Missatges dels Angeles

El meu nom és Jorge Ariel i desig compartir-les paraules del meu estimat àngel, escoltades a Manizales-Caldas-Colòmbia, 2 juny 2000

El do més gran de l'univers és la vida, la felicitat més gran per aquesta vida és la consciència, l'alegria per aquesta consciència és la força de voluntat, l'arrel de la voluntat és l'amor.

Gràcies infinites per estar, gràcies infinites pel vostre temps, per la vostra llum. Benvingut siguis el meu ésser estimat a una cita de llum, de perdó, de vida, a una cita de retrobament amb tu mateix, retrobaments que han de ser cada matí en despertar. És molt important començar cada dia a llum perquè aquestes forces que sentim algunes vegades, no ens allunyin, no se'ns violenti.

Parla el teu àngel de pau, el teu àngel de llum: Déu pare en la seva infinita saviesa ofereix un altre dels seus miracles, en una veu senzilla parlar i en el teu cor gran escoltar. Poden servir-te les meves paraules per a molt, pot servir-te aquesta experiència per a més.

Molt temps en la teva companyia, molt de temps acompanyant les teves decisions, el teu créixer, les teves experiències i les dureses del temps. Un àngel parla i convida a curar amb tots els éssers que per dret en evolució de consciència avui et pertanyen, convida a sentir llibertat per l'amor, per la vida, per l'ésser, convida a despertar la consciència que dorm i quan creiem que estem més desperts, el temps s'ha anat, o el temps s'atura.

Tota la força que tens en el teu cor ja no la guardis, permet que surti, permet que els teus somnis siguin una realitat, permet deixar en el passat silenciós, tot allò que va ser dificultat per a tu. Les culpes no permeten créixer, els sentiments d'angoixa menys encara.

Sóc un raig d'amor penjant de Déu mateix vivint en tu, Per molts poders en aquesta dimensió, parlar d'un àngel significa creure menys en Déu. Molt allunyats de la realitat, perquè en parlar d'un àngel restem al poder a éssers en aquesta dimensió que creuen saber-ho tot i reconeixem per fi, que la saviesa més gran cada ésser la posseeix en el seu cor. A tots els éssers se'ls ha atorgat la consciència, a tots els éssers se'ls ha atorgat un àngel de protecció i que han fet? Han dedicat el seu temps a observar els processos d'altres universos, han dedicat més temps a donar més força als seus dureses ia oblidar el seu cor, a oblidar el seu sentir. Amb gran tristesa dic: donen més força a la seva raó que a la sensibilitat del seu cor !.

Tot això és beneït en l'ésser el que danya són els desequilibris, els excessos bruscos, la inconsciència en el temps.

El teu el meu ésser estimat, el meu ésser de força, posseeixes gran intel·ligència, tens grans somnis, oblidem la por, aquesta por silenciós que de temps passats t'acompanya. Tu pots, estàs ple de qualitats i situacions per resoldre. Dóna-li força a la teva paraula, neteja al teu cor, llibertat al que somies.

Quan es busquen moltes coses i t'adones en el temps que hi ha massa barreres per aconseguir-les, aquests mestres silenciosos vénen a ensenyar, hem d'aprendre de la paciència i la tolerància amb el meu ésser i amb l'altre. En les coses senzilles descobreixes una grandesa i la grandesa està en el teu cor.

La fe és la màxima força, ja quan ens allunyem sàviament d'aquells moments on teníem la necessitat de veure, de tocar, d'escoltar per poder creure, descobrim en la senzillesa que la vida és alguna cosa més, més profunda, més sàvia, el tot en la immensitat

Escoltar les meves paraules en nom de la teva àngel és una porta silenciosa que s'obre i al creuar-et trobes una infinitat d'oportunitats, et trobes un univers per a tu.

No pots caminar per altres quan ells no ho volen, només el testimoni de vida parlarà a través del teu ésser. Allunya't de tot allò que lacere el cor, perquè només vull veure't feliç i agraït amb el que ets, amb el que sents, amb el que somies. Els meus espais són els teus espais. Comencem a llegir el nostre llibre silenciós, llibre d'experiències, llibre de saviesa.

La vida és el més bonic com et deia en iniciar, jo estimo el silenci, estimo el verd de la mare terra, estimo el so d'una flauta que al lluny s'escolta. Mai has estat només meu estimat ser i mai ho estaràs. Abrázate amb freqüència perquè així em abrazarás, els meus ales s'obren per cobrir-te perquè sóc una veritat en el teu cor. Les empremtes en el temps han de quedar, petjades que van sanar, empremtes que van oblidar i de nou tornen a sembrar. Tingues paciència meu estimat ser, davant els ulls de Déu Pare res es pot oblidar i res es pot amagar. Sóc un àngel d'alegria que ve a donar força al teu cor, no estiguis incrèdul amb les meves paraules el meu estimat ser, ja hi haurà temps per demostrar-te què tant puc fer per tu.

Als éssers en aquesta dimensió se'ls oblida molt ràpid la seva missió, però un àngel mai l'oblida, passen mil·lennis i mil·lennis recordant. La teva missió és viure en consciència, (1) observar els teus pensaments, les teves paraules, les teves accions; sense dureses meu estimat ser, les durícies compten en ser-ho amb tu o en ser-ho amb altres. On tu vagis jo aniré, les meves paraules escoltaràs i en un llibre escriuràs paraules d'amor i veritat.

En el nom del pare de la llum i de la vida, amb el permís que em dóna la consciència, jo sóc el teu estimat àngel Galileu, d'avui i per sempre en la teva consciència estaré, amb la teva paraula parlaré, amb els teus ulls miraré, en el teu cor sentiré, per sempre ho faré perquè t'Estimo infinitament, perquè les meves ales són les teves ales i en el temps estaré per a tu.

Medita en el silenci d'una espelma blanca, sana amb el teu cor i comença cada dia, no desmaïs mai quan encara no comencem a caminar. Tot el meu amor quedi en el vostre cor, tota la meva alegria. Les meves paraules no se les emporta el vent, elles quedaran amb tu, només sent amor en les meves paraules, el teu fas un pas, jo donaré un altre per tu, a poc a poc anem a comprendre el miracle de la vida, el miracle del créixer, el miracle de la consciència. Que la veritat i l'amor quedin entre vosaltres i la violència d'altres no ens ha de pertànyer, lliures per estimar, lliures per sentir i de nou tornar a sembrar.

GRÀCIES INFINITES.

La Universalitat. (Tots els ngels).

Es va fer la llum, es va fer la vida, es va fer l'amor; com a temps llunyà el recorda l'home, com a temps present ho recorda Déu.

Parlarem de la universalitat de la llum, de la vida, de l'amor. Quan li demanes a la llum que il·lumini? Ella tota es va crear per guiar passos, per obrir sentiments i despertar cors; el pare de la llum no va demanar jams que es condicionés, no va demanar jams que fos limitada i que a uns pocs es lliurés.

Tot ésser per pequeoo gran que sigui la posseeix, ja sigui per les seves ull, ja sigui per la seva pell, ja sigui a per la seva escoltar, ja sigui per la seva parlar. Est la llum al cor, hi ha la llum en la ment i ella es converteix en universal quan en equilibri tu li sents. No la compris, no la busquis, perquè sempre i per sempre ser universal la seva il·luminar.

I com una espurna de llum i d'esperança, va arribar la vida a l'univers amb un plor, no era plor de tristesa, era plor d'alegria, perquè infinitament la vida mai mor. El pare de la llum va demanar oportunitats per als seus fills, no una oportunitat, això li dóna un valor significatiu a l'existència, que mai jams teu has de limitar, el que Déu pare no limit amb tu.

Imagina la universalitat de la vida com aquella gavina que vola en el cel i no sap cap dnde arriba a posar, noms ha en el seu ésser la certesa que hi ha el moment just csmico, per al seu instant descansar i marxar. S teva la gavina tingues la teva aquest plaer de volar a la vida, sense limitar-te, noms amb infinit plaer per saber que vius, per saber que sueas, reconeixent en tu que vas venir sols a aprendre, com la gavina arriba a descansar.

Si ets universal no sents por, per contra, mestresses teva vida, li atorgues el suficient valor i el suficient respecte que dóna mirar-te a tu, com et mires al meu; és a dir, el teu un ésser, jo la teva vida.

I desprs d'aquell plor, va arribar l'amor, el qual va sentir Déu pare pel seu univers, pels seus fills. Perquè no pot existir vida, sense el meravellós amor, perquè no pot existir fe sense el meravellós amor, perquè no pot existir perdn (2) sense el meravellós amor.

L'universal ve amb la vida, la vida ve amb l'esperança, l'esperança ve amb la llum i la llum ve amb el teu cor, he ah el llenguatge silenciós del temps, he ah la resposta. Ve sols de la llum, sols ve de Déu.

Tot ser universal es reconeix perquè ha vingut a aprendre, perquè ha vingut a créixer; la universalitat té el valor significatiu de totes les existències, el qual no s'aprèn, el qual no es recorda, noms es viu.

Manizales, el febrer 23 del 1999.

El Perdn (3).

Parlarem avui del Perdn, volem donar-te claredat sobre aquesta paraula, sobre aquest sentiment perquè cadascú ho visqui molt de dins, ia partir d'això el traslladi i el de tots els éssers que amb l conviuen, i fins i tot sense conviure, que el lliurin a tots i es donarem una mica més de llum a tots els éssers que la busquen. El camí msfcil per arribar a l'amor és el perdn, si perdones escreix en amor, si escreix en amor passes a nivells superiors de consciència i d'expansió de llum.

Perdona't tant com puguis. Perdona't sempre molt dins teu. Perdona't amb amor. Perdona't sempre totes les teves febleses, totes les teves liviandezas, todoa allò que generi en tu sofriment, perdona't una paraula forta, perdona't un pensament fort. Tot sentiment de duresa i d'angoixa t'ho has de perdonar a tu mateix per després no fer exigències de cap tipus als altres, cap ésser té aquest dret d'exigir als altres fins que no s'exigeixi a si mateix. Aquestes exigències de perdó intern fan que tot es traslladi a dins i després es projecti cap a fora. Cal perdonar tot el que neix dins, perquè tinguis la fortalesa de perdonar el que arriba de fora. En tant aquest ordre es de tota la llum i tota la flama divina d'un ésser suprem arribarà a tu, et omplirà i et omplirà d'amor i perdó per a tu mateix i així no hauràs de pregar per perdonar, sinó perdonar parell poder pregar. No pots pregar, no pots ni brindar amor en tant el teu cor no hagi donat tot aquest perdó dins de si mateix i així traslladar tot aquest perdó cap a fora.

Tota aquesta llum i aquestes paraules d'amor i de perdó que tractem de lliurar als éssers dins el cor fan que sigui molt fonamental que neixi en cada un, després que neixi en tu el perdó, mai hauràs de exigir-li a ningú que perdoni, tot es donarà tan gradualment, serà tan fàcil en tu que farà que totes les situacions fortes desapareguin, tots els odis interns desapareguin igual.

Per a molts éssers mentals i de gran psiquisme a la Terra, podríem arribar a sonar com a éssers de tanta llum i de tanta moralitat per a vostès que voldrien pensar o sentir dins de les seves ments que tot ho veiem d'un color perfecte, un color de rosa, però només traslladin aquesta informació al cor, no creuen situacions forts o situacions difícils de perdonar i per tant d'assimilar en tant la programin en la ment mai la podràs perdonar, no portis totes les informacions, no portis tot allò a la teva ment, aquí no trobaràs mai el perdó, aquí trobaràs el per què no perdones, i per què sí podries perdonar.

Quan parlem de perdó amb amor, no hi ha una raó, no hi ha un per què, simplement ha de donar-se dins teu així et malmeti i et faci mal, el que et faci mal o malmeti fa que el teu cor creixi, creixi de tal magnitud que tot el teu ser intern vibrarà i sentirà que molt dins de si mateix hi ha amor, això fa que les situacions dures semblin lleus.

sempre que sentis aquest perdó amb amor, sempre que ho sentis i el assimilis dins teu podràs lliurar i quan ho lliuris així d'aquesta manera el podràs rebre, si no vas a lliurar perdó, si no vas a lliurar amor, mai esperis que t'ho donin a tu.

Hi ha diferents lleis per a tot en aquestes situacions, en aquest món còsmic, hi ha diferents lleis que només les tenim, nosaltres mateixos les fem complir, tot està gradualment delineat i perfecte per a tots els éssers, tot està tan perfectament delineat per vostès mateixos que moltes vegades ens trobem en un carreró sense sortida però guiats per nosaltres mateixos a aquest carreró, només quan arribis a un carreró d'aquesta magnitud, tanca els ulls i adona't que has caigut allà per tu mateix, per falta de perdó i amor en tu, et condueixes a situacions que no esperaves i fas que dins teu trobis les situacions que menys necessitaves. Només tingues la consciència que ets el gestor de la teva existència, ets el gestor del camí a l'evolució, només manéjalo bé i date la informació i totes les injeccions perfectes per a un bon assoliment, un bon triomf dins de tu mateix. Però el primer que has de fer és ubicar dins del teu cor, l'amor i el perdó que són fonamentals per a crear alguna cosa valuosa en tu a nivell intern ia nivell extern.

Angel Yelmo 4 març 1996

La Humilitat.

Els àngels han donat gradualment la seva humil opinió vivència i amor, perquè reprenguem el que trobem positiu i el que trobem compatible amb cada un de nosaltres. En aquest cas, van parlar sobre la humilitat.

Quan parles d'humilitat, parles de profunditat dins de l'ésser, profunditat dins el cor, lliurament del teu ésser mateix, fons del teu ésser, fons del teu cor. A la humilitat es troba la saviesa de l'ésser, en la humilitat es troba la pau interna de l'ésser. Quan parles d'humilitat parles de lliurament amb tu mismo.Nosotros sempre fem referència al fet que ha de començar per l'ésser mateix i després això es donarà en projecció cap als altres.

Així que aquesta vivència és l'ésser i de l'ésser intern. Hi ha moltes humilitats, hi ha moltes formes de sentir i de viure-ho, hi ha moltes formes de projectar-lo. Moltes vegades els éssers se senten humils perquè dobleguen seu ésser, incorporen el seu ser, baixen el seu cap; però dins de si mateixos hi ha un volcà de fúria i intolerància cap a l'acte que estan realitzant, cap a les paraules que estan dient. No es tracta en cap moment de fer o realitzar les coses; es tracta de sentir-dins, el com les projectes físicament no donarà cap importància per a ningú. Humilitat és lliurar el que tens, humilitat és donar-te a tu mateix, humilitat és portar la llum en tu i donar-la als altres.

En tots els éssers s'ha de projectar diferent, tenint en compte la seva evolució i el que han de viure en l'instant en què es troben aquí en aquesta dimensió. Quan tens una humilitat has de viure-la i assumir-la en el fons del teu cor, no analitzar-la, simplement sentir-la i lliurar-la. No pots exigir humilitat als altres, no pots exigir res a la Terra als altres.

Totes les exigències que facis cap a fora, talla-i fes-cap a dins, estem treballant per cada un de vosaltres, en tant això es doni, en tant això s'aconsegueixi, la resta ve de més a més, així ens ho han ensenyat els llibres sagrats. El Mestre així ens ho ha transmès i així ho transmetem nosaltres. S'han de barrejar moltes teranyines i moltes situacions confuses al voltant d'aquesta paraula, al voltant d'aquesta forma de viure, al voltant d'aquest sentiment d'humilitat. Aquesta va adherida amb moltes altres que potser et anirem donant el nostre sentiment i el nostre sentir en l'ésser i en el cor de cada un de nosaltres.

És una informació per traslladar-la a vostès amb tot amor, amb tot lliurament, sentint que el que fem, que el que diem és per a benefici de vostès i només de vostès i d'aquells que amb aquest amor, amb aquest lliurament s'acosten a buscar aquesta petita llum que tanta falta li fa a cada ésser. Així que resumint: la humilitat és l'amor, la humilitat és la paciència, la humilitat és la pau interna que tens dins de tu mateix i així com la sentis així l'has transmetre.

No es tracta de dir que sóc humil, no es tracta de dir que ho estic fent en aquest instant. Es tracta que ho sentis dins, es tracta que ho facis sentir però sense pronunciar una sola paraula, sense fer cap moviment, tot el que hi ha dins de cada ser, que és positiu, que és bo per a cada un de vosaltres, hi ha que fer-ho sentir, però sense explicar que ho estàs fent sentir cal fer-ho viure, però sense explicar que ho estàs fent viure. Tot ha de ser una cosa tan lluminós dins de cada un que moltes vegades només amb la presència el puguis donar a entendre als altres, això fa que el treball intern que cadascú ha de tenir, fa que situacions molestes i desagradables, els tinguis el control per on ha de ser el control.

La humilitat no es porta a la ment, es porta al cor, quan la portes a la ment fa que el teu ésser mateix manegi un poder de materialisme i de poca realitat, que fa que creguis coses i vegis coses on no n'hi ha.

Molt profund és aquest sentiment i si ho aprenem a viure en l'extensió de la seva paraula i del seu sentiment, podrem haver assolit un esglaó més en el camí de l'evolució cap a la llum que és el que nosaltres volem per a vostès.

Sempre amb tot amor ens trobem per a tu, sempre amb la paciència i humilitat que aquesta situació mereix.

La Dignitat.

Ser digne com a ésser humà vol dir tenir dret a viure, a expressar la seva opinió, a pensar per si mateix, a tenir opcions i decidir la més convenient. Ser digne és tenir dret a ser feliç a la Terra.

Vaig a parlar de dignitat; d'aquesta dignitat que neix quan l'ésser humà sap que els seus passos els està dirigint per la ruta que la seva ment li indica.

Aquesta dignitat; que és possible observar a la mirada dels nens quan reclamen innocentment als seus pares: Per què em castigues?
Aquesta dignitat que sorgeix de l'ànima d'una nena quan mira al seu pare i li diu: Pare Per què em vols tant?

Aquella que surt dels llavis d'un jovenet que li demana també al seu pare explicació dient-los: Per què em exigeixes que no digui males paraules quan tu les repeteixes a cada moment?

Aquesta dignitat que els nens d'avui manifesten, quan a una veu criden: Per què s'enfaden amb nosaltres si tan sols fem el mateix que vostès ens han ensenyat?

Aquesta dignitat que es va perdent quan l'ésser humà comença a entendre que una vida és la que ell creu correcta; però una altra molt diferent la que està vivint.

Aquesta dignitat que es va acabant quan la seva ment li diu: "No prenguis" i prefereix escoltar la veu dels seus amics induint-al vici.
Per això vull parlar de dignitat, per fer-los veure que la millor manera de mantenir-la és escoltant dins de si mateixos la veu de l'ànima dient:

Camina per aquí, segueix endavant, la teva vida és teva i només tu has de decidir en ella.

Camina endavant i no t'aturis, perquè tot i que les pedres destorbessin el teu camí sempre hi haurà una manera de voltar.

Posa la teva vista al cel mentre els teus peus caminen entre la terra.

Cuida't de no embrutar per dins perquè els teus vestidures blanques només es renten en sofriments.

Recorda el tendre mirar dels nens, perquè tu per a ells ets el camí.

¡Sabia dignitat que guies els homes pel sender interior, omplint els prats; abrillantando la verdor, acomiadant l'aroma d'un tebi amor !.

Aixequin els seus ulls homes errants perquè només la llum els veurà triomfants.

A les valls i als cims, en obscurs laberints, només l'ànima sap on és l'infinit.

Tant se val si es veuen embolicats en pecats, no importa si els vicis els han apedregat, no importen les seves vestidures brutes. A vostès, DÉU els ha acceptat.

Cada hora i segon, cada minut de dolor ha de deixar en les seves ànimes al refugi de l'amor.

S'ajuntin les seves mans al cor, omplin la boca d'aquesta oració, i la dignitat, germans meus, serà sempre la seva cançó.
Amb tot el meu AMOR per a vostès.

Mestra Kwan Yin 1989.

Els àngels canten a la terra (4)

Germans sota la sagrada radiació dels arcàngels, trons, virtuts i àngels, comenceu la plática d'avui amb l'orada inspiració de la jerarquia angelical, que, com els vostres servidors que són, han volgut elevar el seu cant per fer-lo arribar al vostre globus amb el fi d'unir-se al moment gloriós al que s'aproxima vertiginosament, per a això han elaborat amb les seves encantadores i bellíssimes veus els següents versos:

"OH! Terra sublim que

convulsionada Marchais

cap a la victòria,

des dels regnes angèlics

us saludem i amb humilitat amorosa

ens inclinem davant vostre pas

per la vostra triomfant entrada

a la nova llum radiant,

que us conduirà al camí d'amor

demarcada pel Pare Déu.

Oh! terra envoltant

vostre globus,

la jerarquia angèlica

ha baixat per dir-vos

que disposats estem

com sempre a servir-vos

i continuarem servint

en l'era feliç, on aneu avançant

amb la purificació que traieu

en aquests dies, del vostre interior

bolcant a la superfície, tot el vostre cor

per arribar re-novada

a un món millor.

Avui et cantem alegres

i amb les arpes divines

cantem angelicals cançons

per alegrar-vos i dir-vos

Endavant oh terra!

que aneu arribant a la novetat,

on us espera la llum

de la vostra consciència.

Endavant oh terra bonica!

que ha arribat l'hora

que amb aquests servidors

celebrareu el vostre esforç

per la porta que us condueix

al llindar de la nova era.

La jerarquia angelical

amb els seus cors celestials

units sempre estarem

en aquest gloriós moment ".

NOTES DE L'EDITOR.

1. Per molt temps vaig estar meditant el significat de la frase "viure en consciència", el qual vaig trobar en un llibre de Juan José Benitez, El Testament de Sant Joan. Viure en consciència és reconèixer que s'és fill de Déu i fer la seva Voluntat, en l'amor, la saviesa i la recerca permanent.

2. També vaig haver de meditar què significava perdonar-me a mi mateix.

3. Els àngels fan claredat sobre les qualitats o característiques dels raigs de llum. La virtut i el vici tenen relació amb l'actitud de l'ésser humà cap a si mateix i les seves relacions socials envers Déu i els seus semblants. La virtut és l'expressió de l'esperit de col·laboració cap als seus germans, en forma altruista, comprensiva i amb total oblit de si mateix. El vici és la negació d'aquesta actitud.

Són virtuts: Fortalesa, valentia, constància, veracitat, tendresa, humilitat, simpatia, tolerància, paciència, compassió, serenitat, puresa, generositat, perseverança.

Són vicis: Orgull, ambició, arrogància, obstinació, ira, egoisme, indolència, extravagància, irreverència, sectarisme.

4. Pres de Mestres Ascendits conversen a la humanitat V

Article Següent