Missatge del Mestre Ritzua: La voluntat transformadora. Per Fernanda Abundes

  • 2016

Agraït de l'anomenat i feliç d'estar aqu

En les anotacions del savi sempre volia trobar el dia fabulós on podria ser feliç i en aquest dia volia trobar tot allò que considerava que havia perdut.

I és que els savis llavors, consideren al final dels temps que han perdut alguna cosa molt més important que tota la resta i això és el temps. Moltes vegades les expectatives es converteixen en allò que s'inverteix però que no es resol en el present. El futur no és tan necessari en la mesura que moltes vegades provoca que s'escapi el present, una cosa que és tangible. I no és tangible perquè es palpi amb les mans, simplement perquè hi ha just en el moment en què s'està pensant tot allò que se suposa que hauria d'existir en el demà.

El demà és una moneda a l'aire que pot caure de la manera precisa en què vostès com savis considerin que ha de caure, però el més important no és desxifrar de quin costat caurà la moneda, sempre entenent que del costat que caigui serà la manera exacta per poder continuar amb tot allò que mereixen. Tot allò que mereixen és tot allò que passa fins i tot quan de sobte es considera que són esdeveniments desafortunats o poc probables en la felicitat dels éssers, ocorren per ensenyar realment que les coses més complexes o fins i tot aquelles que semblés que no tenen una solució específica, són aquelles que precisament enforteixen les virtuts dels homes i dels savis. Aquells problemes en on vostès es troben a la desesperança, en la desolació d'una resposta més tangible i troben llavors que el temps segueix corrent i moltes vegades les respostes no arriben de la mateixa manera, trobaran també que per sobre de les definicions d'esperar i d'esperança, hi ha una cosa que es determina com la voluntat per transformar i aquesta voluntat transformadora no s'ubica en el passat i molt menys en el futur. Podríem dir llavors que en el passat es troben els pilars que resultaran prou forts per poder suportar tots aquells aprenentatges del futur, però aquest futur no es refereix al matí, sinó que es refereix a l'avui.

El futur i el passat estan continguts en un present, atès que vostès aprenen i continuen aprenent el que ja van aprendre i estan en l'espera d'això que és present que no és espera sinó realitat.

En la mesura que un viu el segon, llavors viu en l'eternitat del minut que es converteix en l'hora dels dies i els dies dels mesos, així com dels anys i en la gran història que representarà un savi. El temps és una cosa que avança i no torna a la vida d'un ésser humà però pot transformar-se en la consciència per poder determinar en quin moment vostès comencen veritablement a existir.

Alguns savis consideren que l'existència s'inicia quan llavors alcen a la vida que han arribat, alguns consideren que és un plor de lluita, un plor de força, la fortalesa d'haver arribat a aquest món sense saber res pel que sembla, amb tot allò que es pren com un futur en blanc, que podrà ser bo allò o que potser també podria resultar dolent. Es considera que arriben plorant com un crit d'alegria cap a la vida avisant a tots els altres que ha arribat el moment de començar; molts consideren que quan inicia la consciència sobre entendre allò que és bo i és dolent, llavors comença la vida. Però realment la vida comença quan alguna cosa acaba i quan alguna cosa acaba és una situació on el cicle es torna perfecte.

L'inici de la vida també representa la mort d'algunes realitats i no la mort en el sentit entès en allò que vostès consideren com mort del cos humà, perquè això només és una transformació de l'existència de l'ésser actual. La mort inicia i també acaba en el cicle perfecte dels éssers humans, quan alguna cosa acaba és perquè inicia una cosa molt més profund. La profunditat de totes aquelles circumstàncies que transcorren en la vida rau en que allò que vostès puguin viure, el trobin el significat necessari. I no necessari per a aquells que el defineixen en el seu exterior sinó en allò que en vosaltres va a raure la veritable història de la seva vida.

La saviesa és un concepte? ¿La saviesa és un do? la saviesa realment és un estat, una manera de vida, entendre-la des del moment en què cada ésser vulgui acceptar-la, la saviesa no es rep com a tal, només s'accepta, una característica que existeix, simplement brilla, les estrelles sempre pensen en què moment comencen a brillar? només són estrelles, sempre brillen; deixaran de brillar i l'ésser humà encara les seguirà veient brillar. És aquella figura del temps que és poc comprensible per als éssers humans però que no obstant això representa el dia a dia; quan vostès moltes vegades visualitzen alguna cosa com existent, ha acabat en altres temps, en altres mons. És llavors que el temps és relatiu però summament important per a entendre en la ment dels éssers humans que moment a moment hi ha el valor necessari per prendre consciència.

I és llavors quan vostès analitzaran en aquest moment si ja van arribar a la vida, si estan arribant o estan a punt de prendre la decisió d'arribar, amb consciència, cridant-li a l'univers que han arribat a començar una gran història, però sobretot amb la mort d'aquelles idees que de sobte endarrereixen el veritable sentit de viure.

La part de la vida resulta també un do i una qualitat, aprendre a viure la vida és una situació que resulta complexa per als intel·ligents però que és un veritable plaer per als savis. Delectar l'alba tant com gaudir que la nit ha arribat; i és que llavors no hi ha oposats simplement realitats que es complementen en el perfecte, no hi ha bons ni dolents, hi ha situacions amb punts de vista diferents, no hi ha factors ocults d'aquells que brillen, simplement situacions que poden lluir en el moment precís i és que llavors les estrelles gaudeixen la foscor tant com el sol gaudeix que la lluna hagi arribat i és que llavors tot allò que semblés oposat és el complement perfecte. Tal com vostès quan de sobte la tristesa ha tocat a la seva porta, vostès podran considerar que és el complement perfecte a la felicitat que ve aviat a la seva vida.

I en la realitat del temps gaudint del que avui és renéixer a la vida, aquí sempre ...

Agraït de l'anomenat i feliç de ser aquí.

Missatge canalitzat per Fernanda Abundes (Pobla, Mèxic)

Publicat per Geni Castell redactora de la hermandadblanca.org

Article Següent