Agraït de l'anomenat i feliç d'estar aquí ...
Moltes coses tenen rellevància per a la vida dels éssers humans però una de les quals s'ha de admirar amb delicadesa, és allò que s'anomena com l'experiència. L'experiència no és allò que té d'acord al temps, encara que semblés que en la definició s'obté a través d'això, d'un seguit d'actes que es duen a terme en el mateix sentit i llavors s'obté experiència a través de la prova del error, de la confirmació, es té dins del coneixement empíric allò que s'anomena com la paraula que estem definint.
Però realment l'experiència és allò que es repeteix o l'experiència és una cosa molt més sensible com recordar ?.
Tot allò a on es va, realment ja s'ha après i això mateix vol dir que la saviesa no és una qüestió assolible sinó simplement per recordar i per admetre. Aquell que admet que té allò que posseeix, pot llavors utilitzar a favor i no en contra com moltes vegades s'arriba a visualitzar. Sembla que anem en contra del temps i dels camins; és llavors quan arribem alguna cosa que pensem que està llunyà i no que ja habita en nosaltres.
La saviesa és una qüestió sensible, és una qualitat, és una condició; però sobretot és una característica de l'ésser humà. Amb saviesa es pot viure allò que vostès anomenen com l'experiència de la vida. L'experiència al final serà viure-ho en un temps present sense considerar llavors que el passat ha estat una qüestió que victimitza al nostre present ni tampoc l'engany que pot resultar en el futur.
El futur tendeix a mostrar-nos un miratge que de sobte resultarà vague per al que la ment requereix. En pensar en futur la ment tendeix a conflictuarse doncs no sap on va concretament; però tampoc necessita saber-ho, el que pensa amb saviesa no requereix saber precisament a on va perquè sap que on està caminant, és el camí correcte. No necessita tenir perfectament delimitat quina és la ruta que es va a transitar atès que té la capacitat per a través de l'experiència poder defugir qualsevol esdeveniment que es presenti llavors, on no hi ha dolents en la història, on no hi ha monstres de la infelicitat, on tampoc hi ha certes característiques que no podrà treballar ni de bon tros brindar així mateix la calma.
En aquest camí on moltes vegades semblés que la incògnita és el fabulós de la ment a través del temps que transcorre, podem considerar llavors que no cal definir però si experimentar, i l'experiència llavors serà transformar tot allò que es considera com quotidià, com a simple, en una cosa extraordinària per a la ment humana.
Quan la ment humana comença a veure les coses amb la sensibilitat de la saviesa de l'ànima, llavors comprèn que les coses no només són simples, sinó que tenen una profunditat tan perfecta per poder diferenciar-ho de tot l'univers que resulta únic poder viure una gran experiència .
I és que no hi ha segon que es repeteixi ni experiència que sigui exactament igual, atès que els mateixos éssers, aquells que viuen, resulten diferents en els seus aprenentatges i per tant, els seus pensaments no capten ni captaran de la mateixa manera tot allò que es present.
Llavors, en resum, la saviesa és una qüestió per poder gaudir a través de l'experiència tot allò que es presenta, sense victimitzar als éssers, aquells que viuen i que pensen dels temps. Què és pensar dels temps? a través del passat i en el futur; temps que estan en un extrem i en l'altre, però que no són necessaris per a l'impuls del present.
El present és la cosa més meravellosa que li va poder ocórrer a l'ésser humà; és on es troba veritablement la consciència, és on els somnis habiten, és on poden navegar a través de l'experiència, és on poden a través de la voluntat trobar allò que consideren que s'oculta en els llocs més recòndits de la Terra.
No hi ha aigües que no es puguin navegar a la vida, tampoc ha situacions que no es puguin travessar sense necessitat de sortir ferits en l'intent. Ferits a través de l'experiència, aquesta mateixa experiència que els fa pensar que les coses no poden canviar perquè sempre van a seguir la mateixa ruta.
Res absolutament res, haurà de ser exactament igual, si hem dit que cap segon és el mateix donat que la consciència és diferent, tampoc les coses que semblessin repetitives han de ser en el mateix sentit; així és la consciència dels éssers humans, així és la saviesa dels éssers humans. Els errors, aquells denominats com situacions que són alienes al benestar de l'ésser humà es poden transformar sense la necessitat de la repetició, simplement de la voluntat de voler fer les coses de diferent manera.
Amb voluntat visquin l'experiència de viure la vida; amb voluntat visquin l'experiència de gaudir el present; però amb saviesa entenguin que no és més, el que més viu, o el que consideren que més sap sinó el que sense necessitat de cridar allò que diu que és, es nota, es viu, brilla com el sol i quan es oculti, la lluna sortirà a seguir dient que és el que són.
Agraït de l'anomenat i feliç de ser aquí.
Missatge canalitzat per Fernanda Abundes (Pobla, Mèxic. 21 febrer 2017) ( )
Publicat per Geni Castell, redactora de la gran família de la hermandadblanca.org
