Missatge del Mestre Saint Germain: Els veritables fonaments d'existència. Per Fernanda Abundes.

  • 2017

Amb l'enteniment de la consciència, salutació a totes aquelles ments que viuen a la lluita d'entendre asimismos ...

La paraula ha estat fonament dels grans discursos de l'home on impregna tota la seva saviesa i també totes les seves pors; en on ha resultat ser la base de les grans societats; on també han generat la guerra; en on han promulgat els grans aprenentatges, les grans gestes, les grans filosofies que han deixat petjada en la consciència i saviesa de les generacions que seguiran parlant d'aquells grans aprenentatges. Però també aquella saviesa perduda en l'oblit de tot el que no deu fer l'home a la competència innecessària amb el seu propi home; han generat la base de la guerra, han generat la base de la pau. Les paraules han estat fonament de la gran gesta de l'home; però ¿quina és la gran gesta de l'home en l'existència genèrica d'aquest pla material? En la consciència profunda de la seva existència essencial poden trobar les fibres més sensibles de les paraules necessàries en l'ara, com aquelles que diu un nen quan parla de la veritat, com aquelles que descriuen la seva realitat; només són pures sense necessitat de modificar-les amb el temps ni amb les veritats de la matèria. Aquelles que van creixent conforme formen el fonament de l'home, quan en l'adultesa arriba la consciència, són transformables als temps ia les condicions, més no mostren el mirall de la seva ànima i tampoc la transparència dels seus actes.

A mesura que van avançant aquestes i es van generant les condicions de les paraules i dels fonaments, es tornen menys sòlides i al mateix temps menys sinceres; semblés llavors que tot el que es parla no és el reflex de l'ànima sinó un reflex d'una societat mancada de si mateixa, sense tantes realitats que han allunyat a una veritat absoluta; entenent això, com una realitat pacífica per a tots aquells que habiten en el mateix lloc, aquells que cohabiten en una terra que requereix de pau, de paraules necessàries i no de fonaments irònics d'allò que els allunya del que veritablement són. Sembla que llavors la fal·làcia de l'aprenentatge es precipita en les seves ments i de sobte envaeix els seus cors i que allò que han d'evaporar perquè arribi a tot món i llavors si, es precipiti com a grans idees, l'han deixat en l'oblit.

La veritable creença de la seva essència ha pertangut a un record i no una realitat perquè viuen llavors del coneixement que consideren vertader, únicament basat en el temps i en les condicions, en les circumstàncies, però no en el que vostès anhelen. Han deixat els anhels en una part dels somnis, de l'oblit; han considerat que llavors són fantasies iròniques per al que veritablement la ment requereix i què és el que la ment requereix? únicament el tangible, el que no veu llavors no existeix; però no vol dir que perquè no ho vegi o perquè sigui limitant la part de voler veure el que veritablement existeix, no existeixi. S'han limitat a veure el que el món els diu que poden veure, deixant els anhels enrere, deixant els somnis i l'expectativa de canvi en un punt oblidat que semblés mort. Llavors, on queda la veritable màgia dels éssers ?, on queda el veritable fonament de la paraula ?, on queda allò que construeix ?.

Si s'han construït grans filosofies, si han establert les bases de la religions, dels grans coneixements que es comparteixen, allò que va de veu en veu però que genera un tant d'esperança per a tots aquells que l'han perdut, per què no ara generar les noves idees que veritablement van a solidificar a aquest món que semblés que es troba perdut d'esperança ?.

Viuen només del que poden descriure però hi ha un món de situacions que no poden descriure però que existeixen i que al final són les fortaleses del seu ara. Tot i que han oblidat l'espurna de generar, l'espurna de crear, poden entendre que hi ha certes coses que encara que no reconeixen, existeixen i això són els seus veritables fonaments d'existència; l'esperança de ser millor el dia de demà si necessitat que aquest matí hagi de ser precisament en el seu futur, sinó en el que transcorre del seu present. Precipitin a vostès les veritables idees de la creaci no les idees que confonen, no allò que el cega un punt que no volen donar ms, perquè consideren que ja no hi ha res més que donar, on no hi ha res de nou perquè tot s'ha descobert i on allò que s'ha descobert és el que menys necessiten en l'últim temps. Necessiten recordar ms les veritables essències dels éssers humans, trobar-asimismos; qui busca per trobar a l'exterior, va trobar res, perquè això mateix de l'exterior dem es transforma i el que era en l'ahir, resulta gens en l'ara; però els éssers van a seguir sent el precedent de les grans històries que es van a comptar de l'ahir, en l'ara i per al dem. Són aquells als quals s'ha d'enfortir i descobrir; no descobrir les coses, ni descobrir els llocs, descobrir llavors qu hi ha dins de vosaltres; an falten grans llocs per descobrir en tot el que vostès consideren que ja no hi ha res per explorar. Tenen grans hazaas per poder transformar, tenen rutes noves per poder generar, amb fonaments slids de voluntat però amb paraules precises per crear.

No deixin que el món els obnubile amb coses innecessàries, perdudes, en una situaci que no els porta a generar res concret. S'han preocupat ms per allò que no cal que pel que és veritablement important i això, són vostès. As com l'humà amb paraules ha generat la guerra però tamb ha generat la pau, és temps de generar tot allò que han oblidat de vosaltres mateixos; en vosaltres hi ha ms coneixement que el que puguin trobar fora, tan sols si recorden que l'experiència no es va fer sols de l'exterior, sinó atravs de provar amb el mateix ésser humà qu fava que fa a aquest exterior, poden entendre que el descobriment és a través de l'humà i no de les coses.

Entendre així mateix és la gran matèria fsica que han de generar en el dia d'avui, una filosofa concreta, sòlida però sobretot profunda d'entendre, de descobrir-se. No hi ha paraules dolentes en el món dels éssers humans però si hi ha paraules que confonen, hi ha paraules que els allunyen de vostès mateixos; hi ha històries que han volgut comptar els altres que semblés que són les veritables, alejndolos de l'esperança, de la descoberta d'alguna cosa gran. Allunyant a les societats i als humans, clasificndolos, entenent que uns tenen interessos diferents.

Tornin a la germanor, tornin a l'interès en comú, només créixer, sense danyar, sense transformar necessàriament la vida de l'altre per ser feliç; ningú serà feliç sinó transforma primer la manera en què veu la vida dels altres. Van néixer per transformar-asimismos, no precisament per transformar el món; si es transformaven vostès el món s'anava transformar amb la màgia necessària perquè això fos el seu fonament en la veritable vida, en la veritable existència.

Xerrant amb les seves ments cap a on volen, cap a on vulguin anar ... sempre aquí.

Saint Germain.

Missatge canalitzat per Fernanda Abundes (Pobla, Mèxic. 21 febrer 2017) ( )

Publicat per Geni Castell, redactora de la gran família de la hermandadblanca.org

Article Següent