A què li tens por tant? Perquè allò al que més tems i més temps ocupa la teva ment, és allò en el que et converteixes.
Viu el desinterès de les emocions però no des de la indiferència, no donis l'esquena als teus emocions ni a les d'algun congènere teu.
Allò que sents, viu-lo, però no per quedar-te estancat en aquest sentiment sinó perquè a partir de l'acceptació puguis redimir i convertir-lo en una experiència i aprenentatge que sens dubte et nodrirà i et farà créixer.
Enfronta't als teus pors perquè només d'aquesta manera sabràs que en realitat no existeixen i que només han estat creats per tu per protegir-te a tu mateix i per aturar el teu camí.
Ets al moment d'emprendre allò que tu anomenes nous reptes i que són els acords que el teu ser va imposar per ser viscuts. Tot allò que fins i tot sembla injust és per la teva pròpia decisió que s'ha de viure.
Si poguessis comprendre que tot el que es viu és per decisió personal i que no hi ha responsables en el camí mes que un mateix, en aquest moment sentiràs la llibertat de l'Ésser que per mil·lennis ha actuat sota la seva lliure albir i voluntat.
Així mateix, es decideix a qui es vol prop ia qui es necessita a la distància. Ningú s'allunya, som nosaltres els que decidim posar distància als fets, situacions o persones. Som responsables de tot el bo i d'allò que es pot considerar dolorós. I a partir d'aquesta consigna és el teu deure i el teu dret buscar el camí que et enalteixi com Ser i com humà, acceptant i creient que ets gran i valuós i que l'amor comença en tu mateix i en conseqüència en la resta que t'envolta.
No jutgis ni et jutgis i confia en la saviesa divina que habita en tu i que dia a dia espera ser escoltada.
Amate i amb la mateixa intensitat estima la vida que els teus ulls arriben a contemplar i els teus sentits a comprendre.
Pel ínfim, en la senzillesa, en la solitud i en la companyia hi ha grans moments per aprendre i per trobar l'Ésser que hi ha en tu.
Avança encara que el camí sigui sinuós, atès que el que es mostra ocult als teus ulls, grans sorpreses pot presentar. Que la por no et detingui en el camí ja que hi ha més sendes de llum que de foscor i tot i així, la foscor anuncia la llum.
Estima't a tu mateix amb la mateixa qualitat amb què pots estimar a un altre ésser.
Perdona't a tu mateix i perdona sabent que l'equivocació no és exclusiva de l'altre.
I que el teu amor trobi el camí de tornada a la teva llar, a on pertanys, d'on véns i on vas.
Amb tu estic ...
Jo Sóc Sant-Germain
Publicat per Geni Castell, redactora de la gran família de la hermandadblanca.org
