En el silenci i en la calma dels sentits ens trobem Parlem de l'amor
Qu és l'amor? Tantes vegades corromput i mal entès, sent l'amor el ms pur i noble dels sentiments és el ms transgredit.
Qu és l'amor llavors? És una fusió del tot i del no-res és la emancipacinms integra i profunda que brolla del cor.
Sense amor no hi ha res, noms un buit callat i dolorós que destrueix les fibres ms sensibles de la creació. Vam néixer per estimar, per estimar tot allò que davant els nostres ulls es mostra, venim aqu a expandir l'amor i no obstant això, ho hem oblidat.
L'amor no és egosta i no obstant això es va per la vida satisfent egos, olvidndonos de la germanor, oblidant que sempre hem estat Un, que venim del mateix lloc buscant un objectiu comú per unir-nos amb el Tot.
I on hem quedat? En quin punt i moment d'aquesta història ens trobem? Quanta covardia; ens hem acovardit i ara per ara només busquem el benestar personal si és que se li pot dir benestar. ¿On ha quedat l'amor pel proïsme? el qual es va marcar com un propòsit inalienable d'aquest trànsit per la vida.
Per què costa mirar amb compassió, amb dolçor, amb respecte als nostres semblants? i entenent com a semblants a tots i cada un dels éssers que comparteixen el nostre temps i el nostre espai en aquesta Terra.
Absolutament tots som iguals tot i la marcada diferència de classes, absurdes classes que l'humà ha imposat. És cert que a alguns els toca viure unes experiències, mes no per això s'és diferent. Res et fa millor o pitjor persona més que la manifestació de l'amor i el respecte a aquest amor, és l'única condició capaç d'elevar a un ésser més que un altre.
No facis distincions de cap mena, ni per color, ni per sexe, ni per raça, al final tot són embolcalls per transitar aquest espai, al final només queda la llum que cadascú porta en el seu interior i sí, aquesta sí brilla amb més o menys intensitat d'acord al teu treball personal durant tota aquesta travessia mil·lenària.
Amate a tu mateix també, Respecta't perquè formes part d'un Tot que mereix ser cuidat i protegit amb la grandesa d'aquest Déu al qual tots pertanyem. Infinit és l'horitzó, infinit és el mar i l'espai i no distingeix éssers, ni races, a tots acullen per igual, així amb aquesta mateixa vehemència, amb aquesta veritat irrefutable, acull sense embuts, sense discriminació, sense prejudici a tot ser i comparteix l'amor que portes dins.
I tant se val si aquest ésser s'ha equivocat, si està perdut, si la insatisfacció del seu ésser l'ha portat a equivocar el camí, que això no t'aturi per enviar un raig d'amor a tot ésser que es troba perdut. Si tu et consideres que estàs una mica per davant d'altres, llavors amb més raó et correspon estimar i perdonar errors i circumstàncies que amb tota seguretat són un reflex d'allò que tens pendent per treballar o murs que enderrocar.
Així doncs, no menyspreïs ningú ni a res perquè tot arriba a tu per un motiu i aquest motiu és per enfrontar-te a un treball personal, així que agraeix tot el que arriba, agraeix a tot aquell amb qui et creues perquè pot ser el mestre que et permetrà superar la lliçó. Per més dur i difícil que això pugui semblar així és com funcionen les lleis, així funciona la llei de l'amor.
Obre la ment, obre el cor i deixa entrar aquestes idees, deixa-niar novament en tu, deixa-créixer i no permetis que es tornin a extingir. Lluita per ser millor, lluita per trobar el veritable amor que hi ha en tu i que és només un àtom de l'amor col·lectiu, de l'amor universal, de l'amor de Déu, de la font, del nostre lloc d'origen.
Allà a on anem, allà s'arriba seguint les petjades que l'amor ens va deixar plasmades per trobar el camí de tornada a casa.
Amb tot el meu amor et embolico amb la meva radiació quedant-me amb la seguretat que aflorarás en tu, l'amor que avui es troba adormit.
Jo Sóc Sant-Germain
Publicat per Geni Castell redactora de la gran família de la hermandadblanca.org
