç d'estar aqu.

Missatge canalitzat per Fernanda Abundes ( ) Pobla, Mexic 7 de Des. De 2017

Publicat per Geni Castell, redactora de la gran família de la hermandadblanca.org

Article Següent